oxicitina...
oxicitina...
Hola wapes... una pregunteta( i perdoneu la meva ignorancia) es k aixo de ser primeriza... a vera la oxicitina per k serveix realment? quan es necessaria... i que se sent?? k fa???
-
carpe diem
- :: dinosaure
- Entrades: 14540
- Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
- Contacta:
-
L de "learner"
- :: granota
- Entrades: 238
- Membre des de: dv. maig 16, 2008 12:00 pm
Mymy de fet (fins a on jo se) l'oxitocina la genera el teu propi cos en diferents moments no només quan et poses de part, sino també quan dones el pit o fins i tot quan tens un orgasme. Suposo que hi ha moments durant el part que el teu cos no en genera tanta o els metges consideren que anirà per llarg perque no tens contraccions regulars i si et donen dosis extra les contraccions augmenten i es tornen mes regulars.
A veure si algú ho sap definir millor i ens aclareix tot mes. A mes no se si la que t'injecten per accelerar el part es alguna substancia sintètica semblant o es l'hormona de veritat, jo d'això no hi entenc.
A veure si algú ho sap definir millor i ens aclareix tot mes. A mes no se si la que t'injecten per accelerar el part es alguna substancia sintètica semblant o es l'hormona de veritat, jo d'això no hi entenc.
<img src="http://resderes/as1cCsl0g411134MDAwNDQxM2RifDI2NmJkfFRcJ2VzcGVyZW0gZmE.gif">
<img src="http://resderes/as1cEQ20g410024MDAwNjU3MmJ8NjE1NzlifFF1ZWRlbg.gif">
<img src="http://resderes/as1cEQ20g410024MDAwNjU3MmJ8NjE1NzlifFF1ZWRlbg.gif">
-
carpe diem
- :: dinosaure
- Entrades: 14540
- Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
- Contacta:
mymy ha escrit:Moltes gracies... ara ho tinc una mica mes clar... aixi si no tens gaires contraccions t'enxufen la oxicitina i kuan ja has dilatat el convenient ve la epidural... k en teoria es kuan ja no fa pupa...
si,te la posen quan ja estas dilatda,a la sala de parts... i veuen que no venen les contraccions o que paren... pero la pupa encara hi es e? tot i la epidural tu t'enteres de tot! jejejeje
Es una sustancia intravenosa q et possen xer accelerar el part. a mi me la van possar i ja tenía contraccions i dolorets xo en un tres i no res em van possar la epidural i no m'en vaig enterar de res!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Jo vaig anar xer clínica privada i diuen q sempre et possen oxitocina xer anar mes rápid. La veritat es q jo vaig entrat a la cínica dilatada de 4cm a les 23.00h i a la 1.05h de la matinada ja estava llesta amb la meva cigroneta als braços. No ens podem queixar de res, oi??????????????
Re: oxicitina...
La oxicitina serveix per provocar les contraccions, i si no estàs dilatada dilatar. Després bé la Epidural, que si te la posen be no t'enteres de res.
Jo igual que la seti, vaig entrar amb 2 cm dilatada i al cap de tres hores la nena estava als meus braços.
A mi em van provocar el part perque ja estava a la setmana 41 i 3 dies
Jo igual que la seti, vaig entrar amb 2 cm dilatada i al cap de tres hores la nena estava als meus braços.
A mi em van provocar el part perque ja estava a la setmana 41 i 3 dies
Re: oxicitina...
A mi me la van posar després de l'epidural perquè la nena estava alta i no acabava de baixar.
No em vaig enterar de res.
No em vaig enterar de res.
Re: oxicitina...
Bona nit noies.
Jo vaig trencar aigües a la setmana 39 +3 a les 5'30 h de la matinada. I encara no havia tingut cap contracció. A l'hospital em van dir que estava molt verda i cap a les 7h em van posar com una cinta per via vaginal de Prostaglandines, que serveix per iniciar les contraccions.
Cap a les 9h ja vaig començar a tenir contraccions força seguides, cada 5 minuts, cap a les 13h em van fer un tacte vaginal i només havia dilatat 2 cm, i em van dir que hauria d'haver dilatat més pel nombre de contraccions que tenia.
Em va dir que era un part estrany, perquè el metge em va dir que un part normal és com anar en un 600 per una autopista, i jo anava amb un Ferrari per una carretera de corbes, almenys podré dir que he anat amb Ferrari alguna vegada jeje
Llavors, quan van veure que només havia dilatat 2 cm és quan em van posar la Oxitocina, cap a les 13h o 14h aprox. I llavors les contraccions encara eren molt més seguides, abans de que marxés una ja venia l'altre i més doloroses, vaig intentar aguantar perquè volia un part natural, però no vaig poder, cap a les 17'30h em sembla vaig demanar la epidural, ja no em notava ni les cames ni els braços i em feia la impressió que en qualsevol moment em plegaria, o sigui, que feia figa, em sembla que estava de 6 cm. I a les 19'30h va néixer la ratolineta de la casa.
Respecte la epidural, quan me la van posar, ni em vaig assabentar, la anastessista va ser una crack, no vaig notar res, llavors trigues uns minuts fins que comença a fer efecte, al principi només em va adormir la banda esquerra de la part inferior del cos, i la contracció la seguia notant al cantó dret del cos, però després ja estava tot adormit.
Quan tenia una contracció, notava un enduriment lleu a la part de dalt de la panxa, que m'ajudava a identificar quan havia d'empènyer, tot i que amb la epidural vaig trobar que era molt difícil empènyer bé, però de dolor res de res, ho notes tot però no fa gens de mal.
Us he de confessar que tinc una espineta clavada per no haver aguantat fins al final.Volia tenir un part natural. Sempre he intentat no prendre'm res de calmants, sempre pensava: " així m'entreno per quan algun cop tingui un dolor fort ", i ara penso :" vaya m. d'entreno, no ha servit de res!".
Sempre em ve al cap: " com hagués estat si hagués estat capaç d'aguantar...." però en fi, mai ho sabré, i el més important és que tot va anar bé i que la nena està bé.
Però la espineta segueix, em sento decebuda amb mi mateixa per no haver estat capaç d'haver aguantat. En fi, una menjada de tarro.
Però què hi farem! Pel següent intentaré fer un treball mental més intents d'entrenament.
Ostres! vaya rotllo que us he posat, i només volia dir-vos que també m'havien posat la epidural.
Disculpes per la parrafada.
Jo vaig trencar aigües a la setmana 39 +3 a les 5'30 h de la matinada. I encara no havia tingut cap contracció. A l'hospital em van dir que estava molt verda i cap a les 7h em van posar com una cinta per via vaginal de Prostaglandines, que serveix per iniciar les contraccions.
Cap a les 9h ja vaig començar a tenir contraccions força seguides, cada 5 minuts, cap a les 13h em van fer un tacte vaginal i només havia dilatat 2 cm, i em van dir que hauria d'haver dilatat més pel nombre de contraccions que tenia.
Em va dir que era un part estrany, perquè el metge em va dir que un part normal és com anar en un 600 per una autopista, i jo anava amb un Ferrari per una carretera de corbes, almenys podré dir que he anat amb Ferrari alguna vegada jeje
Llavors, quan van veure que només havia dilatat 2 cm és quan em van posar la Oxitocina, cap a les 13h o 14h aprox. I llavors les contraccions encara eren molt més seguides, abans de que marxés una ja venia l'altre i més doloroses, vaig intentar aguantar perquè volia un part natural, però no vaig poder, cap a les 17'30h em sembla vaig demanar la epidural, ja no em notava ni les cames ni els braços i em feia la impressió que en qualsevol moment em plegaria, o sigui, que feia figa, em sembla que estava de 6 cm. I a les 19'30h va néixer la ratolineta de la casa.
Respecte la epidural, quan me la van posar, ni em vaig assabentar, la anastessista va ser una crack, no vaig notar res, llavors trigues uns minuts fins que comença a fer efecte, al principi només em va adormir la banda esquerra de la part inferior del cos, i la contracció la seguia notant al cantó dret del cos, però després ja estava tot adormit.
Quan tenia una contracció, notava un enduriment lleu a la part de dalt de la panxa, que m'ajudava a identificar quan havia d'empènyer, tot i que amb la epidural vaig trobar que era molt difícil empènyer bé, però de dolor res de res, ho notes tot però no fa gens de mal.
Us he de confessar que tinc una espineta clavada per no haver aguantat fins al final.Volia tenir un part natural. Sempre he intentat no prendre'm res de calmants, sempre pensava: " així m'entreno per quan algun cop tingui un dolor fort ", i ara penso :" vaya m. d'entreno, no ha servit de res!".
Sempre em ve al cap: " com hagués estat si hagués estat capaç d'aguantar...." però en fi, mai ho sabré, i el més important és que tot va anar bé i que la nena està bé.
Però la espineta segueix, em sento decebuda amb mi mateixa per no haver estat capaç d'haver aguantat. En fi, una menjada de tarro.
Però què hi farem! Pel següent intentaré fer un treball mental més intents d'entrenament.
Ostres! vaya rotllo que us he posat, i només volia dir-vos que també m'havien posat la epidural.
Disculpes per la parrafada.
Re: oxicitina...
Sònia, és que les contraccions amb oxitocina artificial normalment (encara que no a tots els casos, peró gairebé) fan MOLT més mal que les contraccions naturals.
Noies, veig molta emoció amb l'oxitocina i us esteu oblidant de que es una intervenció amb els seus riscos.
Diu la OMS
3.5.2 INFUSIÓN INTRAVENOSA DE OXITOCINA
Es utilizada frecuentemente para acelerar el parto después de la ruptura de las membranas , ya sea de forma espontánea o provocada. La combinación de la oxitocina con la amniorexis temprana se denomina frecuentemente “manejo activo del parto”, y se realizó por primera vez en Irlanda (O’Driscoll et al 1973, O’Driscoll y Meagher 1986). Esta técnica con ligeras modificaciones ha sido adoptada en todo el mundo. De acuerdo con los protocolos acerca del manejo activo del parto, una vez que se ha realizado la amniotomía se deben realizar exámenes vaginales cada hora, y se debe comenzar una infusión de oxitocina si la dilatación cervical es menor de 1 cm por hora. La práctica ha sido investigada en numerosos estudios
aleatorios (Read et al 1981, Hemmiki et al 1985, Bidgood y Steer 1987, Cohen et al 1987, López-Zeno et al 1992). De los tres estudios a cerca de la duración del parto después de la estimulación con oxitocina comparado con grupos control, sólo uno demostró una duración menor del parto cuando se utiliza oxitocina. En uno de estos estudios la mujer del grupo control fue animada a moverse, levantarse o sentarse y se demostró que la duración del parto en este grupo control fue ligeramente menor que en el grupo de la estimulación. Tampoco se observó ningún cambio significativo en los índices de Apgar de los dos grupos. La mayoría de las mujeres recalcaron la incomodidad del proceso de la estimulación. Más del 80% sintieron
que la oxitocina había aumentado el dolor. La mitad de las mujeres en el grupo control que habían sido movilizadas, dijeron que la movilidad había hecho disminuir el dolor, mientras que un 24% no notaron ninguna diferencia. En conclusión, acorde con los datos disponibles no está claro que el uso de la oxitocina para acelerar el parto ofrezca ningún beneficio a la mujer o a los fetos. Por supuesto esto no significa que la oxitocina sea inútil en la terapia de un
parto prolongado. Sin embargo, no existe evidencia alguna de que la prevención de un parto prolongado por el uso indiscriminado de la oxitocina en un parto normal sea beneficioso. Sería justo preguntarse si un parto acelerado por una infusión de oxitocina puede ser considerado como normal. En muchos lugares las infusiones de oxitocina son únicamente administradas en el hospital bajo la supervisión del obstetra.
Esta es una precaución razonable, dada la naturaleza imprevisible de un parto manejado artificialmente. Como regla general la oxitocina solamente debiera ser usada para acelerar partos en lugares donde exista un acceso inmediato a una cesárea si fuera necesaria. La necesidad de acelerar un parto se considera una indicación para trasladar a la mujer a servicios obstétricos donde existan facilidades obstétricas y el seguimiento fetal subsiguiente ha de ser realizado con monitorización electrónica. La estimulación con oxitocina se considera una intervención mayor y sólo debe ser realizada con una indicación válida. La experiencia en Dublín durante un estudio aleatorio de la monitorización del ritmo cardíaco del feto intaparto, también apunta en esta dirección: en el grupo monitorizado con auscultación, el número de crisis neonatales aumentó, pero la mayoría de estos niños eran de madres a las que se les
había administrado oxitocina durante el parto (Macdonald et al 1985). Véase también
2.7. La estimulación con oxitocina es una intervención importante y sólo debe aplicarse bajo una buena razón. Lo mismo se ha de atribuir a las técnicas más modernas de estimulación e inducción como es el uso de las prostaglandinas.
A més, la OMs també classifica l'ús de l'oxitocina abans del naixement (mentres el bb estigui dins la mare) en 3 categories: B) la de intervencions clarament perjudicials quan s'administren abans del naixement sense que el seu efecte es pugui controlar, i també com C) a intervencions sense una evidència clara que s'haurien d'utilitzar amb cautela fins que hi hagués més informació, i a D) pràctiques que sovint s'utilitzen inadequadament.
Sento aixafar la festa però no em sembla bé quedi la idea de que va la mar de bé i no té cap perill.
Noies, veig molta emoció amb l'oxitocina i us esteu oblidant de que es una intervenció amb els seus riscos.
Diu la OMS
3.5.2 INFUSIÓN INTRAVENOSA DE OXITOCINA
Es utilizada frecuentemente para acelerar el parto después de la ruptura de las membranas , ya sea de forma espontánea o provocada. La combinación de la oxitocina con la amniorexis temprana se denomina frecuentemente “manejo activo del parto”, y se realizó por primera vez en Irlanda (O’Driscoll et al 1973, O’Driscoll y Meagher 1986). Esta técnica con ligeras modificaciones ha sido adoptada en todo el mundo. De acuerdo con los protocolos acerca del manejo activo del parto, una vez que se ha realizado la amniotomía se deben realizar exámenes vaginales cada hora, y se debe comenzar una infusión de oxitocina si la dilatación cervical es menor de 1 cm por hora. La práctica ha sido investigada en numerosos estudios
aleatorios (Read et al 1981, Hemmiki et al 1985, Bidgood y Steer 1987, Cohen et al 1987, López-Zeno et al 1992). De los tres estudios a cerca de la duración del parto después de la estimulación con oxitocina comparado con grupos control, sólo uno demostró una duración menor del parto cuando se utiliza oxitocina. En uno de estos estudios la mujer del grupo control fue animada a moverse, levantarse o sentarse y se demostró que la duración del parto en este grupo control fue ligeramente menor que en el grupo de la estimulación. Tampoco se observó ningún cambio significativo en los índices de Apgar de los dos grupos. La mayoría de las mujeres recalcaron la incomodidad del proceso de la estimulación. Más del 80% sintieron
que la oxitocina había aumentado el dolor. La mitad de las mujeres en el grupo control que habían sido movilizadas, dijeron que la movilidad había hecho disminuir el dolor, mientras que un 24% no notaron ninguna diferencia. En conclusión, acorde con los datos disponibles no está claro que el uso de la oxitocina para acelerar el parto ofrezca ningún beneficio a la mujer o a los fetos. Por supuesto esto no significa que la oxitocina sea inútil en la terapia de un
parto prolongado. Sin embargo, no existe evidencia alguna de que la prevención de un parto prolongado por el uso indiscriminado de la oxitocina en un parto normal sea beneficioso. Sería justo preguntarse si un parto acelerado por una infusión de oxitocina puede ser considerado como normal. En muchos lugares las infusiones de oxitocina son únicamente administradas en el hospital bajo la supervisión del obstetra.
Esta es una precaución razonable, dada la naturaleza imprevisible de un parto manejado artificialmente. Como regla general la oxitocina solamente debiera ser usada para acelerar partos en lugares donde exista un acceso inmediato a una cesárea si fuera necesaria. La necesidad de acelerar un parto se considera una indicación para trasladar a la mujer a servicios obstétricos donde existan facilidades obstétricas y el seguimiento fetal subsiguiente ha de ser realizado con monitorización electrónica. La estimulación con oxitocina se considera una intervención mayor y sólo debe ser realizada con una indicación válida. La experiencia en Dublín durante un estudio aleatorio de la monitorización del ritmo cardíaco del feto intaparto, también apunta en esta dirección: en el grupo monitorizado con auscultación, el número de crisis neonatales aumentó, pero la mayoría de estos niños eran de madres a las que se les
había administrado oxitocina durante el parto (Macdonald et al 1985). Véase también
2.7. La estimulación con oxitocina es una intervención importante y sólo debe aplicarse bajo una buena razón. Lo mismo se ha de atribuir a las técnicas más modernas de estimulación e inducción como es el uso de las prostaglandinas.
A més, la OMs també classifica l'ús de l'oxitocina abans del naixement (mentres el bb estigui dins la mare) en 3 categories: B) la de intervencions clarament perjudicials quan s'administren abans del naixement sense que el seu efecte es pugui controlar, i també com C) a intervencions sense una evidència clara que s'haurien d'utilitzar amb cautela fins que hi hagués més informació, i a D) pràctiques que sovint s'utilitzen inadequadament.
Sento aixafar la festa però no em sembla bé quedi la idea de que va la mar de bé i no té cap perill.
-
bakallanera
- :: pantera
- Entrades: 863
- Membre des de: dt. març 03, 2009 1:50 pm
Re: oxicitina...
A mi em van induïr el part, per tant vaig arribar a la clínica amb la maleta i sense cap mena de contracció ni dilatació, amb el coll de l'úter bastant borrat. Em van posat un gel cap a les 10, i van començar amb oxitocina cap a les... no se no recordo massa bé les hores, només se que de cop vaig començar a tenir unes contraccions tant brutals que m'agafaven arcades i tot. La doctora que tenia allà va demanar que anessin a buscar l'anestessista ja! Un cop posada l'epidural, notava presió però res de dolor. Després em van dir que les contracions amb oxitocina són més doloroses perquè el teu cos no s'ha anat acostumant a tenir contraccions cada cop més fortes, passes de res a tot en molt poc temps.
Sort!
Sort!
Endavant tots el petitons i petitones que teniu algun entrebanc!!
I també els més grans!
-
cigronetmeu
- :: puça
- Entrades: 21
- Membre des de: ds. feb. 28, 2009 11:00 am
Re: oxicitina...
Hola noies, us dic el que jo sé i el que penso sobre l'oxitocina.
L'oxitocina és una hormona sintètica que et possen i que no té res a veure amb l'hormona natural que fabrica el cos. L'oxitocina que fabrica el cos, la natural, també es coneguda com l'hormona del amor, ja que ajuda a crear vincles afectius entre mare i fill. Per això quan dones el pit també la fabrica el cos. La sintetica no crea cap tipus de vincle afectiu entre mare i fill.
L'oxitocina sintètica no té res a veure amb la natural, ja que provoca contraccions més seguides i molt més dolores. Per això és molt habitual que després de injectar-te oxitocina sintètica et donin l'epidural perquè el dolor és moltes vegades insoportable.
Segurament si no hi hagués oxitocina sintètica i ens deixessin parir amb el temps que cada cos necessita, no ens hauríen de posar l'epidural i els nostres parts serien més naturals i més sans i els nostres fills vindrien a aquest món en un estat més trànquil i sentint-se segurs en els braços de la mare i amb un vincle afectiu ja realitzat desde el mateix moment del part.
Per aquesta raó és per la que en el meu part em nego radicalment ha que em possin oxitocina sintètica i per això he realitzat un pla de part per tal que respectin els meus desitjos.
Un petó per totes
L'oxitocina és una hormona sintètica que et possen i que no té res a veure amb l'hormona natural que fabrica el cos. L'oxitocina que fabrica el cos, la natural, també es coneguda com l'hormona del amor, ja que ajuda a crear vincles afectius entre mare i fill. Per això quan dones el pit també la fabrica el cos. La sintetica no crea cap tipus de vincle afectiu entre mare i fill.
L'oxitocina sintètica no té res a veure amb la natural, ja que provoca contraccions més seguides i molt més dolores. Per això és molt habitual que després de injectar-te oxitocina sintètica et donin l'epidural perquè el dolor és moltes vegades insoportable.
Segurament si no hi hagués oxitocina sintètica i ens deixessin parir amb el temps que cada cos necessita, no ens hauríen de posar l'epidural i els nostres parts serien més naturals i més sans i els nostres fills vindrien a aquest món en un estat més trànquil i sentint-se segurs en els braços de la mare i amb un vincle afectiu ja realitzat desde el mateix moment del part.
Per aquesta raó és per la que en el meu part em nego radicalment ha que em possin oxitocina sintètica i per això he realitzat un pla de part per tal que respectin els meus desitjos.
Un petó per totes
Re: oxicitina...
Bon dia noies,
cigronetmeu, això que dius és cert, la oxitocina pot ésser natural o sintètica, i evidentment molt millor si el part es posa en marxa solet, venen les contraccions, dil·lates i no hi ha necessitat d'ajuda sintètica. Però això de millor negar-se rotundament....no ho veig clar. Jo vaig trencar aigües a les 5 del matí d'un dijous, i a les 20 del vespre del mateix dijous em van haver de provocar el part amb oxitocina sintètica pq no tenia ni una sola contracció. Portava moooltes hores i la peque ja estaba sense aigües, cosa que és perillosa. En aquest cas crec que lo millor per la meva peque no hagués estat negar-me a l'oxitocina i seguir esperant, posant-la a ella en perill, no? I lo del vincle afectiu...tampoc estic molt d'acord. I les mares que tenen el seu peque per cessàrea? No generen aquest vincle afectiu des del moment del part?
cigronetmeu, això que dius és cert, la oxitocina pot ésser natural o sintètica, i evidentment molt millor si el part es posa en marxa solet, venen les contraccions, dil·lates i no hi ha necessitat d'ajuda sintètica. Però això de millor negar-se rotundament....no ho veig clar. Jo vaig trencar aigües a les 5 del matí d'un dijous, i a les 20 del vespre del mateix dijous em van haver de provocar el part amb oxitocina sintètica pq no tenia ni una sola contracció. Portava moooltes hores i la peque ja estaba sense aigües, cosa que és perillosa. En aquest cas crec que lo millor per la meva peque no hagués estat negar-me a l'oxitocina i seguir esperant, posant-la a ella en perill, no? I lo del vincle afectiu...tampoc estic molt d'acord. I les mares que tenen el seu peque per cessàrea? No generen aquest vincle afectiu des del moment del part?
Re: oxicitina...
El tema de l'oxitocina i demés fàrmacs és molt complicat.
Jo penso q el que hem de fer és informar-nos de tot bé i decidir què volem pel nostre part. En el meu cas, jo sóc partidària de tenir un part el més natural possible, però sempre sense posar en perill a en Martí i a mi mateixa.
Espero poder anar a l'hospital amb contraccions i que no m'hagin de posar oxitocina, pq sí que és cert que a la que te'n posen les contraccions passen a ser bastant insuportables.
Espero poder aguantar el part sense epidural, però això sempre que pugui. Jo intentaré per tots els possibles que tot sigui sense medicació, però si és necessària no m'hi oposaré.
I això ho puc dir pq confio plenament en la meva ginecòloga, és un tema que ja hem parlat i hem quedat d'acord que en la mesura del possible res d'oxitocina, res d'epidural i res d'episotomia. Això sí, si la cosa es compliqués per alguna raó i necessités alguna d'aquestes coses o fins i tot una cessàrea, doncs endavant. En Martí és el primer i cap metge et deixarà decidir a tu res si hi ha patiment fetal.
Penso que està molt bé que tinguem la llibertat per decidir com volem el nostre part, però tb penso que és imprescindible confiar en els nostres gines sabent que faran el possible per respectar els nostres desitjos.
Sort a totes amb l'embaràs i gaudiu del moment del part ! Jo faré el possible per fer-ho.
Jo penso q el que hem de fer és informar-nos de tot bé i decidir què volem pel nostre part. En el meu cas, jo sóc partidària de tenir un part el més natural possible, però sempre sense posar en perill a en Martí i a mi mateixa.
Espero poder anar a l'hospital amb contraccions i que no m'hagin de posar oxitocina, pq sí que és cert que a la que te'n posen les contraccions passen a ser bastant insuportables.
Espero poder aguantar el part sense epidural, però això sempre que pugui. Jo intentaré per tots els possibles que tot sigui sense medicació, però si és necessària no m'hi oposaré.
I això ho puc dir pq confio plenament en la meva ginecòloga, és un tema que ja hem parlat i hem quedat d'acord que en la mesura del possible res d'oxitocina, res d'epidural i res d'episotomia. Això sí, si la cosa es compliqués per alguna raó i necessités alguna d'aquestes coses o fins i tot una cessàrea, doncs endavant. En Martí és el primer i cap metge et deixarà decidir a tu res si hi ha patiment fetal.
Penso que està molt bé que tinguem la llibertat per decidir com volem el nostre part, però tb penso que és imprescindible confiar en els nostres gines sabent que faran el possible per respectar els nostres desitjos.
Sort a totes amb l'embaràs i gaudiu del moment del part ! Jo faré el possible per fer-ho.
-
bakallanera
- :: pantera
- Entrades: 863
- Membre des de: dt. març 03, 2009 1:50 pm
Re: oxicitina...
Aquest tema és una mica punxegut... és clar que tant de bo ningú necessités res de medicació per tirar endavant l'embaràs i poder tenir un part natural, però les coses no sempre són així de senzilles...
Jo, gràcies a un medicament artificial, puc haver portat a terme un primer embaràs i ara estem amb el segon. El part havia de ser induït, ja que amb l'anticoagulant que em poso cada dia, si anés de part podria tenir una hemorràgia important... fet que repercutiria en la meva salut, i de retruc en la del meu fill. Prefereixo que m'hagin de posar oxitocina (i contraccions superdoloroses, ja us ho puc ben asseurar) i poder-li donar el pit al meu fill, ja que és un dels millors regals que li puc fer, i no l'únic, eh? petons, abraçades... i tot això són altres regals que podem fer totes les mares... i les no mares també!!!
Bé, que és un tema polèmic. Jo crec que el més important és que es respectin les teves idees, sigin quines siguin, i sempre que la salut tant de la mare com de la criatura no es posin en perill. Són temes que s'han d'aclarir abans de l'hora del part...
Sort!
Jo, gràcies a un medicament artificial, puc haver portat a terme un primer embaràs i ara estem amb el segon. El part havia de ser induït, ja que amb l'anticoagulant que em poso cada dia, si anés de part podria tenir una hemorràgia important... fet que repercutiria en la meva salut, i de retruc en la del meu fill. Prefereixo que m'hagin de posar oxitocina (i contraccions superdoloroses, ja us ho puc ben asseurar) i poder-li donar el pit al meu fill, ja que és un dels millors regals que li puc fer, i no l'únic, eh? petons, abraçades... i tot això són altres regals que podem fer totes les mares... i les no mares també!!!
Bé, que és un tema polèmic. Jo crec que el més important és que es respectin les teves idees, sigin quines siguin, i sempre que la salut tant de la mare com de la criatura no es posin en perill. Són temes que s'han d'aclarir abans de l'hora del part...
Sort!
Endavant tots el petitons i petitones que teniu algun entrebanc!!
I també els més grans!
Re: oxicitina...
un article interessant sobre les induccions, molt relacionat amb l'oxitocina
http://docs.google.com/Doc?id=dfxgmmxk_131c6psh2hq
http://docs.google.com/Doc?id=dfxgmmxk_131c6psh2hq
Re: oxicitina...
sí oi? tela!!! Jo no soc massa dogmàtica, i qualsevol article me'l llegeixo amb certa desconfiança, però penso que val la pena llegir-ho!!! Almenys ens fa pensar 
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 27 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |