Inducció per poc creixement fetal

[Lluma]

Hola noies,

mhan comentat que en cas que en Pau no creixi, indueixen el part setmanes abans i que creixi a fora. Lògicament, no em fa ni pisca de gràcia i jo continuo somiant amb el meu part natural... No sé, tinc lesperança de que no hagi de passar, però vulguis o no, em vull informar.

Hi ha alguna mami per aquí que per les mateixes circumstàncies li haguessin dinduïr?

Moltes gràcies!!

[merisc]

Et puc dir el meu cas.
Des de la setmana 32 em van dir que la jana agafava poc pes i que hauriem de fer un control més exhaustiu. Fins aqui bé, em van fer agafar la baixa perquè això podia ajudar a que em relaxes i que la jana pogues anar agafant pes. En les visites següents la nena va anar agafant pes però no tot el que deuria.
Jo havia "planejat" el meu part des d'abans de saber que estava embarassada. Volia un part natural de totes totes.
A la revisió de la setmana 35 m'ho van pintar força negra. El metge només es volia esperar una setmana més per veure si la jana agafava pes o no. No va ser així i el dia 19 de juny em van programar una cesària, estava de 37 setmanes i 4 dies, va ser un mal son, no vull entrar en detalls.
No sé si serà el teu cas, però encara avui penso que la jana hauria pogut neixer per els seus propis mitjans i com jo volia que ho fés.
El meu consell és que t'asseguris bé que realment és així, que el teu petit no creix com cal, no sigui que t'uneixis al club de les induccions-cesaries innecessaries.
Tampoc vull posar-te la por al cos, però sóc realista. Lluita per el que tu vols fins al final, i si no pot ser, hauràs posat tots els teus mitjans per aconseguir-ho

[granoteta]

Hola Lluma, quin és el pes d'en Pau? A mi a la setmana 34 em van dir que el pes era poc, 2kg 29grms i em van tornar a fer eco a la 36 per a veure si s'alimentava bé, desprès em van fer la prova per a saver si li arribava prou aliment per la placenta (no recordo el nom, però és una eco) i van veure que havia augmentat i l'aliment li arribava, però que simplement no seria un nen que pesés més de 3kgs al nèixer. Si amb aquella prova haguèssin vist que no s'alimentava bé, me l'haguèssin induit perquè creixès fora, però vaig fer repòs, menjava moooolt més i desprès de cada àpat m'estirava de cantó esquerre 3-4hores.
Llavors ens van dir que no tenia res a veure amb el seu creixement fora, ni que seria un nen petit ni res. Al nèixer va pesar 2kg 700 per part natural a la 39+1, i va sortir de l'hospital amb 2kg 480 i 47'5cmt. Ara amb 3 mesos i mig, amb lactància materna exclusiva, pesa ja 7kgs, i fa quasi 65cmts, o sigui que no hi ha de que preocuparse si surt baix de pes. Ànims i com diu la Merisc lluita pel que vols sense que això afecti a Pau, ja veuràs com tot surt bé.

[gegar82]

hola, a mi a la setmana 33 em van fer ecografia i vam veure que el nen tenia un pes molt baix 1.600 aprox. i el metge va dir que el nen anava dues setmanes per sota del que hauria d'estar, em van fer una eco doppler o algo aixi per veure si li arribava be l'aliment per la placenta i si li regava be la san pel cervell i va sortir bé. La ginecologa em va dir que no em preocupes que simplement seria un nen petit, i va neixer a la setmana41 amb 3.320.

[Lluma]

Hola noies!!

Coi, ara em feu dubtar amb això de leco... La prova aquesta de la placenta, és una eco doppler, no? Cada cop que vaig per S.S em fan aquesta!!
Doncs de 35 setmanes tenim un pes de 2 kilos, però el percentil de creixement és 16. I enlloc daugmentar, va disminuïnt. És això el que preocupa, que la línia de creixement vagi cada cop més avall... I això que controlen el pes des de la setmana 25...

Veig que el pes és similar al de tu gegar82!
Carai Granoteta, com esta creixent, el teu menut!!
Merisc, gràcies pels teus consells. La veritat és que devia ser molt dur...

De vegades penso que els gines no els hi costa res, provocar un part o fer una cessària. No sé, anys enrera, no feien pas tantes proves i de cessàries no sen feien ni una quarta part que ara, i els nens vé que neixen, no?

Ja mhan dit que faci molt de repòs, però tot i així, vaig a nedar un parell de cops a la setmana (5 piscinetes, eh, ja pots comptar), perquè necessito esbargirme una mica. La setmana que vé tinc exàmens, i la veritat, no mhi penso ni presentar. Masses nervis.

Per què descansar de costat esquerra??

Una pregunta, noies: feieu la panxa molt petita? jo sembla que estigui duns 6 mesos...

[marchita]

LLUMA es normal q pidas consejo y quiza q estes preocupada por tu parto pq lo querias natural pero me sabe mal decirtelo por las demas q con todo el cariño te han dado sus consejos y quiero q sepan q nada de lo q dire va en contra de sus opiniones pero yo solo te dire una cosa: Estas en manos de un ginecologo, de tu ginecologo y solo él hace lo q realmente cree lo mejor. Las ecos es cierto q dan un peso aproximado, es cierto q a veces creen q el bebe no crece lo sufuciente y se asustan cuando al final no es asi pero vas a ser tu la q te la juegues? vas a contradecir la opinion de tu gine jugandote poner en peligro la vida de tu bebe? el hecho de que un bebe ya no crezca dentro a veces es por un problema de placenta u otros ( no te asustes no son cosas importantes) y estando en la semana 37 es preferible sacarlo ya q cuando no se esta seguro de la razon es mejor tener al bebe fuera con un peso de 2.500 (aunq sea cesarea) q por lo q sea haya un fallo y salgan mal las cosas. Estoy totalmente a favor del parto natural pero cuando hay una minima minima duda ( no saben pq pero el bebe no crece lo q deberia, no hay ninguna razon pero asi es) lo mejor es ir a lo seguro aunq eso conlleve una cesarea....yo lo tengo clarisimo prefiero parir por cesarea a la 37 q estarme esperando para q engorde y luego me arrepienta por un fallo placentario.... lo mas seguro es q aunq te esperaras no pasaria nada es decir q todas aquellas personas q se las han sacado antes si se hubieran esperado no hubiera pasado nada ya q el riesgo es minimo pero si la probabilidad es 1 entre 100 yo no quiero entrar en esa loteria...piensa q de esas 100 a 1 le sale mal y siempre ha de haber una, voy a ser yo por contradecir a mi medico? yo te digo: Estas en las manos de un ginecologo pues sigue sus consejos...Aunq parezca q quiera sacarte el bebe por gusto dudo q sea asi y supongo q muchos medicos cuando no lo ven claro del todo no quieren jugarsela ni media, no quieren ni medio riesgo, has llegado a la 37, no es prematura pues adelante y yo creo q hacen bien pq hablamos de la vida de nuestros bebes para mi hay una gran diferencia en como habia soñado mi parto y como suceden las cosas al final.... tambien te digo q yo soy de las q no se juega ni media ya sabes el refran "mas vale malo conocido q bueno por conocer"

[Bombolla]

Lluma, pensa a més a més que no té perquè acabar en cessària. Ja has llegit la crònica de la meva nena, i encara que era petitíssima i jo estava a la setmana 34 vaig tenir un pert vaginal i natural (sense epidural!). Tu estigues tranquil·la , que ja saps que el pes i la setmana en que està el Pau no son gens preocupants, i si en algun moment et preocupes recorda't de la meva filla que ho ha superat i era moooolt més petita que el teu fill i amb 2 setmanes menys.
Un petonàs ben gran.
Ah, i el meu gos envia records al teu Max que pastura pel jardí,jeje!

[Lluma]

Hola marchita,
no, si tens raó, estic dacord amb tu. Més val no jugarsela. El més important del món, ara, és que en Pau estigui bé i sanot. Com si mhan de rajar en canal ara mateix!
Tinc molt clar que el que diguin els gines, anirà a missa. Però no puc evitar preocuparme, com tampoc puc evitar esperençarme de que el nen vagi creixent minimament, sense haver de patir per res i saber que podem arribar fins al final. No sé, magradaria que el meu part comences per ell mateix, trencant aigues a casa o dirli a en Llumu que mhe posat de part i veurel ben blanc!! No sé, magradaria sentir aquesta experiència... Sóc una mica egoiste, oi?...

Lúnica cosa, i no té res a veure amb el meu cas, sinó parlava en general, és que ara es produeixen molts més parts per cessària que abans. I majoritàriament, amb clíniques privades. I això està demostrat.

En fi, noies, fins el dia 16 no torno a tenir eco.

Bombona, gràcies maca!! :)

[marchita]

No eres nada egoista, para nada...es normalisimo q tengas esa ilusion...para nada te sientas egoista. Yo tambien tenia esa ilusion, estar en casa romper aguas y avisar a mi marido, debe ser superchulo y a la semana 39+2 con un registro fetal de estar de parto me dijeron "mañana te ingresamos a las 8 de la mañana pq deberias haber parido ya y no puedo seguir el niño asi"....a las 8 me ingresaban y a las 14:00 nacia mi hijo por cesarea pq no hubo forma de q saliera, la verdad es aunq nunca sabre lo emocionante q es ponerse de parto (con la segunda niña fue un cesarea directa en la semANA 37+2 POR EL MISMO MOTIVO) el parto lo vivi te aseguro q igual de emocionada y felizzzzzzzzzzzzzzz.....pero te repito q me hubiera gustado lo clasico...tu tranquila q veras como lo consigues y si no es asi veras como tambien lo disfrutas, lo importante es disfrutarlo sea como sea, acepatar lo q te viene y ser feliz asi nunca te quedara un mal sabor de boca...animoooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

[Laure]

Hola LLuma, no sé si et serviré de gran ajuda però t'explicaré el meu cas per sobre. A mi em van induïr el part però per altres motius, estava de 41+2 i no em posava de part.Mentiria si digués que no em feia "ràbia" al principi no posar.me de part sola.Cada matí ho desitjava i em deia a mi mateixa que aquell seria el dia.però no va ser així.
Però, t'asseguro, que el dia de la inducció m'era absolutament igual que em féssin cessària, la realitat és que la cosa no avançava i que el nen havia de néixer fos com fos.
Jo no volia un part natural,eh, però sí m'hagués fet gràcia vaginal....però el mateix dia en què estàs allà, almenys en el meu cas, les coses les vaig veure i viure d'una altra manera.Suposo que ho tens tan a prop que les perspectives canvien i les prioritats també.
Amb això només et vull dir que no t'agobiis i que jo no pensaria mai en que "et podries haver estalviat una cessària" (tot i que un part induït no té pq acabar en cessària,eh) sinó que millor pensar "sort que me'l van provocar, així el meu fill ha nascut sa" per posar-te un exemple. Com que no podem saber mai què passaria si......fins que no hi som...doncs millor que sigui el què hagi de ser i ...a les penes...punyalades un petó bonica, ja veuràs com tot sortirà rodó

[NESKA]

Hola LLuma,´
A mi tambe em van induïr el part pel mateix motiu, reconec que jo també m'estimava mes possar-me de part per mi mateixa, pero quan els metges et van controlant i veuen que el tema no avança com cal penso que es millor seguir les seves pautes doncs saben el que es fan.
En el meu can em van induïr el part estant de 37 mes 5 cinc dies, vaig trencar aigües per mi mateixa i vaig tenir un part vaginal en un hospital privat.
Sobretot es important que mentres dormis i estiguis asseguda estiguis del costat esquerre doncs crec que es perquè els hi arriba millor l'aliment.
Anims doncs ja se que no es agradable aquesta situació pero pensa que valdra la pena passar aquest mal trangol quan tinguis al teu petit als treus braços.

[Lluma]

Hola noies!!

acabo de sortir de la banyera i estic com nova... Ara esperant que en Llumu acabi la partida al WarCraft i na a dormir... En Max, com un senyor, està enmig dels 4 coixins!!

Neska, quin percentil de creixement tenia? això del costat esquerra, et prometo que no en tenia ni idea!!!! doncs jo sempre dormo de costat dret, i quan estic al sofà, també, al dret!!! avui mateix canvioooo

Laure, maca, qualsevol consell, aportació, més de gran ajuda!! Tu no et posaves de part i per això tel van induïr??

Home, jo espero que en el cas, que repeteixo, no és gens segur, mhagin dinduïr, visualitzo que és vaginal i a dins a la banyera!!!


Gràcies marchita!! :)

[granoteta]

Hola Lluma,

En Roger tenia Percentil 10, i ara està tela de enorme!! La prova que no recordava el nom, és la Doppler! Lo important és estar controlada, i que el nen estigui bé, tan se val la manera com neixi, lo important realment és que estigui bé, estic amb la marchita. Ja veuràs com tot surt bé, lo del cantó esquerre és perquè li arriva millor l'aliment, ahh per cert, jo també feia algo de piscina i caminar, no massa, però algo per a desconectar com fas tu!

[Laure]

Laure, maca, qualsevol consell, aportació, més de gran ajuda!! Tu no et posaves de part i per això tel van induïr??

Guapi,¡

doncs sí, me'l van induïr perquè passades les 41 si no et poses de part normalment te'l provoquen,Crec que per la SS esperen fins la 42 tope.

[N23]

Lluma,

A mi me'l van induir a la setmana 40. Sóc hipertensa, vaig estar fent repòs al llit durant dos mesos (bé les últimes setmanes ja fregava el quarto de bany per veure si paria...) . Reconeixo que també em feia il.lusió el factor sorpresa. Trencar aigües a casa, veure la cara del meu marit... però 3 dies abans el meu ginecòleg ja no se la va voler jugar,m'estava inflant com un globus, i vam decidir tirar la inducció endavant.

Doncs bé t'explico. La nit abans vam deixar-ho tot preparadet, vam sopar bé amb el meu marit i vaig dormir tota la nit. Em vaig llevar el dilluns, em vaig dutxar, em vaig maquillar (sí nena vaig parir maquillada, ja veus!, però discreteta eh!!!) vam esmorzar al bar de sota casa un bocata de pernilet del bò amb un suquet de taronja natural i vam marxar cap a a la Quirón. Anàvem tan tranquils i emocionats.
El meu marit (que sempre ho vol tenir tot SUPER CONTROLAT) estava súper content de la inducció.

Vam arribar a la Quirón a les 9:45 . Només entrar em van vestir per la ocasió i em van trencar les aigües. No van fer servir Oxitocina però sí Homeopatia per dilatar (no n'havia pres mai i la llevadora m'ho va recomanar) Al cap de 2 minuts com a molt ja tenia unes contraccions fortíssimes. Eren les 10: 30 aprox i baixava a la sala de dilatació. Allà , les contraccions anàven a més. Em van recomanar posar-me poca epidural per intentar evitar l'espisiotomia (jo que en volia a litros... vaig seguir els consells de la llevadora mes maca del món, i a les 12 estava a la sala de parts.

El meu nen va néixer a les 13:15 i no va néixer abans perquè el metge no arribava. Imagina't que em ficàven el nen cap endins i em suplicàven que no empenyés Va ser un part vaginal (i pràcticament natural). Va arribar un moment que el meu marit es va fotre nerviós i tot i ja me'l veia enfundant-se uns guants de làtex i traient-mel' de la panxa...)

Bé, amb 3 hores vaig portar amb meu nen al món, sense episio ni res i tant descansada que al mateix dia ja voltava per l'habitació com si res hagués passat.
El dimecres a primera hora de la tarda ja marxava cap a casa i sense cap dolor físic.

Jo espero que el proper també me l'indueixin, ja que em va anar molt bé, vaig estar molt descansada, vaig poder apretar i deixar d'apretar molt, i gaudir molt d'aquell primer dia. (ah! i vaig sortir mona a les fotos... (bé mona/foca, perquè estava com una vaca suïssa...)

No et preoucpis dona i jo també et recomano fer cas al teu ginecòleg si és que hi tens confiança. Perdoneu el rotllo, però d'alguna manera et vull transmetre tranquilitat, perquè així és com va anar el meu. Tothom em deia que què valenta, quasi sense epidural, i no és així, fer tot això descansada (havent dormit, sense hores i hores amb contraccions...) és mes senzill del que sembla, o aquest va ser el meu cas. A més la llevadora em va dir que hagués arribat molt apuradeta a la clínica (i tinc 30 km desde casa). O sigui que imagina't.

[NESKA]

LLuma no se en quin percentil estava el meu nen, no recordo que m'ho diguessin, unicament m'explicaven que venia petit pero que estigues tranquil.la doncs el peque no patia. Al final va pesar 2.400
Cada setmana em feien una eco i el doppler mes les corretges.
També em va comentar el metge que m'alimentes bé i sobretot aixo que et comentava seure i dormir sempre del costat esquerre.

N23 jo també vaig parir a la Quiron, quan em van dir que em volien induïr el part el mon em va caure a sobre i el meu marit era el tio mes feliç del mon.
La veritat es que jo també vaig tenir un part molt maco, va durar 6 hores i mitja i vaig aguantar força bé les contraccions, d'epidural si que em van possar pero crec que no gaire, doncs podia moure les cames perfectament i alhora d'empenyer vaig notar la pressio del cap quan sortia.
En fi Lluma, jo també et vull transmetre tranquilitat per una part dons perque els metges saben el que es fan i segon perquè un part induït no te perque acabar en cessaria i també el pots disfrutar molt.

[Lluma]

Joder, quina merrrrrrrda, se mha esborrat tot!!!!!!!!!!!! quina ràbia!!!

Res... us donava les gràcies una per una per compartir les vostres experiències amb mi. Mhe llegit les cròniques dels vostres parts i mha saltat la llagrimeta en totes!!! Quins parts més guais que vau tenirrr!!

I bé, també comentava pues eso. Que seguiré les indicacions de menjar molt, dormir de costat esquerra, i sobretot sobretot, intentar no donarhi masses voltes. Que sigui el que hagi de ser i jo, ara per ara, faré toooot el que pugui.
Estava pensant en trucar al meu gine privat, ja que ell també em controlava el pes del nen, però lultim cop em va dir que com que ara ja em controlarien més exhaustivament a la s.s., que no feia falta fer més ecos... (ja que me les fan cada 10 dies). No sé què fer. Perquè em van dir que les màquines són diferents, i això fa que el pes variï una mica... No no, millor que no ho faci. Només he desperar aquesta setmana. Aguanto aguanto
(dioooos, estic escrivint-parlant sola!!!)

I res, sabeu per què estic llevada a aquestes hores?? doncs pq el Sr. Llumu no va treure en Max a fer el pipi dabans danar a dormir, i lògicament, fa una estona que ha començat a plorar i a rascar a la porta que havia de sortir. Creieu que en Llumu se nha enterat??? nooooooo!!! I clar, ben desvetllada. Mira que li vaig repetir 50 mil vegades!!!!!!! (només el treu al vespre, i això no pot fer??? jolines, que estic en una súpermegaurbanització de merda que no hi ha llum a fora i lultim cop em vaig fotre un ceballot que mai més).

(Si si, parlo sola...)

En fi noies, moltes gràcies, de veritat. Va molt bé compartir aquests moments amb algú. La família no en sap res, i clar...

Un petonàs!!!!!!!

[a_fer]

Hola Lluma,

la meva filla va néixer la setmana passada, per cessària, per diversos motius. Un d'ells era un CIR sever, que és un "creixement intrauterí retardat", que suposo que és el que us passa a vosaltres. En principi el que han fet és anar-me controlant setmanalment amb ecos doppler, el gine ja em va avisar que segurament s'hauria de treure abans la nena però mira, si anava creixent i es podia aguantar, ell preferia aguantar-ho. La cosa es va precipitar quan em va fer corretges i la nena estava patint, i a sobre se li estava acabant el líquid amniòtic. L'endemà mateix (setmana 38) em van fer la cessària, i va pesar 2.240 gr, tot i que es troba molt bé. Ara, això sí, quan em van obrir no quedava ni una gota de líquid amniòtic...

Suposo que una cosa no treu l'altra i a mi se'm van ajuntar força situacions adverses. Evidentment jo no volia una cessària, de fet encara estava amb el dubte epidural sí/no i mira, les coses van com van. De totes maneres el prioritari per mi era que la nena estigués bé, i vaig patir força, per què negar-ho... Al final està molt bé, tot i que és molt petiteta, la roba li va gran i ens hem de posar una mica durs amb la lactància perquè vagi guanyant pes, se l'ha de seguir de prop, però això és tot, està perfectament sana i el pediatra diu que té molta vitalitat!

[Bombolla]

Lluma! COm vas?? T'han dit algo més?

Un petonet.

[Lluma]

TINC MOOOLT BONES NOTÍCIES:

EN PAU PAUET HA AGAFAT EMBRANZIDA I SE MHA POSAT COM UN VACÓ!!! EL PERCENTIL HA PUJAT A 25, I JA PESA 2'460kgs!! així que continuem amb lembaraç, i a esperar fins al final de tot!!
Mhe posat a plorar i tot de contenta quan ens han dit els resultats!!

Moltes gràcies per els vostres consells, aportacions i tot lajut emocional que mheu donat, que és el que més necessito en aquests moments!!
Ara, a continuar fent bondat i esperar que el patufet continuï jalant com un porquet, i no surti sec i esquifit com va dir la Mariló Casals en una tirada de cartes!!

Molts petons a totes i molts petonets als vostres barrufets!!!