ostrres!!!

[cgas]

Hola, hope!!

Sento moltíssim el que t'ha passat i el que deus estar passant, malauradament jo també sóc del grup (mort fetal a les 41 setmanes).

Jo, ahir, va fer 5 mesos del pitjor dia de la meva vida, però a poc a poc, suposo que ho anirem passant, quin remei.

Espero que et puguis anar sobreposant i per qualsevol cosa ja ho saps em tens al teu costat.

Una abraçada a totes.

[cgas]

m'he equivocat!!!

[df]

Tu com et trobes Cgas?

[laucob]

ws

[hope]

GRàcies Cgas guapa, tu com estas?

Noies com es que aixó passa tant??? No se, em sembla que cada cop passa mes aixó de perdre els nens, no? O potser abans no se sabia tant... Que en penseu???

[cgas]

Hola, noies!

Doncs va a dies, alguns dies molt bé i d'altres no tant bé, només han passat 5 mesos, i a vegades sembla que hagi passat una eternitat.

Bueno, una mica més tranquila després de saber els resultats de les analítiques de coagulació ja que va sortir tot correcte, per una banda bé, però per altra no, ja que sempre busques un perquè al que ha passat. ara haig de pensar que va ser molta molta molta mala sort. Espero que ens canvíi una mica de cara a l'any vinent, i que sigui un any, només demano, una miqueta millor.

Bueno, noies, així estem (i aquestes dates que venen m......)

[laucob]

s

[hope]

Nous han donat una rao a cap de vosaltres per explicar el que ha passat? Al meu petit li han fet l´autopsia i estem esperan els resultats. Als vostres no els hi van fer? Que us van dir?
Es que a mi m´agradaria, millor dit necessito, saber un perque, si pot tornar a passar...

[pruneta]

Hope Reina,

A vegades no hi ha un perquè, o si més no encara no se sap.

Hem estat buscant un perquè a tot arreu, fins i tot volia que em trobessin alguna cosa a mi - alguna malaltia- per tenir un perquè i poder tenir-ho "controlat" per la propera vegada. Però en el meu cas no hi és.
És un percentatge d'un 1 per mil i ens ha tocat.
Em sembla que he tardat 6-7 mesos a acceptar-ho, m'ho han hagut de dir molts metges i ginecolegs... que és molta "mala sort" i que no té perquè tornar-nos a passar...

Demana les opinions que et facin falta fins que et quedis tranquila amb el que et diguin.

Tot i que no escric gaire al fórum, sàpigues que hi soc pel que et faci falta.

Una abraçada ben forta,

Pruneta

[hope]

Moltes gràcies Pruneta, suposo que si no et diuen un perque tens mes probabilitats que no torni a passar, no? Però clar m´agradaria saber alguna cosa per poder evitar-ho i estar mes tranquil.la a la propera...

[MUAK]

HOLA, NOIES...
NOMES DIR-VOS QUE A MI NO M'HA PASSAT I QUE PER TANT US PUC ENTENDRE INTENTANT POSAR-ME A LA VOSTRA PELL I...M'ESGARRIFA NOMES DE PENSAR-HI PERO TAMBE SE QUE FINS QUE NO ET PASSA ALGUNA COSA AIXI NO HO POTS ENTENDRE DEL TOT NI EM PUC SENTIR COM VOSALTRES...I TENIU RAO!!!
NOMES VOLIA DONAR-VOS ESPERANCES PERQUE LA GERMANA D'UN AMIC MEU VA TENIR UNA NENA SANA I AL CAP DE POCA ESTONA LI VAN DIR QUE HAVIA MORT...PERO HO VA TORNAR A INTENTAR I ARA ES MARE D'UN NEN PRECIOS!!! COM VEIEU NO TE PERQUE TORNAR A PASSAR...AIXI QUE MOLTS ANIMS A TOTES!!!!

[df]

Els meus bessons van morir pel Sindrome de transfussió feto fetal, ho peteixen un 20% dels embarassos gemelars monocorials,avui en dia,gràcies a la fetoscopia es salvan molts nensamb aquest problema, però nosaltres no vem tenir aquesta sort. En principi estic tranquila pq sé q en el proper embaràs no em passarà això, ja que tornar a quedar-se embarassada de bessons sense cap tipus de tractament ( el meu cas) es molt dificil. Però bé no es impossible, pq tb era molt dificil que a la setmana 32 el nens morissin per aquest sindrome i va passar.

Cgas, suposo que son les dates en les que estem que fan que estiguem més tristes, crec q a totes ens passa el mateix............ens haviem imaginat un Nadal molt especial amb els nostres petits, la casa decorada de cosetes de Nadal...regalets.....i ens trobem amb la realitat nostre, que és tot el contrari. UNA MERDA
Però ens tenim unes a les altres, fent força......fent pinya...... per superar això i el que ens dongui la vida.
Una abraçada noies!

[Mila]

Heu escoltat la lletra de la nova cançó de Nena Daconte??

"Tenia tanto que darte..." no us sentiu identificades?

Jo si.

Es com un homenatge als nostres angelets!! I a les mares que han patit un avortament.

He llegit que està escrita perque ella en va patir un.

Abraçades a totes!!

[df]

Mila,
La veritat es que si que em sento molt identificada cada vegada que la sento,però no sabia que parlava d'això. Em fa plorar molt,prò és molt maca la cançó.
Petonets noies i forces!

[hope]

Mila es veritat a mi tambe m´el recorda...Per aixó ens ho recorda tant, ja deia jo que la lletra s´hi esqueia molt be amb el que ens ha passat....

[littlenahia]

Hola! jo també sóc una més, potser heu llegit la meva historia, potser no, el cas es que vaig patir la mateixa situació que vosaltres fa dos anys, i ara, tot i tenir la petita nahia amb mi, ara que venen aquestes festes encara m'he sentit igual que us sentiu totes vosaltres, perque si, tinc la nahia de 8 mesos, pero també hi podria ser l'alex, que tindria 2 anys i mig... el passat dissabte vam anar a comprar l'arbre de nadal i el diumenge al mati el vam montar, li vam ensenyar a la nahia i estava fascinada amb les llums i les boles vermelles, a més estavem escoltant una canço de maná, preciosa, que no parla de la nostra situació (crec que va d'una parella) pero escoltant la lletra, li pots relacionar, total que estava molt emocionada amb el moment i la canço em va portar a l'alex i en pensar que ara, a més de la nahia podria haber-hi l'alex, corrent per casa, ajudant-nos a montar l'arbre per la seva germana petita, em vaig fer un far de plorar, s'em va fer un nus el coll i l'albert no sabia com consolar-me... simplement necesitava plorar, com ho estic fent ara, i sentir a l'alex una mica més aprop meu. Simplement volia compartir-ho em vosaltres que sou les que m'entendreu.

He llegit totes les notes d'aquest post, en el meu cas, hi ha un motiu, un desprendiment de placenta a les 41 semanes, amb la molt mala sort, que no hi va haber sangrat vaginal, el principal simptoma. Es una complicació greu en la que s'ha d'actuar molt ràpid perque no hi hagui secueles, pero en el meu cas, creiem que potser es podria haber evitat, ja que vam anar a urgencies amb simptomes de part a les 4 del mati, i en principi tot estava bé, i al cap de 4 hores, l'alex ja havia mort... No val la pena donar-hi massa voltes, nosaltres necessitavem passar pàgina i mirar endevant, no podiem quedar-nos a viure en aquell fatidic 9 de juliol. Ara això sir, tot el que sigui saber per poder evitar... feu-ho. Lo que em va passar a mi no es potcontrolar, passa i passa sense avisar, pero si que em van controlar molt més en el segon embaras, a partir de les 30 semanes, anava a visita cada setmana i em feien les proves que existeixen per detectar algo aixi, vam planificar una cesaria programada a les 37 semanes, per evitarme el patiment psicologic d'arribar a les 40 o 41 semanes que es quan va passar lo de l'alex. Per mi, ara, un embaras es una incognita fins que no sents plorar el teu fill, has d'intentar disfrutar-lo al màxim, perque es molt especial, jo , creia que no, pero el segon embaras el vaig disfrutar, diferent, pero vaig estar tranquila, li deia cada dia a la nahia que havia de ser forta, que jo ho seria per ella, i sempre pensava en sentir-la plorar, res mes.

En resum, que un fill no en substituiex cap altre, que es dur, pero som molt fortes, i que mai ho oblidarem, deixa de fer mal, pero hi ha moments com el d'aquest diumenge que et tornen al passat, pero sabeu que? jo necesito aquests moments perque m'acosten molt a la meva petita alex, la sento aprop meu, i espero no deixar-los de tenir mai, espero poder-la sentir sempre aprop meu.

Que paseu unes molt bones festes, dins del tot el que ja sabem, i us desitjo un millor 2009, que us portir això tan desitjat i tan maravellos que es un nova vida, la teva vida.

Entro poc... pero quan entro... m'enrollo com una persiana... u sento!!!!

a! la canço de mana es aquesta: http://es.youtube.com/watch?v=RW2vOV_5Pj4

ESCOLTEU-LA!!!!

[littlenahia]

A! que m'ho he deixat... lo de la nena daconte, el mateix que ha vosaltres, quan la sento i estic amb la nahia, li canto pensant amb l'alex, no sabia lo de la seva experiencia, pero ara la fa més especial...

peto!!!

[hope]

Bon dia noies: Aixó que has explicat a mi m´anima molt, penso en el dia que, com tu , pugui tenir una altre petit a petita i recordi al meu Pol... Em fa por l´embarás però en tinc moltes ganes... I la cançó es preciosa.
Gràcies i Bones Festes a tu tambe

[Mila]

Hola!

Littlenahia, és veritat que hi ha moments, s'omplen els ulls de llàgrimes. I ho tenim molt present. Suposo que una part del nostre cor s'ha trencat per sempre i si el tornem a enganxar, sempre queda la cicatriu.

Jo desitjaria pel 2009 i pel futur, trobar més solucions a aquests problemes.

Hope, quan menys t'ho esperis, estaràs embarassada. El temps passa volant. Ara per ara, podeu fer més coses amb la parella que desprès amb un nen no es podrán fer!!

BON NADAL!!!

[hope]

Si Mila, avui he anat a la psicòloga i he arrivat a la conclusió que ara com ara he de disfrutar amb el meu home i com tu dius fer tot el que no podria fer cuan tingui el meu fillet...