TRA amb ovodonació

[electra]

Bona tarda,
fa temps que no entro al foro del socpetit, encara que vaig ser lectora activa i participativa fa un temps... les raons han estat moltes, he estat inmersa en dos tractaments de FIV, una intervenció quirúrgica complicada i ara enmig un il·lusionant però dur camí cap a l'adopció.

De fet escrit perquè de fa uns dies se'ns ha girat la truita i estem valorant un tractament de reproducció assistida amb donació d'òvuls que en el seu moment ja vem valorar i descartar.

Us poso en antededents: fa ja uns anys que el meu marit i jo ens vem posar en la recerca de fills. Jo havia tingut ja una intervenció complicada de jove i sospitava que podiem tenir problemes, així que no vem tardar gaire a posar-nos a les llistes de la SS perquè ens fessin un diagnòstic. Ell tot bé, jo problemes a la trompa dreta (líquid a la trompa amb nul pas) i reserva ovàrica pobra. Decidim fer una primera FIV, arribem fins al final però no hi ha implantació.Entre mig em suggereixen operar la trompa, per garantir un més alt grau d'èxit en una propera FIV. L'operació es complica i tardo més del desitjable en poder fer una 2a FIV. Torna a anar bé però no aconsegueix implantar-se lúnic embrió que em transfereixen. En la visita de tancament (al ser Seguretat Social, només ens permetien 2 intents), ens parlen d'anar directament a ovodonació. Ens expliquen que és un pas intermig entre una FIV (ja amb molt poques possibilitats d'èxit) i l'adopció (amb avantatges que de viure l'embaràs des del primer moment). Marxem d'allà amb la idea clara d'anar cap a adopció, a més ells tampoc fan aquest tipus de tractament i fa pal tornar a començar i tornar a decepcionar-nos....

Ens donem un temps de marge, fem una segona consulta, ens parlen d'una FIV amb un % baix de possibilitats d'èxit i ens tornen a parlar de l'ovodonació. Però ells tampoc fan aquests tipus de tractaments...

Definitivament comencem els tràmits de l'adopció. He de dir que és un camí duríssim i que s'ha de tenir una resolució ferma, perquè el panorama que et pinten no és idílic. Hem passat per nombroses entrevistes amb pscòlegs, visites a domicili, se saben de memòria el nostre estat econòmic...Però hem aguantat i ja som idonis. Ara estem amb els tràmits legals i preveiem que en tenim per anys....

Jo no soc precisament jove però sí que puc dir que en el fons de tot el que em mou últimament està el desig de ser mare. Però ja fa anys que persegueixo aquesta lluita i de vegades sento que, tot i que no he idealitzat mai el procés d'adopció, em pregunto que si es això el que vull...

No cal dir que el meu marit està d'acord amb totes les decisions que hem pres, però darrerament a mi se'm ha posat al cap tornar a consultar el nostre cas. Aquesta vegada en un centre on porten a terme totes les tècniques i de gran reputació a BCN. Allí ens han dit que no insistirien en FIV però sí en l'ovodonació. Ens han explicat com va i què voleu que us digui, els dubtes que tenia fa un any, sopesats en la balança "maternitat amb ovodonació" o "maternitat amb adopció", comença a decantar-se... Jo mateixa estic sorpresa, però hi ha un desig tan gran al darrera....

A la vegada, m'apareixen molts dubtes, fantasmes, incerteses...però per primera vegada en molt temps torno a sentir il·lusió, algo que en el procés d'adopció ha anat disminuïnt (encara que no ho confesso obertament a tothom...).

Ja sé que és una una opció molt personal però voldria saber si algú ha passat per aquesta experiència de la donació d'òvuls o coneix algun cas o motius per decidir-se al sí o al no, m'agradaria compartir-los. Suposo que deu ser molt similar el cas de fer un tractament amb semen de donant...

M'agradaria saber què en penseu, pros, contres, si en el futur pot haver-hi algun inconvenient, sentiments, emocions, si un cop presa la decisió cal explicar-ho, o millor només dir que s'ha fet un tractament ometent el tema de la donació de gamets...

He intentat buscar al foro algun subforo que parlés del tema, però no he trobat enlloc que es parlés d'aquest tema obertament. Voldria sentir-me acompanyada i per això comparteixo aquest tema tan personal aquí.

Una abraçada.

[güerita]

Hola guapa,

no tinc coneixement del que demanes però et desitjo tota la sort del món que puguis tenir! El camí és molt dur i tu ja fa molt de temps que hi vas al darrera.

Sobretot informa't, pregunta a qui sigui i decideixis el que decideixis segur que estarà ben fet! El teu desig és ser mare biològica doncs endavant i a lluitar amb cos i ànima!

Em sap greu no poder-te ajudar però endavant les atxes!!!!!

[Rebeca]

Electra jo no he pasat per aixó i no et puc ajudar pero si vuill donar-te tot el meu suport.
Pensa que feu el que feu sera lo millor per vosaltres i espero que si decidiu fer ovodonació tingueu de tot cor tota la sort del mon.
ANIMS GUAPA!!!!

[Neu]

Hola Electra,

acabo de llegir el teu cas i et puc explicar que ja fa anys faig fer una donació d'òvuls (quan vaig acabar la carrera amb 23 anys). Vaig signar un paper en què em desentenia de tot el que es fes amb els òvuls que em van treure. No sé si van ajudar a cap dona/dones a tenir fills, m'agradaria pensar que sí! Però el que tinc clar és que si amb els meus òvuls ha sortit cap nen, jo hi he contribuït una part petita, que la part important és la de la dona que els va acceptar i va poder tenir els SEUS fills. Suposo que tu que t'ho mires des de l'altre costat tens unes vivències i dubtes diferents, però estigues segura que els òvuls que una noia hagi VOLGUT donar a una altre són un acte de generositat i despreniment. Jo els acceptaria com un regal d'algú que vol que tu siguis mare (d'algú amb òvuls sans que abans de fer la donació ha passat per una analítica molt i molt estricte amb totes les garanties).

Molts ànims si segueixes per aquest camí! Jo no tindria cap por d'acceptar una ovodonació si arribés el cas.

[usineli]

electra molts anims!!!! jo encara estic fent IAC peró amb el meu marit vam parlar al inici de tot, q si arribés el moment de recorrer a un donant fos d'esperma o de ovuls ho fariem.....encara q en principi has de tenir els teus dubtes peró pensa q serà el VOSTRE FILL, el portaràs tu a la panxona ...és la meva humil opinió....MOLTA FORÇA I ANIMS

[electra]

Moltes gràcies per les vostres aportacions i consells!
Neu, he de dir que el teu testimoni m'ha emocionat molt, no m'esperava que algú m'expliqués l'experiència des de l'altra "banda", sempre m'he preguntat que pot portar a algú a passar per un tractament com el que jo he passat en dues ocasions i m'ha admirat la teva sinceritat. Em quedo molt més tranquil·la. També he començat a desdramatitzar el tema, he rebut algun missatge privat explicant experiències personals i properes, i les peces del meu trencaclosques mental van encaixant. Començo a posar-hi il·lusió, encara que vaig tenint dubtes i pors. Suposo que és normal...

[Eimy]

Hola Electra,

primerament vull donar les gràcies a dones com la Neu que amb un nivell de generositat immens feu possible que dones com jo puguem complir el desig de ser mares. Moltes gràcies i segur que els teus òvuls van portar la felicitat almenys a alguna parella.

Doncs jo estic embarassada de 3 mesos per ovodonació. Els sentiments que tinc són que la coseta que porto a dins és del meu home i meua. En cap moment penso que la cèl·lula inicial és d'una altra dona. Amb el meu marit ho hem parlat molt i MAI li direm al nostre fill/a que és fruit de l'òvul d'una altra dona, perquè no hi veiem el sentit. El tinc dins meu, li dono tot el meu amor, tenim una ilusió immensa per la seva arribada, l'alimento, li dono escalfor i el pariré, o sigui que SÓC LA SEVA MARE. Només saben que el nostre fill és fruit d'ovodonació el meu home i els meus pares. Com que la resta de la gent tenen una ment massa tancada, doncs res, no cal que ho sàpiguin. I en quant a la càrrega genètica no m'importa en el més mínim.

Jo t'animo a que si el teu home i tu n'esteu convençuts no us escolteu a ningú i feu ovodonació. Què més té que l'òvul o l'esperma no sigui d'algun dels membres de la parella? Ja fa temps que això ho trobo una minucia. Ser pares és molt més que posar una cèl·lula inicial.

Per qualsevol cosa em pots consultar. Jo he fet tot el tractament a l'Institut Marqués i a la primera a funcionat i en tenim 3 de congelats pel segon fill.

[electra]

Gràcies Eimy per la teva sinceritat i els teus ànims.
Vaig tenint dubtes, poden semblar tontos però estic segura que són raonables...
No sé, fa un temps no hi trobava acord entre el meu cor i el meu cap, ara, poc a poc va encaixant...
Encara que prenguem la decisió suposo que caldrà tornar a fer un munt de proves, no sé, ens ho van pintar fàcil però en una segona visita suposo que t'aclareixen tots els dubtes que calguin.
També em van dir que tenen servei de psicologia, si volíem consultar...

Gràcies per les vostres aportacions i els vostres missatges privats, és més del que m'esperava, de veritat.

[Kora]

Hola electra!

Et dessitjo molta sort!!!!!!

Petons!!!

[electra]

Seid, eso que dices es cierto, con la adopción te pierdes mucha información de sus progenitores, y también te pierdes todas las etapas evolutivas del niño. En realidad la adopción y el tratamiento con óvulos de donante no tienen nada que ver, solo el objetivo, que es tener un hijo y formar una familia.
Gracias por vuestras aportaciones, nos están ayudando mucho a tomar una decisión....

[Eimy]

Ànims Electra, és normal plantejar-se coses i tenir dubtes, però quan no hi ha més opcions, com és el meu cas, doncs el meu marit i jo no en vam parlar més i estem segurs al 100% del que fem. Només dir-te que és meravellós experimentar l'embaràs, veure com aquelles 5 o 6 cèl·lules que et posen el dia de la transfer al cap de 15 dies són un granet d'arròs i després vas veient l'evolució amb les ecos i el dia que li sents el batec del cor és absolutament emocionant. Jo estic frisant per començar a notar els seus moviments!!!

Molts ànims per vosaltres també Seid, estic seguríssima que aviat estaràs i sereu uns pares 10.

[KIO]

Bona nit a totes,

Electra, jo estic embarassada de 26 setmanes d'una FIV amb ovodonació. L'experiència: dura. Però suposo que una adopció també ho és; per això nosaltres vam decidir provar amb l'ovodonació abans de l'adopció. A mi m'ha costat bastant d'acceptar, però ara que el sento dins meu se m'han esborrat tots els dubtes i tot el que he passat (un avortament de 6 setmanes d'un embaràs natural, una primera FIV amb ovodonació que no va funcionar...).

La meva única recomanació és que t'ho agafis amb ganes i amb MOLTA CALMA!!!!!!! (durant el segon intent els nervis gairebé em destrossen!!!!!!!!!). Per qualsevol dubte que tinguis et puc intentar ajudar. Fins aviat,

KIO

[electra]

Tremenda l'experiència que expliques, KIO, però te n'has ensortit, això és el que ens encoratja els que ens estem plantejar el mateix camí.
Moltes gràcies pels ànims i pel suport. Suposo que sí que et molestaré amb preguntes, però si de cas ho faré per privat, aquests temes ho requereixen. He rebut molts consells i experiències en primera persona que m'estan ajudant a decidir-me aviat.

[Eimy]

Gràcies per explicar la teva experiència Kio, saber que hi ha altres parelles que també han recorregut a l'ovodonació o a la donació d'esperma va bé per sentir-te més acompanyat i adonar-te'n que hi ha molta més gent que està com nosaltres. I enhorabona per aquest embaràs!!

Electra molts ànims per vosaltres

[nua]

Hola a totes!!!
Electra, soc la Nua. t'explico el meu cas:
Els meu marit i jo tenim 29 anys i des d'gost 08 buscant. Al ppi, ja se sap, 1any de busqueda i sino a mirar si hi ha problemes. Jo des del ppi tenia regles irregulars i les hormones descontrolades, i perque negar un presentimn cada vegada m´s clar que les coses no funcionarien. Bé resumeixo, al juliol anem a Clinica Sagrada Familia a Rep. Assis. Fem les proves corresponents i ens diuen que tinc poca reserva ovarica i que provem FIV directament xq aixi veurem si responen els meus òvuls. El 12 de setembre ja m'havia fet el tractament d'estimulació i no havia reaccionat res. Com si no m'haguès hormonat, ni punxat. Així que ens han posat a la llista de ovo.

Durant tot el procés el meu home i jo erem realistes i contemplavem el tema de la recepció d'ovuls. Al ppi el meu marit es mostrava molt reticent. Em deia: "Es que no se si stic preparat per quan el nen/a sigui gran i no s'assembli a tu?". A més ens preguntavem si l'etimariem igual. Fins i tot em va dir que l'únic que li importava és que ens estimavem i si no teniem fills ell seguiria sent feliç...(un pal!!!).
El temps ha passat i hem anat parlant molt del tema. Al final farem ovo, perque pensem que és més important FER de mare que no la cel·lula que ho permet que ho siguem. Donem gràcies a les persones que donen per fer possible el nostre somni, peró d'altra banda, NOSALTRES FAREM de pares. JO seré qui el porti 9 mesos a dins i l'estimare, li donare el meu calor...
Peró les coses no son tan simples, ho sé, jo també estic espantada...penso que encara que fós natural i no s'assemblès a mi, la gent em diria que si i altres que no...la gent és així. Per tant, la teva vida és teva i del teu marit i a ningú li importa el que feu. A més, la gent xerra molt i sense saber del que parla i a vegades fan mal a les persones. Digue-ho a qui tu pensis que t'estima i us entendrà.
D'altra banda, jo no descarto la idea que d'aqui uns anys amb els avanços tinguem mapes genètics tipus D.N.I o coses similar, per tant possiblement s'hauria de dir-li al nen...pero aixó es una cosa que ara no s'ha de pensar i quan arribi el moment jo ho valorareu..la vida dona moltes voltes i a més qui ens diu que la ovodonació no arribi a ser un fet del tot normal...també passava antigament amb la homosexualitat, l'abort...La societat canvia constantment. Ara, no és moment de pensar-hi.

Nenes penseu que no som poques amb aixo de l'ovo i el Doctor em va dir que ens posariem les mansal cap si sapiguessim realment la quantita de get que fa ovo. Des del meu punt de vista, tot depen de com ens ho prenguem i pensem nosaltres i no pas d'un altre aspecte.

Quin rotllo us he pagat, no? Electra ànims en la teva desició i pensa que aquí estem per ajudar-te!!!
qualsevol cosa escriu. I també t'animo a obror un espai d'ovo.
Petonets a totes...

[nua]

Hola noietes!!!!!
Kio, entrenyable el teu cas, la veritat que jo també penso en el dia que pugui sentir els bategs...deu ser al·lucinant, buf quina enveja més sana...
Com aneu? ...ja veig que totes amb les nostres coses peró per aquí...
Jo he tornat a la feina i al gimnàs, que per mi és una font de desestressament...la veritat és que em sento saturada amb tot aixó...peró sé que hem de seguir lluitant pel que tant volem!!!la nostra panxeta.
Hem de ser fortes, tirar endavant i no parar-nos a pensar en coses dolentes (que facil és dir-ho, no?), pq per aconseguir la nostr fita hem d'estar bé a tots nivells, i l'emocional és un d'ells...
Des d'aquí us envio un Koctel de sort, d'esparança, ànims i paciència!!!
Muaks

[Mafaldeta]

Hola!
Jo sóc nova. Tinc 44 anys (una iaia) i diumenge m'han fet el primer transfer d'una FIV amb ovodonació. El meu problema és que sóc portadora d'una malaltia genètica i, després de mirar les possibilitats, vaig optar per l'ovodonació perquè no vull passar per una interrupció d'embaràs, que ja vaig passar fa 14 anys i va ser molt dur. A més, he d'afegir que actualment no tinc parella, per tant, jo estic adoptant un embrió.
Molta gent no entén el que faig, pensen que em complico molt la vida, però em fa molta il·lusió ser mamà . Tinc amics que em diuen que sóc valenta, però només em considero una dona que vol donar molt d'amor a un fill o filla , i espero comptar amb el seu suport
Des d'aquí vull agrair de tot cor als donants la seva acció de fer feliços papàs i mamàs . Moltes gràcies.
Potser si em quedo embarassada el meu bebé no tindrà els meus ulls ni el meu somriure , però tindrà el millor que tenen totes les mamàs de món: l'amor de la seva mamà. Al cap i a la fi, és el millor que es pot donar als altres. Penso que venim a aquest món per estimar i ser estimats.
Ànim! Si tot va bé i algun dia el meu fill o filla em pregunta pel seu origen al conte de l'abella i la floreta hauré d'afegir la terra. Som la terra on germina el nostre amor i això no ho té cap cèl·lula.
Bona sort a totes! Espero seguir en contacte

[Kora]

Hola, Mafaldeta!

Ets una dona molt forta i com dius tu amb molt amor per donar!!!

Ah! i de iaia res!!!

Molts ànims i una abraçada!!!!

[nua]

Hola a totes!!!Ara feia temps que no escribia en aquest post xk segueixo en el de RA...Mafaldeta, ets una campiona i complicar-te?d què?ja vaig dir un dia que la gent parla molt i a vegades no en té ni idea...tu vols ser mare, doncs endavant i t'ha de SUAR el que la gent et digui....al cap i a la fi tu seràs la seva MARE no ells.

Jo a dia d'avui soc betaesperant, em toca el TE el dia 12/2/2010...al desembre vaig fer FIV-OVO, em vaig quedar embarassada pero la beta no va pujar així que l'embaràs no va seguir endavant...i ara el dia 30/01 em van fer transfer dels 2 congeladets que ens quedaven i ara a esperar...

Anims a totes..sempre dic: SOM UNES CAMPIONES!!!!!

[Eimy]

Mafaldeta et desitjo moltíssima sort!!!! aquests tractaments funcionen, t'ho dic per experiència