Gairebé 3 anys i només 11kg ajuda!!

[yoneni]

Tinc un nen que a l'octubre farà 3 anys i pesa 10'900kg. No hi ha manera de pujar d'aquí...
Li costa molt menjar i el poc que menja ho crema perquè no para quiet ni 2 minuts.
Hi ha dies (la majoria) que seu a taula a la 1 del migdia i toquen les 4 de la tarda que encara estem amb el dinar. És desesperant!
Em provat gotes, xarops per fer venir la gana... però res de res...
La pediatra diu que li doni dieta calòriques però amb el poquet que menja no serveixen de gaire res.
Ahir vam anar a comprar roba i vaig tornar ben preocupada. No en trobem!!
La roba de 3 anys li va enorme i la de 24 mesos em trobo que les parts de dalt bé, però els pantalons li van bé de cintura però li queden curts.
No sabem que fer... és un fideu. De salut està bé, la pediatra diu que per això no ens preocupem, només és que no hi ha maneres de que s'engreixi.
L'altre dia al parc jugava amb unes nenes de 2 anyets i semblaven ben bé de la mateixa edat.
Em preocupa també el tema de l'escola, és tant poca cosa, que em fa por que els altres el vegin com més "debil" i se n'aprofitin perquè a més és molt bon nen.

Hi ha algú en una situació semblant? Que puc fer!

[Julyet]

Llegeix-te el llibre "Mi niño no me come" (també està en català, crec que és "El meu nen no menja") del pediatre Carlos González.

[juliet]

Julyet!! anava a dir-li el mateix!!
I t'afegeixo per experiència que no et preocupis, la meva filla quan va començar p-3 pesava 11kg!!i menjava al "seu ritme" i com que cada any li fan analítiques per temes immunològics, que no té res a veure amb el pes (li fan per altres qüestions), els marcadors "generals" sempre li surten bé, i mai la pediatra m'ha alarmat en aquest aspecte, mentre mengi, encara que sigui poquet, però sa, clar!! no m'haig de preocupar pel pes.
Et dic el mateix!! i si llegeixes el llibre segur que t'ajuda.

[Niu]

Amb el meu nano vam provar el suplement vitamínic Pediasure i es va engreixar. Va de conya. El vam fer durant uns dos o tres mesos. El venen a la farmàcia. N'hi ha de xocolata i de vainilla.

[neuetes]

Aqui hi ha un altra!

La meva filla té dos anys i mig i pesa 10 kilos. Tema menjar: menja molt, a part de menjar les menjades corresponents, sempre té el que jo li dic "un budell buit" i sempre vol menjar. La veritat que és un sort, ja ho sé. Però si la beguessis diries que no saps on s'ho posa perquè és molt i molt esbelta, té un físic com una ballarina clàssica. De físic tira molt al meu marit, que ja pot menjar tot el que se li posi pel davant que sempre tindrà el mateix tipo (ell encara fa servir pantalons de fa 10 anys!!).

Jo de tu no em preocuparia, si està sa i content, el que pesi no té importància.

[yaixha]

yoneni, al meu fill li passa el mateix. Amb tres anys feia 12 kilos, ara que en te quatre en fa 14 kilos, i pel que ens diu el pediatra va millor de pes, ara està dintre de les corves! Es un fiduet i amb la roba sempre m'hi trobo amb el mateix problema que tu. De roba de la part de dalt no tinc problemes i de pantalons, ara els busco estretets i que li arribin bé de llarg, i que a les cintures en portin vetes de goma d'aquestes que pots ajustar amb un botó a cada banda. Saps de quin tipus et dic? Es l'unica manera que no perdi els pantalons, o que no sembli un pescador....

Al cole és dels petitets, dels dos o tres petitets, incloses les nenes... Al principi és cert que ens venia moltes vegades que algú li havia pegat al cole, i més quan alguns nens comencen P3 que probablement no saben com treure la frustració de la separació amb els pares o avis o no saben com expressar-se i eren precisament aquests nens els que estomacaven els altres. A nosaltres ens feia la sensació que rebia cada dia i el tema que sigués poqueta cosa, a nosaltres ens feia pensar que això no ajudava. yoneni, s'espabilen... arriba un moment que tots s'han acostumat a l'escola i els qui pegaven al principi, o ara no ho fan tant, o els altres s'han aprés a defensar. El meu nen ha anat a la guarde des dels 5 mesos, però no va haver mai l'agressivitat que es va donar en els primers mesos de cole. Encara que no ens agradi, forma part del procés. Es complicat per això dir-li al teu fill que no es deixi pegar, però que tampoc pot pegar ell... Es que el nostre nen també es un tros de pa, massa i tot.... això també ens fa patir.

Tornant al pes, a nosaltres el pediatra ens havia donat també xerops per fer-li venir la gana i no vaig trobar cap diferència, així que li vaig deixar de donar. Vaig llegir el Carlos González, i mira, com a mínim et puc dir que em vaig relaxar una mica, tot i que algunes idees no les comparteixo. Està sa i corre? Doncs vol dir que està bé i pren el que necessita, encara que sigui una misèria... Al nostre pediatra ens deia que sí que es molt prim, i a punt hem estat moltes vegades que ens l'enviï a l'endocrí, però ens deia que el problema real és l'obesitat, no pas que siguin prims....

No sé si t'he ajudat. En qualsevol cas molts ànims i molta paciència.....

[juliet]

quan alguns nens comencen P3 que probablement no saben com treure la frustració de la separació amb els pares o avis o no saben com expressar-se i eren precisament aquests nens els que estomacaven els altres.

bé, no ve al post, però quan he llegit la frase m'han sortit "nuvolets" al cap...no sé si he entès ben bé el que vols dir amb això

Pel tema del pes, si no hi ha patologies, ningú s'hauria de preocupar!!com ja he dit la meva filla va començar p-3 amb 11kg i ara començarà p-5 amb 14 kg i en canvi el meu fill, que a finals de setembre farà els 2 anys pesa ja 14 kg, i gras no està perquè és alt com un nen de 3 anys!!
ah!! i de sabates només es porten un número de diferència!!
Cada nen té el seu ritme, i mentre vagi fent i estigui sa, no ha de ser cap problema

[yaixha]

juliet, perdona, que no volia ofendre ningú. Això és el que ens deien a l'escola als pares que manifestavem preocupació per aquest tema. Vam ser uns quants pares que vam parlar amb les professores per que els nostres nens/nenes ens explicaven que uns quants nens pegaven o venien marcats del col·legi. Les mestres ens deien que alguns nens no saben com expressar les emocions i fins que aprenen a conduir-les, alguns, i repeteixo, alguns, pegaven. Els era dur separar-se de l'ambient a que estaven acostumats i ho expressaven així. Va ser un temps, després tot es va normalitzar, tots es van adaptar, però es cert que alguns nens van ser molt agressius al començament de curs. Aquesta va ser la nostra experiència, que es va donar a les dues classes de P3 del cole, no vull dir que sigui una norma, però sí que pot passar.

De debó no volia ofendre ningú, ho sento.

[juliet]

no, yaixha, no et preocupis que no has ofès!!l
he pensat que la frase no era encertada i m'ha sobtat l'afirmació d'un fet, que per mi, com a mestra no és real, ni la deducció treta que els nens que estan amb els pares o avis quan arriben a p-3 la "frustració" els fa tornar agressius
I si això és el que van dir les mestres els trec la "targera vermella".
Com a mestra et puc dir que els nens que arriben a p-3 sense passar per la llar, poden (no tots) tenir més dificultats d'adaptació per la separació amb els seus pares o avis, però aquesta la solen demostrar plorant o posant-se a un racó veient com la resta juguen. En 10 anys que he estat a l'escola no m'he trobat mai que aquests nens demostrin la "inadaptació" sent agressius amb els altres. És més, els que solen ser més agressius, perquè malauradament és com aprenen a "defensar-se" són els que ja porten anys compartint espai amb altres nens a les LLars.

Volia aclarir-ho per no deixar lloc a "males interpretacions"

[yaixha]

Gràcies Juliet per l'aportació! Està clar que com més experiències més aprenem tots!

[yoneni]

Gràcies! Veig que no sóc l'única!
Llegiré el llibre que m'heu recomanat, haveure si em fa passar una mica aquesta angoixa...
Petonets!