No avisar els pares en el moment del part.

[klara]

HOLA! Doncs obro aquest post perquè amb la meva parella vam decidir que quan em posés de part no avisariem a ningu fins que no neixés la criatura perquè voliem estar uns moments jo, el meu marit i el bebé a soles per reconeixens com a família, no sé si m'enteneu. Uns moments d'intimitat.
Això li vam explicar a la meva sogre i ho va entendre perfectement, però el problema ve amb me mare ja que li vaig dir i ara només em fa que dir cada vegada que truca, que porta el mòvil a sobre per si la vull avisar quan em posi de part. I em fa sentir "mala filla".

Voldria saber les vostres experiències i opinions.

[tolinso]

nosaltres no vam avisar a ningú fins que no vam tenir la Júlia amb nosaltres. No els hi vam dir que no avisariem quan em posés de part... però suposo que ja s´ho pensàven... jo trobo que no té cap sentit avisar a tota la família que et poses de part, perquè aquest pot ser moooolt llarg, i l'únic que aconsegueixis és que estiguin patint durant tota l'estona. En el meu cas van ser 24h... no haurien ni dormit!

no t´has de sentir malament, ni molt menys, per la teva opció vosaltres sou els pares, i preneu les decisions.. i a qui no li agradi.... doncs s´hi haurà d'anar acostumant

[petitona]

jo crec que feu molt ben fet... i no et sentis mala filla... les mares sempre volen el millor pels seus fills i pensen que si estan allà en el moment del part ajudaran però si t'agobia tenir-la al costat en aquell moment encara la faràs sentir pitjor...
nosaltres també ho vam fer així... jo vaig haver de dir que me n'anava de part perquè treballo amb el meu pare i és clar, li vaig haver de dir... però li vaig dir que anava de visita i em semblava que la cosa ja podia anar en serio... i que en tot cas, ja el trucaria... I quan el vaig trucar va ser per dir-li que ja havia nascut!
A mi m'hagués agobiat molt estar a la sala de parts pensant que quan pugés a l'habitació ja tindria gent allà esperant...

[Kia]

La nostra idea també era, si ens ho podiem estalviar (el Kio té uns horaris una mica raros), no avisar a ningú fins que el Pol estigués a punt de néixer. Llavors, entre que arribaven a Barcelona i tot, nosaltres ja hauriem tingut el nostre moment... els ho vam dir a les dues parts i no va sentar massa bé però es van haver de conformar... El que passa és que vaig trencar aigües estant la meva sogra a casa (cosa no gaire difícil amb les hores que s'hi passa ).Em feien tan mal les contraccions que no vaig tenir ni esma per dir-li que no ens acompanyés. I la veritat, tot i que em costa reconeixer-ho, em va anar bé que vingués, pq tenia contraccions cada 2-3minuts i ella m'anava ventant i recolzant a cada megacontracció que tenia pq el kio estava conduint... un cop a la clínica ja no vaig pensar més en ella. T'asseguro que en aquests moments tan emocionants no penses en si hi ha algú esperant.Per sort el part va ser ràpid (5hores desde que vaig trencar aigües a casa) i quan vam pujar a l'habitació ja teníem a tota la família esperant però el kio, en Pol i jo, ja havíem tingut el EL NOSTRE MOMENT, EL MOMENT MÉS IMPORTANT I EMOCIONANT DE LES NOSTRES VIDES
A més de seguida la infermera va fer fora la gent una estona per tornar-nos a deixar sols.

Com pots veure a vegades les coses no surten com les planeges...jejeje. Lo important és estar preparda per tot i adaptat-te a les circumstàncies pq RES NI NINGÚ pugui espatllar la màgia d'aquest moment

[Ayrs]

Jo no vaig avisar fins pasades dues horetes del naixement. Ho teniem planejat així, però a més vam tenir força coses a favor: el part (dil·latació) va ser de nit i no em posaria a trucar a les 5 de la matinada per avisar que anavem a l'hospital. Després, un cop nascuda la nena, no hi havia habitacions lliures a la planta de maternitat, ens van deixar escollir entre anar a una altra planta o esperar un parell d'hores a paritori fins que en quedés una lliure. Vam escollir la segona, vam estar molt tranquils les primeres horetes de la nena, on vam poder establir la lactancia de meravella, i a més no tenia cap sentit trucar ja que erem a una part de l'hospital on la familia no podria entrar. Quan vam tenir habitació vam trucar. La meva mare va fer un comentari fora de lloc ("no me digas que me has hecho esa putada") quan li vaig dir que la nena ja havia nascut, queixant-se de que no l'hagués avisat, però es veu que la meva iaia i el seu marit van parlar amb ella perque el primer que va fer en arribar va ser disculpar-se i dir-me que tot i que ella preferia una altra cosa, jo havia fet bé. I després altres vegades ha reconegut que el seu comentari va ser inadequat.

Aquesta vegada si tot va bé parirem a casa, i tinc clar que vull fer el mateix, tot i que aquesta vegada no tindré les excuses de no tenir habitació. Però bueno, no direm a la familia lo del part a casa fins que hagi nascut, de manera que m'imagino que la sorpresa els vindrà més per aquí que per si els he avisat abans o després...

[lila29]

Nosaltres si que vam avisar,però ells no van venir perquè ja ens van dir que duraria unes 15 hores,llavors,quan s'acostava el moment,els vam tornar a trucar.Per lo d'estar sols amb la nena no vam tenir cap problema,perquè des del moment que vam ingressar,vam estar el meu home i jo, les 21 hores, en una sala on vam fer la dilatació i es convertia en sala de parts i al néixer la nena,encara ens hi vam estar 5 hores més, perquè allà no pot entrar ningú més i no tenien preparada l'habitació.Clar,que jo vaig anar per Seguretat Social ,a la privada no sé si et fan estar a l'habitació..
I ara també els tornarem a avisar,perquè s'han de quedar amb la gran,però serà el mateix,allà on serem no hi pot entrar ningú més que nosaltres dos

És la vostra decisió,has de fer el que et sembli,la veritat és que si que agobia una mica després les visites

[musica]

nosaltres també ho haviem pensat fer així, sense avisar. Però vaig poder veure als ulls dels meus pares una mica de tristor i decepció, que em va trencar el cor. I ben pensat, vaig preferir que ho sapiguessin i així jo també aniria ben tranquil·la, sense mals rollos i amb el suport dels meus pares.
El part va anar tan ràpid que quan van poder combinar-s'ho per poder arribar a l'hospital, la nena ja havia nascut. De totes maneres, mentre em cosien i ho netejaven tot, vam estar uns tres quarts d'hora amb la nena, tots 3 i també va ser molt íntim. Quan vam sortir de la sala de parts, em va encantar trobar-me amb la meva mare i la meva germana a l'habitació! Al cap d'unes horetes ja va ser de nit i ens vam quedar els 3 solets tota la nit.

[neuetes]

Jo abans de parir (quatre o cinc dies abans) a la pregunta de ma sogra i ma mare: "voldràs que t'acompanyem al part? (m'ho van preguntar en un dinar que vam fer tots junts, semblava que s'ho haguéssin parlat entre elles abans de preguntar-m'ho, ho vaig veure desseguida), jo els hi vaig respondre: "no us ofengueu, però... per parir no necessito a ningú, només un ginecòleg i una llevadora". I amb la cara que van fer, vaig veure que aquesta era una resposta que ja s'esperaven de mi. Només havien provat sort. Amb aquesta resposta em sembla que vaig deixar bastant clares les nostres intencions, no creieu?.
Nosaltres vam anar a l'hospital (de la SS) de matinada i amb l'excusa que "no voliam molestar a ningú perquè a lo millor era una falsa alarma", no vam trucar a ningú. A les 9 del matí vam trucar-los per dir-los que eram a l'hospital i que la Neus estava a punt néixer però que no vinguessin perquè no els deixarien entrar a veure'm i no calia que s'esperessin tanta estona a la sala d'espera. Que quan nasqués ja els trucariam. I per sorpresa meva i del meu marit ens van fer cas.
És mes, la nostra estona a soles post naixement es va allargar més del compte perquè aquell dia hi havia overbooking de parteres i haviam d'esperar a que ens donessin habitació. Per tant, vam estar sols els 3, en l'habitació on vaig dilatar i parir més de 6 hores (la Neus va nèixer a les 12 del migdia i jo vaig pujar a l'habitació a les 6 de la tarda). I en aquell lloc no deixaven entrar a ningú de fora, ni tampoc treure els bebès perquè els coneguessin els familiars, normes de l'hospital, cosa que vaig agraïr (i si hagués sigut una pràctica habitual, no ho hagués deixat fer ni de conya! en aquells moments el bebè HA d'estar amb la mare i els familiars tenen tot el temps del món a conèixer el nou vingut!).

[Floti]

La nostra idea és la de no avisar a ningú quan ens possem de part. Tant el meu home com jo volem una mica d'intimitat. Com dieu el part pot ser llarg... i crec que és necessari una mica d'estona per estar els 3 sols.

A més jo ja li tinc dit al meu home que una vegada pujem a l'habitació jo em vull arreglar una mica i que una vegada a dalt ja avisarem a la familia.

Com dieu tenen tot el temps del mon a coneixer al petit... i deu ser un moment molt emocionat poder compartir a soles amb la teva parella les primeres hores de vida del petit.

Aixi que nosaltres ho tenim molt decidit: no avisarem ningu fins que hagi nascut

Clar... tot sigui que el meu home el dia del part no em pugui portar a l'hospital.. i ma mare viu un carrer més amunt que jo.. i no treballa i llavors per nassos m'hauria de portar ella. Però vamos... no és la idea.

[angelina]

Jo tenia la meva germana i mare a casa, ja que com soc a frança doncs estaven a casona la meva germana dorm ia a casa i la mare no però a mitja nit la vaig trucar que vingués que tenia moltes contraccions i estava allà sola, bé hi havia el meu home però volia que estigues en forma pel part aixi que no el vaig despertar quan les contraccions van ja ser fortetes vaig despertar-lo i apa a l'hospital i ma germana i ma mare3 tb van venir es van estar a la sala d'espera fins que vaig entrar a la sala de dilatació/parts (pq ja hi haviem anat mes aviat la nit i m'havien enviat a casa i per si de cas ens tornaven a aviar es van esperar) llavors van anar a esmorzar i el meu marit els va trucar que ja podien venir, es que va ser super ràpid pq vaig entrar a la sala de parts que devien ser 2/4 de 9 i a 2/4 d'11 ja treia el nas!!! i llavors quan vaig pujar a l'habitació van venir, però ja devien ser les 14h ben bé!! i la proxima vegada espero que sigui igual

[truxi]

Doncs a mi l'altre dia ma mare em va sorprendre i em va dir que no sabia si volia que l'avises quan em poses de part, ella és molt patidora i diu que no vol estar patint... però no sé que farem perquè els meus sogres possiblement se n'enterin de seguida perquè viuen sota nostre així que... lo bo és que mon sogre no té cotxe i no crec que agafi el meu per pujar a l'hospital perquè cada cop li agrada menys conduir... així que no sé com ho farem... però no pateixo gaire perquè crec que tant mons pares com mon sogres acceptaran la decisió que prenguem... en aquest sentit tenim bastanta sort!

[Esther_77]

aix, no se uqe faré si mai m'hi trobo, però crec que tamposc avisare a ningu fins que hagi sortit, jejejej.
Trobo que es un moment per estar els 3 sols iconeixre't no?, que maco...

[juliet]

doncs jo no m'ho vaig plantejar mai, en cap dels dos parts, de fet quan vaig trencar aigües amb la Júlia a les 32 setmanes, la primera reacció que vaig tenir va ser trucar a la meva mare, i amb el segon, estava clar que quan em posés de part la trucaria perquè es quedés amb la Júlia.
Si us plau, no us enfadeu, eh? però no entenc que us plantegeu això, és molt normal que quan una mare té una filla que està a punt de ser mare, es preocupi i s'emocioni pel moment, això no vol dir que us "prengui" el vostre moment, en un principi, per sensibilitat no ho farà, però si per com la coneixeu creieu que sí que "us invadirà" doncs ho parleu i ja està. Ella pot estar a l'hospital (que segur que estarà més tranquil.la que estan a casa)i vosaltres no tindreu el sentiment d'haver-les "ferit".

Jo us puc dir que ni m'ho vaig plantejar perquè tenia clar que quan arribés el moment ho volia dir a la meva mare, perquè saber que estava allà em donava tranquil.litat, tot i que les coses es van girar i no vaig poder estar ni amb el meu marit ni la meva mare i vaig tenir molta por, però sé que el meu marit va estar més tranquil tenint allà a les dues mares.
I amb el segon, vaig tenir el meu marit amb mi durant tooooot el part, i després de sortir de la sala de parts la primera cara que volia veure era la de meva mare. Són records que sempre portaré amb mi i la felicitat era amb MAJúSCULES!!

Bé, és la meva opinió, espero que us hagi donat una altra visió, i si no és així doncs està clar que cadascú ha de el que millor li sembli per un moment tan especial en la vida com és el naixement d'un fill.
Una abraçda a totes i no feu patir massa les vostres mares!!!!!

[juliet]

ah!!!m'oblidava de la part més important, fa poc el meu germà va ser per primer cop pare i ells ja havien dit que no ho dirien fins quan ja hagués nascut el Jan, i la nostra mare (que sempre ha sigut ben discreta i respectuosa amb totes les nostres vides)va estar patint fins a l'últim moment, per sort el meu germà es va desdir i quan la seva companya es va posar de part van trucar als meus pares...i van estar molt més tranquils sabent que estaven allà al costat.

[Ayrs]

Si us plau, no us enfadeu, eh? però no entenc que us plantegeu això,

Doncs perque cadascú te les seves necessitats a l'hora de parir.
La meva mare necessitava a la seva mare a prop, jo no la necessito, jo necessito saber que NO estan pendents del meu part i molt menys la meva sogra. I punto, no hi ha gaire més a entendre`ni ningú s'ha d'enfadar.

[GLG]

juliet, jo crec que el problema no són les nostres mares, si no les sogres......... jajajaja. De debò! Jo penso que si hagués tingut ma mare allí no hagués passat res, però no vull ni pensar com hauria acabat si m'hagués trobat la sogra....

Nosaltres no volíem dir res fins que estiguéssim a punt, el problema va ser que al final va ser un part programat. Toooooooooota la família ho sabia, i per tant sí vam haver d'insistir que no vinguéssin, que ja els avisaríem quan estigués a punt de néixer. Al final no ens vam recordar d'avisar amb temps, i els vam trucar quan ja feia 1 hora que érem tres. Com que era tard, els meus sogres ja no podien venir, i els meus pares només es van quedar una estoneta. En canvi el meu germà, ma cunyada i la nena, portaven tota la tarda donant voltes per BCN, esperant la nostra trucada. Quan vaig pujar a l'habitació ja eren allí. Sincerament em va fer mooooooooolta il·lusió. També va venir ma cosina, que plegava de treballar a les 20h i un germà del meu marit i la dona, que treballaven relativament a prop.

Jo que em pensava que em farien nosa i que volia la primera nit per nosaltres, et puc ben assegurar que poder compartir-ho amb ells va ser meravellós. Sobretot veure al meu germà per compartir-ho amb ell, per que sabia que després de l'estiu marxava a viure a Suïssa i jo volia que fos el padrí de la nena. Repeteixo, va ser genial aquella nit. A les 10 els van fer fora a tots.

També es cert que el part va ser relativament ràpid, i jo em trobava de conya després del part.

[marchita]

Pues yo aunq os respeto totalmente no os entiendo y ojala pudiera pensar como vosotras. Yo he tenido la mala suerte de que mis padres han muerto (los dos) antes de que nacieran mis hijos. Cuando me quede embarazada (del primero) solo hacia 14 meses que habia perdido a mis padres y desde el mismo momento que me entere supe que el dia del parto seria para mi durisimo. El dia que nacio mi hijo la mayor ilusion hubiera sido tener alli conmigo a mis padres y solo pude bajar al paritorio con una foto q pedi que me dejaran llevar. Yo tengo claro que me hubiera encantado tener a mis padres conmigo desde el primer minuto de contraciones, y de echo como para mi a parte de mis padres una figura importantisima es mi hermana ésta si que estuvo conmigo ( y con mi marido) no solo en la sala de dilatacion sino en la cesarea...Sí, en mi parto por cesarea estaban a mi lado mi marido y mi hermana, los dos uno de cada mano. En el segundo parto (tambien por cesarea) mi hermana no puedo estar pero no por falta de ganas sino pq ese dia le confie lo mas preciado para mi: mi hijo, que se quedo en su casa con ella mientras yo paria.
El dia de mañana yo hare lo que mis hijos quieran pero desde luego me encantaria poder saber en que momento se pone de parto mi hija (no es lo mismo que mi hijo pq él no parira) pq respetare su intimidad pero repito me encantaria poder estar alli en segundo plano pero esperando verle la carita no solo a mi nieto sino sobre todo a mi hija, saber que esta bien y que todo ha ido bien. Pensar que algun dia vosotras sereis las madres de esas mujeres que iran a parir, de esos bebes que ahora estais cuidando, queriendo con locura....¿no os gustaria que vuestras hijas os dijeran que os quieren tener cerca pq sois muy importantes para ellas?

[marchita]

doncs jo no m'ho vaig plantejar mai, en cap dels dos parts, de fet quan vaig trencar aigües amb la Júlia a les 32 setmanes, la primera reacció que vaig tenir va ser trucar a la meva mare, i amb el segon, estava clar que quan em posés de part la trucaria perquè es quedés amb la Júlia.
Si us plau, no us enfadeu, eh? però no entenc que us plantegeu això, és molt normal que quan una mare té una filla que està a punt de ser mare, es preocupi i s'emocioni pel moment, això no vol dir que us "prengui" el vostre moment, en un principi, per sensibilitat no ho farà, però si per com la coneixeu creieu que sí que "us invadirà" doncs ho parleu i ja està. Ella pot estar a l'hospital (que segur que estarà més tranquil.la que estan a casa)i vosaltres no tindreu el sentiment d'haver-les "ferit".

Jo us puc dir que ni m'ho vaig plantejar perquè tenia clar que quan arribés el moment ho volia dir a la meva mare, perquè saber que estava allà em donava tranquil.litat, tot i que les coses es van girar i no vaig poder estar ni amb el meu marit ni la meva mare i vaig tenir molta por, però sé que el meu marit va estar més tranquil tenint allà a les dues mares.
I amb el segon, vaig tenir el meu marit amb mi durant tooooot el part, i després de sortir de la sala de parts la primera cara que volia veure era la de meva mare. Són records que sempre portaré amb mi i la felicitat era amb MAJúSCULES!!

Bé, és la meva opinió, espero que us hagi donat una altra visió, i si no és així doncs està clar que cadascú ha de el que millor li sembli per un moment tan especial en la vida com és el naixement d'un fill.
Una abraçda a totes i no feu patir massa les vostres mares!!!!!

JULIET no habia leido lo tuyo aun y la verdad es que es precioso lo q dices...Q suerte poder tener a tu madre al lado!!!!!! eso es lo que yo hubiera querido, al salir del paritorio ver la cara de mi madre lo primero...por desgracia solo pude tener una foto de los dos sobre la mesa durante los 5 dias de hospital...

[juliet]

ei Airys, que jo he dit el que penso sense ofendre a ningú, és tan sols el meu parer respecte al tema i he donat els motius, no crec que fagi falta dir "i punto i no s'ha d'entendre res més", crec que no m'he expresat malament i que la meva opinió és igual de vàlida que qualsevol altre.
Mira, amb això que dius que "no necessites a la teva mare" doncs espero que mai la meva filla m'ho digui, jo tinc una altra manera de pensar...jo vull que els meus fills, evidentment, quan siguin grans siguin independents i fagin les seves vides (com jo ho he fet des dels 18), però en moments tan importants espero que tinguin la il.lusió de viure'ls també amb mi, encara que sigui en una sala d'espera....

[marchita]

[quote="GLG"]juliet, jo crec que el problema no són les nostres mares, si no les sogres......... jajajaja. De debò! Jo penso que si hagués tingut ma mare allí no hagués passat res, però no vull ni pensar com hauria acabat si m'hagués trobat la sogra....
.[/quote
Eso tambien lo entiendo, no es lo mismo tu madre que tu suegra y claro si le dices a tu madre que si ¿la suegra q? pero tambien es de enteder que tu quieras estar al lado de tu madre y tu suegra deberia entederlo pq relamente la que va a parir es la mujer no el hombre!!!!!!!!
El dia de mañana yo tendre una nuera y entendere que ella quiera tener a su lado a su madre y yo aparezca despues y tambien tendre un yerno que tendra que entender que la que va a parir es mi hija!!!!!!