primer intent rocambolesc
Hola creueta.. m'uneixo al que et diuen totes, a més ja veuràs que al fòrum hi ha experiències de tots tipus... i que sempre hi ha algú que sap dir-te les paraules adequades perquè quan exposes un problema o una situació quasi sempre hi ha algú que s'ha trobat en el mateix cas o similar... i per segons que encara que no siguin el millor consol les paraules t'ajuden a veure que no ets l'única a qui li passen coses de vegades inexplicables...
Molts ànims a totes les que com la creueta ho esteu intentant o esperant per fer-ho! Segur que tart o d'hora tindreu un peque amb vosaltres.. de vegades el millor consol és pensar que les coses passen perquè havien de passar, oi?
MOLTA SORT!!!
Molts ànims a totes les que com la creueta ho esteu intentant o esperant per fer-ho! Segur que tart o d'hora tindreu un peque amb vosaltres.. de vegades el millor consol és pensar que les coses passen perquè havien de passar, oi?
MOLTA SORT!!!
Hem alletat 19 mesos!
Benvinguda creueta, el que t'ha passat és duríssim i és normal que estigueu encara una mica convalescents, però poquet a poquet veuras com les coses passen de llarg i et tornes a sentir amb forces i amb ilusió que és el més important i llavors arribarà... ja veuras com en menys temps del que esperes tornaras a estar 
i aquest cop anirà bé, ja has cobert la quota de mala sort... en aquests moments dir-te que la naturalesa es savia i si havia de passar era millor que passes sé que no ajuda gaire però és l'únic consol que ens queda amb una perdua així.
Vinga pensa que a mi em va passar també a les 12 setmanes em van fer legrat i em van dir que esperes dos mesos (dos regles) per tornar a buscar, vaig anar a un privat 10 dies despres del legrat perque em mires per eco em va dir que tot ok i que si em venia la primera regla normal ja ens hi podiem tornar a posar... de fet més que la impaciencia perque arribes aviat el que em passava es el que tu dius al missatge... no em sentia comode evitant durant un mes (amb preservatiu) el que tanta ilusio ens feia... així que vam fer vida normal despres de la primera regla que va ser normal als 28 dies... i mira ara, fa poquets dies que he tingut una bona noticia... ara tinc por, no et dire que no, pero també sóc concient que cal disfrutar de cada moment i ser positiu, sempre estem a temps de tenir males noticies.. i llavors estem aqui totes per ajudar-nos... a mi el forum em va ajudar moltissim!
i aquest cop anirà bé, ja has cobert la quota de mala sort... en aquests moments dir-te que la naturalesa es savia i si havia de passar era millor que passes sé que no ajuda gaire però és l'únic consol que ens queda amb una perdua així.
Vinga pensa que a mi em va passar també a les 12 setmanes em van fer legrat i em van dir que esperes dos mesos (dos regles) per tornar a buscar, vaig anar a un privat 10 dies despres del legrat perque em mires per eco em va dir que tot ok i que si em venia la primera regla normal ja ens hi podiem tornar a posar... de fet més que la impaciencia perque arribes aviat el que em passava es el que tu dius al missatge... no em sentia comode evitant durant un mes (amb preservatiu) el que tanta ilusio ens feia... així que vam fer vida normal despres de la primera regla que va ser normal als 28 dies... i mira ara, fa poquets dies que he tingut una bona noticia... ara tinc por, no et dire que no, pero també sóc concient que cal disfrutar de cada moment i ser positiu, sempre estem a temps de tenir males noticies.. i llavors estem aqui totes per ajudar-nos... a mi el forum em va ajudar moltissim!
<a><img <a><img src="http://bd.lilypie.com/r7V2p2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0" width="400" height="80"></a> </a>
sí, és tan contradictori, tot plegat! primer, haver de passar per un avortament quan tu l'últim que vols és que s'acabi, allò! i després haver d'anar amb condó quan el que més vols és tornar-t'hi a quedar! quina esquizofrènia!!!
però el gine també em va dir que el fet d'esperar es feia una mica també per tema psicològic, perquè si els dos embarassos anaven molt enganxats, la dona es podia sentir desubicada, i podia acabar barrejant un embaràs i un altre per un truc del cervell de fer-li oblidar el mal tràngol... quines coses, eh!
però el gine també em va dir que el fet d'esperar es feia una mica també per tema psicològic, perquè si els dos embarassos anaven molt enganxats, la dona es podia sentir desubicada, i podia acabar barrejant un embaràs i un altre per un truc del cervell de fer-li oblidar el mal tràngol... quines coses, eh!
Sí tens tota la raó del món... et recomanen que estiguis bé amb tu mateixa per tornar-vos a posar, això ho aniràs veient poquet a poquet però sempre ho portarem a dins perquè es fa dificil d'olvidar... no deixa de ser com un dol... una pèrdua.
l'important és que sabeu que sou compatibles, que podeu tenir fills i la resta poquet a poquet arribarà, ja veuras!
l'important és que sabeu que sou compatibles, que podeu tenir fills i la resta poquet a poquet arribarà, ja veuras!
<a><img <a><img src="http://bd.lilypie.com/r7V2p2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0" width="400" height="80"></a> </a>
Ànims Creueta, som moltes les que hem passat per això i, encara que no s'oblida, segur que ben aviat tornem a estar il·lusionades de nou. Per mi el pitjor ha estat això que dius, el temps d'espera. Primer m'ho volia treure del cap i no pensar-hi, però entre proves i visites cada cop tornava a reviure el mateix. Després evitant un embaràs quan el que vols és tot el contrari... teniu tota la raó que és una mica esquizofrènic!
En fi, nosaltres ja ens hi tornem a posar i, encara que amb una mica de respecte, estem molt il·lusionats. A més, ja veus que algunes que hi han passat ja ens comencen a donar alegries. Segur que ben aviat les seguirem! Desitjo de tot cor que aquest temps d'espera se't faci curt. Molta sort!
En fi, nosaltres ja ens hi tornem a posar i, encara que amb una mica de respecte, estem molt il·lusionats. A més, ja veus que algunes que hi han passat ja ens comencen a donar alegries. Segur que ben aviat les seguirem! Desitjo de tot cor que aquest temps d'espera se't faci curt. Molta sort!
Benvinguda,Creueta!
Deu de ser dur aixó que heu passat!! Però poc a poc suposo que t'aniràs sentint més forta per començar de nou el procés. Els contratemps ens han d'ajudar a ser cada cop més valentes, però mai han d'aconseguir enfonsar-nos,eh?
Per aquí et sentiràs molt bé i podràs anar explicant com et sents, sentin-te recolzada que aixó és molt important.
Petonets i a continuar lluitant maca!!
Deu de ser dur aixó que heu passat!! Però poc a poc suposo que t'aniràs sentint més forta per començar de nou el procés. Els contratemps ens han d'ajudar a ser cada cop més valentes, però mai han d'aconseguir enfonsar-nos,eh?
Per aquí et sentiràs molt bé i podràs anar explicant com et sents, sentin-te recolzada que aixó és molt important.
Petonets i a continuar lluitant maca!!
ostres creueta, em sap molt, molt, molt greu q hagis hagut d pasar x això, no m'ho puc ni imaginar q ha d ser tot el tràngul.
xò has d'estar animada q ara amb el nostre BV ja veuràs com d'aquí a re portaràs un BB a la vostra família
un petonàs!
xò has d'estar animada q ara amb el nostre BV ja veuràs com d'aquí a re portaràs un BB a la vostra família
un petonàs!
M'encanten els moments en que se que s'ha de fer el correcte... m'agrada veure'ls passar mentre els saludo amb la ma
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |