Documental "Un preescolar Alternatiu" - Educació Lliure

[Julyet]

Us recomano que mireu aquest documental sobre la educació alternativa.

M'agradaria molt parlar sobre aquest tema. Jo vaig estudiar magisteri especialitzat en llengües estrangeres i mentre treballava en una acadèmia d'anglès. Després de la carrera he treballat a forces escoles públiques (haig de dir que en la majoria durant molt poc temps). Una companya de la universitat estava molt ficada en aquest tema i en parlàvem molt sovint, però jo sempre era la que "li intentava fer tocar de peus a terra" ja que no veia aquest tema clar ni a nivell professional per ella (com t'ho faràs per viure???) ni com per a l'alumnat (què vol dir que els nens fan el que volen???).

L'experiència personal (i sobretot la maternitat) m'ha fet plantejar moltes coses. D'una banda veig com els adults som força incapaços de comunicar-nos assertivament, no sempre trobem els recursos per gestionar les emocions i tenint més que motius ens costa ser feliços. Alhora sento que formem part d'una societat molt manipulable i mancada de valors. I no sé si amb el sistema educatiu que tenim actualment (i els projectes vigents) això canviarà.

Aleshores plantejo: què espereu de l'educació escolar dels vostres fills? Esteu contentes amb el sistema actual? Creieu que tot plegat és una utopia inútil? Us sentiu a gust amb la societat en que vivim? Què canviaríeu?

M'encantaria llegir les vostres opinions. I si teniu experiències sobre el tema, estaré molt contenta de que les compartiu.

[iuia]

Julyet, de quin documental parles?

[Julyet]

Quin desastre, m'he deixat l'enllaç: http://www.rtve.es/mediateca/videos/201 ... 0805.shtml

[iuia]

Je, je. No passa res. Vaig amirar-lo. Gràcies Julyet.

[juliet]

què interessant!! Julyet, pots posar el link del documental?

ok, s'han creuat els missatges, vaig a veure'l!!

[iuia]

Molt interessant el tema. Més d'una vegada he pensat alguna educació així pels meus filla. La llàstima és que no a tot arreu hi ha escoles de la XELL.

[juliet]

Veient el documental penso que "l'Educació lliure" que ens planteja, no varia gaire de l'educació a moltes escoles (no totes, clar!!), bé, faria una distinció, ja no és que depengui de l'escola sino de la mestra.
A veure, estem parlant de l'educació infantil, pel que he vist al documental, tots fan la mateixa activitat, pinten, juguen al pati, fan racons, psicomotricitat...i la resolució de conflictes és com moltes mestres fem (no es tracta de dir això no es fa sino de fer entendre que allò que s'ha fet fa mal a l'altre). Els pares que duen el projecte s'asseuen i s'organitzen com fem les mestres a les reunions setmanals, l'única diferència és que aquí els pares participen activament durant la setmana i a les escoles normalment ho fan en les activitats festives, bé no sé si m'he deixat res...
Les preguntes que em venen al cap són, com s'ho fan per tenir espais cedits? els pares com s'organitzen per no treballar el temps que els toca estar a l'escola (no deuen ser els pares que es queixen de les festes, vacances, ponts i vagues perquè no tenen on deixar els nens, no??), qui control.la la seguretat dels espais i els materials?...
uff!!no sé...
Jo sobreentenc "l'educació preescolar lliure" on la mare o el pare educa la seva filla o fill a casa fins als 6 anys, donant-li els seus valors i deixant-lo fer al seu ritme de descobriment i aprenentatge, però en el cas del documental no és així.
Jo he estat amb la meva filla 3 anys i amb el meu fill 2 anys i per temes econòmics ja no m'hi puc estar més i em fa molta molta molta pena, però aquest país no contempla l'educació lliure a casa i no hi ha ajudes i per molt que t'apretis el cinturó arriba un moment on, amb dos fills i un sou normalet, no te'l pots apretar més.
Sóc del parer que els fills han d'estar a casa amb un dels pares tan temps como sigui possible, és bo per ells i tot el seu desenvolupament i pels pares!! Continuo després que el Roger s'ha despertat de la migdiada

[juliet]

a veure, no em malinterpreteu, eh? que de vegades que s'escriu costa fer-se!!
Tot el que dic és arrel del documental, no conec més experiències ni com s'ho fan altres grups d'educació lliure.
Tota la part teòrica que es diu està molt bé però alhora de posar-ho a la pràctica crec que amb grups de nens és molt difícil dur-la a terme literalment. Per exemple, respectant els ritmes de cada nen, com s'ho fan alhora de la migdiada? o de dinar?potser uns tenen gana i d'altres no, i potser uns tenen son i d'altres no, i a no ser que hi hagi suficients pares per estar per tots ells (que si fos així m'agradaria saber com s'ho fan per tenir horaris laborals tan flexibles).
No sé, és que una cosa i l'altre no m'acaben de quadrar perquè deixaria jo als meus fills en mans d'altres pares sense saber quina formació tenen per estar amb els meus fills i seguir el meu model educatiu
També m'agradaria saber quin és el problema d'ensenyar als fills anglès o matemàtiques o el que sigui (com es diu al documental), com a mestre i com a mare pots donar moltes opcions perquè els nens s'interessin per moltes coses i surti d'ells la necessitat d'anar aprenent i descobrint coses, perquè una cosa és exigir unes activitats i l'altre crear ambients i fer servir coses de la vida diària per obrir-los l'afany d'anar coneixent coses noves, d'estimular-los!!
A nivell de desenvolupament emotiu crec que els nens necessiten dels pares (i no d'altres pares o mestres o educadors) per donar-los seguretat, i aquesta seguretat també va lligada amb "guiar-los" una mica, són nens i s'estan formant i necessiten la reafirmació del pare o mare en moltes coses. Això sí, també tinc molt clar que si jo no ho puc fer per motius laborals una BONA mestra o BONA educadora formada ho farà també molt bé, però ja tinc els meus dubtes respecte a d'altres pares que prenguin aquest paper (com en el documental)
Jo també sóc molt crítica per on tira la societat actual, però no crec que la solució sigui aquesta, la solució va més enllà dels centres i ara entraria a criticar temes massa conflictius de la societat actual i potser millor deixar-ho aquí
Julyet, podré estar més o menys d'acord amb el que es diu al documental, però m'ha agradat tenir-ne més informació, gràcies pel link

[Julyet]

Juliet, tinc moltes ganes de respondre't, però necessito temps perquè m'agradaria dir moltes coses...

En línies generals estic força d'acord amb el que tu dius, és el mateix que li deia a la meva companya que hi treballa. Però de vegades també em plantejo fins a quin punt tenen importància algunes coses que fem a l'escola i que semblen inamobilbles. I d'altres entrebancs amb els que ens trobem.

El documental era una excusa (bé, i perquè l'he trobat interessant) per parlar del tema.

Espero seguir...

[indai]

L'escola llliure i la metodologia warldrof( s'escriu així?) tenen quelcom en comú?

[Julyet]

Indai, jo diria que sí, que la pedagogia Waldorf és un exemple d'educació lliure. Però a veure si algú que en sap més ens ho matitza.

Tinc pendent parlar-ne més!!

[iuia]

Molt interesssant el tema que heu obert. A veure si s'hi posa gent que hi entén del tema i fem un debat constructiu i educador. Moltes gràcies Julyet per obrir el post i pel documental. Ja t'he dit que trobo el tema molt interessant però jo estic una mica despenjada del tema i m'agradaria estar ben informada al respecte quan hagi de buscar escola pels meus fills.
Per cert, quin embolic entre Julyet i Juliet...

[Julyet]

Tinc una estona, a veure si sóc capaç d'explicar-vos totes les reflexions sobre el tema. Una cosa: no tinc gaire informació sobre el tema, probablement m'equivoqui en algunes coses. M'encantarà que m'aclariu aspectes si els coneixeu.

Aniré per punts:

- Continguts escolars: pel que jo tinc entès la diferència entre una escola ordinària i una d'educació lliure és que no se segueix un currículum, sinó que tot va a partir dels neguits i les motivacions dels alumnes. I aquí sorgeixen dubtes: i si quan té X anys no sap fer X??? I és quan jo em començo a plantejar "i què pot passar?". Quan volem aprendre una cosa, siguem petits o grans, l'aprenem. Quan és per algo extern que ens "obliga"... depèn. O l'aprenem i la desaprenem de seguida.
En quant a "que hi ha de dolent en ensenyar X?". A priori, res. Però vol dir deixar de fer una cosa per aprendre'n una altra. Per exemple, jo m'he trobat nens que odien la plàstica, i d'altres que és el seu moment de glòria. Es pot plantejar com a positiu anar provant alguna cosa fins que t'agrada, però potser si aquell temps l'hagués dedicat a algo que li agradava més aquell aspecte hagués quedat més consolidat o simplement hagués sigut més feliç.

- Organització: a les escoles ordinàries tots hi cabem, fins a 28 per classe. Això fa impossible atendre sempre totes les necessitats. Una escola lliure (espero) parteix de la base d'una atenció més individualitzada real. Sí que és el que pretén l'escola pública sobre paper: respectar els ritmes i les maneres d'aprendre, atendre a les motivacions... però alhora sempre hi ha uns períodes per fer i desfer. No hi ha espais i personal per respondre a aquestes necessitats. Dedueixo que a les escoles lliures sí (o alemnys aquesta era la intenció que m'explicava la meva companya d'universitat que estava ficada en un projecte).

- En el documental surten fent una activitat un grupet de nens, però jo vaig interpretar que van fent, ells decideixen com i quan acaben, i si algú no la vol fer, no passa res. Si en una escola ordinària es fa una activitat que un nen no vol participar va al criteri de la mestra oferir-li una alternativa, deixar-lo mirant com els altres la fan o castigar-lo.

- Juliet, jo també penso que l'educació infantil s'ha de fer a casa. Però també penso que arriba un moment que està bé compartir estones en grup (no "quan abans millor" ni passar-se de 9 a 5 en una escola, eh?). Ni tansols cal començar als 3 anys. Però jo recordo quan anava al parvulari (vaig començar als 4) m'ho passava bé. Però també recordo algun mal moment o haver de fer coses que no m'agradaven i que mai li he trobat el sentit (per exemple "és obligatori pintar sense deixar-se trocets blancs!!! i jo vinga a pensar "si no els trobo!!!!, o no voler sortir al pati perquè m'agradava llegir).

Seguiré més tard....

[Julyet]

Potser tinc uns minutets més...

El tema dels espais crec que són de lloguer (suposo que passa una inspecció i si li donen el vist i plau pots fer el centre). Però clar, això fa que sigui car, el que fa que gran part de la població sigui exclosa. Per mi això és una contradicció, ja que l'alumnat acaba sent força homogeni.


Una cosa que jo em plantejo és si una escola pública, on l'alumnat fos divers (amb pares diversos amb maneres diferents d'entendre l'educació) funcionaria. Quan tota la comunitat educativa té els mateixos principis, per suposat. Però si a casa funcionen a crits i càstigs (com per desgràcia la gran majoria de cases), no es valora el coneixement... què passarà amb aquests nens?
Això és com quan es comparen elsresultats de l'escola pública i privada /concertada: a la concertada els pares, pel fet de pagar, acostumen a tenir unes expectatives. A la pública hi van tant els que els pares valoren l'educació sobre totes les coses com els que van perquè és obligatori i sinó els multen.

Se m'ha acabat el temps.

[juliet]

Julyet, m'agrada molt poder contrastar opinions sobre aquest tema, i més sabent que tant la teva opinió i com d'altres foreres em fan reflexionar sobre coses que potser jo no hi he pensat, perquè m'interessa molt el tema i reconec que no en tinc suficients coneixements.
Primer de tot em reitero en el fet que "teòricament" tot és "idíl.lic", és a dir, a l'educació infantil és importantíssim seguir els ritmes dels alumnes sense imposar cap "norma convencional" (seu, fes fitxes, aixeca`t, porta'm la fitxa, calla, retalla, enganxa...)però crec que moltes escoles ja ho fan perquè les mestres estan ben concienciades del tipus d'educació que hi ha d'haver en aquestes edats, altra cosa poden ser les mestres de "l'antiga escola" o les mestres d'escoles d'èlit on no prevalen els valors sino els coneixements i les compostures.
Bé, dit això entro en els punts que has anotat

- Continguts escolars: educació lliure no se segueix un currículum, sinó que tot va a partir dels neguits i les motivacions dels alumnes

Sí,molt bé, però tu com a mestra també saps que als nens quan més se'ls motiva més ganes tenen d'aprendre coses, és ben sabut que fins als 12 anys el cervell del nen està "obert" a aprendre el que sigui i és la millor època per introduir coneixements, ja sigui de llengua o matemàtiques o....llavors què passa si només seguint el descobriment del nen perdem tot aquest "potencial"??ei!! i no parlo de "matxacar" cap nen en plan "american way", però sí del fet que dins del seu nivell i les ganes d'aprendre coses, se'ls pugui anar introduint de manera natural i al seu ritme coneixements. L'educació lliure crec que aquí té un "buit", perquè aquestes "ganes boges" de deixar al nen fer i descobrir sense gairebé cap més recolzament darrera també pot tenir les seves mancaces.

Segueixo després

[juliet]

Organització: a les escoles ordinàries tots hi cabem, fins a 28 per classe. Això fa impossible atendre sempre totes les necessitats. Una escola lliure (espero) parteix de la base d'una atenció més individualitzada real.

aquí ja entrem sobre temes econòmics, del que interessa a l'estat invertir o no. A les escoles de lliure educació, apart del pressupost ampli que han de destinar els pares i que no és assequible per tots, i també que al no ser una educació valuada per la societat se'n té molt desconeixement (si se'n tingués seria més valuada i fins i tot potser seria la filosofia de TOTES les escoles d'ed. infantil perquè el govern ja s'encarregaria de promocionar aquests tipus d'educació per la formació dels seus mestres).
Ara bé, també crec que aquesta filosofia educativa no és pot dur a la pràctica amb més de 8-10 alumnes (i pel que m'he informat avui sobre el tema solen haver-hi més)i tampoc es pot dur a terme amb gent que no en té la formació adequada, perquè no ens oblidem que educar a l'escola lliure també és educar, una manera alternativa però també és educació hi ha de tenir unes bases i uns principis i unes eines i uns objectius...sino seria senzillament una guarderia (si entenem com a "guarderia" el fet de tenir els nens acollits fent la seva, i això pot dur a confusions perquè "fer la seva" no vol dir educar al seu ritme i curiositat sino "fer" i ja està, i no dic que totes aquestes escoles ho fagin així, només dic que no tenint formació, per molt bona que sigui la predisposició dels pares puguin caure en aquest "error")

Al documental sembla que tots els nens estan ben contents de fer l'activitat proposada, i em sembla genial que la finalitat no sigui fer un dibuix perfecte o omplir els espais en buit, però aquesta línea també es pot serguir amb el grup-classe de l'escola "convencional", no?
Realment és un tema que dona molt de sí, m'agradaria que la teva companya d'universitat també estigués al forum i pogués contrastar-me tots els meus dubtes!! a veure si pots parlar amb ella i et dona més informació i em treu d'errors que puc tenir quan paro d'això Crec que per les mestres és molt enriquidor trobar el que és idoni en l'educació en una etapa tan fonamental com l'educació infantil, i que desgraciadament està molt poc valorada per la societat (que li diguin a ma germana que hi és i està farta de sentir que en aquestes edats només s'ha de jugar i pintar!! )

[sinera]

A mi em sembla que no s´ha de confondre "llibertat" amb "llibertinatge". Penso que els nens en aquestes escoles actuen en funció dels seur interessos i és l´adult qui els acompanya en el procés de descoberta i aprenentage. La qual cosa, segons la meva experiència, dista moooolt de l´escola ordinària, perquè poques són les escoles que no treballin a partir de cap editorial i organitzin el curs en funció dels interessos i necessitats dels nens que tenen l´any en curs. No recodo en quin post del SP vaig llegir la queixa d´unes mares, escandalitzades dels àlbums que duien a casa, els seus nens de P3, cada trimestre!!! I, no ens enganyem, perquè aquesta pràctica està ben extesa avui en dia. Tot i que volguem camuflar la realitat amb l´experimentació, els racons i el treball per projectes, els nens de la majoria d´escoles catalanes passen moltes hores asseguts a la cadira fen feineta. I, per més conscienciades que estiguin les mestres, tenen un currículum que les apreta, uns pares que, en molts casos, volen resultats palpables i unes mestres de primària que esperen que els nens de primer arribin amb un bon nivell de...

Al meu entendre, els nens no campen lliurement fent el que els dóna la gana. Més aviat estan establint les bases de la seva personalitat, la qual cosa em sembla moltíssim més important que no pas aprendre el contingut "X". Uns continguts que per cert, si no s´adquireixen en aquest moment, voleu dir que tindran cap problema per aprendre´ls una mica més endavant?????
No ens enganyem, que hi ha molts països que l´educació infantil l´entenen així i amb els resultats acadèmics ens passen la mà per la cara. Que sempre anem a la cua!!!

D´altra banda, és veritat que els pares del reportatge, no són ni mestres ni pedagogs, però tenen mooolt clars quins són els seus objectius. Trobo que parlen amb molt de coneixement de causa i posen atenció en coses que estic segura que molts mestres, passen per alt. I, tenint en compte que parlen reiteradament, del respecte vers l´infant,penso que és indiscutible que el model autoritari, basat en el crit i en el`càstig, no hi tindria cabuda.

[indai]

Jo crec que el problema principal del nostre sitema educatiu és la ratio mestre-alumnes. Podriem endinsar-nos més i parlar sobre tots els temes en que coixeja, com ara, la manca de formació dels futurs mestres a les universitats,manca de recursos,falta d'implicació dels pares en l'aprenentatge i desenvolupament dels seus fills,alumnat nouvingut amb interessos totalment diferents,etc etc i mil etc. .Però us imagineu fer una classe amb 10 nens? Sería fantàstic! Podréim atendre'ls a tots, entendre'ls millor també,quina passada...Bé, deixo de somiar.


Parlant d'educació lliure...Que passa amb aquests nen quan arriben a la ESO i hi ha un temari que han d'empollar? I quan arriben a la universitat? Allí si que s'ha de seguir el que es diu...No aniran coixos aquests nois?POdran seguir-ho?

No ho sé realment...

[sinera]

Jo penso que el problema no rau en la formació dels mestres o en la implicació dels pares, perquè hi ha mestres molt competents i pares molt implicats, però que entenen l´educació i l´infant en si mateix, d´una manera ben diferent. Al reportatge ho diuen clarament: les lleis educatives i les escoles es fan en funció del que la societat necessita (nens que sàpiguen matemàtiques, nens que sàpiguen idiomes...), per tant, entenen que cal començar a omplir el cap dels nens de coneixement, i quan abans millor. La qual cosa encara està per demostrar, que doni bons resultats a la llarga!!!!

Parlant d'educació lliure...Que passa amb aquests nen quan arriben a la ESO i hi ha un temari que han d'empollar? I quan arriben a la universitat? Allí si que s'ha de seguir el que es diu...No aniran coixos aquests nois?POdran seguir-ho?
No ho sé realment...

Em sembla un pèl agosarat aquest plantejament!!!!! Posaria en dubte el pas d´infantil a primària, però realment creus que això pot tenir conseqüències d´aquest tipus a l´ESO i a la Universitat??????? Educació lliure no és sinònim de fer el que vull, quan vull i com vull!!!!

[Julyet]

M'agrada molt tot el que dieu.

A veure quantes coses em dóna temps a comentar:

- Passar d'un sistema a un altre: Els que han viscut experiències com a mestres diuen que en quant a continguts no tenen problemes, ja que han après a desenvolupar-se de manera autònoma i a trobar solucions. En canvi si que de vegades costa una mica més adaptar-se a la "rutina" (això és el que es diuen, jo no conec cap cas concret de nen que ho hagi viscut).
Però proposo una reflexió: de la meva classe del parvulari a la universitat hem anat ben pocs (uns 4 o 5 de 28). El fracàs escolar en el nostre sistema és abismal. I potser els nens que mai arribarien a anar a la universitat en una escola lliure guanyarien en valors i eines pel dia a dia.
Ah, i no passa a l'institut, però a la universitat en teoria estudiem el que volem, ja hi ha una motivació al darrera. És clar que no triem tots els continguts, però ja ens estem especialitzant en allò que ens agrada.

Clar, no podem agafar el mateix nen i escolaritzar-lo de les dues maneres i a veure què passa...

- Formació dels mestres: Indai, jo tinc aquesta sensació, la carrera em va formar ben poc. Sóc especialista d'anglès i en aquest terreny sí que em sento força preparada, però per la resta... A part jo vaig fer Pla Bolonya (experimental, era un caos) i, en teoria, es donava molta importància al treball autònom, a la recerca...
Si que ens parlaven de constructivisme, de respecte per les individualitats de cada nen, de la importància de la autoestima, ... però a l'hora de la veritat no s'aplicava

- Educació infantil: Jo no estic en contra de les fitxes. Potser perquè a mi m'agradava molt fer-ne (no totes, en general). Per a mi era un repte, un entreteniment. Penso que eduació lliure i fitxes no han de per què estar renyits. Els nens les poden fer si volen, quan volen... i dóna peu a reflexió i comunicació.
El que és molt trist és per exemple trobar-te amb situacions com aquesta: jo fa dos cursos vaig fer una introducció a l'anglès a P3. Per descomptat, no feia fitxes. Doncs quan les altres mestres i els pares els hi preguntaven als nens què havien fet deien que res, perquè no havien fet cap feina.

- "Educació Infantil no és pintar i jugar": És que pintar i jugar és super important!!! La majoria d'activitats és podrien classificar en això. El que al darrera hi ha molts més conceptes: pensar, reflexionar, experimentar, crear, inventar, practicar, comunicar-se... no acabaria mai!!!

- Ratios: Aquesta és una de les claus. Jo fa dos cursos tenia una tutoria de... 15 nens! Era una passada. Podia fer absolutament de tot. Portava un seguiment de cada un d'ells brutal. Podia parlar molt sovint i molta estona amb els pares. Podia analitzar cada una de les seves activitats. Podiem canviar d'organització de la classe en 1 minut. Podíem fer-ho TOT!
Ara bé, seguíem les programacions (bé, amb força flexibilitat).

- Sinera, jo també estic d'acord amb això que dius de llibertat-llibertinatge. Penso que el problema número 1 del nostre estat és aquest: fem o no fem en funció de les prohibicions, i el més admirat és saltar-se les normes, estafar... No sento que hi hagi responsabilitat al meu voltant, no podem confiar en el nostre entorn (pròxim i llunyà, ni "amics" ni polítics). És molt trist. Per això no podem concebre cap aspecte sense unes normes. A mi m'agradaria que algun dia la gent actués en funció d'uns valors i no en funció d'unes prohibicions/obligacions (no peguem perquè estigui prohibit, sinó perquè respectem als demés).