Cessàrea

[Ayrs]

Moltes felicitats!! Gaudiu molt!!

[llumer]

moltes felicitats gag! a disfrutar de la peque!

[Raqueleta]

Moltes felicitats Gag!! Malgrat que finalment fos cesària, què bo que hagis tingut tan bona recuperació!
Aprofita cada moment amb la petitona, que creixen massa ràpid!

[Nuri g]

Hola,

A mi l'hora del part em queda lluny... però una meva amiga ja ha sortit de comptes

Us explico el seu cas: està ja de 41 setmanes i el gine li ha dit que està molt verda i que el nen no està "encaixat". I que en principi li diuen de fer cesaria... li ha dit que li podrien induir...però que si volia estar 20 hores dilatant per al final fer-li cesaria igualment... que millor si ja li programen la cesaria pel dret.

Jo encara no he tingut cap fill, però penso que tot i que el nen no estigui encaixat, està ben col·locat i penso que si entra de part (induit o no) acabarà dilatant i el nen baixant... (el nen ja pesa 3.5kg)
No sé... no és una mica precipitat la programació de la cesària?
està justificat perquè s'acosti a la setmana 42??

[nurdeu]

Nuri, suposo que cada dona és diferent, però jo estava com la teva amiga, moooolt verda i amb el nen encaixat, em van induir el part, vaig passar 18 hores de contraccions de ronyons (quin dolor déu meu!!!!!!), no vaig dilatar ni un centímetre i el Nil va començar a patir, així que al final vaig acabar amb cessàrea.

Vaig sortir d'allà dient que mai més tindria un nen, i ja veus, ara compartim post, jejejeje, i t'he de dir que ara per ara tornaria a passar pel mateix, tot i que en aquell moment ho vaig passar fatal!!

[isa]

Ui Nuri, jo penso que és molt heavy programar una cessàrea, per verda que estigui la mare, si no hi ha cap més motiu! La teva amiga què hi diu? Es que és un rotllo, perquè totes pequem d'innocents i confiem cegament en els professionals que ens aconsellen, i cadascun et diría una cosa ben diferent...jo, si estigués en el cas de la teva amiga, em negaría rotundament a que em practiquèssin una cessàrea innecessària! A mi em van provocar el part amb oxitocina, perque havia fet una fisura a la bossa i estaba verda verda, vaig estar....13 hores per dil·latar, i la nena va nèixer per part vaginal i sense cap instrument. Quin greu que un "especialista" pinti el part provocat com " si vols estar un munt d'hores dil·latant per res.....". Nena, que no li passi res.

[Raqueleta]

Nuri, jo després d'haver passat per una cesària (i després de 10 hores de part, no provocat) aconsellaria a la teva amiga que ho intenti, jo crec que val la pena. L'ideal seria que es posés de part per ella sola però si cal que l'indueixin, sempre serà millor que una cesària programada. D'entrada no sembla haver cap motiu que faci necessària la cesària, sí la inducció si s'acosta a la setmana 42 i està verda, tot i que això pot canviar en qüestió d'hores, però en aquest punt és normal que fixin una data per a la inducció, però per a una cesària, així d'entrada, no sé, em sembla bèstia. I si finalment acaba en cesària, doncs mala sort, com ens passa a algunes, però que doni una oportunitat de parir al seu cos!

[Nuri g]

Nurdeu: a tu em van proposar la cesària d'entrada? primer ho vas intentar i com que no anava bé després et van dir cessària, veritat?

Isa, Raqueleta... jo també tinc la mateixa opinió.
Jo de primer intentaria tenir-lo per part vaginal, tot i induit... però ella sembla que es fia del ginecoleg... i no sé si plantejar-li els meus dubtes si ella ara no en té (que no ho sé). Ella està preocupada pel patiment i sentir cesària sembla que la tranquilitza...

Ens ho va dir per correu i jo li vaig contestar que creia que era precipitat... però sense mullar-me gaire... i ja he rebut critiques (d'alguna de les altres amigues... el correu era a totes les noies de la colla) per dir-li que la cesària era una operació seriosa, amb un postoperatori doloros i que no so prengués a la lleugera.... total, que per ser realista m'han titllat de donar mals ànims!! Quan és tot el contrari!!!

I no sé que fer... si que ens tenim confiança... però ara quan falta tant poc... dir-li que s'ho rumii
Que farieu, vosaltres?

[nurdeu]

Noooooo, això mai!! Em van dir d'induir-lo però no de programar la cessària. El que va passar és que com que anava malament al final me la van fer.

Doncs jo li recomanaria a la teva amiga que no anés directament a fer una cessària, que ho intentés, mai se sap!! A part de que és sabut per tothom que la recuperació de la cessària és molt més fotuda que l'altra!!

[Ayrs]

No sé... no és una mica precipitat la programació de la cesària?
està justificat perquè s'acosti a la setmana 42??

Rotundament NO
Sento dir-ho en aquest tamany però, si ja la inducció està injustificada per aquests motius (almenys fins mínim estar ja de 42 setmanes complides segons els protocols espanyols i sent encara aquest termini discutible en altres països), el fer una cessària directament es un insult!! I una falta de respecte a la dona i al nadó!!!!!!

Ara, el que està justificadíssim es un canvi de gine, (ja que preguntes que faríem) perque si no accepta cesària per aquest motiu probablement li facin per un altre motiu, un gine que utilitza aquests motius per proposar una cesària programada no té cap interés en que la dona aconsegueixi el part vaginal. Ja li va bé ficar-li por al part i dir-li que total, si indueixen poden acabar en cesària igual, que la cesària programada es molt còmode per ell!!

Jo encara no he tingut cap fill, però penso que tot i que el nen no estigui encaixat, està ben col·locat i penso que si entra de part (induit o no) acabarà dilatant i el nen baixant... (el nen ja pesa 3.5kg)

Si li donen temps, llibertat de moviment... el més probable és que sigui con dius. El mateix sentit comú ja ho diu, o no?

[gag]

Hola.

Jo he tingut dues cessaries, una d'urgència (la primera) i una altra programada. Tot i que no em sembla la millor manera(no somiava en tenir aixi els meus fills), a mi, sobretot la segona, m'ha anat b i les recuperacions ham estat boníssimes. Crec que cadascu ha de ser lliure d'escollir el que vol i hem de respectar les decisions dels altres, el que passa és que en el cas de la teva amiga em sembla que és el ginecoleg el que ha escollit, i no ella

[Nuri g]

Gràcies gag,

Veig que les opinions són unanimes... però si ella no mostra cap dubte, no diré res... al cap i a la fi.... a aquestes alçades ja s'hauria d'haber plantejat el tipus de part que vol i el que n'espera del seu ginecoleg i si ella creu que està bé... em toca callar i esperar.

Gràcies a totes per contestar... jo ho tenia bastant clar abans de comentar-ho aqui al SP, però algú m'havia fer dubtar... i sense fonament... però al no tenir experiencia, no et dona prous arguments per rebatre les coses...

jo almenys, ja abans de buscar el bebe ja m'estava informant i ho seguiré fent fins que consideri que em cal.
Però no tothom s'informa adecuadament de les coses...

[Nuri g]

I estar clar, que les decisions dels altres són respectables, perquè són les seves i les afecta a elles... i els demes que pensin el que vulguin.

Però millor si es prenen les decisions amb tota la informació possible.

[isa]

Nuri, reina, jo no li diría res....si ho he entés bé, estàs una mica en dilema moral de pensar que si fossis tu, no t'agradaría que et "robèssin" el part així, i per tant, tampoc t'agrada que li robin a la teva amiga, perquè saps que no està ben fet, que l'estan "enganyant", i que lo ideal sería que pugués, almenys, intentar parir vaginalment. Peeeerò, a ella ja li sembla bé, o almenys no us ha dit que li sembli malament, això vol dir que ella està menys informada d'aquest tema que tu, i la resta de noies que t'han pres per aixafa-guitarres per insinuar que una innecessària és un put*adon, doncs tampoc estan informades. Et prendran per rara si li expliques a la teva amiga que s'hi pot negar, que pot canviar de gine, que intenti almenys que sigui un part vaginal provocat, que així s'estarà tropecientasmil hores dil·latant però el tindrà vaginalment....jo em trobo amb aquest dil·lema moltes vegades amb les meves amigues, i he optat pel que et dic, dir que sí a tot i no mullar-me massa, perquè s'enfaden......però sap un greu.....
Bueno, ens vas posant al dia eh!

[Ayrs]

Gràcies gag,

Veig que les opinions són unanimes... però si ella no mostra cap dubte, no diré res... al cap i a la fi.... a aquestes alçades ja s'hauria d'haber plantejat el tipus de part que vol i el que n'espera del seu ginecoleg i si ella creu que està bé... em toca callar i esperar.

Exacte, a vegades toca veure els demés prendre decisions diferents a les que prendriem, i mossegar-nos la llengua. Jo em penso que a vegades se me'n va quan no deuria, però la majoria me la mossego tot i que segons què em surt urticària, més que res perque hi veig molt mala llet en el professional. Com al cas de la teva amiga, ella vol el millor i es fia del seu professional, es molt normal i lògic. Però el que li diu el gine em fa treure de les meves caselles...

Vull aclarar que dic "fer una cesària directament és un insult" em refereixo per part del gine, eh? Cap a la capacitat de parir de la mare sobretot. No ho dic per part de la dona, prou té una dona que decideix fer una cesària, no crec que ho vulgui a la lleugera (almenys la majoria).

[isa]

Ayrs totalment d'acord amb tu, sap greu haver-te de mossegar la llengua en segons què, perqué tu aconsellaries amb tota la teva bona fe, però cadascú és cadascú i sovint, la gent veu les coses diferents de com tu les veus, i amb motiu: tothom tendeix a fiar-se'n del seu professional. La pena és que hi hagi "semejantes" professionals....que tenen zero idea del que és un part! Com pot un ginecòleg pensar que és impossible que una dona tingui un part, si més no, vaginal!!! Al meu parer, és molt gros això eh. Avui ho he comentat amb unes amigues, justament per corroborar que elles veuen les coses diferents de com les veig jo, i home, han comentat que era bastant gros, però no s'han portat les mans al cap. És més, totes dues m'han dit que "home, realment hi ha moltes induccions que acaben en cessària.....mira fulaneta, pobra, tantes hores amb la oxi i tot plegat va acabar amb cessària....s'ho podía haver evitat".

[Ayrs]

Sí, es podia haver evitat no induïnt i esperant que la dona es posés de part per si mateixa, però es que s'estan induïnt parts de nadons que estan perfectament a la panxa de la mare, a primerenques que no arriben a les 41 setmanes. Això es una condemna a una cesària (en un 70% dels casos). I quina necessitat hi havia de fer la inducció enlloc d'esperar al part espontani? Cap!! Quan o veiem algun problema de veritat i hi hagi la necessitat de fer sortir el nadó, benvinguda sigui la inducció, però fer a una dona còrrer riscos perque sí... i si precisament el risc (un d'ells) de les induccions es la cesària, menys sentit té fer-la directament.

I bueno, encara pitjor es que hi ha llocs on FAN VEURE que t'indueixen i al cap d'una estona et diuen que no progresses i et fan cesària. I la dona que passa per això, que pensarà a partir d'ara? "em van fer cesària perque jo no dil·latava". PErque claro, si em posen medicació per posar-me de part i no m'hi poso, serà que jo no puc parir. Com serà el següent embaràs i part d'una dona que creu que no funciona?? Això passa força amb induccions a primerenques quan encara es aviat, i em fot moltíssim que els prenguin el pel d'aquesta forma i a més tinguin que patir aquest sentiment d'haver fallat, quan el que ha fallat es el professional, el tractament, ja que se li ha aplicat sense que fos el moment adient... Em sembla tan injust, tan fastigós per part dels metges que ens fan mal a nivel físic, psicològic i emocional...

[Nuri g]

Hola Ayrs, Isa...

Fa una estona he parlat amb la meva amiga... està decidida a fer-se la cesària del dret... o sigui, que només li he fet vàries recomanacions i res més...

Crec que el problema és el que explicava bé l'Ayrs... ella està de 41+4 i amb el nen molt comode a la panxa. Induir-li quan el cos no està preparat porta a que no dilatis de forma natural... i forçar la cesària. Potser esperant 1 o 2 setmanes més... però això si que no sé quins pros i contres té...

No sé que faria en el seu cas... sé que moltes vegades els demes et fan sentir insegura, per molt que tinguis les idees clares, i has de tenir molta personalitat per enfrontar-te al ginecoleg en aquests moments.

Ahh, per cert... ella té una ginecologa... que després només ens queixem dels homes i no sempre és així.

[Ayrs]

Jo en un cas així primer m'esperaria a la setmana 42, i si pugués més, però bueno, mínim això. I provaria inducció sense dubte abans que una cessària. No es lo mateix una inducció abans de la 41 que ja complerta la 42, el risc de que no funcioni va minvant.

Una persona que no vol "patir" massa per acabar en cessària igualment, penso que podria probar la inducció i donar-se un marge. Hi ha força casos en que tot va genial. Si tot va fluint bé pues es segueix amb el part, si la cosa no avança pues vas a cessària i almenys ho has provat. Però vaja, es la meva opinió personal, això dependrà molt de la visió de cada dona.

Suposo que el problema es la perspectiva de cadascuna respecte al treball de part. Qui ho vegi com un patiment inútil es normal que s'ho vulgui estalviar, però qui ho veu com una feina que té els seus avantatges: quasi sempre la recuperació serà millor si s'ha aconseguit el part vaginal, les hormones que es creen preparen la mare i el nadó per al vincle posterior, la dil·latació aconseguida al primer part es treball avançat per als parts posterior i tot i acabar en cesària, és a dir un part posterior serà més fàcil si ha hagut dil·latació... qui valori tot això pues probablement preferirà, al menys, fer l'intent de parir vaginalment.

I tens raó, a vegades les dones son pitjor que els homes... he sentit parlar d'una gine que té un 90% de cessàries. Per ella la cessària es molt millor i la recomana a les seves pacients...

[su392]