ÉS LLEI DE VIDA....................
ÉS LLEI DE VIDA....................
Hola boniques, últimament he estat bastant desconnectada, les meves prioritats han estat la meva iaia i la meva mare, ja sé que aquest és un forum de nadons, embarassos i alegries, però si em deixeu vull fer un petit homenatge a la meva iaia, que va morir dimecres passat just quan us vaig escriure l'últim missatge.
Tal i com dic és llei de vida............uns que marxen i d'altres que venen......va morir amb 98 anys i 6 mesos...........per molt que saps que aquest moment arriba i inclús amb tot l'amor del món ho desitges perque veus que porta dies patint, quan passa és molt dur.........
Aquesta era la única besavia que la Laia hauria conegut, en els últims dies ella em tocava la panxa i em mirava com si ella fos una nena fent una entremaliadura, en la seva època de juventut tot el tema d'embarassos i tocar panxes era tabú. Sempre em quedarà aquesta imatge...........
Iaia, sé que des d'allà dalt sempre seràs l'estrella que guiarà la teva besnéta!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Descansa en pau
Tal i com dic és llei de vida............uns que marxen i d'altres que venen......va morir amb 98 anys i 6 mesos...........per molt que saps que aquest moment arriba i inclús amb tot l'amor del món ho desitges perque veus que porta dies patint, quan passa és molt dur.........
Aquesta era la única besavia que la Laia hauria conegut, en els últims dies ella em tocava la panxa i em mirava com si ella fos una nena fent una entremaliadura, en la seva època de juventut tot el tema d'embarassos i tocar panxes era tabú. Sempre em quedarà aquesta imatge...........
Iaia, sé que des d'allà dalt sempre seràs l'estrella que guiarà la teva besnéta!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Descansa en pau
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
-
VisitantVi
Un petonet Dacar. A mi em va passar una cosa similar, quan sortia de casa per anar-l'hi a dir que estava embarassada de bessons, vaig rebre la trucada que s'havia adormit per sempre. També era la única besàvia vivia que haurien tingut els meus petits. Per tant sé perfectament com et sents. Mils de petons i una fortíssima abraçada.
DACAR....lo siento mucho!!!!!! pero tuviste muchisima suerte de disfrutarla tantisimos años, disfruta de todos esos recuerdos q te quedan de ella q es lo q hacen q siga viva en ti.....Ojala hubiera podido yo disfrutar tanto a mis padres cuando veo gente q aun tiene abuelos la envidio de verdad. Nunca pude decirles a mis padres "papa, mama estoy embarazada" y nunca podre hacerlo, es algo q duele muchisimo aun se q ellos lo saben y ven a mi hijo, estoy segurisima. Cada dia de mi vida espero q mi madre venga a verma pq me lo prometio (siempre nos lo decia q ella vendria a vernos cuando se muriera) y os prometo q cada dia al acostarme pienso "sera mañana"....asi estare hasta q me muera pq estoy segura de q vendra
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
-
VisitantVi
Lo siento mucho Dacar... pero ella, donde este, cuidará de ti y de Laia... Un beso
<img src="http://lilypie.com/pic/070520/R996.jpg" alt="Lilypie Primer Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b1.lilypie.com/RU15p2.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80">
-
VisitantVi
Quan jo vaig néixer tenia 3 besàvies. El primer any se me'n van morir dues, i l'altra quan jo tenia uns 3 anys. A vegades me'n parlen però la veritat és que no me'n recordo gens. Em sap greu no recordar-me'n, perquè sempre m'expliquen com n'estaven de mi (era la primera de tots dos costats), però estic contenta que elles sí que ho van poder disfrutar encara que fos poc temps. Per això, Dacar, jo crec que la teva àvia, encara que no hagi pogut veure la seva besnéta, ha viscut el teu embaràs amb la mateixa il·lusió.
A mi em sap molt de greu no tenir una de les meves àvies, amb la que estava molt unida, i que tampoc va poder veure cap besnét. Si un dia tinc una filla es dirà com ella. També em va entendrir molt veure l'altra àvia, la que encara tinc, que té 25 néts 8 besnéts i un altre en camí, amb llàgrimes als ulls quan vaig perdre el meu bebè. Pobretes, com n'estan de nosaltres!
A mi em sap molt de greu no tenir una de les meves àvies, amb la que estava molt unida, i que tampoc va poder veure cap besnét. Si un dia tinc una filla es dirà com ella. També em va entendrir molt veure l'altra àvia, la que encara tinc, que té 25 néts 8 besnéts i un altre en camí, amb llàgrimes als ulls quan vaig perdre el meu bebè. Pobretes, com n'estan de nosaltres!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |