hola, noies estic bastant espantada
Ester75 lo siento mucho, la verdad q no sabía q estabas embarazada, te conozco del guianupcial, te envío muchos ánimos.
Annabel me he alegrado de verte un poquito más animada, poco a poco lo estarás más, aunque tengas tus días .
Para las dos un beso y un abrazo muy fuerte, y para vuestros compañeros tb q no debemos olvidarnos de ellos q muchas veces sufren en silencio para que nosotras no suframos más.
Annabel me he alegrado de verte un poquito más animada, poco a poco lo estarás más, aunque tengas tus días .
Para las dos un beso y un abrazo muy fuerte, y para vuestros compañeros tb q no debemos olvidarnos de ellos q muchas veces sufren en silencio para que nosotras no suframos más.
Hola a totes!
Sóc nova en aquest fòrum i primer de tot em sap greu Annabel i Esther perquè sé per lo que esteu passant.
Tot just fa un any que vaig tenir un abort espontani a les 5 setmanes. Encara no m'havia fet a la idea que estava embarassada i que el vaig perdre. Vaig anar a urgències per unes pèrdues i em van dir que podria ser abort o no i que fes vida normal. L'endemà ja el vaig perdre per natural. Sempre em quedarà el dubte de que hagués passat si no hagués fet cas el metge i hagués fet repòs........
En fi, que hem passat un anyet una mica dolent. Primer pel dol i després per l'ànsia de tornar-te a quedar com tothom diu: Mujer legrada mujer preñada.
Era com si m'hagués de quedar embarassada per oblidar el que m'havia passat. La veritat és que m'he agobiat molt.
El meu marit ha estat fent-me costat, primer fent-se el fort i després animant-me cada mes que em venia la regla.
Després, el meu voltant tan familia com amics, que em deien "pensa que no tenies res ja que estaves de molt poquet", si estava de molt poquet però era fill meu i això nigú ho entèn!!! ENcara que fos una cèl·lula era el meu fill.
Però des de Nadal cap aqui he sofert un canvi. No estic agobiada i per primera vegada en aquest any sóc feliç. O sigui que anem per bon camí.
El que us vull dir després de tot aquest rotllo és que parleu molt i traieu tota aquesta tristesa, tota aquesta ràbia que porteu a dins perquè és a partir d'aqui que podreu suportar-ho millor (no dic oblidar perquè no s'oblida mai) I aquí em teniu pel que necessiteu. I no us agobieu per tornar-vos a quedar perquè us passarà com a mi que fa un any (bé un any encara no perquè vam estar 3 mesos de quarentena) i encara no m'hi he quedat.
Molts petons i molts ànims!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sóc nova en aquest fòrum i primer de tot em sap greu Annabel i Esther perquè sé per lo que esteu passant.
Tot just fa un any que vaig tenir un abort espontani a les 5 setmanes. Encara no m'havia fet a la idea que estava embarassada i que el vaig perdre. Vaig anar a urgències per unes pèrdues i em van dir que podria ser abort o no i que fes vida normal. L'endemà ja el vaig perdre per natural. Sempre em quedarà el dubte de que hagués passat si no hagués fet cas el metge i hagués fet repòs........
En fi, que hem passat un anyet una mica dolent. Primer pel dol i després per l'ànsia de tornar-te a quedar com tothom diu: Mujer legrada mujer preñada.
Era com si m'hagués de quedar embarassada per oblidar el que m'havia passat. La veritat és que m'he agobiat molt.
El meu marit ha estat fent-me costat, primer fent-se el fort i després animant-me cada mes que em venia la regla.
Després, el meu voltant tan familia com amics, que em deien "pensa que no tenies res ja que estaves de molt poquet", si estava de molt poquet però era fill meu i això nigú ho entèn!!! ENcara que fos una cèl·lula era el meu fill.
Però des de Nadal cap aqui he sofert un canvi. No estic agobiada i per primera vegada en aquest any sóc feliç. O sigui que anem per bon camí.
El que us vull dir després de tot aquest rotllo és que parleu molt i traieu tota aquesta tristesa, tota aquesta ràbia que porteu a dins perquè és a partir d'aqui que podreu suportar-ho millor (no dic oblidar perquè no s'oblida mai) I aquí em teniu pel que necessiteu. I no us agobieu per tornar-vos a quedar perquè us passarà com a mi que fa un any (bé un any encara no perquè vam estar 3 mesos de quarentena) i encara no m'hi he quedat.
Molts petons i molts ànims!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
-
VisitantVi
Que valentes que sou nenes. Realment us admiro, no sé pas com m'ho faria jo si hagués de passar per això. Buenu,is, pit i picarols i endavant, perquè no queda més remei i ja ho he hagut de fer (però per altres motius) Però de veritat que em sembla admirable la vostra actitut.
Un petó nenes, que ho esteu fent molt bé!!! Sou un exemple per totes!!
Un petó nenes, que ho esteu fent molt bé!!! Sou un exemple per totes!!
Hola!!!!
Ester: me'n alegro que estiguis més bé. La veritat és que aquests tipus de fòrums van molt bé per desfogar-te, perquè hi ha gent que ha passat el mateix i et compren millor.
He vist que també estàs en un altre post de buscant un embaràs. Igual també em passo per allà.
Pukeko: la verittat és que quan passes per situacions així, treus forces d'allà on siguin. Jo abans no m'hagués imaginat que podria aguantar tot el que m'ha passat, però no et queda més remei.
Molts petons a totes
Ester: me'n alegro que estiguis més bé. La veritat és que aquests tipus de fòrums van molt bé per desfogar-te, perquè hi ha gent que ha passat el mateix i et compren millor.
He vist que també estàs en un altre post de buscant un embaràs. Igual també em passo per allà.
Pukeko: la verittat és que quan passes per situacions així, treus forces d'allà on siguin. Jo abans no m'hagués imaginat que podria aguantar tot el que m'ha passat, però no et queda més remei.
Molts petons a totes
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |