Educació a casa dels 3 als 6 anys

[Herbal]

Hola! Doncs us volia preguntar si hi ha algú que faci "escola a casa" durant la etapa d'infantil. I com ho fa, si ha tingut problemes, quins... És perquè ho estic contemplant com opció però no trobo ningú que ho hagi fet, i agrairÏa molt informació de primera mà... A veure si tinc sort!
Bon dissabte!

[sinera]

Herbal, jo t´aconsellaria que abans de prendre la decisió, t´assessoressis molt bé amb algú que hagi viscut l´experiència. Penso que estem en una societat on aquesta pràctica no és gens habitual i has de pensar en com se sentirà la teva nena un cop hagi d´anar a l´escola.
Jo conec l´experiència d´un nen que va començar P3, sense haver passat per l´escola bressol i va ser molt complicat. A nivell d´aprenentatges estava fet un crack, però l´adaptació va ser molt complicada i la separació de la mare... tot un drama.
Suposo que hi deu haver experiències molt positives, però no hi estem acostumats.

[isa]

Herbal jo on et puc aconsellar doncs encara no m'hi he trobat, però és algo que també m'ha passat moltes vegades pel cap....
Sinera el que vol dir l'Herbal no és no anar a l'escola bressol, sino no anar a Ed. Infantil i començar l'escola amb 6 anys. més complicat encara, suposo, oi?
Aviam si hi ha noies que coneguin aquesta experiència de primera mà, o mestres que et donin la seva perspectiva.
Jo, així en fred i sense pensar-hi massa, la idea que tinc és que l'educació infantil es pot fer a casa, amb temps, ganes i coneixements. Penso que qui millor que la mare per donar aquesta base de coneixements.....però amb responsabiltat, i formació, perque les mestres d'infantil tenen recursos casi infinits jejejej i les mares, en això, ens hauríem de preparar conscientment.

[noviembre]

Hola!

Jo no tinc experiència en aquest tema ni conec nigú, però al foro de la pàgina Crianza natural he vist q hi ha varies famílies q ho practiquen i potser et podrien orientar.

Sort!!

[Gloriadsn]

jo t'animo a que si ho vols fer tiris endevant, i mira potser la portes a P4 o P5 i no passa res tu ja anirás veient l'evolució de la teva filla i tu. Els nens s'adapten casi a tot, vull dir que si comença a P4 amb nen nous, potser si que serà un canvi i hi hauran dies que costarà, sigui a P3 P4 P5 o primer o la llar d'infans... no se si m'explico. Tu fes el que vulguis i creguis i no et sentis condicionada en el que fa la "majoria" has de ser tu. un peto

[Tara]

Hola,Herbal.Me n´alegro que hagis obert aquest post,ja que és un tema que nosaltres també ens estem plantejant.A veure si trobem algú amb experiència.I visca el Tarragonés!!( no en som gaires d´aquestes terres)

[Herbal]

Noies, moltes gràcies a totes per respondre!
Sinera, hi estic d'acord, cal rumiar-se-ho molt bé, tot valornt els possibles inconvenients i avantatges. I bueno, el risc d'adaptació jo sospito que hi és sempre, no? Jo mateixa no vaig anar a cole fins P5, i recordo perfectament el primer dia, jeje! Però no va ser cap trauma, i m'hi vaig adaptar molt bé... no sé. Però d'això fa 31 anys, i eren altres temps. I de fet, vaig ser la primera en llegir a classe i la que més ho feia, i durant la meva vida escolar vaig ser sempre la "empollona" (ggrrrrrr.....!) I Isa, jeje, suposo que tens raó, cal fer un esforç! Però li vaig demanar a la meva mare què va fer amb mi, i em dir que res en especial, només que em duia a tots els llocs amb ella... Per lo que veig fins ara, em sembla que l'escolarització precoç et fa aprendre abans, però no millor, mentres que si vas al teu aire i sense pressions, el crio desenvolupa la curiositat natural i es prepara mentalment el crio per absorvir els coneixements... Com dius, Isa, crec que lo més important és la feina de casa, l'ambient que hi hagi, sempre, a totes les edats...
Noviembre, gràcies, em passaré per "crianza natural" a veure què hi diuen! Merci guapa!
I, Gloriadsn... gràcies, guapa, m'ha agradat molt la teva observació La pega és que el pare de la nena i jo ens vam separar quan va nèixer, i n'hi ha prou que jo voti per una cosa que ell digui la contrària. Si al final decideixo que la educació a casa és millor en el nostre cas, sospito que el pare es posaria en contra de totes totes, Però bé, ja creuarem aquest pont quan hi arribem!
Tara, visca el Tarragonès, sí! jeje...A veure si hi ha sort i passa per aquí alguna mare o pare que estigui educant a casa, o que ho hagi fet...
Una abraçada!

[Noe]

Herbal, com t'he explicat en l'altre post faig un postgrau de pedagogia Waldorf, i l'educació q duen a terme a infantil és la imitació d'una llar, les mestres tot el dia feinegen com ho fa una mare a casa i el nen descobreix l'entorn i el món des de la seva curiositat i experiència. No crec q calgui tenir coneixements de magisteri per tenir el teu fill a casa aq primers anys, al contrari, no cal estimluar-lo mentalment, sinó respectar el seu ritme i q ell mateix descobreixi a partir del fer del dia a dia. Un bon ambient els dóna seguretat i confiança en ells mateixos, i això és la base per a ells poder anar construint tot el seu coneixement.
Un altre cop: ENDAVANT!!!

[sinera]

jo l´única mancança que hi veig, és el desenvolupament de les habilitats socials. A l´escola, els nens aprenen interaccionant amb els seus iguals, però si es queden a casa, passen gran part del seu temps, amb un adult, que només té ulls per a ell.

[Noe]

També veuen molts de nens al parc o familiars. Tot i q pel q tinc entès es creen com unes comunitats d'aprenentatge, on et trobes amb d'altres famílies q tb eduquen a casa, precisament per refoçar la part social, però suposo q deu ser més per quan ja són més grans, potser per primària. De totes maneres, durant l'etapa d'infantil el nen no és un ésser q necessiti dels seus iguals, són egocèntrics i la relació q poden tenir és la de jugar un al costat de l'altre fins ben bé els 3 anys. Si això realment fos una cosa tan important, l'educació seria obligatòria abans... a la majoria de països on tenen sistemes educatius q ens donen mil voltes, per exemple Finlàndia, els nens passen molts més anys a casa q aquí (tb per les ajudes econòmiques a les mares, és clar!).
La Joana de moment és a casa amb mi, i et puc assegurar q cada dia veu nens, o a la sorrera, o amb alguna visita q fem, o els seus cosins... i no li desagrada pas veure'ls, però tampoc no ho necessita, i és una nena mooooolt oberta!

[Herbal]

Hola!
Sinera, això que dius de les habilitats socials: entenc a què et refereixes, però t'asseguro que la meva peke les està adquirint molt bé sense anar a cole. Per exemple, havia llegit en un altre post d'aquí, l'exemple de posar-se a la cua: nosaltres, sempre que anem a comprar, ens posem a la cua. Lo d'aixecar la mà per parlar: me la vaig portar a una reunió de veïns, on s'havia d'aixecar la mà per parlar (bé, tots eren alemanys, recordo una altra a un altre lloc on vivia que eren d'aquí i... potser no havien anat a escola? jeje...), i es va "quedar amb la copla".
Noa, les nostres nenes tenen la mateixa edat, me'n recordo! És tant increïble com passa el temps... mai no m'havia parat a pensar en això que dius de la interacció entre els petits, i penso que és veritat el que dius. I que de fet, potser empényer-los a estar sols entre ells potencia més la competitiviat i la necessitat de cridar constantment l'atenció, d'alguna manera. O no, eh? Que jo d'això no entenc. Però ho dic per la meva experiència: la meva nena, que no va a llar, quan estem amb altres nens és carinyosa amb ells, els riu les gràcies, els fa moneries, els dóna galetes (de motu propio, ho juro, mai no li he ensenyat a "compartir", ella només ha vist que a casa ens ho passem tot), no em demana ajut a mi quan hi ha algun petit conflicte de "a qui pertany aquesta pilota"? I per contra, fills i filles d'amigues que sí estan anant a llar o a cole els més grandets, són més desconfiats amb ella, es dirigeixen constantment a la seva mare o a mi per buscar complicitat, accepten poc o gens les mostres de carinyo de la meva nena, i mai n li ofereixen res a no ser que la mare els hi ho ordeni. Ojo, sé que els exemples no fan ciència, però donen què pensar...
Cada cop estic més convençuda de que l'educació lliure, i l'educació a casa, és la més respectuosa amb el desenvolupament dels nens. Però sé que el pare de la nena és de la opinió contrària. Si bé mai no ha volgut llegir-se cap document que li he passat, ni m'ha volgut escoltrar, defensa que els nens ben aviat han d'anar a llar i a col·legi per aprendre coses i ser competitius. Cap drama si al final he de dur-la a col·legi, és clar, compensarem a casa. Però costa convidar algú a debatre un tema si ja en té prou amb els seus propis prejudicis!

[sinera]

Noe, jo diria que l´Herbal no parla de l´etapa 0-3...
Jo defenso aferrissadament, que els més menuts, si poden estar a casa fins els 3 anys, hi estiguin, però a partir dels 3...ja no ho tinc tan clar.
Des de la meva perspectiva veig, que mentre un grup de nens comparteix les estones de joc,l´adquisició d´aprenentatges, l´estona de música, l´estona de psicomotricitat, les excursions, etc. el que s´està a casa...
Com et diuen per aquí, no t´has de deixar portar pel que fa la majoria, però si la majoria, porta el nen a l´escola i, no tens un col·lectiu de pares amb la mateixa ideologia, prop de casa, per poder formar part d´una comunitat d´aprenentatge, la relació amb els altres nens es redueix al context de la placeta, de 5 a 7 de la tarda. Perquè, almenys on visc jo, durant el dia, massa nens jugant al parc, no s´hi veuen.
Si que és cert que a altres països les coses funcionen d´una altra manera i rutllen molt millor, però malauradament, no ens hi podem comparar. Tenim un sistema educatiu i social que no té res a veure!!!! I els nens d´aquí, quan s´incorporen a l´escola, topen amb el sistema català, no amb el finlandès.
Jo vaig donar classes molt de temps als fills d´una família que venia de Suïssa. I, dels quatre fills, la que més va patir l´adaptació a l´escola, va ser la de 4 anys. Els que ja feien primària, només es van haver de posar les piles per aprendre l´idioma, però la de 4 anys, les va passar magres. La mare sempre em deia que allà podien estar més hores amb els seus fills, perquè tothom sortia d´hora de la feina i els nens plegaven al migdia, i que a l´edifici de l´escola, hi estaven ben poc, perquè el que es potenciava era el coneixement de l´entorn i la relació amb els altres (que aquesta edat ja toca!).
Ah, i en principi, a l´escola, també es respecten els ritmes de desenvolupament i aprenentatge de cada nen. Si no fos així, us asseguro que els mestres no tindrien tants mals de cap!!

[marchita]

Estoy totalmente de acuerdo con SINERA, creo que la idea de educar en casa es una idea q aunq yo no la seguiria (pienso que para eso se ha de ser una madre con unas cualidades y yo no las tengo) quiza si es una idea correcta pero desde el momento y hora q en nuestro pais no se estila jamas la seguiria. Desgaraciadamente para la gente que le gusta no es un metodo q se siga en spain y pienso que los niños que lleguen a primaria se encontraran totalmente desubicados, diferentes y en diferentes condiciones...En otros paises quiza lo extraño es lo nuestro pero para mal o para bien nuestros hijos viven aqui. En cuanto a la forma de educar en los colegios no se que colegios conoceis pero yo estoy contentisima con la forma de educar no solo del que van mis hijos sino del mio propio donde me inculcaron valores, y una gran educacio. Otra cosa yo no veo a todas las madres capaces de enseñar y motivar a unos niños de 3 a 5 años por ejemplo en mi casa mi marido es un crac en ese tema y desde luego seria capaz de impulsar, motivar, enseñar etc a mis hijos pero yo no, el tiene una mano especial y no solo se le ocurren miles de juegos y actividades en que disfrutan sino q sabe y tiene paciencia y sinembargo yo no asi q por mi parte tendrian carencias

[juliet]

m'ha agradat molt veure aquest post, doncs és un tema que jo, amb la meva primera filla, me'l vaig plantejar, bé jo i el julieto.
La Júlia va estar a casa amb mi fins a P-3 i el problema que va tenir va ser que va néixer el germanet just als 15 dies de començar l'escola. Si no hagués estat així estic força convençuda que no hagués tingut ningun problema d'adaptació, doncs sempre havia estat una nena molt oberta amb tothom i li agradava molt estar al parc amb altres nens o amb els cosinets (en té 4 de la mateixa edat), tampoc havia tingut mai cap problema amb el "compartir" i mai es barallava per una pala o un cubell...ho deixava i anava a jugar amb una altra cosa, sense demanar la meva ajuda ella canviava de joc o seguia amb el que trobava ben feliç i tranquil.lament ( a diferència dels nens que sí anaven a la llar que per qualsevol problema corrien de pressa a demanar ajuda o se'ls hi anava ràpidament la mà amb una bona plantufada)
A nivell de llenguatge i autonomia (el que més necessiten en aquestes edats), tot i ser una nena prematura i de novembre, sempre ha parlat clarament i amb un vocabulari ric (no ho dic perquè sigui la meva filla!!)i des d'abans de començar el cole ja es vestia -desvestia sola, m'ajudava a para taula, a estendre, a endreçar...bé un munt de coses que pel fet d'haver estat amb mi ella ja tenia assolides.
Quan va arribar a P-3 i amb el naixement del germà va fer alguns retrocessos, però no van durar gaire, bé els gelos encara duren (jo ara estic amb el germà a casa i ella també s'hi voldira estar).
Per tot el que he viscut amb ella i ella amb mi, m'agradaria que la nostra societat facilités, com es fa a d'altres països, que el fill/a s'estigués a casa fins començar l'educació obligatòria als 6 anys,

[juliet]

perdoneu però és que no sé com allargar el text per no haver d'escriure dos missatges, si algú m'ho pot dir ho agrairia!!
El que deia, penso que tan de bo la societat on vivim promogués i ajudés a les mares a estar amb els seus fills fins als 6 anys, està clar i demostrat que seria el millor per ells, però malauradament no és així. A mi no em preocuparien les adaptacions socials, doncs que estiguin a casa no vol dir que no tinguin contacte habitual amb d'altres nens, però sí que és veritat que de 0-3 no interaccionen amb d'altres nens ni anant a la llar (forma part del seu desenvolupament)i per tant no afecta gens que no vagin a la llar (sempre i quan la mare, l'àvia o qui estigui cuidant la criatura s'encarregui també de mantenir la seva estimulació a tots els nivells), però de 3-6, si estan en una societat on no es contempla aquesta opció pot ser difícil dur-la a terme.
Jo m'he sentit a dir de tot pel fet de no portar a la meva filla a la llar, i ara em passa el mateix amb el meu fill, hi ha molta pressió socila, però evidentment ni he fet cas ni en faré si crec que faig el millor pels meus fills.
Com a mare i com a mestra que també sóc penso que és el millor regal que els puc donar, sobretot de 0-3 anys, de 3-6 (com ja he apuntat abans)ja en tindria més dubtes...però per com està muntat tot aquí, no perquè cregui que no seria bo

[Herbal]

Hola noies! M'està encantant aquest intercanvi d'opinions. Com deia, era una opció que estic contemplant, i tot això em va molt bé!
Sinera, l'exemple que dius de la nena sueca... ja, sap greu per ella. Però els canvis existeixen, sempre, a qualsevol edat. Com a norme general mai no he estat partidària de la teoria d'avançár coses per a que quan sigui el moment ja hi estiguin avessats, els peques. Vaig conèixer una mare que estava amb el seu fill sempre i encara que pensava que no són bons li donava potets, i la raó era que si així, si algun dia n'havia de menjar per anar fora o així, ja hi estaria acostumat. No pretenc educar a casa per protegir la meva filla als canvis, o a les diferències, només ho contemplo perquè penso que és bo per a ella... D'altra banda, jo també conec casos de fills d'amigues que tampoc no van anar a guarderia, i es van incorporar a P3 amb total alegria, per sort. O el meu exemple, que vaig entrar a P5... I respecte les coses que es perd, que comentaves. Bé, jo no dic de educar-la a casa durant tot el seu procés formatiu, només em plantejava fins els sis anys. No pretenc privar-la de totes les activitats pròpies del col·legi, ja les farà! Jo vaig entrar (sóc una pesada) amb 5, i ho he fet tot, i vaig fer amics i m'ho vaig passar bé, i tot... Sigui com sigui, en aquestes edats, si no va a excursions amb els nens, les faria amb mi. Quants nens ho poden fer, això? O compartir el dia a dia de la mare? Tornant al cas de la nena: com va acabar? Es va adaptar finalment? Quants anys va trigar?
Marchita, trobo que una qüestió important és si realment cal ensenyar i estimular els nens per a que aprenguin. Per la meva experiencia, de moment, ara que té 22 mesos la nena, no només ella soleta sent curiositat i es fixa en les coses, sinó que les vegades que jo prentenc cridar-li l'atenció sobre alguna cosa per a que l'aprengui, per exemple les lletres, ella s'impacienta, i s'emprenya. Però sola, en sec, em pregunta les lletres, i quan li dic riu. Penso, potser m'equivoco, que els crios ho aprenen tot, quan ho han d'aprendre, i tant se val que insisteixies amb anys d0antelació: si han de saber llegir als 6 anys, com comença la majoria, ja els pots dur a llar d'infants, que no avançaràs res. Ja et dic, jo vaig ser la llesta de la classe durant tot EGB, entrant amb 5 anys. (queda molt pedant, ho sé, és només un exemple :-P) I la meva mare no havia fet res especial amb mi. Sí que em vaig trobar que tots els nens ja es coneixíen d'abans... bé, jo els vaig conèxier després! Y aquí no ha pasao ná!
Julieta, estic d'acord amb tu en que en aquest pais el concepte "conciliació família i feina" és pervers i ofensiu. Vinga home! Conciliar és tenir on deixar els petits per anar a treballar per una misèria?? Poca soltes aquests polítics que s'atreveixen a dir una cosa així! Les mares que s'estimin més treballar ho haurien de poder fer, però plantejar-ho com la solució òptima per a totes les mares, per a la societat en general... es obscé! Es pensen que som tontes? aaargh! Ah, i comprovo que la meva nena és com la teva quan estava amb tu: autònomes, generoses... d'exeples n'hi ha per a tots els gustos eh? jeje

[Noe]

Sinera, un nen no NECESSITA de la relació amb d'altres, segons el q estic veient darrerament, fins els 7 anys (queda clar en el fet q fins aq edat no apareix un "diàleg col·lectiu", sinó simplement oracions de l'un i de l'altre) i com queda clar, el primer agent de socialització és la família.
D'altra banda, no entenc el que vols dir amb q els nens a escola comparteixen les estones de joc (juguen sols), psicomotricitat, excursions... el de casa... doncs el de casa tb ho comparteix amb la mare i amb d'altres nens q troba o altres adults, no se, aquí a Vic sí q hi ha nens durant el dia pel carrer i nosaltres, la veritat és q no parem, vaja mai he vist a la Joana avorrida!!
També opino com la Juliet en el tema del compartir i del pegar, la Joana no ho ha fet mai, i no pq jo li hagi hagut d'explicar, simplement imita (com fan tots) i no és el q veu fer a casa, en canvi un nen q ha de compartir l'atenció de l'adult i lluitar per una joguina, doncs acaba imitant les solucions q veu en d'altres (pegar o no voler compartir).
El tema de q a l'escola es respectin els ritmes de cada nen, deixa'm dubtar-ho, pq jo crec q si demanes als nens de 3 anys si volen estar-se 5 hores asseguts en una cadira fent fitxes o jugant lliurement, no triaran la primera opció... i això gaire respectuós no és (és q el q m'he trobat jo, eh...). Si fos així, els mestres encara en tindrien menys de maldecaps!!

Marchita, en el q dius només veig un problema, la idea d que als nens els hem d'ensenyar, jo ho veig més aviat com q els hem d'acompanyar i guiar i ells mateixos van descobrint tot. A aquestes edats no tenen cabuda els aprenentatges gaire mentals. És més una època per viure experiències i descobrir-se ells mateixos i el món q els envolta.

Apali, crec q no ens posarem mai d'acord en aq tema!!

[marchita]

Lo que esta claro es que los niños tienen o no tienen unas aptitudes para las cosas eso es cierto ya que como he dicho no tengo mucha maña para los niños y teniendo a mi hija conmigo (no va a la guarderia) no puedo decir que vaya retrasada en nada es mas es una niña espabilada y que habla por los codos para la poca edad que tiene, es una niña que sabe y reconoce perfectemnte las cosas pero yo me pregunto si fuera a la guerderia tendria algo mas? por ejemplo su hermano a su edad comia solito sin que se le cayera la comida ya q en la guarde le habian enseñado (por narices lo hacen ya q no pueden dar a todos de comer) y ella como se pone perdida (claro ya lo quiere hacer sola y lo intenta) yo me canso y se lo doy yo...resultado: deberia comer sola perfectamente y aun no lo hace por mi culpa pero asi es.
No se yo veo muchas carencias en tenerlos de los 3 a los 5 en casa, quiza hasta los 3 esta bien pero mas no soy partidaria aunq estoy segura de q el q lo sabe hacer y lo hace a conciencia hace que al niño no le falte de nada...el unico problema es la adaptacion a los 6 años al cole ahi ya no lo veo tan claro. De todas formas tambien depende un poco de como sean los niños, su caracter...seguro q no es lo mismo una adaptacion a los 6 años para unos que para otros

[sinera]

Noe,
Amb 4 anys ( i n´hi ha que amb 3) tenen molt més que un simple intercanvi de frases!!! I de cap manera juguen sols!!!! T ´ho puc ben assegurar!!! Si no fos pels drets d´imatge, enregistraria un dia qualsevol a l´hora del pati. Em sembla mooooolt agosarat dir que no es socialitzen fins els 7!!!!!
Les argumentacions que exposes només les puc ratificar si parlem de l´etapa 0-3. A partir dels 3, discrepo totalment. I no ho he llegit enlloc, eh! Ja fa uns anys que m´hi dedico!!
Pel que fa a l´escola, és evident que hi ha de tot. Hi ha escoles per aquells pares que volen que el seu nen faci anglès i càlcul mental des de P3 (perquè es pensen que els faran més intel·ligents) i d´altres, que tenen una filosofia pedagògica totalment diferent. Jo, a la meva aula, no tinc ni una taula i les cadires les fem servir puntualment! O sigui, que de fitxes, ben poques i de mals de cap, els que vulguis i més!!!! Perquè fer de mestra (amb fitxes o sense) és molt més que deixar que els nens vagin descobrint per ells mateixos.
Perdoneu la meva ignorància, però quina teoria diu que els nens peguen i són egoistes, perquè han de captar l´atenció de l´adult i llavors acaben imitant conductes????

Herbal, a mi tot el que exposes em sembla fantàstic, però vist en el context de la nostra realitat, ho veig més aviat idíl·lic. Tan de bo, tots els pares poguessin estar fins els 5 anys amb els seus fills, però la nostra realitat és una altra.

[Herbal]

Sinera, en cap moment he volgut ofendre't ni qüestionar-te, quan explicava lo de que la meva nena mai no pega, i la resta sí. És només una teoria meva que m'he fet a partir de l'observació. No puc assegurar que sempre sigui així, només puc assegurar que en el nostre cas sí ho és, i com deia abans, ja sé que la ciència no es fa amb exemples (ni en un sentit ni en l'altre eh! )
Jo em plantejava educar la peque a casa fins primària perquè veig que és bo per a ella, però això no vol dir que pensi que l'escolarització, així en principi hagi de ser dolenta. Només depén de quina escolarització! I la cosa és que com que som d'un poble petit no hi ha gaire oferta. O va al col·Legi públic que hi ha o s'ha de desplaçar 11 km. I jo sóc pro educació pública, que consti. Però no puc triar una educació com la que sembla que tu sí imparteixes i desenvolupes. Ja m'agradaria a mi tenir una opció com la teva a prop!
Edito perquè m'havia deixat dir que tampoc no pretenc fer una proclama en pro de la educació a casa eh! Només que jo sí la puc dur a terme, per les meves circumstàncies. I, fins ara, continuo sense veure com un inconvenient frustrador de per vida seguir un model no seguit per la majoria. I m'agrada molt, insisteixo, aquest debat que estem fent, i no importa si ens posem d'acord o no (jo crec), n'hi ha prou amb conèixer bé les diferents alternatives. La possibilitat d'escolaritzar als tres anys ja la conec prou bé (crec), i m'interessaria moltíssim conèixer de primera mà experiències de gent que hagi fet lo altre, i així podria jo deixar de parlar per parlar sobre inconvenients i avantatges... Però em temo que per aquí no en tenim gaires!