El part a casa triplica les morts en els nou nats

[Ayrs]

Abans les dones parien a casa perquè no tenien altra opció (les meves àvies, per exemple) i es lluitava per aconseguir que la sanitat pública acollís parts als hospitals. I ara que ja ho tenim, volem parir a casa...

Una cosa es que es cubreixi els parts a l'hospital i una altra es que tots els parts hagin de ser a l'hospital. Un part por ser de risc mitjà o alt, i en aquest cas es recomanable parir a un hospital, o un part normal es pot complicar i fer falta també anar a l'hospital, no pas lògic que no tinguem la possibilitat de rebre assistència en aquests casos, es més, es perillós no tenir-la. Però no tots els parts necessiten hospital, per tant el fet de que ens ho cobreixi i que s'hagi lluitat per això no significa que no es pugui voler el part domiciliari si es compleixen els requisits. És més, com a altres paísos, també hauria d'estar cobert.

[marchita]

Siempre queremos lo q no tenemos. Seguramente a mas de una de esas mujeres que parian en casa les hubieras ofrecido una cama de hospital y oxitocina hubieran dado gracias a DIOS...Yo sigo pensando que una cosa intermedia seria lo logico; Un parto respetado pero en un centro sanitario para estar controlada, es cierto que hay muchas cesareas que no deberian haber sido asi y q se hacen pq creo q está mas harto el médico que la parturienta de ahi que una cosa intermedia estaria bien.

[musica]

Siempre queremos lo q no tenemos. Seguramente a mas de una de esas mujeres que parian en casa les hubieras ofrecido una cama de hospital y oxitocina hubieran dado gracias a DIOS...Yo sigo pensando que una cosa intermedia seria lo logico; Un parto respetado pero en un centro sanitario para estar controlada, es cierto que hay muchas cesareas que no deberian haber sido asi y q se hacen pq creo q está mas harto el médico que la parturienta de ahi que una cosa intermedia estaria bien.

pienso igual que tú!

[Ayrs]

Siempre queremos lo q no tenemos. Seguramente a mas de una de esas mujeres que parian en casa les hubieras ofrecido una cama de hospital y oxitocina hubieran dado gracias a DIOS...

El problema que yo veo no es querer lo que no se tiene, sino no tener lo que se quiere o incluso lo que se necesita. Si tuviéramos a nuestra disposición todas las opciones, tendríamos lo que quisiéramos y querríamos lo que tuviéramos.

Pero como vivimos en un país concreto pues nos tenemos que fastidiar. ¿y encima llegar a la conclusión de que somos unas desagradecidas con lo que el sistema nos ofrece? ¿un sistema que lleva casi 30 años ignorando las recomendaciones de la OMs y actuando en los partos segun sus necesidades organizativas y la comodidad del profesional?
Yo por ahí no paso

[lia]

Noies m'encanten aquets debats!! i sobretot m'encanta lleguir-vos amb informacions tan ben contrastades!

en el mau cas vaig aconseguir un part respectat sense epidural a l'hospital del Vendrell i tot i tenir una dilatació llarga i un expulsiu dolorós és la millor esperiència de la meva vida! va ser tant bonic! que ho recomano a tothom! en una habitació acollidora, sense monitorització constant, amb la nostra musiqueta, el meu company va tallar el cordó, vaig tenir llibertat de moviments, etc i sense la intervenció del ginecòleg per res només que per preguntar com anava tot, hi va haber petites coses com a tot arreu però sento que vaig fer l'elecció correcta! i després de l'experiència penso que el part a casa deu ser preciós i segur perque res interfereix en el procés..... ! a mi m'encantaria el 2n sobretot perque la nostra petita hi fos present, el que passa és que no sé si em sentiré prou segura i valenta de fer-ho i jo penso que el més important és que una dona es senti segura allà on va parir! desgraciademant aquet país no està reparat pel part a casa! tinc la sensació que si vas a un hospital venint de casa pq algo s'ha complicat t'han de maxacar! a més que no es fàcil trobar algu que te'l vulgui assistir.... i estic d'acord amb que el desconeixement ens espanta!

hi ha un reportatge "de parto" crec de documentos tv que explica molt bé de tot aquest tema, mostra la situació dels parts en diversos països, igual ja n'heu parlat.. sino us ho recomano!

[mamadiana]

Absolutament d'acord, Lia!!

[Ayrs]

després de l'experiència penso que el part a casa deu ser preciós i segur perque res interfereix en el procés.....

Exacte!! Sentir que pareixes per tu mateixa 100% es, sota el meu parer, el millor. Saps que no afegeixes al part cap risc afegit: oxitocina, trencament artificial d'aigües, interrupcions...
Vaig viure l'experiència la nit de dilluns a dimarts i estic molt satisfeta amb la meva decisió.

[lia]

després de l'experiència penso que el part a casa deu ser preciós i segur perque res interfereix en el procés.....

Exacte!! Sentir que pareixes per tu mateixa 100% es, sota el meu parer, el millor. Saps que no afegeixes al part cap risc afegit: oxitocina, trencament artificial d'aigües, interrupcions...
Vaig viure l'experiència la nit de dilluns a dimarts i estic molt satisfeta amb la meva decisió.

Com com??? vas parir l'altra dia el teu petit o petita?? has posat crònica en algun post? ara potser baixo del cirerer!

[Ponioleta]

després de l'experiència penso que el part a casa deu ser preciós i segur perque res interfereix en el procés.....

Exacte!! Sentir que pareixes per tu mateixa 100% es, sota el meu parer, el millor. Saps que no afegeixes al part cap risc afegit: oxitocina, trencament artificial d'aigües, interrupcions...
Vaig viure l'experiència la nit de dilluns a dimarts i estic molt satisfeta amb la meva decisió.

Com com??? vas parir l'altra dia el teu petit o petita?? has posat crònica en algun post? ara potser baixo del cirerer!

ja ja! ens tens la crònica a Socpetitons2010

[punxeta]

crec que és una qüestió molt personal... i sobretot gens criticable!

si puc donar la meva opinió: avui en dia es pot tenir un part natural a moltes clíniques i hospitals (està clar que mai serà com a casa) però si convé hi ha un quiròfan esperant... això sí estic segura que a casa els parts duren moltes menys hores i són molt menys "violents" per la mare... tot té els seus avantatges i inconvenients!
Una abraçada!