MADRE SOLO HAY UNA
-
..
MADRE SOLO HAY UNA
. l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. maig 25, 2008 8:20 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Leire, és molt maco això que has escrit i m'ha fet pensar molt.
Jo tinc la sort de tenir la meva mare al costat i la veritat és que l'arribada al mon de l'Oriol ens ha unit més del que ja estavem.
La meva mare està malalta des de que jo tenia 11 o 12 anys, té artritis reumatoide, és una malaltia degenerativa que afecta les articulacions i les va degenerant poc a poc i a base de molt dolor. No te tractament, l'únic que hi ha és anar prenent corticoides per paliar els brots de dolor. Mica en mica la malaltia va afectant organs vitals i ara ja te el cor bastant fotut, fa uns 3 anys la van operar a cor obert per canviar-li la vàlvula aortica. En total en aquests 20 anys deu haver passat per quirofan unes 15 vegades.
Amb tot i amb això SEMPRE ha estat al nostre costat, sense queixar-se, sense compadir-se, sempre intentant que la seva malaltia no afectés les nostres vides,sempre amb un somriure a punt.
L'arribada de l'Oriol l'ha omplert de vida, es desviu pel seu net i jo a vegades, quan veig la meva sogra o altres àvies que estan perfectes de salut, que poden agafar els seus nets a coll i jugar-hi penso.... per que li ha hagut de passar això a ma mare, per que no pot tenir salut. Però al moment intento fer memòria de quan he vist a la meva mare fent-se aquestes preguntes sobre ella mateixa...... MAI!!!!
Per RES del mon canviaria la meva mare, sempre l'he admirat, fins i tot en aquella etapa rebel que totes tenim però ara que soc mare encara l'admiro més.
com molt be dius: MADRE NO HAY MAS QUE UNA
Jo tinc la sort de tenir la meva mare al costat i la veritat és que l'arribada al mon de l'Oriol ens ha unit més del que ja estavem.
La meva mare està malalta des de que jo tenia 11 o 12 anys, té artritis reumatoide, és una malaltia degenerativa que afecta les articulacions i les va degenerant poc a poc i a base de molt dolor. No te tractament, l'únic que hi ha és anar prenent corticoides per paliar els brots de dolor. Mica en mica la malaltia va afectant organs vitals i ara ja te el cor bastant fotut, fa uns 3 anys la van operar a cor obert per canviar-li la vàlvula aortica. En total en aquests 20 anys deu haver passat per quirofan unes 15 vegades.
Amb tot i amb això SEMPRE ha estat al nostre costat, sense queixar-se, sense compadir-se, sempre intentant que la seva malaltia no afectés les nostres vides,sempre amb un somriure a punt.
L'arribada de l'Oriol l'ha omplert de vida, es desviu pel seu net i jo a vegades, quan veig la meva sogra o altres àvies que estan perfectes de salut, que poden agafar els seus nets a coll i jugar-hi penso.... per que li ha hagut de passar això a ma mare, per que no pot tenir salut. Però al moment intento fer memòria de quan he vist a la meva mare fent-se aquestes preguntes sobre ella mateixa...... MAI!!!!
Per RES del mon canviaria la meva mare, sempre l'he admirat, fins i tot en aquella etapa rebel que totes tenim però ara que soc mare encara l'admiro més.
com molt be dius: MADRE NO HAY MAS QUE UNA
]
OH QUE BONITO!!!!!!!!!!!!!!
LEIRE, ANI!!!!!!!!!!! QUE COSAS MAS PRECIOSAS HABEIS DICHO LAS DOS!!!!!!!!!!
PUES SI, A MI TAMBIEN ME GUSTARIA SABER COMO ES VUESTRA RELACION CON VUESTRAS MADRES AHORA UNA VEZ QUE VOSOTRAS SOIS MADRES TAMBIEN???
A VECES EN ALGUN POST OS HE LEIDO DECIR ALGUNA COSA DURILLA...... YA SE QUE HAY MADRES Y MASDRES Y NO SE DEBE JUZGAR A LA LIGERA!!!!!!!!
PERO CUANDO LO LEO PIENSO EN QUE LA VIDA ES A VECES MUY INJUSTA!!!!!!!!!! EN MI CASO ME FALTAN LOS DOS!!!!!!!!! Y YO DARIA AÑOS DE MI VIDA POR TENERLOS NI QUE FUERA UNOS SEGUNDOS CONMIGO!!!!!!!!!!!! ME ENCANTARIA QUE CONOCIERAN A MI SOBRINO ALEX A SU NIETO,QUE DISFRUTARAN CON NOSOTRAS DE NUESTRAS ALEGRIAS!!!!!!!!!! QUE VOLVIERAMOS A SER LA MARAVILLOSA FAMILIA QUE UN DIA FUIMOS Y LA VIDA NOS ARREBATO!!!!!!!!!!!!!!!
ME ENCANTARIA PODER LLAMAR A MI MADRE, QUE COJIERA A UN HIJO MIO EN BRAZOS Y QUE NO QUISIERA SOLTARLO!!!!!!!!! QUE SE HICIERA PESADA POR QUERER DARLE TANTO AMOR COMO NOS DIO A NOSOTRAS!!!!!!!!!!!!!!!!......PERO NO PUEDO!!!!!!!!!!!!!!!! NO PUEDO!!!!!! Y DUELE TANTISIMO!!!!!!!!!!!!!!
POR FAVOR CHICAS VOSOTRAS QUE SI PODEIS, NO DESAPROBECHEIS ESOS INSTANTES MARAVILLOSOS, ESE REGALO QUE LA VIDA OS HA DADO,OS ENVIDIO CON TODA MI ALMA!!!! AHORA QUE YA SOIS MADRES E HIJAS, QUIZA LO ENTENDAIS MEJOR!!!!!!!!!!!!
Y DARLES UN ABRAZO POR MI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
LEIRE, ANI!!!!!!!!!!! QUE COSAS MAS PRECIOSAS HABEIS DICHO LAS DOS!!!!!!!!!!
PUES SI, A MI TAMBIEN ME GUSTARIA SABER COMO ES VUESTRA RELACION CON VUESTRAS MADRES AHORA UNA VEZ QUE VOSOTRAS SOIS MADRES TAMBIEN???
A VECES EN ALGUN POST OS HE LEIDO DECIR ALGUNA COSA DURILLA...... YA SE QUE HAY MADRES Y MASDRES Y NO SE DEBE JUZGAR A LA LIGERA!!!!!!!!
PERO CUANDO LO LEO PIENSO EN QUE LA VIDA ES A VECES MUY INJUSTA!!!!!!!!!! EN MI CASO ME FALTAN LOS DOS!!!!!!!!! Y YO DARIA AÑOS DE MI VIDA POR TENERLOS NI QUE FUERA UNOS SEGUNDOS CONMIGO!!!!!!!!!!!! ME ENCANTARIA QUE CONOCIERAN A MI SOBRINO ALEX A SU NIETO,QUE DISFRUTARAN CON NOSOTRAS DE NUESTRAS ALEGRIAS!!!!!!!!!! QUE VOLVIERAMOS A SER LA MARAVILLOSA FAMILIA QUE UN DIA FUIMOS Y LA VIDA NOS ARREBATO!!!!!!!!!!!!!!!
ME ENCANTARIA PODER LLAMAR A MI MADRE, QUE COJIERA A UN HIJO MIO EN BRAZOS Y QUE NO QUISIERA SOLTARLO!!!!!!!!! QUE SE HICIERA PESADA POR QUERER DARLE TANTO AMOR COMO NOS DIO A NOSOTRAS!!!!!!!!!!!!!!!!......PERO NO PUEDO!!!!!!!!!!!!!!!! NO PUEDO!!!!!! Y DUELE TANTISIMO!!!!!!!!!!!!!!
POR FAVOR CHICAS VOSOTRAS QUE SI PODEIS, NO DESAPROBECHEIS ESOS INSTANTES MARAVILLOSOS, ESE REGALO QUE LA VIDA OS HA DADO,OS ENVIDIO CON TODA MI ALMA!!!! AHORA QUE YA SOIS MADRES E HIJAS, QUIZA LO ENTENDAIS MEJOR!!!!!!!!!!!!
Y DARLES UN ABRAZO POR MI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
-
..
JO NO NOTO CAP CANVI ESPECIAL EN LA RELACIÓ AMB MA MARE, SEMPRE LI HE EXPLICAT TOT I SI CALIA ENS DONÀVEM 4 CRITS I ALS CINC MINUTS TANT AMIGUES. PERÒ EL QUE SI ÉS VERITAT ÉS QUE A ELLA LI HA CANVIAT LA VIDA, ESTÀ FELIÇ COM MAI! NOMÉS VIU PEL NEN I A SOBRE ELL L'ADORA!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Hola preciosas!
He llorado cómo una magdalena al leeros, y lo fuerte es que no sé si por el recuerdo de mi madre o pq yo aún no pueda contestarte,Leire.
Hoy me bajado la regla y este mes me había hecho especiales ilusiones.Hace pocos días estuve en el cementerio para llevarle a mi madre un ramo de rosas para St.Jordi y pensé(y cd pienso allí es cómo si hablara con ella):"Qué bonito sería poder quedarme embarazada sobre las fechas del día de la madre, para darte un regalo".
Pero en fin,tendremos que esperar un poquito más,¿no?
Leire y Sol, las que estamos en esta situación podemos entendernos.Pero¿cómo van a hacerlo las otras?.
Tengo una cuñada que ve a su madre diariamente y ¿sabeis que hacen?...
pelearse o gritarse todo el tiempo que están juntas.Nunca una palabra de cariño,un abrazo,un beso, una mirada cómplice...nunca.¿Os imaginais el malestar que provoca esto?.Y después pienso en qué motivos les ha podido llevar a esa situación y no los encuentro.LO QUE DARÍAMOS NOSOTRAS POR ESCUCHARLAS,MIRARLAS O ABRAZARLAS.
Después dicen que las tenemos idealizadas, y de lo que no se acuerdan los demás son de las cualidades reales que nos demostraron siempre antes de irse.
Bueno,Leire, responder a tu pregunta no he respondido...pero descargar emociones sí que lo he hecho.
Un beso fuerte y si te puedo ayudar en otra cosa, no tienes más que decirlo.
He llorado cómo una magdalena al leeros, y lo fuerte es que no sé si por el recuerdo de mi madre o pq yo aún no pueda contestarte,Leire.
Hoy me bajado la regla y este mes me había hecho especiales ilusiones.Hace pocos días estuve en el cementerio para llevarle a mi madre un ramo de rosas para St.Jordi y pensé(y cd pienso allí es cómo si hablara con ella):"Qué bonito sería poder quedarme embarazada sobre las fechas del día de la madre, para darte un regalo".
Pero en fin,tendremos que esperar un poquito más,¿no?
Leire y Sol, las que estamos en esta situación podemos entendernos.Pero¿cómo van a hacerlo las otras?.
Tengo una cuñada que ve a su madre diariamente y ¿sabeis que hacen?...
pelearse o gritarse todo el tiempo que están juntas.Nunca una palabra de cariño,un abrazo,un beso, una mirada cómplice...nunca.¿Os imaginais el malestar que provoca esto?.Y después pienso en qué motivos les ha podido llevar a esa situación y no los encuentro.LO QUE DARÍAMOS NOSOTRAS POR ESCUCHARLAS,MIRARLAS O ABRAZARLAS.
Después dicen que las tenemos idealizadas, y de lo que no se acuerdan los demás son de las cualidades reales que nos demostraron siempre antes de irse.
Bueno,Leire, responder a tu pregunta no he respondido...pero descargar emociones sí que lo he hecho.
Un beso fuerte y si te puedo ayudar en otra cosa, no tienes más que decirlo.
Sempre he pensat que tenir la mare al costat es una benedicció..... m'he emocionat molt llegint les vostres històries, perque jo no sè en faria si em faltès ara la meva mare........
Es la meva millor amiga, la que millor em comprèn i si que es veritat que de vegades ens fem 4 crits, pero al moment se'ns passa i no ens en recordem......
JO sempre he sigut molt madrera i sobretot des que vaig estar una temporada sense la meva mare, vivia a casa l'àvia perque la meva germaneta petita necessitava mès als meus pares que jo..... va estar molt de temps ingressada a l'hospital i i jo veia molt poquet als meus pares.......
Per això des que la meva germana va estar una mica millor hi havia dies que no em separava de la meva mare...... sempre li feia un petò al pare i la mare quan marxava a qualsevol lloc, perque tenia la cosa de que si no ho feia no els tornaria a veure mès....... No sè suposo que son supersticions d'una nena de 6 anys.....
I ara que serè mare, espero ser tan bona mare com la meva......... que sempre ha estat al meu costat en els moments dolents i els bons...... i sobretot quan va sapiguer que seria àvia va ser el dia mès feliç de la seva vida....... apart de quan varem neixer nosaltres.....
Per això em poso en el vostre lloc i sè que ha de ser molt dur no tenir la mare al costat........
Es la meva millor amiga, la que millor em comprèn i si que es veritat que de vegades ens fem 4 crits, pero al moment se'ns passa i no ens en recordem......
JO sempre he sigut molt madrera i sobretot des que vaig estar una temporada sense la meva mare, vivia a casa l'àvia perque la meva germaneta petita necessitava mès als meus pares que jo..... va estar molt de temps ingressada a l'hospital i i jo veia molt poquet als meus pares.......
Per això des que la meva germana va estar una mica millor hi havia dies que no em separava de la meva mare...... sempre li feia un petò al pare i la mare quan marxava a qualsevol lloc, perque tenia la cosa de que si no ho feia no els tornaria a veure mès....... No sè suposo que son supersticions d'una nena de 6 anys.....
I ara que serè mare, espero ser tan bona mare com la meva......... que sempre ha estat al meu costat en els moments dolents i els bons...... i sobretot quan va sapiguer que seria àvia va ser el dia mès feliç de la seva vida....... apart de quan varem neixer nosaltres.....
Per això em poso en el vostre lloc i sè que ha de ser molt dur no tenir la mare al costat........
-
VisitantVi
OSTRES, A MI TB M'HEU FET PLORAR, I ES QUE VINC DEL POST DE L'AVIA QUE S'HA FET MAL I JA ESTIC SENSIBLE.
DEU SER MOLT DUR NO TENIR LA VOSTRA MARE O EN EL TEU CAS SOL EL DOS PARES. JO UN DIA INTENTAVA IMAGINAR-M'HO I REALMENT EM SENTIA ORFE. ES IGUAL ELS ANYS QUE TINGUIS PERO ET QUEDES UNA MICA SOLA. JO MALAURADAMENT NO M'HI PORTO MASSA E PERO IGUALMENT TENIA LA SENSACIO QUE SI ELLS FALTAVEN EM QUEDAVA ORFE QUE NINGU MES DEL MON FARIA EL QUE ELLS FARIEN PER MI.
DEU SER MOLT DUR NO TENIR LA VOSTRA MARE O EN EL TEU CAS SOL EL DOS PARES. JO UN DIA INTENTAVA IMAGINAR-M'HO I REALMENT EM SENTIA ORFE. ES IGUAL ELS ANYS QUE TINGUIS PERO ET QUEDES UNA MICA SOLA. JO MALAURADAMENT NO M'HI PORTO MASSA E PERO IGUALMENT TENIA LA SENSACIO QUE SI ELLS FALTAVEN EM QUEDAVA ORFE QUE NINGU MES DEL MON FARIA EL QUE ELLS FARIEN PER MI.
I no trobeu a faltar la mama quan us barallàveu?? Jo si. Bé de fet, la trobo a faltar per tot, tan lo bo com lo dolent. La necessito per tot: per parlar-li, per explicar-li, per xafardejar amb ella, perquè m'expliqui coses, per abraçar-la, per discutir-m'hi, per barallar-m'hi, per recolzar-m'hi quan passa alguna cosa, per tot, .... baja, una relació normal amb una mare: trobo a faltar tot lo bo i tot lo dolent de tenir-la amb mi. Però preferiria mil vegades tenir-la amb mi, tot i lo dolent. TOT!!!! SEMPRE!!! Ara mateix m'agradaria tenir-la per explicar-li tot el que em passa, i que ella em digués el seu famós: "buenu, això no és res...."
I amb el meu pare la relació també ha canviat molt, sobretot perquè ell és una paret: no en parla ni vol que n'hi parlin. No és el millor però també s'ha de respectar. I el meu germà otro tanto. Però buenu això és la vida. I les circumatàncies la fan més o menys difícil. El que és ben veritat és que si no s'ha passt per això no s'enten, ni te'n pots fer una idea......
I amb el meu pare la relació també ha canviat molt, sobretot perquè ell és una paret: no en parla ni vol que n'hi parlin. No és el millor però també s'ha de respectar. I el meu germà otro tanto. Però buenu això és la vida. I les circumatàncies la fan més o menys difícil. El que és ben veritat és que si no s'ha passt per això no s'enten, ni te'n pots fer una idea......
MADRE NO HAY MAS Q UNA....A MI ESA FRASE ME HACE LLORAR, NO SOLO POR LO CIERTA Q ES SINO PQ MI MADRE NOS LO DECIA MIL Y MIL VECES: "HAY HIJITAS MADRE NO HAY MAS Q UNA Y CUANDO FALTE VEREIS COMO OS ACORDAREIS".....
A MI ME FALTAN LOS DOS MI MADRE Y MI PADRE Y NO HAY DIA Q NO PIENSE EN ELLOS. MIS PADRES ERAN MI VIDA, ERAN JUNTO CON MI HERMANA LO QUE MAS QUERIA....PERO MI MADRE!!!!! MI MADRE ERA PARA MI ESPECIAL....ERA LO MEJOR DEL MUNDO!!!!!!!!! SIEMPRE PENSABA Q SI SE MORIA ELLA YO DETRAS Y AUN AHORA NO SE COMO SIGO VIVIENDO SIN ELLA, BUENO SI GRACIAS A MI SEGUNDA MADRE (SOL) Q TIRO DE MI, QUE ME AYUDO A VER QUE LA VIDA SEGUIA PARA NOSOTRAS, QUE DEBIAMOS SEGUIR ADELANTE Q HAY MUCHAS COSAS BONITAS QUE NOS ESPERABAN.
YO NO TUVE A MI LADO A MI MADRE EL DIA DEL PARTO PERO AUNQ SUPONGO Q CREEREIS Q ESTOY LOCA EL DIA Q NACIO ALEX YO ESTABA ESPERNADO Q ELLA VINIERA, MI MADRE SIEMPRE NOS DIJO Q CUANDO FALTARA LA ESPERARAMOS PQ VENDRIA A VERNOS Y YO LO HAGO, SIEMPRE LA ESTOY ESPERANDO...EL DIA DEL PARTO TODOS ESTABAN PENDIENTES DE MI CESAREA Y YO SOLO HACIA Q MIRAR Y MIRAR POR LA SALA DE PARTOS, LA BUSCABA PQ PENSABA Q ESE ERA EL DIA, Q ELLA ESTARIA ALLI EN ESE DIA TAN ESPECIAL....NO LA VEIA, NO LA ENCONTRABA Y EN EL MOMENTO Q ALEX SALIO Y ME LO ENSEÑARON.....DIOS MIO!!!!!! ALLI ESTABA, LA VI EN LOS OJOS DE MI HIJO, LO RECUERDO TAN Y TAN BIEN....ERA MI MADRE, SU MIRADA, SUS MEDIA SONRISA.....VI A MI MADRE EN LOS OJOS DE MI HIJO!!!!!!!!!
OS PROMETO Q NO ES UNA LOCURA ES ASI. AUN HOY RECURDO ESE PRIMER ENCUENTRO CON MI HIJO PQ FUE UN ENCUENTRO Y UNA DESPEDIDA......VI A MI HIJO Y A LA VEZ A MI MADRE!!!!!!!!
YO HABLO CADA DIA CON ELLA Y A SU MANERA ALGUNAS VECES ME CONTESTA PERO SIEMPRE SIEMPRE LA ESTARE ESPERANDO PQ SE QUE VENDRA, PQ ME LO PROMETIO VENDRA Y VOLVERE A VERLA.....TE QUIERO MAMA Y TE ESTARE ESPERANDO SIEMPRE
A MI ME FALTAN LOS DOS MI MADRE Y MI PADRE Y NO HAY DIA Q NO PIENSE EN ELLOS. MIS PADRES ERAN MI VIDA, ERAN JUNTO CON MI HERMANA LO QUE MAS QUERIA....PERO MI MADRE!!!!! MI MADRE ERA PARA MI ESPECIAL....ERA LO MEJOR DEL MUNDO!!!!!!!!! SIEMPRE PENSABA Q SI SE MORIA ELLA YO DETRAS Y AUN AHORA NO SE COMO SIGO VIVIENDO SIN ELLA, BUENO SI GRACIAS A MI SEGUNDA MADRE (SOL) Q TIRO DE MI, QUE ME AYUDO A VER QUE LA VIDA SEGUIA PARA NOSOTRAS, QUE DEBIAMOS SEGUIR ADELANTE Q HAY MUCHAS COSAS BONITAS QUE NOS ESPERABAN.
YO NO TUVE A MI LADO A MI MADRE EL DIA DEL PARTO PERO AUNQ SUPONGO Q CREEREIS Q ESTOY LOCA EL DIA Q NACIO ALEX YO ESTABA ESPERNADO Q ELLA VINIERA, MI MADRE SIEMPRE NOS DIJO Q CUANDO FALTARA LA ESPERARAMOS PQ VENDRIA A VERNOS Y YO LO HAGO, SIEMPRE LA ESTOY ESPERANDO...EL DIA DEL PARTO TODOS ESTABAN PENDIENTES DE MI CESAREA Y YO SOLO HACIA Q MIRAR Y MIRAR POR LA SALA DE PARTOS, LA BUSCABA PQ PENSABA Q ESE ERA EL DIA, Q ELLA ESTARIA ALLI EN ESE DIA TAN ESPECIAL....NO LA VEIA, NO LA ENCONTRABA Y EN EL MOMENTO Q ALEX SALIO Y ME LO ENSEÑARON.....DIOS MIO!!!!!! ALLI ESTABA, LA VI EN LOS OJOS DE MI HIJO, LO RECUERDO TAN Y TAN BIEN....ERA MI MADRE, SU MIRADA, SUS MEDIA SONRISA.....VI A MI MADRE EN LOS OJOS DE MI HIJO!!!!!!!!!
OS PROMETO Q NO ES UNA LOCURA ES ASI. AUN HOY RECURDO ESE PRIMER ENCUENTRO CON MI HIJO PQ FUE UN ENCUENTRO Y UNA DESPEDIDA......VI A MI HIJO Y A LA VEZ A MI MADRE!!!!!!!!
YO HABLO CADA DIA CON ELLA Y A SU MANERA ALGUNAS VECES ME CONTESTA PERO SIEMPRE SIEMPRE LA ESTARE ESPERANDO PQ SE QUE VENDRA, PQ ME LO PROMETIO VENDRA Y VOLVERE A VERLA.....TE QUIERO MAMA Y TE ESTARE ESPERANDO SIEMPRE
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Les mares!!!!! Quin amor més incondicional!!!!!!!!!
US ADMIRO MOLT NOIES!!!! Jo no se que faria sense la meva mare...
Sol, Inés siempre conseguis emocionarme con vuestros relatos, vuestra madre ya está presente, está presente en forma de esa bonita relación que teneis, en forma de esa preciosidad llamada Alex y de los que vendrán. SOIS GENIALES!!!!!!
US ADMIRO MOLT NOIES!!!! Jo no se que faria sense la meva mare...
Sol, Inés siempre conseguis emocionarme con vuestros relatos, vuestra madre ya está presente, está presente en forma de esa bonita relación que teneis, en forma de esa preciosidad llamada Alex y de los que vendrán. SOIS GENIALES!!!!!!
]
que xulo i que real tot el que heu dit, jo amb la meva mama em porto molt bé, em va tenir amb 19 anys i més aviat ens em tingut sempre com unes amigues que o germanes, sempre jo amb el respecte de que é sla mama. imagineu el que vull dir? bé divendres és va morir la meva padrina, la mare de la meva mama i al veritat, és que l'he vist aptir mooolt i encara pateix, i no m'agrada gens, ja feia temps que sabiem que passaria peruqe tenis demècia amb 59 anys, fins el final han estat juntes i ara no li queda res nomès el descans de sapiguer que ja no patirà més. doncs bé, la mort de la meva padrina m'ha fet reflexionar més sobre el que és estimar la teva mama, i no m'imagino sense ella, ja que sempre la tinc al costat, pel bó i el dolent, i el que heu dit si s'han de fer 4 crits és fan però als 5 minuts ja riem, això és signe de bona relació, no? bé desde divendres qquan estic a casa sobretot a la nit enyoro a la mama com quan era petita, i això que treballem juntes i es veiem cada dia, però amb ella puc parlar horeeeees, i de tot. se estic molt xof, per tot en general. res espero que tot això duri moooooolts anys més i que conegui els néts i besnets.......
petons!!!!!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/070504/XcS1.jpg" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://tt.lilypie.com/cIuip2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
petons!!!!!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/070504/XcS1.jpg" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://tt.lilypie.com/cIuip2.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
He hagut de parar una estona pq tenia els ulls ben entelats de llàgrimes...
Jo tinc la sort de tenir la mare al costat... Viu al meu carrer i ens portem de conya. Ve cada dia a veure'm i a ajudar-me amb la nena i la casa i sempre està on la necessito.
Va ser la primera persona q vaig veure quan em van pujar a l'habitació tornant del paritori, i sempre té una paraula d'ànim quan estic cansada o agobiada...
Aquests dies després de parir, q quasi no tinc temps ni de respirar i menys de connectar-me (trobo a faltar els ànims q em doneu), ella ha sigut el meu segon Socpetit...
El q més ens ha unit (tot i q ja ho estàvem) és poder compartir l'experiència de ser mares... Ella fa molts anys q va començar a ser-ho però ara, amb la Martina, ho reviu una mica...
Jo m'enfonso només de pensar q un dia no la tingui al meu costat... uf!
Jo tinc la sort de tenir la mare al costat... Viu al meu carrer i ens portem de conya. Ve cada dia a veure'm i a ajudar-me amb la nena i la casa i sempre està on la necessito.
Va ser la primera persona q vaig veure quan em van pujar a l'habitació tornant del paritori, i sempre té una paraula d'ànim quan estic cansada o agobiada...
Aquests dies després de parir, q quasi no tinc temps ni de respirar i menys de connectar-me (trobo a faltar els ànims q em doneu), ella ha sigut el meu segon Socpetit...
El q més ens ha unit (tot i q ja ho estàvem) és poder compartir l'experiència de ser mares... Ella fa molts anys q va començar a ser-ho però ara, amb la Martina, ho reviu una mica...
Jo m'enfonso només de pensar q un dia no la tingui al meu costat... uf!
DE VERDAD.....Q SUERTE TIENES HEIDI....Q SUERTE TENEIS LAS Q PODEIS DISFRUTAR DE VUESTRAS MADRES, SI PUDIERA ESTARIA PEGADA A ELLA!!!!!!!!!!
ESCUCHARME UN CONSEJO DISFRUTAR AL MAXIMO DE VUESTROS PADRES, AL MAXIMO PQ CUANDO FALTAN SE ECHAN DE MENOS MUCHISIMO (MAS DE LO Q NUNCA OS PENSAIS).... OS LO DIGO DE VERDAD DISFRUTAR DE VUESTROS BEBES Y VUESTRAS MADRES Q DEBES SER PRECIOSOOOOOOOOOOOOOOO
ESCUCHARME UN CONSEJO DISFRUTAR AL MAXIMO DE VUESTROS PADRES, AL MAXIMO PQ CUANDO FALTAN SE ECHAN DE MENOS MUCHISIMO (MAS DE LO Q NUNCA OS PENSAIS).... OS LO DIGO DE VERDAD DISFRUTAR DE VUESTROS BEBES Y VUESTRAS MADRES Q DEBES SER PRECIOSOOOOOOOOOOOOOOO
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |