DESPRÉS DE LA PÈRDUA HEU PATIT TRANSTORNS FÍSICS?

[soninice]

Hola de nou,
us faig aquesta pregunta perquè jo després de perdre la criatura quan estava de 32 setmanes he començat a patir uns canvis o transtorns físics importants i no sé si són com a conseqüència de tot el què m´ha passat. Després de passar la famosa "quarentena" em va sortir una mena d´erupció a les mans que ja fa més de dos mesos que no marxa. He anat a diferents metges i cap d´ells m´ho ha solucionat. Em diuen que són dels nervis però de solucío no me´n troben cap. Dilluns torno a anar al dermatòleg a veure què em diu. A part d´aquest problema , fa més de 20 dies que pateixo d´un dolor lumbar que arriba fins al genoll. Primer vaig pensar que amb una mica de repós en tindria prou però res. Vaig trucar al metge d´urgència i em va punxar voltaren i durant una setmana he fet el tractament a " raja tabla" però no se´n va. Finalment he optat per anar a un osteòpata a veure si m´ho arregla. Ahir vaig tenir la primera sessió i diu que pot ser també l´efecte de l´epidural més altres factors com els nervis . Estic una mica desesperada perquè no milloro sinó que sembla que empitjori. I per acabar-ho de rematar, ahir em va baixar la regla...
No ho sé noies , tot plegat és mol estrany. Potser sí que ara que ja esic més tranquil.la el meu cos està reflexant tot el que he patit interiorment.
A alguna de vosaltes li ha passat una cosa similar?

Moltes gràcies.

[cuca79]

hola,
em sap greu el que t'ha passat pero pensa que el cos es un reflex del cap, segur que has fet una baixada de defenses i ara ho agafaras tot, es normal
jo fa 12 dies que també en vaig tenir un (be, jo estava de molt poquet i es poc comparable) pero jo m'he engreixat 3 kilos en 1 setmana (i mira que amb la pena gairebe no menjava res!!), tambe tinc mal d'esquena (deu ser una mica de ciatica...) i tinc uns canvis d'humor...
amb aixo vull dir-te que no et preocupis i intenta descansar i que tot torni al seu lloc (física i mentalment), distreu-te, ves a sopar amb les amigues i parla molt amb la teva parella!!
tot tornara a la "nromalitat" aviat!!
molts anims

[soninice]

hola cuca79,
moltes gràcies pels ànims i per respondre. Em sap greu el que et va passar a tu i encara q no és comparable (com tu dius) cadascú sent lo seu.

[cuca79]

la pèrdua sempre és dificil (sigui de molt o de poc) pq inevitablement tu ja l' has sentit i per tant... en fi.
estigues tranquileta i cuida't!! jo em vaig anar a fer una neteja de cutis i estic quedant amb el maxim d'amigues possibles!! aixi em distrec, compro coses per mi o per la casa, em dedico a fer galetes i penso amb les vacances que ja venen !!
itnenta fer el mateix, ves a la pelu, que et facin massatgitus... que carai, que ens han de mimar una mica tu!!

[soninice]

Intentaré fer-te cas si la meva salut millora perquè,ara per ara, vaig més coixa que coixa.
D´animada ja n´estic però últimament com que em trobo tan malament els ànims estan una mica pel terra, a més com que m´ha vingut la regla estic més sensible.
Bé, ja t´aniré explicant els progressos.

[eli75]

Hola soninice!

crec que és normal que pel que has explicat pateixis algun simptoma físic, a més de la lògica tristesa ... que espero puguis compartir amb els teus i que et donin tot el suport que ara necessites.
desitjo que et recuperis i que tard o d'hora ho tornis a intentar i que tot vagi moooolt bé. T'ho mereixes.

Una abraçada ben forta!
Endavant!!

[soninice]

Gràcies Eli75 pels ànims. Segurament en pocs dies em trobaré molt millor i veuré les coses d´una altra manera.

[su392]

Hola reina!
M'uneixo a les altres... segurament ara t'està sortint tot el dolor que vàreu patir.
No puc parlar per experiència, però quan passes per traumes tant durs, despres sempre apareixen transtorns fisics. Suposo que entre els nervis acumulats i la baixada de defenses el teu cos ho paga.
Com ja t'han dit: MIMA'T !!! Si t'agrada anar a comprar, doncs ves-hi. Que t'agrada anar a passejar, doncs som-hi! Que vols massatgito.... doncs a fer-te'l!! Cuida't molt guapissima, Recupereu.vos, torneu a agafar aire i sant torne.m'hi!!!

MOlts petons i anims.. segur que d'aqui a poquet ens donaras bones noticies.. oi que si ??

[soninice]

Gràcies guapa!!! Estic una mica més animada i amb ganes que marxi la regla. La revolució d´hormones és increïble. Ara m´he cuidar, agafar forces (com tu dius) i a tornar-hi.

[laucob]

f

[soninice]

Gràcies laucob. Espero i desitjo trobar-me millor ben aviat. Ahir vaig començar un tractament homeopàtic i espero tenir bons resultats, encara que aquestes coses naturals són més lentes.
Una abraçada

[Mila]

Hola Soninice,

Jo també vaig perdre un fill a les 32 setmanes ara fa 1 any i si he patit, podriem dir, transtorns físics. Molt mal de cap, dia rera dia, i durant uns mesos. Hi havia dies que no tenia mal de cap i hi havia dies que ja em despertava amb ell. Vaig anar al metge i l'unic que em va fer és donar-me la recepta de paracetamol. Jo sòc de les que no haviat tingut mai mal de cap.

Ara, ja estic millor, s'està posant tot al seu lloc. Molt esporadicament, en tinc de mal de cap.

Intenta de cuidar-te tu i mimar el teu cos, pensa més en tu i cuida't

Una abraçada.

[soninice]

Hola Mila,
tu millor que ningú saps el que estic passant, i a més a més, coincidim en les setmanes, quines coses té la vida...
A veure si amb el temps tot es posa a lloc com tu dius i torno una mica a la "normalitat".
T´he de dir que l´homeopatia em funciona força bé encara que és lenta. A veure si així m´animo una mica pequè porto uns dies una mica "xoff ".
Gràcies per les teves paraules.

[Mila]

Hola Soninice,

Si coincidim amb les setmanes.

Crec que tenir dies "xof" és normal desprès del que hem passat, a mi em passa. Hi ha setmanes que estic bé i dies que em són més dificils. Però, intento pensar, que no ens hem de quedar només amb aixó, sino que hem de ser feliços amb el que tenim i amb el que ens ha tocat viure, no tenim més remei, no ens podem enfonsar.

Espero que l'homeopatia et vagi bé.

Una abraçada.

[soninice]

Gràcies Mila.
Jo també penso que hem de mira endavant i ser positives.
L´homeopatia m´està funcionant molt bé, cada dia em trobo molt millor. A veure si torno a estar al 100% físicament i m´animo una mica més.

[soninice]

Hola a totes !
Feia dies que no escrivia perquè he estat liada amb metges. Després que el traumatòleg deicidís fer-me un electromiograma i una ressonància magnètica ha detectat que tinc líquid en una vertebra. Ara m´he de fer una altra prova , una gammagrafia per veure d´on ve aquest líquid. Ara ja no tinc tant de dolor però sí que estic molt desesperada pel tema proves. Fa més de tres mesos que no paro de visitar-me i fer-me analítiques i proves i més proves, estic una mica farta la veritat.
De fet, després de tot el que he passat i he patit ara m´he de mentalitzar que és el que toca. Mentre vaig amunt i avall no tinc gaire temps per pensar i posar-me trista, encara que he passat i encara passo dies molt dolents. Aviat farà 4 mesos que vaig perdre el meu fill i , sovint, sento com si fos ahir. Suposo que ho aniré assumint poc a poc però hi ha dies que ho veig tot molt negre. A més la salut no m´acompanya gaire.
Bé, quin rotllo us he fotu però necessitava desfogar-me una mica i només vosaltres enteneu millor que ningú la meva situació-

Gràcies per escoltar-me.

[charito]

Hola maca, primer de tot molts ànims!!! Jo he patit dos, amb l'ultim que estava de poquet, 8 setmanes, si que m'he notat bastants canvis, per tant m'imagino que en el teu cas es molt normal que el cos trigui en posar-se a lloc.

Jo he patit moltes migranyes durant 2 mesos, en períodes puntuals d'estrés en tinc de força espectaculars (em quedo sense poder parlar, o cega d'un ull, se m'adorm un costat del cos) o sigui que deu n'hi do l'estiu que he passat.

I per mi una cosa força punyetera es que estava molt inflada de la panxa amb el qual no em cabien els pantalons més cenyidets i em veia grassa, si a sobre de la depre et troves a disgust amb el teu cos, doncs no ajuda gaire!

En fi, poquet a poquet tornaràs a la normalitat, segur!

[soninice]

Hola roser a.
ostres les teves migranyes són de campionat. Jo també n´havia patit fa uns anys però no tan bèstia.
M´ha fet gràcia el tema de la panxa pq a mi també em passa i em fa una ràbia..... Tinc aquella panxa que moltes et pregunten si estàs embarassa i la veritat és que em senta fatal. Com dius tu, a part de la tristesa el teu cos no t´agrada gens però suposo que poc a poc s´anirà posant a lloc.
Gràcies

[Eve]

Hola noies! sóc nova al forum però m'he sentit molt identificada amb el tema tot i que els meus símptomes són diferents Soninice,
Jo va ig tenir un abort estan de 9 setmanes (l'havia sentit bategar però no va anar bé) fa poc més d'un any i la veritat és que vaig tenir un munt de trastorns físics!!! ara ja em trobo millor tot i que encara tinc dies que hi penso i més quan veig la nena de la meva millor amiga que estava embarassada del mateix temps, és una cucada que aviat farà un any i quan la miro, no puc evitar pensar en el que hauria pogut ser i no ha pogut complir-se però bé...aquest és un altre tema...
Pel que fa als símptomes et puc dir que he passat per una insensibilitat a la cara (la meva doctora de capçalera superbèstia em va enviar al neuróleg per descartar malalties com esclerosi múltiple!!! gràcies a déu el neuróleg em va dir que si estava bojaa i que em canviés immedi<tament de doctor de capçalera per mantenir la meva salut mental...). Ell em va enviar a l'otorrino que em va dir que pateixo de trastorn de l'articulació temporomandibular (això ja ho sé perquè dormo amb una fèrula perquè apreto molt les dents) i que aixó ajuntat amb els nervis/tristesa de l'abort havien fet que aquest trastorn (res greu però si molest) apareixés afectant una part de la cara (al voltant del ull i les dents superiors. D'altra banda vaig agafar un refredat bestial, vaig tenir fongs, una fisura anal i també una erupció cutània. Per sort tot ha anat passant però la veritat és que en el meu cas el meu cos va fer una demostració bestial del disgust que vaig patir per l'abort... Per això et vull dir que això que et passa a la pell és un reflex del teu patiment interior. A mi m'ha anat molt bé la homeopatia, ara estic més animada i més relaxada, segons el metge, al explicar-li tot plegat em va dir que el cos és un reflex de l'ànima, de com ens sentim i si patim el cos ho reflexa...que segurament no havia fet bé el procés de dol ( i és cert, no el vaig fer, jo sempre he estat valenta i al cap de 3 dies del legrat ja treballava de nou a la meva feina) i que per això el meu cos mostrava la contradicció interior entre el que realment haguès hagut de fer (plorar molt durant la primera etapa i pair-ho) i el que realment vaig fer (tornar a la vida diària sense gaires miraments i fent veure una mica que no n'hi havia per tant i coi! si ho arribo a saber no ho hauria fet...).
Per això et recomano que et distreguis evidentment i facis tot allò que et vingui de gust però que si vols plorar ho facis sense sentir-te culpable ni haver de fer veure que ho portes més bé del que realment ho portes, deixa't mimar, que et cuidin i sobretot no et deixis res a dins...
Una forta abraçada

[soninice]

Hola Eve,
des de l´últm vegada que vaig escriure en quest post ha passat molt de temps. Ara torno a estar embarassada de 22 setmanes però el problema de les mans encara l´arrossego. Ara, com que estic embarassada, no em poden donar res de medicaments però tinc tanta il.lusió que és el que menys em preocupa. Poc a poc el meu cos s´ha anat regulant i ja ho veus, si tot va bé, tindré el meu fill/-a al juliol. T´envio ànims i amb el temps tot ho veus d´una altra manera.
Molta sort i una abraçada ( i gràcies per les teves paraules)