IMPRESSIONS DELS FAMILIARS

[Niu]

Suposo

[Anika]

Hola nena, yo la verdad es que me llevo muy bien con mi madre y creo que no podría tenerla "engañada", mas que nada porque seguro que me lo notaría, y yo no podría callarme.

Es una situación complicada, pero ahí entra los pensamientos de cada cual. Quizás te sentirias bien hablándolo con ella, es tu madre y te va a comprender y ayudar!!

[D.J.]

Ailec,yo hago lo mismo mis padres estan deseandolo,mi madre se muere por un chiquitin y mi padre quiere ser yayo ya,y cada vez que me sacan el tema les digo que no puedo que se conformen con ser abuelos de mis animales,yo creo que el dia que se lo digamos como no se lo esperan sera una alegria impresionante,en cambio mis suegros dicen que no quieren ser abuelos todavia, asi que tampoco se lo decimos ya tendran tiempo de asumirlo cuando les demos la noticia

[morena]

Yo como Ailec, lo queria mantener en secreto, pero se me estropeó.
Resulta que un dia tenia que ir al medico para que me recetase más ácido fólico. Fui con todo el cuidado pq resulta que mis padres viven en la misma calle del ambulatorio, vigilando para que no me viesen, aparcando la moto más lejos para que tampoco la viesen,.... entrando al medico con cuidado pq sabia que mi madre tenia hora tambien pero en principio la tenia más tarde que yo, pero le habia salido un imprevisto y la ultima noticia que tuve antes es q queria llamar para ver si le podian dar otro dia. Total, que llego al pasillo, giro la esquina y.... patapam! mi madre!!! y además de cara!! q no podia darme la vuelta y salir corriendo. No le habian cambiado el dia sino que le habian adelantado la visita.
Total que me dice: que haces aqui?? y yo: nada, es q tenia que venir a la pelu y como he llegado pronto me he pasado a ver si estabas por aki! y se lo trago!!!! jejejeje lo que pasa es que luego, iba pasando el rato, a mi se me iba haciendo tarde, ella tenia la visita 30 min antes que yo y que no pasaba el rato, yo todo el rato mirando el reloj, y ella que no hacia otra cosa q decirme: pero vete, que llegas tarde!!! Al final se lo dije: no me puedo ir pq tengo q entrar contigo a q me receten unas pastillas.
Me preguntó para que y se lo dije, que estabamos buscando bb. Le dije que guardase el secreto, que seria una cosa entre las dos, pero que va, creo que ya lo sabe medio pueblo. Que li farem!

[manu23]

Yo al principio tambien lo llevaba escondido pero tengo un caracter que se me nota a leguas mi estado de animo, asi que cuando nos dieron el batacazo despues de casi dos años y medio en secreto se lo tuvimos que decir a la familia mas allegada para que no nos preguntasen por el tema.

[ENYA]

Doncs en el nostre cas, la nostra familia saben que estem buscant bebé des de que ens vem casar i la majoria d'amics també .... perquè és clar jo tinc 35 anys i la majoria de gent ja intueix que vull tenir fills perquè els que em coneixen saben que a mi els crios m'encantennnnn!!! però jo crec que la gent és més prudent del que em semblava i la veritat és que passats els mesos ningú dels amics per exemple pregunta res perquè suposo que ja deuen imaginar que ens està costant....

els meus sogres, bé la meva sogra, havia fet algun comentari però jo la vaig tallar i s'han acabat els comentaris... les meves cunyades de tant en tant em diuen que quan arribarà el sobrinito....


`però els únics que saben que estem tenim problemes de debó i que ens hem ficat en reproducció assistida son els meus papis, la meva germana, la meva tieta i alguns amics i amigues meus....... bueno..... i VOSALTRES!!!!!!!!!!!!!!!!jajajajajajja!!!

abans em fèia molta cosa que la gent sabés que m'estic fent un tractament.... ara ja notant i depen de com em ve li explico o no però sempre a gent de confiança....

el meu marit diu que de moment no li vol dir res als seus familiars i tampoc amics..... i jo respecto la seva decisió... la meva sogra segur que diria que la culpable sóc jo.... perquè soc "vella".-.... bé un dia ja li va dir a la meva mare que a què esperava a quedar-me en estat... i la meva mare li va dir que erem joves i ens acabavem de casar i la meva sogra que pobreta és curteta com una mala cosa i no té cap mena de tacte li va respondre a la meva mare:

"bueno, no son tan jovenes... tu hija ya es vieja!!!"

jo tinc 35 i sóc 2 anys més gran que el meu home però suposo que em deu veure vella.... però les que em coneixeu... a que no sembla que tingui 35 anys??????

en fi! les sogres!!! son tremendes!!!

[manu23]

ENYA CARINYO YO NO ET CONEC EN PERSONA, PERO ET PUC DIR QUE AMB 35 ANYS NO SE ES VELLA, I EM SEMBLA QUE LA TEVA SOGRA ES UNA MICA COM LA MEVA ...

[pigada74]

nena, avui en dia amb 35 anys només és vella qui vol!!!!!! la meva germana va tenir la nena amb 36!! i la primera.
Vella es la que no té esperit per sentir-se jove, i tu amb 35 ets més jove que alguna amb menys anys que jo conec!!!!!!
Jo ho sabien la meva mare i la meva germana!!!! la meva germana per complicitat, i la mama perquè molt de tant en quant feia la pregunta de rigor "que no tens res per dir-nos" i com que jo sóc una mica el seu "ojito derecho" doncs no m'en vaig poguer estar!!!!

[morena]

jejejeje Enya doy fe que no aparentas 35 ni por asomo!!! si estas echa una cria!!!! chicas, a pasar de las suegris!!!! yo por suerte la mia es un encanto! Cada vez que Javi dice algo que ve q no me conviene a mi le dice: ehhhh deja a la chiquilla!!! jejejejeje

[ENYA]

mi suegra no es mala pero el problema es que está amargada.... yo siempre la veo así como de mala uva... siempre está a la defensiva.... en fin! pero como es la madre de mi marido.... menos mal que él no tiene mamitis y pasa bastante.....

menos mal que morena da fe que no soy un guacamayo lorito!! ajajajajajajaj!!!

[manumar]

Doncs nosaltres, a part de dues amigues meves i es clar, vosaltres, no ho sap ningú. I mira que la meva sogre no para, cada cop que anem a casa seva o ens veu ens en tira alguna, això ja fa com 5 anys i la dona no es cansa. Ah i també la meva avia, em va mig enganxar i com amb ella tinc molta complicitat pues li vaig dir que'm guardès el secret.

[Sibil·la]

Enya, amb lo formosa que ets i aquella et diu vella. La mare que l'ha salada!
ni puto caso!
jeje

Nosaltres no vam dir res. Tampoc vam tenir temps. També haig de dir que ja ens apretaven abans de casar-nos (si el dia que vam anunciar que ens casavem tothom es pensava que els diríem que estavem prenyats pq no es pensaven que ens casariem!). Dp del casament teníem l'excusa (real) de que havíem d'esperar 6 mesos abans de començar-ho a intentar (vam prendre profilaxis contra la malària al viatge de noces).
Però igualment els donàvem llargues, jiji.

[Niu]

Sibil.la, on vau anar de viatge de noces?
I vau esperar els 6 mesos?

[mariah]

El meu cas és una barreja dels vostres.

Jo a ma mare no li dic res. Més que res perquè no m'estigui tant a sobre. Desde que va morir el meu pare (fa 3 anys) que tinc la sensació que m'intenta sobreprotegir i a mi em carrega. Així que només falta que li digui que estem buscant un fill... no em deixaria en pau. Començaria: has de menjar més fruita o abriga't més o vigila no corris amb el cotxe... i coses d'aquest estil.
Em va enganxar prenent-me l'àcid fòlic però li vaig dir que era un complement vitamínic... no és mentida, oi?

La meva mare deu ser així (sobreprotectora) també perquè és gran, i aquí és on recupero el comentari de l'enya. Jo tinc 31 anys i la meva mare em va tenir amb 42!!! Ara no és taaaaant extrany però imagineu-vos en aquells temps. Per això ma mare no m'apreta ja que ella ha viscut la maternitat en una edad més madura i ho troba normal... tot i que jo sé que en el fons està desitjant ser àvia
Potser la teva sogra devia tenir els fills més joves i no deu ser conscient que les coses han canviat

I a la família del meu marit, doncs nosaltres, de viva veu, no els hem dit: estem buscant un fill, però com que sempre hem dit que un cop ens casessim ens hi posaríem doncs s'ho deuen imaginar.
Però no sé si són paranoies meves o què, però trobo que últimament la meva sogra em controla si bec alcohol o no. Jo crec que la pobra dona deu ser cauta per no preguntar però si fixa per si de cas...

[Laia]

doncs nosaltres no els vam dir res, però tb s'ho ensumaven pk sabien que ens agradaven molt les criatures i que en voliem de seguida, aixi que al casament ja tothom feia la conya, d'aqui a 9mesos ens veiem pel naixement......
i si, en 11 mesets l'Andreu ja era aqui!!!la veritat que vam haver de callar ben poc!!!

[Sibil·la]

Ailec, vam fer un safari per Kenia i un parell de dies de relax a la illa de Zanzibar. Bé, al final 6 mesos no vam esperar. Vam deixar de prendre precaucions al cap de 4 mesos i mig pq vam descobrir que 6 mesos era hiper-super-mega-ultra prudencial (ens ho havien dit a Girona) i que a tots els altres llocs, prospectes, web dels laboratoris, deia 3 mesos.

[maia]

[b][color=darkred]DONCS JUST QUAN EM VAIG CASAR LA MEVA MARE EM VA DIR QUE M 'ESPERÉS UN ANY, QUE EL PRIMER ANY DE MATRIMONI ERA EL MILLOR, VAIG PENSAR QUE ESTAVA BÉ ESPERAR-SE UN ANY, I BÉ JA HAN PASSAT 2 ANYS I 2 MESOS DE CASATS I RES I ARA ÉS QUAN EL MEU PARE S'HA JUBILAT I TÉ TEMPS A VEURE SI LI PORTEM FEINA AVIAT FARÉ 33 I EL MEU HOME 37

[crunchi]

Recuperem el post??? M'ha semblat molt interessant!!!!

Nosaltres no ho hem dit a ningu.... bueno, ningú ningú... . jo ho he dit a 3 amigues i a 3 de la feina.... es que les hores son llargues al curro i ens posem a parlar de la vida i al final vaig explicar-ho....
No m'importa explicar-ho, però contradictoriament no m'importa explicar-ho a gent que no em tenen suficient confiança com per estar tot el dia preguntant-me. És per això que no li he dit als meus pares ni a la familia. Els hi diré quan ens hi haguem quedat. Suposo que algo es deuen imaginar, pq ens hem casat, anem fent anys.... però com tampoc m'han preguntat obertament, jo tp he dit res. No vull sentir-me controlada ni ser la comidilla de la familia, que me'ls conec i son molt pesats....
I vosaltres, li heu dit a la vostra gent que esteu buscant????