Experiències
-
VisitantVi
La Cloe va néixer amb 31 setmanes, directe a la incubadora, intubada i alimentada amb sonda. Em van dir que fins a la s.34 no s'agafaria al pit tot i q la hi posàvem a les hores de menjar. Ella el tenia com un xumet.
A la 34 encara no mamava i seguia amb sonda però a la 35 li van començar a donar biberons, l'objectiu era q s'alimentés sense sonda i pogués marxar a casa. Les hores q jo hi anava la posàvem al pit, però tot i q s'hi esforçava no menjava res (la pesavem abans i després), jo em vaig començar a preocupar... per no interferir, en aquelles tomes que hi havia pit li donàven per sonda. Fins que li van treure la sonda...
Es posava molt nerviosa, la veies que tenia gana i no menjava, que es posava les mans a la boca, m'apretava el pit, l'agafava i el deixava anar amb ràbia fins a fer-me gairebé una clivella... i en acabat biberó... jo ja pensava que hauria d'estar-me treient llet sempre per fer-li bibes…
A la setmana 36 li van donar l’alta. Em van dir que a casa, amb el pit a demanda funcionaria, el màxim que havia menjat eren 50 gr. Però el més habitual eren 10 en hora i mitja.
El dia que marxavem de l’hospital li vaig donar el pit fins que no va voler-ne mes. Ja sense pesar-la. A la mitja hora en va demanar més i vaig començar a notar com empassava… Les recomanacions de l’hospital eren que durant la nit li dongués un biberó després de cada toma de 30 ml.
El primer dia ho vam fer així… però l’endemà ja no menjava pit. Em semblava que l’agafava i esperava que caiés sol… al final del dia li vaig haver de donar un biberó per que no havia menjat res en tot el dia. Estava desesperada i una mica frustrada. Els braços em feien molt de mal, els canells, les mans, les cervicals… i es que em passava més de dos hores amb la nena en braços intentant que mengés i ella cada cop més nerviosa. Es donava cops de cap contra el pit, es ficava la mas sencera a la boca… jo plorava de dolor i de ràbia i ella encara es posava més nerviosa. M’havia de treure llet del mal que em fèien els pits…
El tercer dia va venir l’infermera i em va dir que no li donés biberó, si allò era el que a mi m’engoixava… i tant que m’engoixava! Havia aprés a pendre pit i n’havia desaprés al mateix dia!
Treure-li els bibes va funcionar de nassos… Ja fa una setmana que som a casa i 6 dies que no pren biberó. Anem amb pit a demanda i cada cop ho fem millor. Sempre és ella la que em desperta a la nit a mi i no al revés, el despertador que poso per no deixar-la dormir mai arriba a sonar. Ara hem aprés a pendre el pit estirades al llit i fa les nits més agradables.
I trobo que donar el pit és una sensació meravellosa, la miro i la veig tan dolça… i sóc jo la que l’alimento i em fa sentir feliç i relaxada…
De tota manera el primer és ella i tenia clar que si el pit no hagués funcionat jo m’hagués munyit el que calgués per tal que no li faltés menjar a la meva patufeta…
A la 34 encara no mamava i seguia amb sonda però a la 35 li van començar a donar biberons, l'objectiu era q s'alimentés sense sonda i pogués marxar a casa. Les hores q jo hi anava la posàvem al pit, però tot i q s'hi esforçava no menjava res (la pesavem abans i després), jo em vaig començar a preocupar... per no interferir, en aquelles tomes que hi havia pit li donàven per sonda. Fins que li van treure la sonda...
Es posava molt nerviosa, la veies que tenia gana i no menjava, que es posava les mans a la boca, m'apretava el pit, l'agafava i el deixava anar amb ràbia fins a fer-me gairebé una clivella... i en acabat biberó... jo ja pensava que hauria d'estar-me treient llet sempre per fer-li bibes…
A la setmana 36 li van donar l’alta. Em van dir que a casa, amb el pit a demanda funcionaria, el màxim que havia menjat eren 50 gr. Però el més habitual eren 10 en hora i mitja.
El dia que marxavem de l’hospital li vaig donar el pit fins que no va voler-ne mes. Ja sense pesar-la. A la mitja hora en va demanar més i vaig començar a notar com empassava… Les recomanacions de l’hospital eren que durant la nit li dongués un biberó després de cada toma de 30 ml.
El primer dia ho vam fer així… però l’endemà ja no menjava pit. Em semblava que l’agafava i esperava que caiés sol… al final del dia li vaig haver de donar un biberó per que no havia menjat res en tot el dia. Estava desesperada i una mica frustrada. Els braços em feien molt de mal, els canells, les mans, les cervicals… i es que em passava més de dos hores amb la nena en braços intentant que mengés i ella cada cop més nerviosa. Es donava cops de cap contra el pit, es ficava la mas sencera a la boca… jo plorava de dolor i de ràbia i ella encara es posava més nerviosa. M’havia de treure llet del mal que em fèien els pits…
El tercer dia va venir l’infermera i em va dir que no li donés biberó, si allò era el que a mi m’engoixava… i tant que m’engoixava! Havia aprés a pendre pit i n’havia desaprés al mateix dia!
Treure-li els bibes va funcionar de nassos… Ja fa una setmana que som a casa i 6 dies que no pren biberó. Anem amb pit a demanda i cada cop ho fem millor. Sempre és ella la que em desperta a la nit a mi i no al revés, el despertador que poso per no deixar-la dormir mai arriba a sonar. Ara hem aprés a pendre el pit estirades al llit i fa les nits més agradables.
I trobo que donar el pit és una sensació meravellosa, la miro i la veig tan dolça… i sóc jo la que l’alimento i em fa sentir feliç i relaxada…
De tota manera el primer és ella i tenia clar que si el pit no hagués funcionat jo m’hagués munyit el que calgués per tal que no li faltés menjar a la meva patufeta…
Visitant l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. abr. 27, 2007 10:11 am, en total s’ha editat 1 vegada.
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
Bruna, et felicito. Ets una dona molt valenta! 
Mare del Roc (27/11/04) i de la Jana, nascuda a casa en un part fugaç (20/08/07).
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
-
VisitantVi
MOLTES FELICITATS BRUNA.........!!!!!!!!!
Em fas molta enveja sana...
jo em sento molt culpable, frustrada, egoïsta...pel tema LM, per haver abandonat i per sentir-me incapaç de provar-ho de nou, per por a tornar a passar el que vaig passar la setmana passada...sísí, em sento molt covarda, però és e no sabeu el dolor que vaig arribar a passar entre punts, morenes, mastitis, febre...i en Lluc plorant de gana, mans a la boca, cops de cap...com molt bé explikes...
i ara, amb la llet artificial, cada biberó em fa mal l'ànima i no us explico kom em sento ara que va ben restret, que ja ens van dir que passaria amb els biberons...
amb la meva llet feia caca a cada toma...ara es passa la nit plorant pk no li surt i li fa mal..i realment són cakes molt dures..
avui he dormit 1 hra i mitja...em fa tanta ràbia i pena no haver-ne sabut prou!!!!!
mira que la Parvarty em va dir que podia intentar-ho de nou...
però estic com blokejada...no mhavia passat mai...suposo que és por a passar-m'ho tan malament com mho vaig passar...
perdoneu, noies, em sembla que mhe enrotllat molt, però mhe ben desfogat...
Em fas molta enveja sana...
jo em sento molt culpable, frustrada, egoïsta...pel tema LM, per haver abandonat i per sentir-me incapaç de provar-ho de nou, per por a tornar a passar el que vaig passar la setmana passada...sísí, em sento molt covarda, però és e no sabeu el dolor que vaig arribar a passar entre punts, morenes, mastitis, febre...i en Lluc plorant de gana, mans a la boca, cops de cap...com molt bé explikes...
i ara, amb la llet artificial, cada biberó em fa mal l'ànima i no us explico kom em sento ara que va ben restret, que ja ens van dir que passaria amb els biberons...
amb la meva llet feia caca a cada toma...ara es passa la nit plorant pk no li surt i li fa mal..i realment són cakes molt dures..
avui he dormit 1 hra i mitja...em fa tanta ràbia i pena no haver-ne sabut prou!!!!!
mira que la Parvarty em va dir que podia intentar-ho de nou...
però estic com blokejada...no mhavia passat mai...suposo que és por a passar-m'ho tan malament com mho vaig passar...
perdoneu, noies, em sembla que mhe enrotllat molt, però mhe ben desfogat...
Natrix reina, no desesperis, mira, ho vas provar i no va sortir bé! això no t'ho pot retreure ningú i tu tampoc!
Si un dia et sents amb forces i amb ganes ho intentes de nou, i si no, mira, no passa res!!
D'acord, no volies LA sinó LM, però no pot pas ser q cada vegada q li donis un biberó a en LLuc et sentis malament!!
Ànims reina!
Intenta recuperar-te primer i una vegada tot estigui ok, prova-ho de nou! Segur q la PArvaty t'ajudarà!
Si un dia et sents amb forces i amb ganes ho intentes de nou, i si no, mira, no passa res!!
D'acord, no volies LA sinó LM, però no pot pas ser q cada vegada q li donis un biberó a en LLuc et sentis malament!!
Ànims reina!
Intenta recuperar-te primer i una vegada tot estigui ok, prova-ho de nou! Segur q la PArvaty t'ajudarà!
culdolla l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. maig 01, 2007 9:35 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Hola noies
nomes volia explicar-vos que no tinc cap experiencia per explicar. Vull dir que la nostra historia d'alletament es tant simple que comparada amb les vostres no es ni historia. Des el primer moment dono el pit a demanda, tinc molta llet i l'Amalia menja molt. Ara tenim un ritme bastant establert i de dia mengem cada dues hores i de nit cada 4, aixi que a mes a mes dormo forca be. Tinc un home que es un sant i que encara es a casa amb nosaltres (aquesta setmana es la ultima!) La unica cosa que no fa es donar-li el pit, la resta... es tota una experiencia mirar-lo. M'envien a dormir la migdiada mentre ells dos miren la tele (dormen davant de la tele)
Ma mare i ma sogra no molesten aixi que intentem disfrutar... pero els dies passen volant i jo tinc la sensacio que nomes dono el pit ah i a vegades tambe dono el pit!!
bon dia del treballador
nomes volia explicar-vos que no tinc cap experiencia per explicar. Vull dir que la nostra historia d'alletament es tant simple que comparada amb les vostres no es ni historia. Des el primer moment dono el pit a demanda, tinc molta llet i l'Amalia menja molt. Ara tenim un ritme bastant establert i de dia mengem cada dues hores i de nit cada 4, aixi que a mes a mes dormo forca be. Tinc un home que es un sant i que encara es a casa amb nosaltres (aquesta setmana es la ultima!) La unica cosa que no fa es donar-li el pit, la resta... es tota una experiencia mirar-lo. M'envien a dormir la migdiada mentre ells dos miren la tele (dormen davant de la tele)
Ma mare i ma sogra no molesten aixi que intentem disfrutar... pero els dies passen volant i jo tinc la sensacio que nomes dono el pit ah i a vegades tambe dono el pit!!
bon dia del treballador
Molt bé anna, aprofita aquesta sort de que va tot bé i no et surten complicacions; senyal que ho fas de conya!
natrix, sí que és una meee i puc entendre que et faci ràbia no haver-te'n sortit. Però mira, ha anat com ha anat, no? El que ara no pots fer és martiritzar-te pq en Lluc ho notarà.
Evidentment, donar LA no és la panacea i tbe té inconvenients (per mi més que la LM) però tbe s'arreglarà. I sempre tens la possibilitat de tornar-ho a provar amb un altre fill.
Natrix, no et culpabilitzis més. Ja està. Disfruta del moment i feś-ho ara el millor que puguis. MIirar enrere no et solucionarà res.
Bruna, ets una catacrak, moooltes felicitats per haver-ho fet tant bé, per la teva força i valentia. La Cloe s'ho mereix
natrix, sí que és una meee i puc entendre que et faci ràbia no haver-te'n sortit. Però mira, ha anat com ha anat, no? El que ara no pots fer és martiritzar-te pq en Lluc ho notarà.
Evidentment, donar LA no és la panacea i tbe té inconvenients (per mi més que la LM) però tbe s'arreglarà. I sempre tens la possibilitat de tornar-ho a provar amb un altre fill.
Natrix, no et culpabilitzis més. Ja està. Disfruta del moment i feś-ho ara el millor que puguis. MIirar enrere no et solucionarà res.
Bruna, ets una catacrak, moooltes felicitats per haver-ho fet tant bé, per la teva força i valentia. La Cloe s'ho mereix
-
Guita
- :: girafa
- Entrades: 2349
- Membre des de: dt. abr. 03, 2007 11:21 am
- Ubicació: Baix Montseny
- Contacta:
Natrix, jo no li vaig donar mai el pit a l'Oleguer i no em sento menys mare que ningú ni sento que li hagi fet mal cap biberó que ha pres. Ha crescut molt sa i molt fort i l'estimo amb bogeria. No et sentis culpable de res. Les coses van com van. Jo ho vaig triar com a opció (no li vaig donar en cap moment de mamar) . Tu t'hi has trobat, però hem d'aprendre a agafar la vida tal i com ens ve...
Oleguer - 13/06/1998
Octavi - 28/12/2007
Octavi - 28/12/2007
Ànims Natrix
Hola Natrix!
Mira, jo tinc una nena que es diu Laia, ara té 8 mesos
i, igual que tu, tampoc m'ha funcionat el tema de la lactància materna. I mira que em feia il.lusió donar-li.
Entenc molt bé el que expliques, els teus sentiments, perquè jo ho vaig probar fins als 2 mesos i al final no va funcionar.
La Laia al cap de 2 dies de néixer va patir icetericia bastant forta-queden groguets, els dona apatia- Tot i que només de néixer la vaig posar al pit, penso que potser li hauria d'haver posat més, sempre al llit amb mi a l'hospital. Però es peca de novata. I a la clínica, un cop has parit, ningú t'ajuda amb el tema de la lactància, jo prou preguntava i les infermeres em deien que sí, que ja ho estava fent bé i llestos. Vaig buscar informació, vaig preguntar i demanar, em vaig prendre llevadura de cervesa, alfalfa, orxata, llet d'ametlla i tot el que vaig poder per produir llet.
Però jo veia que la Laia no s'agafava, mamava sense força i se m'adormia constantment al pit -llavors vaig investigar a causa de la icterícia- Total que jo vaig tenir la puja al 7è dia! si si 7è! i clar, vam començar amb els bibis de suport. I clar, es va acostumar al bibi. Tot i això jo abans de donar-li el biberó, sempre la posava al pit i ella plorava i plorava desesperada, no en volia saber res. Inclús feia cops amb les mans al pit, vaja, ploràvem les dues. Llavors li donava el bibi de la llet que m'havia tret amb el tirallets (mai vaig aconseguir més de 20 en tot el dia, imagina't quina misèria) i al final de tot li donava el bibi de LA. Imagina't! I entre hores, estirades al llit, intentant que mamés quan tingués gana, al sofà, ... Total , que al 20è dia d'haver nascut se'm va agafar bé al pit i finalment va mamar una estona. Vamn estar 15 dies que semblava que anàvem millor, però jo, tot i que ho havia provat de totes maneres, no tenia prou llet -potser no me l'havia estimulat prou, potser... no ho sé!- Vaja, que tot i intentar-ho no me'n vaig sortir. Així que al final, als dos mesos vaig decidir passar només a la LA i deixar la mixte, perquè ja no tenia quasi res de llet i em començava a angoixar.
Em va quedar un sentiment de culpabilitat. Però, l'important és que els nostres fills creixin, i creixin sans i feliços. I que les seves mames estiguin tranquil.les i relaxades i puguin gaudir de la nova vida que tenen a la seva família. Així que... estigues del tot tranquil.la, que a vegades les circumstàncies van com van i no podem fer-hi res!
un petó![color=darkred][/color]
Mira, jo tinc una nena que es diu Laia, ara té 8 mesos
i, igual que tu, tampoc m'ha funcionat el tema de la lactància materna. I mira que em feia il.lusió donar-li.Entenc molt bé el que expliques, els teus sentiments, perquè jo ho vaig probar fins als 2 mesos i al final no va funcionar.
La Laia al cap de 2 dies de néixer va patir icetericia bastant forta-queden groguets, els dona apatia- Tot i que només de néixer la vaig posar al pit, penso que potser li hauria d'haver posat més, sempre al llit amb mi a l'hospital. Però es peca de novata. I a la clínica, un cop has parit, ningú t'ajuda amb el tema de la lactància, jo prou preguntava i les infermeres em deien que sí, que ja ho estava fent bé i llestos. Vaig buscar informació, vaig preguntar i demanar, em vaig prendre llevadura de cervesa, alfalfa, orxata, llet d'ametlla i tot el que vaig poder per produir llet.
Però jo veia que la Laia no s'agafava, mamava sense força i se m'adormia constantment al pit -llavors vaig investigar a causa de la icterícia- Total que jo vaig tenir la puja al 7è dia! si si 7è! i clar, vam començar amb els bibis de suport. I clar, es va acostumar al bibi. Tot i això jo abans de donar-li el biberó, sempre la posava al pit i ella plorava i plorava desesperada, no en volia saber res. Inclús feia cops amb les mans al pit, vaja, ploràvem les dues. Llavors li donava el bibi de la llet que m'havia tret amb el tirallets (mai vaig aconseguir més de 20 en tot el dia, imagina't quina misèria) i al final de tot li donava el bibi de LA. Imagina't! I entre hores, estirades al llit, intentant que mamés quan tingués gana, al sofà, ... Total , que al 20è dia d'haver nascut se'm va agafar bé al pit i finalment va mamar una estona. Vamn estar 15 dies que semblava que anàvem millor, però jo, tot i que ho havia provat de totes maneres, no tenia prou llet -potser no me l'havia estimulat prou, potser... no ho sé!- Vaja, que tot i intentar-ho no me'n vaig sortir. Així que al final, als dos mesos vaig decidir passar només a la LA i deixar la mixte, perquè ja no tenia quasi res de llet i em començava a angoixar.
Em va quedar un sentiment de culpabilitat. Però, l'important és que els nostres fills creixin, i creixin sans i feliços. I que les seves mames estiguin tranquil.les i relaxades i puguin gaudir de la nova vida que tenen a la seva família. Així que... estigues del tot tranquil.la, que a vegades les circumstàncies van com van i no podem fer-hi res!
un petó![color=darkred][/color]
-
VisitantVi
ostres Xin76, moltes gràcies...
bé, a totes, però és que sento que és difícil d'explicar els sentiments i difícil d'entendre'm!
xin, merci,...dóna ànim saber que com tu tb n'hi ha!
tot i que evidentment no me n'alegro eh!
no és que em martiritzi, no volia dir això, evidentment disfrutu del meu peke, i sóc feliç!
però em keda una espineta, i tinc el cuket de tornar-ho a provar, però estic dubtant pk ara kuasi només em surt una goteta de llet, i clar, tampoc es pot jugar a ara sí ara no..
en fi, que amb akest tema estik cagadubtes total, i mira que no en sóc gens, jo, de cagadubtes, al contrari!
és ben bé que santa paciència amb mi, jeje, us posaré un ciri a St. Pancraci per la paciència!
bé, a totes, però és que sento que és difícil d'explicar els sentiments i difícil d'entendre'm!
xin, merci,...dóna ànim saber que com tu tb n'hi ha!
tot i que evidentment no me n'alegro eh!
no és que em martiritzi, no volia dir això, evidentment disfrutu del meu peke, i sóc feliç!
però em keda una espineta, i tinc el cuket de tornar-ho a provar, però estic dubtant pk ara kuasi només em surt una goteta de llet, i clar, tampoc es pot jugar a ara sí ara no..
en fi, que amb akest tema estik cagadubtes total, i mira que no en sóc gens, jo, de cagadubtes, al contrari!
és ben bé que santa paciència amb mi, jeje, us posaré un ciri a St. Pancraci per la paciència!
ei natrix
Me n'alegro que la meva experiència t'hagi consolat una miqueta... pensa que fas tot el que pots. I l'important és que estiguis tranquila i convençuda! Si tens ganes de tornar-ho a provar, fes-ho! No et quedis amb el dubte... i si ho hagués provat? Això sí, busca suport en un grup de lactància materna. En Lluc encara és petit i pots intentar-ho.
I si decideixes que no... també perfecte! l'important és que tu estiguis tranquila
Un petó! Ja parlarem wapa!
Marta
I si decideixes que no... també perfecte! l'important és que tu estiguis tranquila
Un petó! Ja parlarem wapa!
Marta
NATRIXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX!!!! No saps com t'entenc!!!!!!
A mi em van fer una cesària i no hi havia manera de que em pujes la llet. Vaig estar intentant-ho durant dos dies amb un mal als pits insuportable i havent-li de donar bibis a l'Oriol. Al tercer dia a la clínica, quan ja portava mes d'una hora amb l'Oriol enganxat i plorant, se'l van endur per donar-li un bibi i quan el van portar em van dir que li havien donat una mica mes del que li tocava pq tenia unes decimes de febre i això en bbs tan petits normalment indicava deshidratació. Allà vaig decidir que s'havia acabat, que jo podia aguantar el mal però que a sobre l'Oriol no s'alimentes això si que NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO.
Al principi em vaig sentir molt fracassada pq ho he de negar.... primer pq no havia pogut parir de manera natural i després per ser incapaç de donar el millor aliment al meu fill. Fins que un dia la meva mare, cansada de veure'm plorar i patir em va dir que allo s'havia d'acabar que havia fet el que creia millor i que el meu fill creixeria sa i fort i m'estimaria amb bojeria i allò em va fer reaccionar!!!!!
No t'has de sentir culpable, ni angoixada, has fet el millor pel teu fill i ell serà un nen sa i fort!!!!! Però tu has d'estar be pq els nens ho noten TOT!!!!!!!!
A mi em van fer una cesària i no hi havia manera de que em pujes la llet. Vaig estar intentant-ho durant dos dies amb un mal als pits insuportable i havent-li de donar bibis a l'Oriol. Al tercer dia a la clínica, quan ja portava mes d'una hora amb l'Oriol enganxat i plorant, se'l van endur per donar-li un bibi i quan el van portar em van dir que li havien donat una mica mes del que li tocava pq tenia unes decimes de febre i això en bbs tan petits normalment indicava deshidratació. Allà vaig decidir que s'havia acabat, que jo podia aguantar el mal però que a sobre l'Oriol no s'alimentes això si que NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO.
Al principi em vaig sentir molt fracassada pq ho he de negar.... primer pq no havia pogut parir de manera natural i després per ser incapaç de donar el millor aliment al meu fill. Fins que un dia la meva mare, cansada de veure'm plorar i patir em va dir que allo s'havia d'acabar que havia fet el que creia millor i que el meu fill creixeria sa i fort i m'estimaria amb bojeria i allò em va fer reaccionar!!!!!
No t'has de sentir culpable, ni angoixada, has fet el millor pel teu fill i ell serà un nen sa i fort!!!!! Però tu has d'estar be pq els nens ho noten TOT!!!!!!!!
]
Bruna, Felicitats per que ho heu aconseguit!!!
Natrix, pensa que l'important és que en Lluc jali, així que d'una manera o altra s'ha d'alimentar. T'entenc perfectament per que jo vaig estar a punt de llençar la tovallola i de fet a la clínica abans de marxar ens van ensenyar com donar una xeringa amb reforç per si la necessitava i vaig fer-ho dos dies pero amb la llet que em treia i després mugroneres i ara sembla que anem aprenent. Demà anem a un grup de suport a veure si ens ajuden una miqueta.
Natrix, pensa que l'important és que en Lluc jali, així que d'una manera o altra s'ha d'alimentar. T'entenc perfectament per que jo vaig estar a punt de llençar la tovallola i de fet a la clínica abans de marxar ens van ensenyar com donar una xeringa amb reforç per si la necessitava i vaig fer-ho dos dies pero amb la llet que em treia i després mugroneres i ara sembla que anem aprenent. Demà anem a un grup de suport a veure si ens ajuden una miqueta.
-
VisitantVi
GRÀCIES WAPA!
Si bé ja hi estic.. va ser la setmana passada que estava molt moixa, ara ho veig diferent, la única cosa és la espineta akesta que et keda, però vaja...
vull dir que no patiu , que depre no n'estic pas, sóc molt i molt feliç!!!
el que passa que no mhavia passat mai és akesta indecisió de provar-ho de nou o no.però avui he parlat amb la pediatra i ja mhe aclarit, o sia que no us donaré més la tabarra amb el tema!!!
molts ptons i gràcies per tot!!
per cert..demà començo a atreballar o sia que potser em conectaré molt poket...faré el que pugui!!!
muaks!
Si bé ja hi estic.. va ser la setmana passada que estava molt moixa, ara ho veig diferent, la única cosa és la espineta akesta que et keda, però vaja...
vull dir que no patiu , que depre no n'estic pas, sóc molt i molt feliç!!!
el que passa que no mhavia passat mai és akesta indecisió de provar-ho de nou o no.però avui he parlat amb la pediatra i ja mhe aclarit, o sia que no us donaré més la tabarra amb el tema!!!
molts ptons i gràcies per tot!!
per cert..demà començo a atreballar o sia que potser em conectaré molt poket...faré el que pugui!!!
muaks!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |