AVORTAMENT ESPORADIC

[cuketa]

Hola a totes,

Us explicarè una mica el meu cas, jo el 9 de febrer em vaig fer un test d'embaràs en sang i em va sortir la hormona beta positiva en un 135ml. tot anava bé fins que dijous vaig començar a perdre, aleshores divendres vaig anar a urgències i em van fer una eco i em van dir que no és veia res, ni sac ni res, aleshores em van fer unaltre prova de la hormona beta i em va sortir a 280 i em van dir que tornes avui per fer unaltre prova i avui m'han dit que m'havia baixat a 253 quan si hagues anat bé tindria que haver duplicat l'hormona, m'han dit que fes repòs per a veure si sortia avall (ja que no veuen res ni pels ovaris ni per les trompes) per si sòl que no se anès cap a la panxa i que torni dimecres per veure a quin nivell tenia l'hormona.

La veritat és que estic feta pols ja que feia un temps que el buscavem, m'han dit que és millor això que no es formi malament, però la veritat és que sap molt greu saber que l'has de perdre.

M'agradaria a veure si algú sap alguna coseta més de quan temps pot tardar en sortir i que passa si va cap a la panxa, també m'agradaria saber quan temps tarda en desapareixer l'hormona, i també una vegada hagi sortit tot quan de temps haurem de esperar per buscar unaltre embaraç.

Moltes gràcies per escoltar-me

[*RIX*]

Hola, primer de tot ho sento moltissim! anims!!

t'explico el meu cas;

el passat 30 de gener em vaig fer un Test d'embaraç que em va donar positiu... el diumenge 8 de febrer vaig començar a perdre, vaig anar d'urgencies em varen fer una eco vaginal i varen veure que estava sortin, em va recomenar repos i em va sitar per la seguent setmana, hi vaig anar em va fer una altre eco i va veure com ja havia quedat tot net i l'uter s'havia tancat.

respecta al temps d'espera per tornar a buscar, m'han dit un parell de mesos, tot i que un cop em vingui la regla (encara no l'he tingut) em vol veure, fer una exploració i una altre eco i llavors en parlarem més concretament.

se que es molt i molt doloros... encara estic trista i de vegades ploro... pero tenim que ser fortes i pensar que si ha passat aixo es perque no estava ben format i millor aixi, la propera segur que anira bé.

petons i anims

[kinderbu]

sobre tiempo yo no te puedo ayudar mucho...
Nosotros estamos teniendo pérdidas ahora y aunque esté haciendo reposo van a más, nada exagerado pero van a más....todo parece indicar que esto se acaba aquí y bueno, no sabemos si mi cuerpo lo expulsará todo, si me tendrán que hacer un legrado (espero que no porque me da mucho miedo), ni cuando podremos ir a la busca otra vez....

[Neu]

Hola cuketa,

jo estava embarassada de cinc setmanes i vaig començar amb molt petites pèrdues i punxades intermitents a la part esquerra. Em van fer una eco però no veien res, ni sac ni res. Al cap de tres dies vaig començar a tacar més i el dolor ja era més fort. Vaig anar a urgències a la matinada (m'havia mig desmaiat a terra al bany i amb nàusees, amb dolor ja molt fort) i em van tornar a dir que no veien res de res. Em van fer una beta i si, estava embarassada però no veien on. I res, que vaig tenir una hemorràgia ja més forta perquè m'havia esclatat la trompa (i tenia la panxa plena de sang) i em van intervenir del que se'n diu embaràs ectòpic (o extra uterí, creix on no toca).

Pel que expliques, tu ja estaries de set setmanes i crec que si fos un ectòpic ja hauries notat símptomes més clars, sobretot dolors forts. Aquestes pèrdues que tens no sé si són com una regla o petites. Si són com una regla segurament l'estàs expulsant sola i la beta t'està baixant progressivament. I amb sort tot s'acabarà aquí, com en el cas de la Rix o la Mariajose (sense necessitat d'un raspat). Si són pèrdues petites, llavors vol dir que cal que es detecti on està creixent (i només pot ser a l'ovari, una trompa, coll de l'úter..) No has tingut cap punxada ni dolor?

Si no tens dolors jo estaria tranquil.la perquè la cosa ja anirà fent el seu curs. Si tens dolors jo aniria a Urgències ràpidament, i que et facin una eco "externa" (la que et fan a la panxa, no la vaginal, que és com a mi m'ho van veure clar). Val la pena ser "plasta" però quedar-te tranquil.la.

És un pal tot això, però almenys anima pensar que la recuperació física és molt ràpida i que en questió d'un mes, màxim dos, ja pots tornar a buscar. Jo estic molt animada per veure un positiu ben aviat!

Molts ànims, wapa, si necessites qualsevol cosa aquí estic! No t'estiguis de fer preguntes i demanar suport!

[Cueta]

Hola Cuketa, no t'entenc molt bé quan preguntes si pot anar-se'n cap a la panxa...si hi ha òvul fecundat, pot trobar-se o a l'úter o a una de les trompes (a les trompes es dóna poc sovint, és l'embaràs ectòpic).
Pel que fa a l'hormona, doncs no sé dir-t'ho, però jo no m'hi amoïnaria. El que has de fer és tranquil·litzar-te i esperar, perquè al cap i a la fi, és l'única cosa que podem fer, llevat de reposar, no aixecar pesos i totes aquestes coses.
Quant a tornar a la recerca...a mi em van recomanar esperar tres mesos, vaig perdre un bebè a la setmana 17 de gestació, i al 4t mes em vaig quedar embarassada sense cap problema i tinc una segona filla que ja té 13 mesos.
Pensa que els avorts espontanis són prou normals, t'ho dic en el sentit que que tinguis un avort no vol pas dir que hagis de tenir dificultats més tard per concebre. La naturalesa és molt sàvia i no sempre tots els menuts que concebem estan preparats genèticament per tirar endavant, però això no vol dir que no puguis formar una família nombrosa amb nens saníssims!
Molta sort i relaxat.

[tobi]

Hola,
jo només entro per dir-te que sento moltissim pel que estàs passant, i també donar-te anims, tot arriba.
Jo també vaig tenir un abortament, ho vaig passar molt malament.
A mi el gine em va dir que com que no m' havien fet cap raspat, quan em tornés la regla ho podia tornar a probar.
Al cap d' un any just del dia de l' abortament vaig saber que estava embarassada altre cop, i tot va anar be.
Ara tinc una nena preciosa.
Molta sort

[hope]

Jo tambe vull dir-te que ho sento però el que t´han dit es veritat es millor així.... Algunes de per aquí l´em perdut molt avançat ( jo de 32 setrmanes) i prefeririem haver-lo perdut molt abans i no passar per tot aixó... Veuràs com mica en mica et trobes millor i pots anar-ne a buscar un altre....

[mariajosecr]

Hola
sento molt el que t'ha passat Cuketa, i a totes les demés també per suposat,

jo també vaig patir un abortament a la setmana 6a, quan em van fer la ECO només van veure el saquet però ja quasi desfet, després de l'abort em van visitar 3 cops més i ja al tercer no tenia res, jo gAIREBÉ NO VAIG SANGRAR, NOMÉS TACAVA fins que el dia que cumplia les 6 setmanes, vaig treure com uns coaguls de sang i prou, després només vaig continuar tacant marronos uns dos dies més i els gines em van donar via verda per tornar a intentar-ho ja que havia fet net del tot i ara estem en ELLO , A VEURE SI HI HA SORT!!!

UNA ABRAÇADA PER TOTES!!!

[Castanyeta]

Hola (deus voler dir 'espontani', no 'esporàdic'.)
Noia, em sap greu això que estàs passant, i entenc q el problema per ara és q encara no estàs en ple avortament, sinó en una fase que no se sap si sí o si no, i això és bastant angoixant.
Si t'està baixant la beta, fa tota la pinta que l'embaràs no va endavant i que acabaràs expulsant el que tens dins. Has de fer cas del que et diuen (encara que és molt més fàcil de dir que no pas de fer) i relaxar-te dins del possible, i esperar, més q res pq no hi ha cap més remei; quan ho agis tret, ves el mateix dia a urgències o un parell de dies després a fer una visita mèdica completa i que et revisin que ja està tot fora.
Un avortament tan d'hora té molt poques conseqüències físiques per al cos: així que et torni a venir la regla, segurament t'ahuràs d'esperar un cicle per comprovar que tot funciona amb normalitat i us hi podràs tornar a posar. En aquest apartat hi havia un fil que en parlava, d'això. Ara te'l pujo.
Ànims. Si continues llegint per aquí veuràs que som moltíssimes les que hem passat per això i per coses molt pitjors. Això no et treu la pena, però saber que no ets un cas únic al món i adonar-te que el que t'ha passat és normal ajuda a superar-ho i a no fer-ho més gros del que ja és...

[Neu]

Hola cuketa,

com estàs? Espero que estiguis millor i poc a poc recuperis la il.lusió de tornar-ho a provar. Ja t'ha vist algun metge?

[indai]

HOla noies,
jo vaig saber el mateix dia que estava embarassada i en amenaça d'avort. Un divendres vaig començar a tacar marro i pensava que era la regla, pero no em va baixar sang vermella i a la nit va parar. L'endemà al matí no vaig perdre res pero a la tarda si, taques marró. Diumenge em vaig fer un TE i va sortir negatiu i per la tarda vaig tornar a tacar i a tenir fluxe marro. Dilluns no vaig tacar pero vaig tenir fluxe marro fins dimecres. Dimecres al mati em vaig fer el clearblue i em va sortir positiu. Vaig trucar al gine i em va dir que podia ser sang d'implantacio o abort. Em va donar hora pel dia 30 ja que estic de tan poquet (4-5setmanes)que a la eco no es veuria res. jo no em vaig quedar gens tranquil.la. Vaig anar a urgencies de la mutua i el metge de capcelera que em va visitar em va dir que estava en amenaça d'abort, que fes repos relatiu pero vida normal. Vaig trucar a un altre ginecoleg que no es el meu i em va donar hora el dia 16. Des de dissabte que no tinc fluxe marró, sinó blanquet-groc. No sé si sera bo o dolent. Jo ja no puc fer res, esperar...potser ja esta tot perdut o no.No tinc ni un sintoma d'embaras, ni un, ni l'he tingut tampoc.Segons els calculs del metge estic de 5 sermanes, segons la meva data d'ovulacio estic de 3.
Aquest mati m'he fet un TE i m'ha tornat a sortir positiu. Pero pel que he llegit en els vostres missatges també pot ser que l'hagis perdut i surti la hormona,oi?

Bé, només dir-vos a totes les que heu passat per un abort que ho sento molt, que us entenc perfectament. No hi ha paraules per descriure la impotencia i la rabia que fa. Pero no us desanimeu!Si hem pogut quedar-nos una vegada, ho podrem aconseguir una altra!

[indai]

Avui l'he perdut. No ha acabat bé...

[meri68]

ho sento bonica...

[xin76]

Em sap greu Inai....

[*RIX*]

ho sento moltissim! petons

[cuketa]

Hola a totes,

Gràcies pel ànims de soport que ens doneu, la veritat que serveixen de molt, jo ara ja estic esperant que desaparagui del tot l'hormona i que em baixi la regla per tornar-ho a provar, però la veritat això es fa una mica llarg necesita una mica de paciència.

A tú Indai, em sap molt de greu ja que se de bon peu per lo que deus estar passar, nomes dir-te que ens hem de resignar amb aquestes coses i quan estem del tot bones tornar-ho a provar i segur que a la pròxima tindrem el nostre nen ben macú.

Una abraçada

[idith]

Hola guapes!
Doncs nosaltres vam perdre el nostre cigronet el dijous. El dia 2 de març ens vam assabentar, el dia 4 vaig començar a tenir pèrdues però em van dir que era normal, però e dia 11 vaig tenir una hemorragia brutal i vaig anar d'urgències i em van dir que bategava i que havia crescut, que repòs absolut i a la tarda el vaig expulsar jo mateixa quan vaig anar al lavabo. No ho desitjo a ningú, haig de tirar endavant per la meva filla però la veritat és que estic feta una merda! Ara em fa por tornar-me a quedar i que em pugui passar el mateix!
PETONS

[*RIX*]

Idith bonica ho sento moltissím! em sap molt de greu!! es terrible... una bona mer**

la vida es molt injusta, pero no ens toca altre remei que aguantar-nos, mirar d'agafar forces d'on poguem i tirar endevant...

estic segura que totes ho aconseguirem de nou, tornarem a estar embarassades i aquesta vegada anira bé!

petons a totes!!

[xin76]

Idith, només puc dir-te que t'entenc i una abraçada ben gran. Aquí estem. Son moments molt durs, però cal tirar endavant... Un petó!

[Exedra]

Indai, idith cuanto siento lo que os ha pasado, y lo mal que os debeis de sentir ahora mismo,
lo se porque yo tambien he pasado por eso desgraciadamente, y solo el pasar de los dia parece que lo va aliviando un poco, aunque nunca nos podremos olvidar.....
ahora es importante que vosotras os recupereis bien, que cojais fuerzas y valor para volver a intentarlo para cuando esteis preparadas.
Un abrazo y beso muy fuerte!!!!