No sento que hagi parit!!!!

[merisc]

Només obro aques post per desafogar-me una mica ja que és la sensació que tinc, no he parit.
No he parlat del tema amb ningú, ja que me'ls coneixo i em dirien que no té importancia com hagi nascut la jana, mentres tot hagi sortit bé.
El meu somni de sempre ha estat tenir un part natural, però per circumstancies no va poder ser així i la Jana va neixer per cessaria el 19 de juny del 2008.
Me l'estimo amb bogeria a la meva filla, però a vegades tinc la sensació, i pot sonar una mica fort, que no és meva, en el sentit que sembla que l'hagi adoptat.
Potser no m'explico bé, però ja us dic, només és una sensació, després quan la miro, li faig petons i tot, se'm passa.
Jo necessitava sentir el dolor, si m'heu entes bé, el dolor de l'inici del part, compartir tots aquests moments amb la meva parella i ajudar a arribar al món a la meva filla cosa que no vaig poder fer.
Sento haver-vos fet aquest rotllo però ja feia masses dies que ho volia dir.
Moltes gràcies per donar-me aquesta ocasió per expressar-me.

[SIRA]

Només obro aques post per desafogar-me una mica ja que és la sensació que tinc, no he parit.
No he parlat del tema amb ningú, ja que me'ls coneixo i em dirien que no té importancia com hagi nascut la jana, mentres tot hagi sortit bé.
El meu somni de sempre ha estat tenir un part natural, però per circumstancies no va poder ser així i la Jana va neixer per cessaria el 19 de juny del 2008.
Me l'estimo amb bogeria a la meva filla, però a vegades tinc la sensació, i pot sonar una mica fort, que no és meva, en el sentit que sembla que l'hagi adoptat.
Potser no m'explico bé, però ja us dic, només és una sensació, després quan la miro, li faig petons i tot, se'm passa.
Jo necessitava sentir el dolor, si m'heu entes bé, el dolor de l'inici del part, compartir tots aquests moments amb la meva parella i ajudar a arribar al món a la meva filla cosa que no vaig poder fer.
Sento haver-vos fet aquest rotllo però ja feia masses dies que ho volia dir.
Moltes gràcies per donar-me aquesta ocasió per expressar-me.

Jo no tinc fills tot i que és el primer mes que busquem però t'entenc perfectament perquè la meva germana també va tenir la meva neboda per cessària i em va fer el mateix comentari i sempre diu que si tornés a tenir un altre fill que li agradaria tenir un part natural sense cessària.

Però has de pensar d'una altra manera, pensa que ha sigut per cessària pel bé de la Jana i teu, i que si no hagués estat per cessària potser la cosa no hagués anat bé .....o mil coses més!

Vinga no et preocupis i pensa que li ha passat a més gent.

[Ítaca]

Jo tampoc he parit, ì evidentment no sé què se sent ni parint vaginalment ni parint per cessàrea, però crec q l'única cosa important és q si te la van fer, va ser pq la teva filla estaria patint i pel motiu q fos, no era viable un part vaginal... crec q és l'única cosa q t'ha d'importar..... però està molt bé q et desfoguis aquí... segurament hi haurà moltes altres noies q se sentin com tu....

[marchita]

MERISC...CADA UNA TIENE SUS SENTIMIENTOS PERO NO DEBES BASAR TODO EN EL PARTO, TU HIJA ES TUYA PQ LA CONCEBISTE JUNTO CON TU MARIDO, LA HAS LLEVADO DENTRO DE TI 9 MESES, HAS VISTO EN CADA ECOGRAFIA COMO EVOLUCIONABA, LA HAS NOTADO DENTRO Y HAS LLEGADO HASTA EL HOSPITAL CON ELLA EN TU INTERIOR, EL HECHO DE NO PARIRLA VAGINALMENTE ES LO DE MENOS O POR LO MENOS ES LO QUE DEBES PENSAR
YO TAMBIEN HE PARIDO POR CESAREA Y ADEMAS NO HA SIDO LA MEJOR CESAREA PQ SE ME COMPLICO PERO TENGO CLARISIMOOOOOOOOO QUE HE PARIDO A MI HIJA, QUE ES MIA Y QUE LO NERVIOS Y LAS ILUSIONES QUE TENIA EL DIA DEL PARTO SON LAS MISMAS QUE SI HUBIERA SIDO VAGINAL...NO SE CADA UNA TIENE SUS SENTIMIENTOS PERO NO VALE LA PENA QUE TE MARTIRICES CON ESO ANIMOOOOOOO

[kitiara]

merisc,
edito, no te paso un lick que habia pensado.

no te preocupes, ya que tienes una niña sana. Es verdad que parir seria el ideal que todas tenemos en mente, pero si era mejor para tu bebé, es lo máss importante.

[alexandra]

merisc guapa... jo em vaig posar molt trista:

primer pq m'el provocaven... era com anar al dentista... no hi havia el factor sorpresa...
segon perque va ser cessarea... la líah estava molt amunt i a mes portava volta de cordo... i tambe penso q a la privada de seguida fan cessareas... pero tambe crec que va ser millor per ella... jo vaig estar mes de 5 hores amb contraccions molt fortes i ella es podia esgotar... en fi...

no li donis mes voltes... potser el proper es vaginal... o potser no... el fet fonamental es que neixin sans. I aixo es el que val... tambe crec que moltes (jo per lo menys) havia idealitzat molt el moment del part basant-me en pelis... i al final... la realitat es ben diferent.... per algo sera... les coses no passen perque si.

anims guapa!!!

[menudetta]

merisc anim guapa,si be es veritat que no es un part natural............tens a la teva preciositan amb tu oi? doncs es lo mes important,pensa que potser tambe passes una mica de depre postpart i sobretot sobretot.............mirala als ulls i mira la seva tendresa quan et mira veuras que es lo millor que t'ha passat en la vida................petons i anims guapa

[Lydia]

COM QUE NO L'HAS PARIDA? TENS UNA CICATRIU QUE ET DIU QUE LA TEVA FILLA HA SORTIT DE DINTRE TEU, O SIGUI QUE NO HO PENSIS AIXO... ARA POT SER QUE ESTIGUIS MES TOVA I TOT S'ET FACI UNA MUNTANYA... PERO HAS FET BE EN TREURE-HO DE DINS, QUAN ALGUNA COSA ET RONDA PEL CAP MES VAL DIR-HO, I AQUI ESTEM PER DONAR-TE ANIMS, GUAPA...
UN PETO!

[ritapetita]

merisc, jo penso com la marchita, no ho has de centralitzar tot en el moment del part, la teva filla va arribar al món el dia que tu i la teva parella la vau concebre, l'has fet creixer dins teu, l'has protegit, l'has alimentat, t'has preocupat de que tot anés b, li has donat tot el que necessitava per neixre i començar la seva vida amb vosaltres dos, tots aquests moments també els heu compartit tots tres, sigui com sigui tu l'has portat al món pq tu has fet possible que ella existis............ una mare adobtiva mai podrà tenir el privilegi que has tingut tu, has notat com es mou, ha crescut i viscut dins teu, és teva i ben teva noia........

com va arribar al món?¿¿??¿?¿?¿ pensa que hi és gràcies a tu.....

[littleif]

Merisc cielo, el Pol també va nèixer per cesàrea i no era el que jo dessitjava, però pensa que això no ho fan per gust, si no per la salud dels nostres petits. Has de pensar que, potser gràcies a aquesta ferideta que portes, la teva petita està bé.
Aquesta sensació que tens, comparala amb la necesitat que té la Jana de tu i veuràs com sí que ets la seva mami, la única, la insustituible mami...
Ànims maca!!

<img src="http://resderes/as1cCui0g410014MjJkfDEwMDE3NDJkfEZlbnQgbGEgdmlkYSBt6XMgZG9s52E.gif">

[mashenka]

Hola merisc,

Mira jo dubtava l'altre dia en publicar un post igual que el teu perquè algunes vegades he pensat el mateix que tu. Mira, sempre havia "desitjat" millor una cessarea que un part natural perquè em feia molt pànic parir i sempre deia que per allí baix no sortia un bebe

Pero mira, les coses canvien quan s'apropava el moment del part. Dubtava molt i vaig acabar preferint un part vaginal. I més quan ja estava a la clinica amb l'epidoral posada que no sentia res, em va venir la valentia de sobte jeje
En fin, que finalment va tenir que ser per cessarea pq l'Ismael no volia sortir, estaba molt amunt.

Ara que ja té 3 mesos se m'ha passat una mica pero hi han hagut moments que ho he pensat, que sembla que no l'hagi parit... :-( Però com diuen les altres companyes, al cap i a la fi son tonteries (com em va dir el meu marit). Tinc la cicatriu que ho demostra jeje i si que vaig sentir quan me'l van treure com si m'arrenquéssin alguna cosa de les entranyes.

Per tant, no t'hi capfiquis, no val la pena, i el que s'ha de ferés disfrutar d'ells, que per això els vam parir

Una abraçada!!

[Ayrs]

Només obro aques post per desafogar-me una mica ja que és la sensació que tinc, no he parit.
No he parlat del tema amb ningú, ja que me'ls coneixo i em dirien que no té importancia com hagi nascut la jana, mentres tot hagi sortit bé.
El meu somni de sempre ha estat tenir un part natural, però per circumstancies no va poder ser així i la Jana va neixer per cessaria el 19 de juny del 2008.
Me l'estimo amb bogeria a la meva filla, però a vegades tinc la sensació, i pot sonar una mica fort, que no és meva, en el sentit que sembla que l'hagi adoptat.
Potser no m'explico bé, però ja us dic, només és una sensació, després quan la miro, li faig petons i tot, se'm passa.
Jo necessitava sentir el dolor, si m'heu entes bé, el dolor de l'inici del part, compartir tots aquests moments amb la meva parella i ajudar a arribar al món a la meva filla cosa que no vaig poder fer.
Sento haver-vos fet aquest rotllo però ja feia masses dies que ho volia dir.
Moltes gràcies per donar-me aquesta ocasió per expressar-me.

Molts ànims Merisc, jo em sentiria igual. Al seu dia vaig tenit que conscienciar-me de que tindria una cesària, tot i que per sort al final no va ser, i ho vaig acceptar pensant en que tindria la meva filla i al final tot hauria valgut la pena, i estic segura que ho hagués pensat així, perquè això ja es sap, està clar que el fet que pensis això que expresses no significa que no penses en res més. Tens tot el dret en tenir aquests sentiments, són importants i no s'han pas d'ignorar ni se'ls ha de treure importància, s'han de superar amb valor i optimisme i tu ho faràs.

Tens molt per oferir-li ara a la teva filla, gaudeix-la i que sigui ella qui t'ajudi a sanar la teva ferida.

PEtons

[Pepeta]

Merisc, entenc molt bé la teva sensació. En el meu cas va ser una cessària d'urgència quan ja haviem fet quasi tot el treball de part i em va caure com un gerro d'aigua freda, però en aquell moment el que em feia patir era la salut de la meva filla ja que van detectar patiment fetal, tenia molta por de que no li hagués passat res i de que no estés bé.

Però sí que em vaig sentir una mica frustrada en el sentit de que em vaig quedar a les portes de parir (vaig dilatar fins a 9 cm i li haviem tocat el cap i tot), aquell moment tant esperat i imaginat des de feia tants dies, sentir com la teva criatura surt de dins teu. Fins i tot em costa dir-li "part" al moment del naixement, li deia "operació", és una sensació extranya, com l'expressió de "la mare que la va parir" que em sembla una mica un engany, perquè parir parir no ho vaig fer...

D'altra banda, estic molt contenta de com va anar tot, ja que si no hagués estat per la cessària la meva nena hagués mort ofegada amb el cordó (com desprès he sabut que li va passar dues vegades!! a la mare d'una tieta meva, que va parir a 2 nens ofegats amb el cordó), així que estic molt agraïda als avenços mèdics que li van salvar la vida a la meva princeseta.

Pensa que el part que hem tingut cadascuna ha estat el millor part que podien tenir les nostres filles vistes les cirscumstàncies. I com han dit molt bé per aquí, tot el temps que ha estat la teva nena dins teu no s'esborra en un dia.

Així que a donar-los molt d'amor i contacte físic.

Un petonet, guapa.

[merisc]

Si entenc tot el que dieu, però no treu que em senti així.
Cada vegada penso que la meva filla me l'han tret de dins sense donar-me l'oportunitat d'intentar fer-la sortir.
Arribes un mati sense cap simptoma de part i al cap d'una hora tens una personeta que és el teu fill, per mi és una sensació molt forta que no em puc treure del cap.

[Visitant]

merisc ha de ser dur... no et diré que t'entenc perquè no hi he passat, però no ets la primera persona que se sent així i crec que fas bé de dir-ho i treure-ho de dins. Desitjo que algun dia puguis tenir el part que desitjaves donant-li un germanet a la Jana!

[Liula]

Ostres feia força temps que no entrava al SP i acabo de veure aquest post... (hola gargoleta!!!). Jo molts cops també m'he sentit "rara" dient que el vaig parir.... però fet i fet les contraccions sí que les vaig notar, i també vaig notar com me'l treien encara que no em fes mal, no volia una cesària, hauria volgut tenir també al meu home al costat i viure un moment màgic però també penso que si no hagués estat així el meu fill potser ara tampoc hi seria (o potser sí, però tenia el líquid amniòtic infectat i si hagués passat gaires hores més allà dins potser no hauria sobreviscut....)

Ara al post he llegit que moltes teniu les mateixes sensacions, i em quedo amb dues coses que m'acaben de convèncer de que jo sóc la mare que el va parir: tinc una cicatriu que veig i em netejo amb tendresa cada cop que em dutxo, i de fet, vist així, crec que és més fàcil pensar en que meu fill ha sortit de mi amb la cicatriu a la vista que si estigués més avall... i l'altra, que hem tingut la immensa sort de poder portar al món, després d'un curt-llarg procés, unes personetes que porten la nostra sang, i la meitat dels nostres gens, i no tothom pot dir-ho, això... De totes maneres jo també espero poder tenir algun altre fill i que tot passi d'una manera més natural... però mira-ho per l'altre banda, almenys nosaltres tenim la sort de notar-los dins, els homes si que deuen tenir la sensació que els nens no són seus.... de cop i volta surten els nens d'allà dins, algun haurà tocat més o menys la panxa de la seva dona (molts menys que més perquè no se'n fan a la idea fins que el nen és fora), i sort en tindran alguns si algun familiar hi va i li diu que s'assembla al pare....., no?

De totes maneres és bo parlar-ho, és bo treure-ho, és una situació en certa manera frustrant, jo l'he superat allentant al meu nen, potser no hi hauria posat les ganes o l'interès que hi he posat si hagués tingut un part "normal"... el fet que fos per cesària em va esperonar a donar-li el pit i sentir que li feia una mica més de mare... segur que cadascú troba alguna manera de compensar-ho però és molt bo treure-ho i parlar-ho i veure que altres persones es senten com tu....

[Bertha]

Hola merisc!!

Jo sé com et sents, de veritat. Jo sempre dic que a la Naia no la vaig parir (i garebé ja té 5 anys), però el què sí que tinc claríssim és que jo la vaig portar al món. Crec que la diferència està en que jo vaig passar per totes les contraccions i a última hora em van fer la cessària, i en canvi tú no vas passar pels dolors del part.

Recordo quan estava embarassada de la Naia, que estava en un foro en el que hi havia noies que no volien parir, volien anar directament a l'hospital, que els hi fessin una cessària i apa, cap a casa!! I jo sempre els hi deia que jo no, que jo em volia posar de part jo sola, saber què eren les contraccions i parir! Al final no vaig poder parir, però em va quedar tant marcat que amb la Iona, vaig firmar un document en el qual jo demanava que no se'm fes una cessària si no fos estrictament necessari, i que jo em feia responsable de tots els riscs que hi podien haver durant el part, ja que entre una cessària i el segon part no hi havien ni 2 anys de diferència.

Al final vaig aconseguir que la Iona nasqués per part vaginal, això sí, amb fórceps, però m'és igual. I a l'Isel també el prefereixo tenir per part vaginal que no per cessària.

De totes maneres, per moltes coses que t'expliquem nosaltres, la que ho estas passant ets tú. Però sàpigues que per molt que no l'hagis parit vaginalment, l'has fet créixer i l'has estat alimentant durant 9 mesos dins teu!! Això sí que no t'ho treu ningú.

A més a més, pensa que quan sigui més gran sempre li podràs ensenyar per on va sortir, com jo faig amb la Naia, en canvi amb la Iona no li puc ensenyar, jejejeje

[isabeldoula]

Només obro aques post per desafogar-me una mica ja que és la sensació que tinc, no he parit.
que no té importancia com hagi nascut la jana, mentres tot hagi sortit bé.
Me l'estimo amb bogeria a la meva filla, però a vegades tinc la sensació, i pot sonar una mica fort, que no és meva, en el sentit que sembla que l'hagi adoptat.

els parts intervinguts causen que això passi... és una llàstima, però pensa que el vincle amb la teva filla el pots construir a mesura que passin els dies... ja veuràs.

Potser no m'explico bé, però ja us dic, només és una sensació, després quan la miro, li faig petons i tot, se'm passa.
Jo necessitava sentir el dolor, si m'heu entes bé, el dolor de l'inici del part, compartir tots aquests moments amb la meva parella i ajudar a arribar al món a la meva filla cosa que no vaig poder fer.
Sento haver-vos fet aquest rotllo però ja feia masses dies que ho volia dir.
Moltes gràcies per donar-me aquesta ocasió per expressar-me.

T'expliques perfectament... el que passa és que la majoria de la gent et dirà que t'ho sembla, que no deu ser així... ara no et pensis que tens algun problema...

Si pots, PASSA TANTES ESTONES COM PUGUIS PELL AMB PELL AMB LA TEVA FILLA... és màgic.

Una abraçada


Isabel

[Nunaika]

Estic amb el que et diu l'Isabeldoula...són sentiments naturals, e el fet de verbalitzar-los o escriure'ls en aquest cas, són signe de que els comences a païr. Crec que hi ha una pàgina web on es parla de les cesàries i hi ha un fòrum també.
He trobat això:http://www.holistika.net/parto_natural/la_cesarea/despues_de_la_cesarea_curando_la_herida_emocional..asp

petons,

cris.

[merisc]

Moltes gràcies a totes, per la informació.
Nunaika, l'enllaç que m'has passat és molt interessant, moltes gràcies.
Sou uns solets