BAIXADES EMOCIONALS

[martina]

Hola guapes!
bueno, em queda poc menys de mes i mig i porto una temporadeta una mica baixeta.. moixa, i el fotut és q no se per què?
porto un embaràs molt bó, tot va bé de moment, i queda poquet per tenir aqui a la petita ... però estic trista... de vegades fins i tot em passa q m'entren les pors de si sabré ferho bé, de tot el que ens vindrà a sobre després, etc.

No se... suposo que deuen ser les hormones q estan revolucionadíssimes, a vosaltres us passa??

[Guita]

estigues tranquila que tot això que et passa és normal. El que et ve és desconegut per tu i això fa que tinguis una mena de por...

[martina]

ja Helena, però no hauria d'estar trista no? vull dir, que podria tenir por però tractar-ho amb la més grans de les al.legries del mon, i no és així.

Molts dies m'aixeco fins i tot amb ganes de plorar ... no se soletes, igual és l'estres de la malaida feina que m'està tornant boja!

[Ivet]

Ostres doncs trista no ho hauries d´estar, no que ja quasi tens l´Ona aquí. Potser sí que és el que dius, la feina. Mira de descansar una mica més o no sé si tens possibilitats d´agafar la baixa.....

[imma]

ei martina maca!!! i no pots d'escansar una micona i agafar-te una mica de temps per tu!!! no se, suposo que veus el moment i potser estar amoïnada, les hormones ´juguen males males passades!!!!

Ànims guapa!!!!

[martina]

sabeu? jo crec q el q em passa es que em fa pena q s'acabi l'embaràs!
Crec que ha estat una de les meves millors èpoques noies, de màxima felicitat amb tot el meu entorn.
I ara veig que aquest moment s'acaba ... Ja se que m'arribarà un moment millor encara ... però jo que se titis ... no em feu cas!
em sembla q avui necessito un donut de xocolata per carregar-me d'energia positiva!

[Liula]

jajaja MARTINA, és una bona opció!!!! MENJA'T UN DONUT!!!

Va, no, en serio, anima't, totes tenim dies de tot... hi ha dies que no saps per què i ja tens ganes de plorar, altres dies que et fan un comentari i et posa dels nervis i un altre dia el mateix comentari te la sua... a mi els baixons més grans em donen quan hi ha dies que sembla que això de l'embaràs només vagi amb mi... com si a l'altre gent no li importés (família, amics...) o quan t'agafen aquestes pors, suposo que és normal, ha de ser una mena de sistema de defensa de l'organisme per preparar-se o mentalitzar-se una mica per si les coses no surten com esperem (que segur que són ben diferents del que esperem!)

Molts ànims, i ja veuràs que si l'embaràs t'ha anat bé quan neixi la petitONA encara seràs més feliç!!!

[nuna]

Les hormones hi juguen, pero no nomes son les hormones....
Que estar embarassada SON MOLTS CANVIS en la vida d'una persona: responsabilitats, pors, desitjos, frustracions....

Viu les teves emocions i sobretot no te les quedis nomes per tu!!!! Comparteix-les amb la teva parella, les teves amigues, la teva familia, aqi al foro !!!!! I no tinguis por, pots tenir-ne de "positives" i de "negatives": pots tenir por a no estimar prou el teu fill, pots tenir por de cansar-te'n....moltes emocions que van sortint i que poc a poc es van recolocant dins teu !!!

[Visitant]

MARTINA!!JA T'HAS MENJAT UN DOMUT DE XOCOLATA??
MIRA JO FA ESTONA QUE ESTIC LLEGINT EL FORUM PERO NO PODIA ESCRIURE PQ ESTAVA OCUPADA MENJANT UN GELAT, JEJE!! ENS HEM DE MIMAR!!

ES NORMAL TENIR AQUESTS BAIXONS,
ANIMAT GUAPA!!!!

[Niu]

Jo baixades de moral no, però sí que m'agafa molta por i penso si seré bona mare o si seré un coi d'egoïsta i patiré amb el canvi de vida. Ja sé que sona molt fort, però és el que a vegades sento i em fa sentir molt malament sentir-ho. Em costa fer-me a l'idea que d'aquí a poc hi haurà una personeta i em ve molta por...

[Guita]

ànims guapes que és normal. Jo recordo que pensava... i si es queda una mica més a dins? pel fet que em feia por això... de que quan sortís no me'n sortiria!!! però res de res eh? tot anirà bé... i jo akests baixons de moral ja els tinc de tant en tant... em poso tristona ... i mira que sóc molt feliç eh? però suposo que tenim moment de tot! apa un petonet i amunt!!

[martina]

Gràcies guapes! sou uns soletes ... ahir al final em vaig menjar un BOLLYCAO! jajajaa
No se, suposo q és por el q tinc ... i una mica de morriña de deixar aquesta epoca tant maca oi?

[Liula]

Ei noies.. doncs mira, avui la baixada emocional l'he tingut jo.. m'acabo de fer un fart de plorar, em penso que coincideix cada cop que teòricament em vindria la regla (no sé si ho dic perquè serveixi d'excusa), però és que ja no sé què fer... em sento molt sola, el meu home marxa a quarts de vuit del matí i després no n'hi ha prou amb això que tres o quatre dies a la setmana quan surt de la feina va a anglès, amb lo qual ens veiem a les nou del vespre... i ooh, està CANSAT, sempre està cansat... i sempre li he de dir jo que em toqui la panxa, o que li digui alguna cosa al nen... m'agradaria que algun dia li sortís d'ell... a més, jo també estic cansada d'estar-me tot el dia sola, de no poder fer quasibé res perquè el volum i el cansament i el nen apretant-me les costelles o el mal als ronyons m'ho impedeixen... la solució que em dóna és buscar idees per no avorrir-me... no, si per idees rai, el problema és que ja ha arribat un punt que no hi ha res que em motivi...

Ma mare de tant en tant també em truca, però vaja, que deu estar farta de sentir-me a dir que bé, anant fent, em fa mal aquí, o em fa mal allà... les meves millors amigues viuen a punta i punta de catalunya, i les que viuen a prop estan tan enfeinades amb les seves coses que ni se'n recorden...

Ja sé què em direu, eh.. que molts ànims, que ja em falta poc, que ja voldrien moltes estar al meu lloc... i us ho agraiexo per endavant, però no cal, en serio, només que necessito desfogar-me, i suposo que saber que hi ha algunes com jo que també us sentiu així algun dia.. a mi fa una estona us juro que em faltava l'aire... ja sé que això no és bo pel nen però necessitava plorar desconsoladament...

Osti, cada dia comprenc millor a la gent que està malalta i no pot moure's del llit o que ha de passar-se tot el dia a casa sense cap al·licient, que dur que ha de ser... jo almenys sé que és passatger i que d'aquí un temps no tindré ni temps de pensar en res...

Martina, em penso que si em mengés un bollicao o un donuts em sentiria encara pitjor avui, crec que ja he berenat dues vegades per fer alguna cosa!!

Bueno, res, gràcies, mira només d'escriure-ho ja em sento una mica millor... suposo que hi ajuda el fet de no dormir massa bé a les nits... uff.. imagina't quan no dormi perquè el peque no ens deixi!! Res, va, li donaré les culpes a les hormones, segur que avui estan fent un festival dins meu!!!!

[Visitant]

JA M'IMAGINO QUE DEU SER UN PAL ESTAR TOT EL DIA A CASA. A MI LA VERITAT ES QUE ELS DIES SEM PASSEN VOLANT. TREBALLO FINS LES 3 I DESPRES DE DINAR FAIG MIGDIADA. I JA SON LES 5. DESPRES HE D'ANAR A BUSCAR LA THAO I ENS QUEDEM CAP A LES 7 VOLTANT. COMPRAR, DUTXA I SOPAR.
I QUAN NO, LES CLASSES PREPART I AVUI HE COMENÇAT A ANAR A LA FISIO ÈR LA CIATICA.

MOLTS ANIMS ANNA!!!!

[Monfran]

Molts ànims Anna maca!!! Jo estic de molt poquet pero t'entenc perfectament. Es un pal haver de dependre d'algú perque tu no et pots moure, és un pal no poder fer res i esperar que passin els dies... pero tu mateixa ho has dit: et queda poquet i és passatger.

Un petó molt gran!!!

[Liula]

Gràcies guapes, avui estic millor, he dormit bé i això i fa molt... però sí, Monfran, tens raó, tu que també has hagut de fer repòs i tot plegat estic segura que ho entens, com les que ja són mares i alguns dies no poden dormir perquè el nen no els dorm... o les que com jo no poden dormir massa bé tampoc ja perquè la panxa els ho impedeix...

El cert és que és durillo veure que t'ho han de fer quasi tot, que depens dels altres... i a mi no m'importa que estigui més bé o més malament, però és que ara necessito ajuda gairebé cada cop que m'aixeco del sofà i tot... (depèn de les hores del dia, al matí estic molt més bé i ho porto millor tot plegat), però com que em passo el p... dia sola això no ajuda gaire a no fer-se algun dia alguna empanada mental... Ahir em deia el meu home que el meu problema és que sempre he estat massa dinàmica, i clar, ara que ja porto dos mesos a casa, que ja tinc ordenades totes les fotos hagudes i per haver, que ja tinc tot el que s'ha de tenir a punt per l'hospital, i que tardo 45 minuts en caminar el que abans feia en 15 doncs et sents una mica un "trasto inútil"... ahir a la nit em va dir una cosa que em va animar una mica...: dona, no pateixis, encara que et sembla que no fas res estàs treballant molt pel peque... i sí, els fem d'incubadores 24 hores al dia!!!

Un petó i moltes gràcies. Que passeu molt bon cap de setmana!

[imma]

és cert Anna!!! el teu marit té tota la raó del món!!! encara que sembla que no fem res!!! fem molt!!! per portar el nostre petit dins la panxa i donar-li tot el que necessita!!!

Un petonàs guapa

[martina]

Hola Anna guapa!
que tal solete?
la veritat es que tens molt motius per estar om estas guapa ... i es que estar a casa sola, havent de fer repos torna boja a qualsevol, la veritat ...
i a sobre les malaides hormones atacant, ... mare meva.
Aquests homes de vegades son més poc sensibles que la hostia filla ...
JA VEURAS com quan tinguis a la petita tot canviarà, seràs més independent, et trobaràs millor, ....
ànims guapisima!

[judit]

Anna he llegit el missatge que vas escriure ahir i fe de deu que era tal i o com em sento jo. D'acord qe el meu home se'n va a treballar a les 7 o les 7:30, que molts migdies no ve a dinar,... Però quan arriba a la nit sóc jo qui li ha de dir que em toqui la panxa, que li digui coses a la Gemma, no sé, m'agradaria que a part de dir-me:"com estàs?" li sortís d'ell quelcom més. Ja no li dic res d'això perquè només serveix per discutir i ja m'he tingut que sentir dos o tres cops que a veure si pareixo perquè tinc molta mala llet.
Impressionant, eh? Quina sensibilitat!!
Potser soc "rareta" o em torno egoista però no demano gaire, crec jo, que una mica d'interés, perquè a les nits juga a un joc de rol per l'ordinador i perd moltes hores amb el joc i crec que podria repartir una mica més el temps, perquè encara que no vegi a la seva filla, ja existeix i la porto dins meu, i tan sols per això crec que em mereixo una mica més d'interes o respecte, no sé.
Ho deixaré aquí perquè no sé com explicar-me i potser m'estic posant pesada.
Gràcies per llegir-me.

[Liula]

Doncs sí, judit, t'entenc molt bé... no crec que siguis ni rareta ni egoïsta, però és que hi ha homes que els costa expressar una mica les emocions, i sí, de vegades sembla que tot això no vagi amb ells i que les coses que per tu són importants no ho siguin... em consola el fet que diuen que un cop veuen de debò a la criatura es transformen... però per nosaltres és tan evident que ja existeixen que suposo que ens xoca veure que als altres ni fu ni fa... i clar, si veus que el pare no s'emociona gaire ni és el típic que també n'hi ha que no pararien de parlar-li a la panxa, doncs suposo que et sents molt sola amb la causa... . Jo és que ja tinc por perquè ja sé que ell no és gaire canaller... Bueno, judit, ànims, que a tu si que et falta molt poquet, espero que després el teu home no es tregui la Gemma dels seus pensaments. I gràcies per comprendre'm també.

Imma i Martina, moltes gràcies també pels vostres ànims, si en realitat només de saber que hi ha algú que entén per què alguns dies ens sentim així ja reconforta, oi?

Que maques que sou totes!!!