QUERALT!!!!!!!! 9 de gener
QUERALT!!!!!!!! 9 de gener
Hola guapíssimes!!!
Primer de tot us volia demanar disculpes per haver tardat tant a conectar-me. Però es que no ho he pogut fer abans, hem anat de vòlit!!!
Va ser un dia tant especial, que ja fa dies que em moria de ganes de compartir-ho amb totes vosaltres. Si per aquelles coses la peque es desperta, us deixaré a mitges i continuaria en un altre moment, però de moment està tranquil.leta.
Vam arribar a l'hospital ben equipats a les 8 del mati (imagineu-vos, la bossa de la nena, la maleta de la mare i la canestreta -una pijada q em van encolomar els de la botiga on vam fer la llista i a hores d'ara us diria que no la compressiu). Feiem riure, ens vam tirar un munt de fotos abans de sortir de casa, pq sabiem que era la última vegada que estariem junts de casa sols, el proxim cop ja hauriem augmentat la familia.
ANÈCDOTA: el dia anterior a les 11 de la nit vaig preparar-me el moneder que em volia endur, ja que per estar allà no necessitava gaires coses i em volia endur lo imprescindible. La questió es que em volia fondre,no trobava la meva targeta de la mútua. No sabia on l'havia posat, vaig pensar que com qu havia anat al metge a fer-me les corretges me l'hauria deixat a la consulta, ja que signar jo havia signat!! bé ja em veiem em tots els meus nervis a sobre i amb lo perfeccionista que soc jo que en soc un estona llarga- plorant de nervis trucant a la clínica on m'havien d'atendre l'endemà i em van dir que estés tranquil.la qe amb el numero de targeta ja en tenien prou, però tot i així no em vaig quedar gaire tranquil.la fins que vaig pensar que teniem talons en cas d'apuro i els vaig agafar -talons de la mútua que fan el mateix servei que la targeta- Lo bo va ser que l'endemà la vem trobar al cotxe!!! ja estava salvada!!!
Un cop a la clínica ens van pujar a l'habitació (ja que no hi ha sala de dilatació) i ho fas a la mateixa habitació. Va venir la comadrona (q per sort era la que m'havia fet les classes de pre-part) i el meu metge, i em van intentar induir el part. Primer em van posar com a la martona (vaig pensar amb tu quan en aquest moment) em van dir que em posarien un gel per intentar provocar contraccions, i em van posar les corretges per anar controlant la reacció que m'havia fet el gel.
Com que la queralt continuava estant amunt i jo, tot i tenir contraccions, no dilatava, em van posar la oxcitocina mitjançant via suero.
ei la queralt em reclama, continuaré més tard si puc i sinó a la tarda que tindré l'ajuda de la meva mare!!!
promés
Primer de tot us volia demanar disculpes per haver tardat tant a conectar-me. Però es que no ho he pogut fer abans, hem anat de vòlit!!!
Va ser un dia tant especial, que ja fa dies que em moria de ganes de compartir-ho amb totes vosaltres. Si per aquelles coses la peque es desperta, us deixaré a mitges i continuaria en un altre moment, però de moment està tranquil.leta.
Vam arribar a l'hospital ben equipats a les 8 del mati (imagineu-vos, la bossa de la nena, la maleta de la mare i la canestreta -una pijada q em van encolomar els de la botiga on vam fer la llista i a hores d'ara us diria que no la compressiu). Feiem riure, ens vam tirar un munt de fotos abans de sortir de casa, pq sabiem que era la última vegada que estariem junts de casa sols, el proxim cop ja hauriem augmentat la familia.
ANÈCDOTA: el dia anterior a les 11 de la nit vaig preparar-me el moneder que em volia endur, ja que per estar allà no necessitava gaires coses i em volia endur lo imprescindible. La questió es que em volia fondre,no trobava la meva targeta de la mútua. No sabia on l'havia posat, vaig pensar que com qu havia anat al metge a fer-me les corretges me l'hauria deixat a la consulta, ja que signar jo havia signat!! bé ja em veiem em tots els meus nervis a sobre i amb lo perfeccionista que soc jo que en soc un estona llarga- plorant de nervis trucant a la clínica on m'havien d'atendre l'endemà i em van dir que estés tranquil.la qe amb el numero de targeta ja en tenien prou, però tot i així no em vaig quedar gaire tranquil.la fins que vaig pensar que teniem talons en cas d'apuro i els vaig agafar -talons de la mútua que fan el mateix servei que la targeta- Lo bo va ser que l'endemà la vem trobar al cotxe!!! ja estava salvada!!!
Un cop a la clínica ens van pujar a l'habitació (ja que no hi ha sala de dilatació) i ho fas a la mateixa habitació. Va venir la comadrona (q per sort era la que m'havia fet les classes de pre-part) i el meu metge, i em van intentar induir el part. Primer em van posar com a la martona (vaig pensar amb tu quan en aquest moment) em van dir que em posarien un gel per intentar provocar contraccions, i em van posar les corretges per anar controlant la reacció que m'havia fet el gel.
Com que la queralt continuava estant amunt i jo, tot i tenir contraccions, no dilatava, em van posar la oxcitocina mitjançant via suero.
ei la queralt em reclama, continuaré més tard si puc i sinó a la tarda que tindré l'ajuda de la meva mare!!!
promés
<a><img src="http://b2.lilypie.com/YuI5p1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Falsa alarma, gemegava, però està dormideta!!
Doncs res passaven les hores i a mesura que les contraccions eren més fortes, els batecs del cor de la nena disminuien, i en principi no li donavem gaire importancia el meu home i jo, pq era poqueta cosa, però hi va haver un parell de cops que la màquina es va posar a pitar de mala manera i si els batecs normals de la queralt solien ser 156 per minut van baixar a 70 ja ens veieu trucant desesperadament el botó pq vinguessin tant el meu metge com la comadrona, per la cara que van posar, ja veiem que les coses no anaven massa bé i que ens podiem anar oblidant d'un part vaginal, que tenia tota la pinta de ser cesària. A partir de llavors sempre més hi va haver o el metge o la comadrona allà a l'habitació amb nosaltres, per anar controlant el registre!!! com que com ja us he dit abans ho va fer un parell de cops aquesta baixada, van decidir portar-nos a quiròfan, i fer les exploracions a baix, això ja era al migdia vora les dues i mitja, llavors va ser quan vem trucar als familiars pq comencessin a venir (la cosa ja estava en marxa).
Un cop a baix, el metge em va explicar que la queralt estava patint amb unes contraccions considerades fluixes si les comparavem amb les que es tenen durant un part, i que ell era partidari de fer una cessaria, que amb tot el que havia passat durant l'embaràs (es referia la pancreatitis), que ell creia que era la millor opció, però que la última paraula la tenia jo, i que nosaltres decidiem. Amb el Marc, dp d'haver sentit pitar dues vegades aquella maquina com boja, no ens ho vam pensar ni dues vegades, ens vem mirar als ulls i sens dir res ja ens vam entendre que aquella era la millor opció. Se'ns van posar els ulls brillants, pq no era el part que esperavem, però ni ell ni jo no estavem disposats a posar en perill a la nostra petitona. I allà va començar tot, ens vam fer un petó enorme i una abraçada i se'm van endur a quiròfan (sense ell). Tot seguit ja va venir l'anestesista, i la gran sorpresa va ser que era el pare d'una nena de l'escola, i no sabeu lo tranquil.la que vaig estar!! Allà al part hi havien 7 persones, 4 de les quals les coneixia!! El meu metge del privat, el de la SSocial que era del mateix equip que el que jo tenia del privat, la comadrona i l'anastessista. Em van posar l'epidural (bueno té un altre nom que en comptes de ser analgèsic és anestèsia, i d'aquesta manera no notes res de res, però només tenies adormides totalment les cames).
Li vaig demanar al anestessista si notaria el tall i em va respondre: ja fa estona que estas tallada!!! i em vaig quedar de pedra! estava tant acollonida!! Ell es va posar al meu darrera, i m'ho anava explicant tot, que em trencaven la bossa que espiraven el líquid i que al cap de res arribaria la queralt. Sento que els metges deien ja la tenim!! i al cap d res sento el plor de la meva petitona, no va caldre dir que me la passessin la meva comadrona ja me la va posar a sobre de la meva cara i jo només feia quet tocar-la i fer-li petons (amb aquell greix que els envolta) va ser tant emocionant que el cor anava a 200 i jo plorava i demanava perdó per plorar i tots reien molt pq em deien que era la cosa mes normal del món. De seguida va venir el pediatre (neonatòlag) i li va fer el control necessari. El test d'apgar va sortir perfecte (de fet la nena e´s un nervi com la mare). la comadrona la va vestir i la va embolicar amb l'embolcall (arrullo) i li va portar de seguida amb el meu home, que tot cofoi, la va pujar a planta, ja que jo m'havia de quedar una hora i mitja a observació a quiròfan. Allà ja ens esperaven tots els paparazzis (avis, tiets i amics).
El MArc va deixar la nena 3 minuts amb els avis per venir-me a veure a baix a observació i ens vam abrassar tant fort i vaig plorar tant... i ens vem dir, és tant maca.
Ei ja continuaré que ara si que la sento plorar i em trenca el cor.
Em queda pendent penja la foto, a veure si ho puc fer el migdia.
Petons
Doncs res passaven les hores i a mesura que les contraccions eren més fortes, els batecs del cor de la nena disminuien, i en principi no li donavem gaire importancia el meu home i jo, pq era poqueta cosa, però hi va haver un parell de cops que la màquina es va posar a pitar de mala manera i si els batecs normals de la queralt solien ser 156 per minut van baixar a 70 ja ens veieu trucant desesperadament el botó pq vinguessin tant el meu metge com la comadrona, per la cara que van posar, ja veiem que les coses no anaven massa bé i que ens podiem anar oblidant d'un part vaginal, que tenia tota la pinta de ser cesària. A partir de llavors sempre més hi va haver o el metge o la comadrona allà a l'habitació amb nosaltres, per anar controlant el registre!!! com que com ja us he dit abans ho va fer un parell de cops aquesta baixada, van decidir portar-nos a quiròfan, i fer les exploracions a baix, això ja era al migdia vora les dues i mitja, llavors va ser quan vem trucar als familiars pq comencessin a venir (la cosa ja estava en marxa).
Un cop a baix, el metge em va explicar que la queralt estava patint amb unes contraccions considerades fluixes si les comparavem amb les que es tenen durant un part, i que ell era partidari de fer una cessaria, que amb tot el que havia passat durant l'embaràs (es referia la pancreatitis), que ell creia que era la millor opció, però que la última paraula la tenia jo, i que nosaltres decidiem. Amb el Marc, dp d'haver sentit pitar dues vegades aquella maquina com boja, no ens ho vam pensar ni dues vegades, ens vem mirar als ulls i sens dir res ja ens vam entendre que aquella era la millor opció. Se'ns van posar els ulls brillants, pq no era el part que esperavem, però ni ell ni jo no estavem disposats a posar en perill a la nostra petitona. I allà va començar tot, ens vam fer un petó enorme i una abraçada i se'm van endur a quiròfan (sense ell). Tot seguit ja va venir l'anestesista, i la gran sorpresa va ser que era el pare d'una nena de l'escola, i no sabeu lo tranquil.la que vaig estar!! Allà al part hi havien 7 persones, 4 de les quals les coneixia!! El meu metge del privat, el de la SSocial que era del mateix equip que el que jo tenia del privat, la comadrona i l'anastessista. Em van posar l'epidural (bueno té un altre nom que en comptes de ser analgèsic és anestèsia, i d'aquesta manera no notes res de res, però només tenies adormides totalment les cames).
Li vaig demanar al anestessista si notaria el tall i em va respondre: ja fa estona que estas tallada!!! i em vaig quedar de pedra! estava tant acollonida!! Ell es va posar al meu darrera, i m'ho anava explicant tot, que em trencaven la bossa que espiraven el líquid i que al cap de res arribaria la queralt. Sento que els metges deien ja la tenim!! i al cap d res sento el plor de la meva petitona, no va caldre dir que me la passessin la meva comadrona ja me la va posar a sobre de la meva cara i jo només feia quet tocar-la i fer-li petons (amb aquell greix que els envolta) va ser tant emocionant que el cor anava a 200 i jo plorava i demanava perdó per plorar i tots reien molt pq em deien que era la cosa mes normal del món. De seguida va venir el pediatre (neonatòlag) i li va fer el control necessari. El test d'apgar va sortir perfecte (de fet la nena e´s un nervi com la mare). la comadrona la va vestir i la va embolicar amb l'embolcall (arrullo) i li va portar de seguida amb el meu home, que tot cofoi, la va pujar a planta, ja que jo m'havia de quedar una hora i mitja a observació a quiròfan. Allà ja ens esperaven tots els paparazzis (avis, tiets i amics).
El MArc va deixar la nena 3 minuts amb els avis per venir-me a veure a baix a observació i ens vam abrassar tant fort i vaig plorar tant... i ens vem dir, és tant maca.
Ei ja continuaré que ara si que la sento plorar i em trenca el cor.
Em queda pendent penja la foto, a veure si ho puc fer el migdia.
Petons
<a><img src="http://b2.lilypie.com/YuI5p1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
-
VisitantVi
-
emmilla
- :: zebra
- Entrades: 1448
- Membre des de: dv. set. 15, 2006 10:46 am
- Ubicació: Canyelles
- Contacta:
Un fort aplaudiment per les nenes!!!!!!!!!!! i un altre pel mega papi!!!!!!!!!!!
que guapo!!!que emocionant i que be ho has explicat tot!!!!!!!!!!!
Estaba aki amb el klinnex i l´he deixat xop!!!!!!! ni per reciclar en trovarien!!!!!!!!!!
Felicitats a tots tres dintre del que cap a estat perfecte!!!!!!!!!!!!!
mil petonasssssssssssos!!!!!!!!!
que guapo!!!que emocionant i que be ho has explicat tot!!!!!!!!!!!
Estaba aki amb el klinnex i l´he deixat xop!!!!!!! ni per reciclar en trovarien!!!!!!!!!!
Felicitats a tots tres dintre del que cap a estat perfecte!!!!!!!!!!!!!
mil petonasssssssssssos!!!!!!!!!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/W5Qjp2.png" alt="LilypieEmbarazada Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
BITXET!!! COM ENS FEIES PATIR AQUESTS DIES!! PERÒ L'IMPORTANT ÉS QUE LA QUERALT I TU ESTEU ESTUPENDES, ME N'ALEGRO MOOOLT!!!!
I SOBRETOT EL PAPI QUE US CUIDI, EH?
I SOBRETOT EL PAPI QUE US CUIDI, EH?
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
-
kitiara
- :: dragona
- Entrades: 4192
- Membre des de: ds. jul. 23, 2005 9:19 am
- Ubicació: Viladecans
- Contacta:
BUAAAA!!! BUAAAA!!!!
Jolin!! que yo no estoy embarazada, ni sensible y se me han saltado las lagrimillas.
FELICIDADES BITXET.
ENHORABUENA AL PAPI
Y BIENVENIDA QUERALT
Jolin!! que yo no estoy embarazada, ni sensible y se me han saltado las lagrimillas.
FELICIDADES BITXET.
ENHORABUENA AL PAPI
Y BIENVENIDA QUERALT
http://www.flickr.com/photos/kipe/
http://www.kitpe.com
http://mestmanualidades.blogspot.com
http://www.kitpe.com
http://mestmanualidades.blogspot.com
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |