Legrat per un avortament retingut

[Guillem o Martina]

Avui hem fan un legrat perquè el dilluns vaig anar al ginecòlec i es va trobar en que a la setmana 8 tot estava igual que a la 6... Quina desilusió! Què hi farem? Però la veritat es que estic una mica entre espantada i trista. Algú ha viscut la mateixa situació que jo?

[pitita]

Jo no ho he viscut, però et dono molts ànims!!
Ja veuràs com ben aviat podreu tornar a posar-vos-hi!
Una abraçada!

[Teis]

hola maquisima!!
a mi em fan fer un legrat al septembre passat, estaba de 10 setmanes, no va ser exactament el mateix que tu, perque en el meu cas va ser un ou buit, però jo no ho vaig saber fins que vaig começar a tindre perdues.
No pateixis, no fa mal, o no ho ha de fer, solen ser molt carinyosos i delicats donada la situació. jo vaig estar un dia i una nit ingresada i cap a casa. Primer et possen unes pastilles a la vagina que provoquen una regla forta, pero no t'ha de fer mal, bé, si que en fa, pero deseguida que ho diguis et posen calmants i després en van baixar al quirofan, anestesia i cao fins el final, i l'endemà cap a casa.
Et quedes malament, pero no per rés fisic, sino perque es un pal, després d'haber viscut la ilusió d'estar embarassada...
ja sé que ara no et consolarà, però tot es passa i segur, segur que d'aqui poc tornes a estar embarassada i tot va be.

Molts petons!!! i deixa que et cuidin!.

[Neu]

Hola,

a mi em va passar a l'abril de l'any passat, amb les mateixes setmanes que t'ha passat a tu. No t'has de preocupar pel legrat, perquè és una intervenció senzilla i de seguida te'n vas a casa. Jo l'endemà vaig fer vida totalment normal. De fet marxava de viatge i no vaig canviar per res els plans.

Potser et costarà més de superar a nivell emocional, però pensa que en dos mesets ja podràs tornar a buscar i segur que a la propera tot va bé.

Molts ànims i una abraçada!

[farcellet]

Hola,

Jo també hi he passat, la setmana que ve farà un any. El meu cas va ser igual que el teu, però una mica més endavant, cap a la setmana 10-11. Potser hores d'ara ja t'ho han fet, però no has de patir gens, no fa mal. A mi em van adormir tota i la gent de l'hospital em va tractar amb molt de "carinyo", sabien que no era un bon tràngol de passar i en tot moment van intentar que jo estigués còmoda. No recordo ni haver-me adormit que ja em despertaven. Aquella nit fins i tot vaig dormir a casa i l'endemà, vida normal.

Com ja t'han dit, el tràngol psicològic sol ser més dur de passar. En un principi jo m'ho vaig agafar molt bé (o això em va semblar). Em vaig convèncer que són coses que passen i que s'havia de fer, no hi havia una altra opció. Mesos més tard, quan veia una panxa com la que havia de tenir jo em saltaven les llàgrimes. Amb el temps ho vas portant millor.

Molts ànims i una abraçada ben forta

[Helia]

Hola bonica!
Jo vaig tenir un avortament ara fa dos mesos, estava del mateix temps que tu aproximadament. No va caldre legrat, perquè tenia pèrdues i ho vaig expulsar jo sola. El gine em va dir que dos regles i ja podia tornar-hi!!
És una desil·lusió molt gran, i és normal que estiguis trista, però ja veuràs com de mica en mica ho aniràs superant i recuperaràs la il·lusió!!
Ànims, estem aquí pel que necessitis!!

[littleif]

Hola maca.
Jo vaig patir el mateix que tu i a més a la mateixa setmana. D'això ja fa temps, mira el meu ticker!!
Nomès et puc dir que et facin molts mimos, molta tranquilitat i no et reprimeixis, és normal sentir-se malament. Cuida't molt i d'aquí uns mesos us torneu a posar, eh??
Ànims maca, i si necesites parlar, ja saps on estem

[martaBCN]

Hola guapa!!!

Demà farà 3 setmanes que em van fer u legrat i estava del mateix temps que tu, no et preocupis que és una intervenció molt senzilla a mi em van ingressar al matí i a les 6 de la tarda ja em donaven l'alta.

Em van fer igual que la Teis primer unes pastilles a la vagina per dilatar l'úter i a les 4 hores em van baixar al quirofan quan vaig despertar em feia una mica de mal però amb el calmant es va passar, físicament vaig estar 2 dies amb molesties com de warry però suportables.

Ánimicament és un pal i més després d'un any de búsqueda però bueno jo mica en mica ho vaig superant i penso que no devia ser el moment, ara tinc moltes ganes que em baixi la regla per poder intentar quedar-me prenyi un altre cop i sé que ara anirà tot bé.

Molts petons i ànims i si necessites qualsevol cosa aquí estic per ajudar-te.

[towanda]

HOLA PRECISOSA:

ENTENC MOLT PEL QUE ESTAS PASSANT , JO ARA FA POC MÉS D´UN ANY VAIG TENIR UN ABORTAMENT RETINGUT A LES 10-11 SETMANES I EM VAN TENIR QUE FER UN LEGRAT , ESTIGUES TRANQUILA QUE ES UNA INTERVENCIÓ MOLT SENCILLA , A MI EM VAN DORMIR SENCERA , PER LO CUAL NO EM VAIG ENTERAR DE RES, I PASSADES UNES HORES I COMPROVAR QUE TOT ESTABA BE EM VAN DONAR L ´ALTA I CAP A CASA , LA RECUPERACIÓ FISICA ES MOLT RÁPIDA LA QUE COSTA MÉS ES LA SICOLÓGICA , QUE NESECITA UNA MICA MÉS DE TEMPS PER ASUMIR-HO, EL QUE ET PUC DIR ES QUE ET DONO MOLTS ÁNIMS I QUE NO T´ESTIGUIS DE RES, QUE SI TENS GANES DE PLORAR, PLORA TANT COM VULGUIS, MOLTS PETONETS I UNA ABRAÇADA MOLT FORTA:

[mireiafor]

Anima`t guapa, no és un tràngol agradable de passar però no fa mal i és veritat que el personal et tracta de forma amabilíssima, et mimen moltíssim.

Molts petons i abraçades i et desitjo que aviat estiguis a casa i ben restablerta!!!

[cheila]

Hola,


Sento molt el que t´ha passat.Jo fa un mes i mig vaig petir un avort diferit.Estava de 18 setmanes i el gine em va dir que va deixar de viure a les 14 setmanes.Em van fer un legrat però en el meu cas com estava avançat em van donar unes pastilles per dilatar i vaig tenir un " part " al llit de l´ hospital.Després em van portar al quiròfan per fer-me el legrat per si hagués quedat algun reste.

Molts d´ànims

[Piula]

Ànims bonica!

Jo al febrer passat vaig passar pel legrat, era el meu primer embaràs. Tot i que em van dir que era molt freqüent,...no hi havia res que em consolés. Tan sols les paraules de dones que havien passat pel mateix. Si recordo de que vaig estar molt sensible al tema bebés i embarasos durant un temps,... Veia co tot el meu voltant s'omplia de nens i jo no hi havia manera,... però mira'm ara, he trigat un any sencer en tornar-ho a aconseguir,... però et puc dir que tot és possible reina.
Plora, renega, enfada't, crida,...desfoga't i després relaxa't. Amb els dies tot es veu diferent.

Qualsevol cosa, aquí estem!
Mil petonets

[Bombolla]

Hola bonica! Primer de tot molts ànims, sé que és molt dur de passar, però se supera!
Dia 19 de març de 2008 vaig tenir un avortament retingut, com a tu em van detectar que el cor havia deixat de bategar a la setmana 9 i em van programar un raspat per a l'endamà. A mi em van ingressar al matí a les 8h, a les 16h ja vaig anar cap a casa. El personal sanitari un 10! Estan molt sensibilitzats amb el tema, i mentre jo plorava com una magdalena ells em consolaven. Com t'han dit la recuperació física és molt més ràpida que la psicològica. Sé que costa molt veure embarassades pel carrer o bebés, ja que per tu és una pèrdua molt gran, ja que per tu ja era el teu petit tresor, però per experiència et puc dir que amb el temps, aquest dolor es va difuminant, arriba un moment en què recordar-ho no et deixa sense respiració i en pots parlar sense plorar. Però ara toca estar emprenyada i plorar tot el què et faci falta. Ja sé que tothom t'ho deu dir, però millor que hagi passat ara que més endavant, la natura és molt sàvia, i si no havia de ser doncs no ha de ser.
Ara, si em diguéssin que hi he de tornar a passar doncs hi passaria, ja que si no hagués passat això no tindria la meva preciosa filla amb mi.

Molts petons i molts ànims.

[Guillem o Martina]

Ufff... noies... mil gràcies! M'heu fet plorar (i encara no ho havía fet)... La veritat es que m'ho he pres més aviat amb resignació, igual em passa com a tú, farcellet, igual em surt tot més endavant, en veure panxetes i criatures, però ja ho superarem...

Ahir a la tarda ja em van deixar marxar cap a casa, tot ha anat exactament com m'ho heu explicat. Exactament igual que en el cas de la Teis, vaig ingressar el dimecres a ultima hora de la tarda, em van deixar sopar i sobre les 10 o 10 i mitja em van portar a la sala de parts per posarme cytotec per la vagina i al cap de 4 horetes (exactament com m'havien dit) em va començar a fer mal la panxa. Tant aviat com ho vaig dir em van posar un Nolotil per via intravenosa i fins que em va començar a fer efecte déu ni dó quin mal de panxa, però un cop va fer efecte em vaig adormir com si res fins ahir al matí. Tal i com heu dit em va baixar com si fos la regla però més fort, vaig expulsar part del que portava dins però no tot, i després d'esperar un matí molt llarg perquè tenien els quiròfans a tope sobre les 2 de mitgdia em van portar a quirofan per fer-me el legrat.

No em vaig enterar de res, tal i com em vain adormir em van despertar i des de llabors que no em fa mal res, bé al caminar ràpid alguna punxadeta però m'imagino que es més que normal. Tinc menys perdues que tenint la regla normal i només m'he de pendre antibiótic durant 4 dies i unes gotes per tornar-ho tot al seu lloc.

Tal i com totes heu dit, un 10 pel personal sanitari. Tots molt macos i molt conscients del que estás passant. No et donen el condol perquè sería exagerat, però cadascú et dedicava una mirada d'aquelles que diuen "ho sento"...

Bé, a mirar endavant i ja tornarem a passar per uns dos primers mesos amb vasques i mal als pits... però la pròxima vegada que serveixi d'alguna cosa... no?

Mil gràcies a totes perquè les vostres experiencies explicades en primera persona són més reconfortants que moltes explicacions que et donen, que els metges et diguin que es molt freqüent no et convenç tant com veure que realment és així i que després tot pot sortir bé....

Una abraçada molt forta i mil petonets als vostres petits!

[cheila]

Hola,


A mi em va passar tres quarts de lo que et va passar a tu però més heavy. No em van explicar de com aniria el procés,a les 12 de la nit em van donar dues pastilles perquè me les poses JO dins la vagina.Vaig passar la nit sense dolor però a les 7 em van donar dues pastilles perque me les posses un altre cop JO. Vaig començar a sagnar de lo lindo.Segons elles era normal.Van venir les contraccions i despres un dolor intens( bestial ).TRucava a les infermeres i no venia ni deu.Fins que vaig fer dues arcades i vaig " explotar " i vaig treur-ho tot en el llit de l´hospital ( vaig parir).Va haver-hi un moment que perdia el coneixement.Llavors SI que van venir.Va venir el ginecoleg i em va treure el fetus que havia quedat a dintre i em varen baixar a fer-me el legrat.No em vaig enterar.
Cal dir que cada cas és diferent.Jo vaig tenir la mala pata de tenir un personal -0, i un tracte inhumà .

Molts petonarros

[Guillem o Martina]

Ostres, que bèstia...! De quantes setmanes estaves? Suposo que com més avançat està l'embarás mes difícil deu ser però el tracte es bàsic i per sort jo no en puc dir ni piu.

Avui em fa més mal la panxa que ahir i que abans d'ahir però m'imagino que deu estar dins de la normalitat...

[cheila]

Ostres, que bèstia...! De quantes setmanes estaves? Suposo que com més avançat està l'embarás mes difícil deu ser però el tracte es bàsic i per sort jo no en puc dir ni piu.

Avui em fa més mal la panxa que ahir i que abans d'ahir però m'imagino que deu estar dins de la normalitat...

Estava de 18 setmanes pero ja feia 4 setmanes aproximadament que havia mort.El cordó umbilical es va enroscar massa i es va inflamar.Ara m´he fet d´una mutua i pel que m´han dit el tracte és més bo.Ja m´han vist prou els de la ss.
No t´han donat res pel mal de panxa???? A mi em van donar unes pastilles però no les vaig fer servir perquè no em feia mal res només el cor de la pena que portava i porto a sobre.

Molts petonets !!!! Tirarem endavant,

[martaBCN]

A mi pel mal de panxa em van receptar Paracetamol però per sort era un mal com si m'hagués de venir la regla i bastant suportable i solament en va dura 2 o 3 dies.

Ahir havia de fer 12 setmanes d'embaràç i estic una mica de "bajon" suposo que serà normal, a més l'altre dia vaig trobar la foto de les ecos en un calaix i em vaig fer un fart de plorar solament vull que em vingui la regla per poder anar al gine i em miri si està ja tob bé per tornar a buscar.

Per cert a les que us van fer el legrat quan de temps va trigar en baixar-vos la regla???

[towanda]

hola noietes:

primer de tot guillem o martina m´alegro molt de que tot t´hagi sortit be , ara una mica de paciencia i cuan en tinguis ganes a tronar a intentar-ho.
I martaBCN a mi em va trigar a tornar un mes , menys o menys , clar que soposo que cada dona es diferent , pero ja em varen dir que sol trigar entre 30 i 40 dies.

molts petons floretas i amunt aquests anims :

[farcellet]

Ahir havia de fer 12 setmanes d'embaràç i estic una mica de "bajon" suposo que serà normal, a més l'altre dia vaig trobar la foto de les ecos en un calaix i em vaig fer un fart de plorar solament vull que em vingui la regla per poder anar al gine i em miri si està ja tob bé per tornar a buscar.

Per cert a les que us van fer el legrat quan de temps va trigar en baixar-vos la regla???

Hola Marta,

Noia, no saps com t'entenc... A mi em passava el mateix, era veure les ecos i començar a plorar com una madalena. Dec ser massoca, però no vaig tenir valor per llençar-les.
Pel que fa a la regla, el gine em va dir que tardaria entre 30 i 40 dies, i a mi em va venir exactament als 39.

Una abraçada ben forta.