Documental "Un preescolar Alternatiu" - Educació Lliure

[Julyet]

Ah, sí, una altra gran moda és el "quan abans, millor". Això no sé si ve provocat per les nostres frustracions (allò que no sabem fer és perquè no ens ho van ensenyar de petits i ara ja no hi som a temps), que ens fa gràcia (oh, mira'l, tan petit i tot el que sap fer, serà un geni!) o la conseqüència natural de la societat en que vivim (competència, titulitis...).

[Fuzztoon]

Trobo molt interessant aquest post. Jo no hi entenc gaire en el tema però puc donar el meu punt de vista respecte el que veig amb els meus nebots. En tinc un de 7 anys que va a l'escola pública i un que en farà 6 al novembre que va a una Waldorf.
Jo en tema emocional, els veig als dos feliços i contents d'anar a escola.
El que si que puc dir és que al que va a la pública sap llegir, parla una mica d'angles, sap algo de matemàtiques i li encanta demostrar els coneixements que té a tothom. Per ell cada cosa que apren és un orgull. Clar que també ha tingut dies que no li ha agradat el cole.
Respecte al que va a la Waldorf, tot el seu interes es centra en trepar arbres i en Spiderman. No sap llegir ni el seu nom, no sap contar, no enten (o no vol) que no tot és pot fer en el moment que ell vol.
A mi quan els meus cunyats em van explicar això del sistema Waldorf em va encantar. Ara veient els resultats, tinc clarissim que la meva filla anirà a l'escola convencional. El métode alternatiu pot estar molt bé per nanos súper motivats que tinguin afany per apendre, que els hi surti de dins, però o crec que jo visqui molt tranquil·la si la meva filla als 6 anys té els mateixos coneixements academics que un nen que va a P3.
La Waldorf pot estar molt bé en concepte, però jo crec que s'ha de viure en el mon que ens toca, i aqui es premia el coneixement i la titulitis. I lamentablement, jo no veig que al meu nebot que va a la Waldrof i que és incapaç d'astar més de 10 minuts concentrat en alguna cosa, aquesta metodologia li ajudi gaire en el futur.
Tampoc trobo correcte dir que el sistema falla perquè de 28 alumnes, només 5 vagin a la universitat. El meu marit és molt inteligent i a ell li agradava electrònica i va fer FP (al igual que el meu germà). No han anat a la universitat, però perquè els estudis que ells volien er no eren universitaris. Tampoc crec que una societat pugui viure només d'universitaris. També es necesiten carnisers, electricistes, jardiners, pastors....
Bé, ja us dic que jo no en tinc ni idea del sector educatiu, només us he exposat les meves observacions pel que he vist dels meus dos nebots.

[sinera]

Fuzztoon, penso que la qüestió emocional, va molt més enllà del fet d´anar o no contents a l´escola, penso que es tracta de construir les bases sobre les quals els nens desenvoluparan la seva personalitat i per tant els resultats s´aniran veient a llarg termini.

Jo estic seguríssima que a la majoria de nens de l´escola convencional els motiva moltíssim més enfilar-se pels arbres, fer l´Spiderman, remenar pintures lliurement, sense patir per si se surten de la ratlla... que no pas el càlcul mental, la lecto-escriptura o el vocabulari d´una llengua que no fa servir ningú del seu entorn.

Nens desmotivats, que no s´estan quiets i que fan el que els dóna la gana també n´hi ha, i molts, a l´escola ordinària. Hi ha molts nens que els importa tres pitos els continguts que es treballen a l´escola i si ho fan, és perquè no tenen més opció. És clar, si no, li emetem un informe lamentable que escandalitza i preocupa els pares i, si la situació es perllonga, ja el tenim etiquetat per tota l´escolaritat.
No perdem de vista que són nens!!!! Els nens tenen una necessitat inacabable de moure´s, jugar... la capacitat d´atenció és limitada (quantes hores al dia els demanem que estiguin atents i concentrats?????).No podem pretendre que es comportin com si fossin adults.

Què té de dolent que un nen amb 4 o 5 anys, no sàpiga escriure el seu nom, posar la data o encerclar totes les figures que....???? Té tooooota la primària per aprendre´n!! Que, sigui dit de pas, és quan a nivell evolutiu i maduratiu, està preparat per fer-ho.
Insisteixo un cop més que, no per aprendre abans, s´aprèn més i millor!!

[Julyet]

Opinions i experiències... m'encanta!

Com vaig dir en el primer missatge, què esperem de l'escolarització?

Fuzztoon, t'agraeixo molt que expliquis l'experiència dels teus nebots. Trobo normal que ara cridi l'atenció les diferències entre l'un i l'altre, però: quan siguin adults, creus que a nivell de coneixements és notarà qui va aprendre primer a escriure el nom (per posar un exemple)? O el que va començar a aprendre anglès abans? (llenço la pregunta perquè cadascú digui la seva).
Una amiga meva va estar acabant magisteri a Noruega (idílics els resultats). Allà a educació infantil només anaven pel bosc i feien descoberta de l'entorn. A 1r NINGÚ coneixia les lletres. La meva amiga em deia que semblaven analfabets comparats amb els nens d'altres escoles d'aquí on ella havia fet pràctiques. A 6è tots els hi donaven mil voltes tan a nivell de coneixements com en comportament als d'aquí.
Allà a l'escola crec que em va dir que començaven a fer anglès a 3r i tots els adults (tots, tots, tots, jo ho vaig comprovar) el parlen. No existien les escoles privades (tret de les religioses o algun altre cas).

Per a mi el dubte està en saber a qui estem tancant o obrint portes. Els que van a escoles lliures d'adults tindran la vida que desitgen per manca de coneixements? Els que van a escoles ordinàries no se sentiran prous segurs amb les seves decisions? Etc...

[indai]

Jo penso que el problema no rau en la formació dels mestres o en la implicació dels pares, perquè hi ha mestres molt competents i pares molt implicats, però que entenen l´educació i l´infant en si mateix, d´una manera ben diferent. Al reportatge ho diuen clarament: les lleis educatives i les escoles es fan en funció del que la societat necessita (nens que sàpiguen matemàtiques, nens que sàpiguen idiomes...), per tant, entenen que cal començar a omplir el cap dels nens de coneixement, i quan abans millor. La qual cosa encara està per demostrar, que doni bons resultats a la llarga!!!!

Parlant d'educació lliure...Que passa amb aquests nen quan arriben a la ESO i hi ha un temari que han d'empollar? I quan arriben a la universitat? Allí si que s'ha de seguir el que es diu...No aniran coixos aquests nois?POdran seguir-ho?
No ho sé realment...

Em sembla un pèl agosarat aquest plantejament!!!!! Posaria en dubte el pas d´infantil a primària, però realment creus que això pot tenir conseqüències d´aquest tipus a l´ESO i a la Universitat??????? Educació lliure no és sinònim de fer el que vull, quan vull i com vull!!!!

Jo crec que "empollar" qué és el que es fa a moooltes carreres, no ho pots fer d'un dia per l'altre.No ho sé.Jo no estic en contra de l'escola lliure,eh? Simplement és un pensament que us he escrit.

[Fuzztoon]

Ostres noies, com seran els meus nebots d'adults no en tinc ni idea.... Si de cas us ho dic d'aqui a 10 anys. El que si que puc dir és que jo no veig que el meu nebot que va a una escola convencional estigui traumatitzat, ni desmotivat, ni li privin de la seva personalitat pel fet d'anar a una escola que no sigui Waldorf. Tampoc veig a l'altre nebot gaire preocupat per no saber llegir ni res de tot això. A mi el que més em preocupa és que el petit no sap estar centrat en una activitat més de 10 minuts. Tret de veure els dibuixos a la tele. Això em fa preguntar-me com s'ho farà el dia que realment hagi d'estar unes hores a casa sentat davant d'un llibre estudiant perquè te un examen.
Però potser jo tiraria per una cosa mixta. Està molt bé que els nens aprenguin seguint els seus interessos i motivacions, però que aprenguin alguna cosa. Que el meu nebot petit té casi 6 anys i només te coneixements del Spiderman, no té interes en res més. I a l'escola li respecten i diuen que ja se li despertarà l'interès.
Home, no anem d'un extrem a l'altre. Ni tractem els nens com a adults ni siguem tant hippie-flowers....
Crec que la clau està en trobar una escola que no sigui 8 hores al dia sentats fent fitxes ni que es deixi fer al nen el que li dongui la real gana. Crec que se l'ha d'ajudar a descobrir el món. I això pot ser dur-lo un dia al bosc i l'endemà donar-li un paper i plastidecors....
Com ja he dit, quan els meus cunyats em van explicar que portarien el nen a una escola Waldorf i em van explicar el que era, em va semblar genial, però ara veien els resultats, potser no hi estic tant d'acord. Crec que per certs nens, pot ser una opció genial, però tampoc crec normal que una criatura de casi 6 anys digui que no li dona la gana de fer cap activitat que no sigui veure Spiderman i pujar a un arbre i se li respecti amb tota tranquilitat. I que consti que estic parlant d'un nen que en 15 dies començarà el curs que en teoria seria 1r de primaria, no d'una criatura de 3 anys!!!!
Jo per la meva filla vull una cosa entremitja. Clar que vull que desenvolupi la seva personalitat i se la respecti de forma única, però crec que això també ho pots trobar en una escola convencional. Crec que depen més de l'educador que no de la metodologia.

[Julyet]

Exacte, Fuzztoon, aquesta és la conclusió a la que acabo arribant jo.
Jo tampoc penso que els nens que van (hem anat) a una escola ordinària estiguem carregats de traumes (bé, algun que altre potser tenim, però també ens hem emportat una pila d'experiències positives).
Offtopic: quin nom més bonic has triat per la teva nena (la meva també se'n diu :P).

Indai, sé al que et refereixes, jo també hi ha coses d'aquest tipus que em fan sorgir dubtes. Però de vegades m'he trobat amb situacions sorprenents que em fan qüestionar pràctiques escolars que donem per descomptat com a normals: el meu germà és el fracàs escolar en persona, un desastre, sempre havia estat desmotivat. Diguem que la situació personal tampoc el va afavorir, però seria un altre tema. Estudiar??? Ni parlar-ne. Ara, sap anglès (bé, diguem que pot comunicar-se molt millor que gent que s'ha passat anys estudiant). Com? Pels videojocs...

Jo penso que com deia la Indai, a l'escola trobem molts impediments que no ens permeten adaptar-nos a les necessitats individuals.

[juliet]

Julyet, sobre el fet de si està demostrat o no que per aprendre abans els resultats a llarg termini siguin més bons crec que està per dir, per exemple, tu també ets d'anglès i d'una altra generació d'estudis que la meva, jo no sé què et van dir sobre el fet d'ensenyar anglès des de ben petits, a mi a la Universitat em van dir que SI, però ara, al cap de força anys, una profe meva de Filologia anglesa va treure un estudi contradictori, és dir, acabava demostrant que no és necessari aprendre'l de tant petits, sino que el més important és introduir-lo quan ja es domina (tan a nivell oral com escrit)la llengua materna.

Crec que una de les coses importants d'aquesta metodologia seria la continuitat, si no hi ha continuitat pocs estudis es poden fer per saber si funciona o no. Si resulta que tu portes el nen a l'educació infantil a una escola lliure però després a primària a una escola convencional talles tot el procés, no?

Jo personalment penso que no fa falta anar als extrems,i no penso que anar adquirint coneixements gradualment i de manera "lúdica" sigui un intent de "marcar" el nen, ni la intenció ha de ser els títols o quan saben d'això o d'una altra cosa que els pares els fagi "gràcia", a mi no m'interessa que la meva filla amb 4 anys sumi, resti i multipliqui, no crec que toqui i tampoc vull que tinguin a la meva filla tot el dia sentada a la cadira fent fitxes a dojo, vull que la meva filla disfruti aprenent, i més endavant, a la Primària voldré que ho segueixi fent però que també s'esforci si alguna cosa no li agrada tant, perquè l'esforç és també un valor a aprendre, a cada edat en la seva mesura.

[sinera]

Fuzzton, quina creus que seria l´actitud del teu nebot a una escola ordinària?
Els nens petits tenen ritmes de creixement (a qualsevol nivell), molt diversos. Hi ha nens més madurs que altres, n´hi ha que estan molt motivats per unes coses i d´altres que ho estan per unes altres... però amb el temps, si tot va bé, es van equilibrant. Segurament a l´escola, fa moltes altres coses, a part d´enfilar-se als arbres i té vivències molt enriquidores i interessants!
Unes vivències que penso que disten molt de les que reben els nens a l´ordinària. Només caldria comparar els objectius de finals d´una i altra escola.
Continua sense escandalitzar-me que un nen que arriba a primer, encara no sàpiga llegir, escriure i comptar.
Com ja s´ha dit per aquí, jo també conec una família sueca, on els nens a infantil també "campen lliurement" i enveja em fan els resultats acadèmics dels tres germans que ja han acabat la carrera!!!!

Juliet, diuen que les experiències que té un nadó, el primer any de vida són fonamentals per la resta de la seva vida, per tant, tot el que visqui dels 3 als 6, s´ha d´aprofitar, que després ja s´encarregarà la societat ( i incloc l´escola), de tallar-li les ales!! Si no hi ha continuitat a primària, és una pena, però tot això que s´emporta!

Indai, vols dir que la capacitat d´empollar es comença a desenvolupar a l´etapa 3-6?????????????

Julyet, vols dir que per anar tres anys a una escola lliure, de grans tindran menys coneixements?????

[indai]

Sinera,no volia dir pas això!!! Quin desastre he degut escriure perquè entenguessis això! No no!

Jo sóc d'infantil i us juro que hi ha temporades que odio la meva feina.Odio fer plàstica amb 25 criatures i jo tota sola.Odio fer JO les 25 tapes d'àlbum superbenfetes perquè al cicle s'ha decidit de fer "x" tapa que és supercomplicada i els nens no la saben fer,odio fer JO la targeta de nadal, odio fer "JO" la postal...i tot pel mateix motiu: els pares han de quedar satisfets. Odio fer murals per l'entrada,els passadissos només perquè quedi bonic i els pares vegin que és una escola maca i quedin contents.

Quan el meu fill em porti a cas un àlbum ple de fitxes tontes amb una tapa molt ben feta, ja sabré que l'ha fet la mestra.

Tema fitxes.Està bé reforçar els continguts amb una fitxa, també hi ha fitxes que els hi agrada fer als nens i també aprenen.

EL que odio´és haver de fer el "llibre" i les fitxes complementàries "perquè si",perquè toca.Si fas poques fitxes encara et vindrà alguna companya o algun pare demanant explicacions. No veuen que l'aprenentatge és viencial. Tenia una nena que quan treballavem manipulativament i vivencialment era una fletxa,quan li donavam la fitxa...pff...un desastre. Una mestra que només valora la fitxa hagués pres la nena com un desastre i en realitat la nena era un crack,però es perdia sobre el paper.

També em fa molta ràbia fer que els nen spintin fitxes perquè si, pintar les cançons de música o les d'anglès...La música s'ha de fer cantant,ballant,saltant i l'anglès parlant NO PINTANT sempre.

Em fa molta ràbia ensenyar ja la lectoescriptura as P3 i encara més ràbia em fa que a P4 els nens copiïnm paraules de la pissarra i llibres com a "loritos".

Els millors sistemes educatius són els que ofereixen una educació vivencial a infantil i a primària fan assigantures quotidianes com ara fusteria.Per mi el sistema educatiu ideal seria de 9 a 1 treballant a l'ecola o l'entorn fent moooltes activitats manipulatives i creatives,pintura,jardineria,teatre,etc. A primària doncs inclouria a més del que diu el currículum matèries per la tarda que no les donarien mestres sinó altres professionals. Aquestes activitats poderien durarfns i tot fins les 6 de la tarda.Serien activitats d'allò més variades:música,fusteria,ceràmica,cuina,cosir ( avui en dia poca gent es sap fer la vora dels pantalons,xom una mica inutlis),esports...I evidentment ho pagaria la gene,els pares poca cosa.

Bé, ja m'he desfogat...Ho sento per les flates,tinc molta pressa.El nen avui està nerviòs,no para de moure's de cantó a cantó del llit i tinc por que es desperti plorant en qualsevol moment i no em trobi.Es la muerte!

[sinera]

Indai,
m´ha fet molta gràcia el teu plantejament!!! Fusteria, jardineria, costura...
Bé, suposo que el que has volgut dir és que no t´agrada fer-los "empollar"(via fitxes, tapes d´àlbum i derivats), i que al qui li agradi empollar, sempre pot esturdiar la carrera de Dret o la d´Història, no???

[Julyet]

Aprendre com abans millor: Tema llengües estrangeres. Estic d'acord, juliet, que tot va a modes. Bé, ben bé no considero que siguin modes. És fa una hipòtesis sobre el que es pensa i aleshores s'investiga. Si allò és 100% així, endavant. Sinó es crea una nova corrent. I en qualsevol tema que tractem amb persones, mai pot ser 100% d'una manera.
El tema de l'anglès a molts nens els motiva començar de petits, els hi fa gràcia i ho veuen força proper. El problema és quan al cap de 10 anys d'estar fent anglès no saben comunicar-se, i això enfonsa. A part les pressions de l'entorn "però si fas anglès des dels 3 anys i anem a Londres i no ens saps traduir???". I també hi ha nens que s'atabalen, no se senten a gust (jo m'he n'he trobat poquets i s'acaben motivant, però algun n'hi ha).
Efectivament, la continuïtat és vital. I sentir-ho proper, útil. I tenir bons models, variats, reals... I tornem al que deia la Indai, amb 25 nens és MOLT difícil.

Sinera, crec que no m'he sapigut explicar (escric a mil per hora i vaig una mica a sac). Plantejava el dubte de si TOTA UNA ESCOLARITZACIÓ (fins a 4t d'ESO) on cadascú aprèn el què vol limitava els coneixements en només unes àrees, o millor dit, t'especialitza en algo i fa que altres coses t'hagin passat per alt. Per descomptat que si només és Educació Infantil penso que no hi ha cap problema, tot el contrari. Per exemple, jo vaig fer batxillerat humanístic, i no feia res de ciències ni de matemàtiques. Jo ara no podria estudiar cap carrera vinculada a les ciències per una decisió que vaig prendre durant l'adolescència (amb 16 anys) fruit que em vaig trobar un professor de matemàtiques amb el que no m'enterava de res i vaig pensar que allò no estava fet per a mi (quan tota la vida m'havia anat super bé i m'encanta tot el relacionat amb la ciència i ben poc l'art).

Tema pintar/fitxes Jo quan faig anglès a infantil els hi faig "pintar" o fer alguna història sobre paper perquè així puc agafar un grupet, una parella o un nen i parlar amb ells en anglès, proposar alguna activitat en petit grup... és l'única manera que sé per poder-me individualitzar al màxim. Alhora després va bé per fer feedback i quan la porten a casa (al cap d'uns dies, no a l'àlbum) els hi expliquen als pares en anglès.

[sinera]

Julyet, existeix la possibilitat de fer TOTA una escolartizació així o és una hipòtesi teva????
En qualsevol cas, penso que seria una equivocació, pel simple fet que, per tal de dur a terme una educació el més integral possible, cal treballar totes les àrees de desenvolupament i de coneixement. Per tant, tan importants i necessaris són els aprenentatges de les àrees de ciències, com les de lletres, com les artístiques, perquè cada una desenvolupa unes capacitats, unes àrees del cervell, unes sensibilitats... i entre elles es complementen.
Això sí, en un moment o altre cal triar per especialitzar-se. Ara, el moment idoni per fer la tria, no tinc clar quin hauria de ser, perquè hi ha gent que ho té clarissim i n´hi ha que, a mitja carrera, s´adonen que han agafat el camí equivocat.

[indai]

Indai,
m´ha fet molta gràcia el teu plantejament!!! Fusteria, jardineria, costura...
Bé, suposo que el que has volgut dir és que no t´agrada fer-los "empollar"(via fitxes, tapes d´àlbum i derivats), i que al qui li agradi empollar, sempre pot esturdiar la carrera de Dret o la d´Història, no???

Crec que d'aquesta manera totes les persones tindrien més eines per adaptar-se a la vida i als canvis d'aquesta.la paraula seria més versatilitat,adaptabilitat a les circumstàncies.

A més,els nens haurien provat mil coses abans de decidir què volen ser de grans.POdrien triar millor la seva futura carrera professional,tan universitaria o no.

M'agradaria saber més coses sobre el sistema educatiu norueg,que eés el que plantejo més o menys.Ara amb el nen no tinc temps de res,mireu a qunes hores escric i amb ell amb una mà( avui volia dormir a braços).

Crec que els srs.consellers d'educació haurien de mirar al nord abans de fer les xorrades de reformes que fan.

[Noe]

Tela, quin tema tan interessant. No tinc gaire temps d'escriure, però m'encanta llegir-vos.

Només voldria fer un aclariment sobre la pedagogia Waldorf, que és la que començarà la meva filla aquest setembre, i jo (com a mestre d'infantil) n'he fet un postgrau aquest darrer curs. No en sóc cap experta, però crec que aquesta no es consideraria pedagogia lliure pròpiament, ja que ja des d'infantil es planteja una activitat dirigida al dia, tot i que com heu dit si els més petits no la volen seguir no tenen perquè fer-ho.

Sobre el tema dels aprenentatges més o menys d'hora, des d'aquesta pedagogia es contempla que el nen de 0 a 6-7 anys ha de tenir el major nombre d'experiències sensorials per a crear així les bases dels futurs aprenentatges cognitius. Com heu anomenat, als països nòrdics, on aquestes pedagogies estan més esteses, sovint els resultats a finals de primària són amb diferència superiors als del nostre país. Pel que deia una noia sobre el seu nebot q a 6 anys no té cap interès per aprendre o per prestar atenció, jo no ho veig malament, al contrari, hi ha nens q no els costa seure i prestar atenció de petits, però no crec que sigui el que els hi toca fer ni que els suposi cap benefici. Des del meu punt de vista, són els més moguts, els que al no haver-se pogut moure el necessari quan més ho necessitaven, els que quan arriben a la primària, aquesta necessitat continua sense haver sigut coberta i són els q no són capaços de seure i prestar atenció. Llavors aquí hi hauria un altre tema sobre per què avui dia hi ha tants nens amb TDAH. I a més, no cal oblidar aquí, que a l'educació infantil tots aquests coneixements a assolir són presents en un currículum, però l'educació infantil NO ÉS OBLIGATÒRIA. I com ha dit la sinera, no passa res si un nen arriba a primer sense saber llegir, q de fet és el moment per aprendre'n i el que seria normal, als 6-7 anys, i no abans. La mateixa paraula ho diu: preescolar, període abans de l'escolarització.

Sobre el que dèieu de si hi ha pedagogies lliures q vagin més enllà de l'educació infantil, com us he dit la Waldorf no és lliure pròpiament, però arriba fins a secundària crec. I no és pas q a primària i secundària es faci el que es vulgui, ni molt menys, simplement tenen un altre enfoc didàctic (no ho conec tant com la infantil, però aq any començo un altre curs sobre primària, ja us aniré informant si us interessa). Però a Madrid q hi ha l'escola més antiga, crec q té 30 anys, fa dos anys va ser el primer q els alumnes van presentar-se a selectivitat, i la van passar tots i amb bones notes. El que sí se, és q a batxillerat han d'empollar com tots, perquè s'han de preparar per passar una prova, ara bé, potser ho intenten fer més amè, o amb altres tècniques. També hi ha el cas del Martinet, a Ripollet, q sí q és un projecte de pedagogia lliure, i estan fent infantil i primària, el que passa q no se ben bé com els hi estan anant els resultats. La meva germana s'ha tret les opos de primària aq any, i comença a treballar allà al setembre, o sigui q també ja us ho diré.

[Julyet]

Sinera, no conec com està el tema exactament. Jo ho feia com a hipòtesis, perquè tot i que no sigui sempre el mateix es conservaria la filosofia en altres etapes. Pel que jo sé (que em deia la meva companya) no estava regulat poder fer una escola sense seguir les lleis vigents (i el currículum).
I això de les tries és al que em refereixo. Jo no puc demostrar que un nen es vagi a motivar per totes les àrees de desenvolupament (o que no ho faci). Per això no sé si estic d'acord o fins a quin punt.
Per exemple, a mi no em sembla bé que un nen des de ben petit es dediqui a l'esport (o que s'especialitzi a l'acabar primària), Però clar, si és el que el nen vol... però jo penso que amb 11-12 anys encara no has experimentat prou i ja "professionalitzar-te" és tancar-te altres portes. Però potser aquest plantejament bloqueja unes inquietuds... I puc estar estirant aquesta corda hores i hores...

Indai, jo els models "del nord" no els veig viables aquí perquè la nostra societat no és com la seva. Allà són cívics, aquí no. Allà no tanquen les portes dels cotxes, ningú estafa, no existeix el treball en negre, els valors són totalment diferents...

Noe, que ve que ens puguis aportar tant! Tu, amb més coneixements, quines crítiques hi faries?

[sinera]

Noe, on faràs el curs de Waldorf a Primària????
Jo en volia fer un aquest estiu, però coincidia els dies que erem fora i m´he quedat amb les ganes.

[Noe]

Doncs la veritat és que m'ha agradat bastant. L'escola on anirà la Joana també és molt petita i es necessita molta dedicació dels pares per tirar-la endavant ,com qualsevol Waldorf, però encara més pq som ben poques famílies.

No se, a veure si recordo cosetes per comentar: m'agrada la idea de les edats barrejades en aquesta primera etapa (2-7), trobo important la idea de que necessiten experimentar amb diferents materials i aprendre per si mateixos a resoldre petites situacions i conflictes del dia a dia, i tot això per a poder esdevenir persones amb una bona autoestima. El que afegiria potser és que totes aquestes experiències són les bases per als aprenentatges posteriors. Una crítica q faria, i q des de la pedagogia Waldorf es considera molt important és la qualitat dels materials amb els que experimenta el nen, ja que es recomana q siguin el més naturals possibles, i s'intenti evitar coses com el plàstic, que està tan present en tot el que és pels més petits. I un altre punt important és que es treballi molt l'emotivitat dels nens, i per això sí que crec q potser els pares, q m'ha semblat entendre q són a l'aula ajudant a l'educadora, necessitarien potser més formació.

Sinera, jo el curs que faig és a Madrid, tot i que també se'n pot fer un a Bellaterra. De totes maneres, a mi me n'han parlat millor del de Madrid. Allà et pots especialitzar en infantil, en primària o en secundària. A Bellaterra no ho tinc tan clar com funciona. El que passa és que són tres anys, però és més o menys un cap de setmana al mes, i els ponts també se'ls agafen per a poder fer llavors intensius de més dies. Així d'entrada sembla molt, però un cop t'hi fiques, la veritat és que és un vici. A mi l'any passat anar cada 15 dies un cap de setmana a Bcn, tb em feia mandreta, però al final fins i tot se'm va fer curt. Si necessites més informació digues-m'ho.

[juliet]

Noe doncs a mi també m'agradaria que ens anessis explicant més coses sobre el tema, doncs m'interessa molt. Reconec que la informació que en tinc no és suficient, o potser no és la correcta, per això tinc força dubtes i m'agradaria no tenir-los La base d'aquesta metodologia m'agrada però no sé ben bé com es pot dur a terme sense perdre altres aspectes de la formació dels alumnes.
Tingue'ns informades
Per cert, sabeu si les escoles a Barcelona que segueixen el mètode Waldorf són privades?

[Noe]

Sí, totes les escoles Waldorf a Catalunya i Espanya són privades, però no acostumen a ser molt cares. Nosaltres per la Joana a infantil paguem al voltant d'uns 280€ mensuals amb esmorzar inclòs. El dinar el cuina cada dia una família diferent.

Com ja us he dit no es tracta ben bé d'una pedagogia lliure, sinó que sempre hi ha alguna activitat dirigida. A infantil fan cada dia una de diferent: pintar amb ceres d'abella natural, pintar amb aquarel·les, moldejar cera (tb d'abella), fer pa i una sortida.

Us explico el ritme diari a l'escoleta, perquè el que és important és el treball del ritme, igual q una respiració, hi ha activitats que s'anomenen més introspectives i d'altres més cap a l'exterior. I aquestes s'han d'anar alternant per a poder aconseguir aquest ritme diari (a casa s'hauria d'intentar fer el mateix, però a mi em costa força). Per cert, aclarir q aquesta pedagogia defensa la idea q els nens fins 7 anys no tenen perquè escolaritzar-se, però degut a la societat en què vivim, han adaptat la pedagogia a l'etapa 2-7, però en el fons les escoletes són un reflexe clar d'una llar, on la mestra fa el paper de mare i es dedica a feinejar, mentre els petits juguen i descobreixen. Ella feinaja/fa perquè el nen és un imitador de manera natural, per tant si ens veu fent coses q impliquen moviment i acció (escombrar, cuinar, fer pa...), no d'altres com per exemple llegir o estar a l'ordinador q ell no pot interpretar q realment estem fent alguna cosa, llavors ell també per imitació va fent al seu ritme.

Així doncs quan arriben hi ha una estona de joc lliure dins de l'aula amb els materials q us vaig comentar sempre naturals: caseta de fusta, estris de cuineta, robes de seda i cotó de diferents colors, nines de roba i llana, animalons fets de llana, pilotes de roba, cotxes de fusta, construccions de fusta sense pintar amb formes indiferenciades, pedres, etc. Després de jugar es recull i es passa a fer cançons de rotllana. Un cop acabats seuen a esmorzar i abans fan algun joc de dits asseguts a taula. Després fan l'activitat del dia i després surten a jugar a fora: hi tenen gronxadors amb hamaques de roba, troncs, una sorrera i pales i carretons, i unes cordes per enfilar-se. Surten sempre, faci sol, vent, pluja o neu. Els pares els hem de dur botes d'aigua, cangur i pantalons de pluja. Després entren per dinar i un cop dinats, els més petits van a fer la migdiada i als grans se'ls hi explica un conte. Els contes sempre són narrats per deixar lloc a la seva imaginació i no donar-los les imatges ja preconcebudes. I en d'altres ocasions es fan representacions de les històries, però amb figuretes fetes de llana, molt simples i amb escenaris també fets de manera molt simple amb teles de colors i materials naturals: pinyes, pedres, escorces... I ja està, cap a les 15h els pares ja els comencen a anar a buscar. Així és com funcionen aquí, i més o menys seguint aquest esquema general, cada escoleta s'organitza a la seva manera.

Si teniu cap dubtes, us vaig explicant més cosetes.