M'HE QUEDAT AMB LES GANES...

[angaleta]

[karkinyoli]

Angaleta dona, no t'ho miris així, pensa que si els metges van prendre aquesta decisió devia ser perquè era la millor. De totes maneres, tampoc pots tornar enrere, o sigui que més val no torturar-se....
Si més endevant tens un/s altre/s fill/s, i tot està bé, podràs tenir l'oportunitat, ja ho veuràs.
Tinc una amiga que acaba de parir, i tan de bo li haguéssin fet cessària, perquè es va passar 27 hores de part i porta 40 punts d'episio, o sigui que no tots els parts vaginals són perfectes....
Molts ànims guapa, i espero que algun dia Girona et torni a enamorar, i no a engarjolar!!!!!

[lereika76]

Angeleta!! t'entenc perfectament. Això és el que em va passar a mi. I tu encara que al ser dos tenien excusa però l'ho meu.... Jo el vaig tenir en mig de festes de Nadal i no s'ho van pensar gaire en fer-me cesària. El vaig tenir per mútua i va venir la comadrona expressament al meu part perquè el vaig tenir a un hospilat tan petit que allà no hi havia de res. I quan la comadrona va veure que eren les 9 de la nit i que estava més verda k res. Va pensar aki no em passo la nit en vela i em van fotre una cesària en menos k canta un gallo. En serio en 20 minuts diu el meu home k li van donar el nen ben rentat i polidet. I amb mi no van trigar gaire més. No va donar temps ni de que arribessin els meus pares imaginat. Quan van arribar i van veure al petit van al·lucinar.

I el meu part idíl·lic amb el meu home agafant-me la maneta i jo apretant, com k no va ser. Ni tan sols me'l van deixar agafar als braços. En serio, ni li vaig veure la cara fins que no estava a l'habitació. M'el van acostar de costat i vaig veure un cos petitet lila i li vaig fer un petó sense tocar-lo ni res perque em deiem que l'havien de vestir i se'l van portar per preparar-lo el més abans possible, no fos que es faci tard. Ja et dic que en menys de 45 minuts ja estaben tots a l'habitació i la comadrona i la cirugiana van passar al moment, vestidetes per acomiadar-se k s'anaven a casa. Qué os parece???



CA FORTTTTTTT!!! el meu part va guanyar el record GUINESSSSSSS !!!!!

[judit]

Jo vaig tindre part vaginal però amb ajuda: fòrceps. I he de dir que, encara que no estic descontenta ... no és ben bé igual. No sé explicar-me. M'hauria agradat poder-ho fer sense ajuda però això em va "salvar" d'una cessària.
Angeleta, jo també crec que amb la cessària és perd la "magia" del moment, però hi han casos i casos ...

[Mònika]

EM SEMBLA QUE TOTES LES QUE HEM PASSAT PER UNA CESSÀREA ENS SENTIM MÉS O MENYS IGUAL, EL MOMENT MÉS MACO DE LA NOSTRA VIDA NO HAURIA DE SER EN UN QUIRÒFAN, SOLES I SENSE PODER ABRAÇAR EL TEU FILL!

[angaleta]

[MERX]

Jo vaig tenir un part de mes de 15 hores i al final van fer servir forceps i la veritat el record del meu part es molt traumatic la meva parella i jo estavem ploran de pena e impotencia no estic gens contenta del meu part i no va ser res de somni ara quan escolto a les meves amigues que diuen res molt be i amb epidural cap problema ... a mi l'epidoral no em va fer efecta em van punxar 3 cops per res un part traumatic aixo va ser el meu part.

[lereika76]

Noia, en serio k t'entenc. A mi em passa justament el mateix. Em va fer molta ràbia. Molta. Per una part qerquè vaig triar aquella me... d'hospital que no van voler esperar a que em poses de part, en serio. Jo vaig conéixer el foro després de tenir-lo i quan llegueixo els parts m'adono k no em van deixar ni tenir les contraccions. Ningú em va dir això és normal has d'esperar. Jo portava amb contraccions des de les 3 de la tarda i a les 8:30 ja stava a l'hospital sense dilatar ni res. Em podríen haver dit que em fiqués a la banyera k a veure si em relaxava. Però van pensar a aquesta la fem tornar i d'aquí unes hores la tenim aquí donant la nit i haver de venir expressament, millor que li fem una cesària i que ens deixi tranquil·les la nit. Això és el que sento. I tema nen!!! em va fotre tant no poder agafar-lo. Se'l van portar volant. Ja et dic que el meu home s'eperava fora i en 20 minuts li van donar el nen ja rentat i tot. Buffff!!!!

I com k van anar tan per feina em queda que no m'ho han fet bé, no sé...
Justament a sobre del tall tinc com una petita muntanyeta i noto els punts que hi ha dins al tocar-ho. El ginecóleg al que anava, com és dels mateixos que la comadrona, en les revions posteriors li explico per saber si això marxarà i sense mirar-me em diu que fes gimnàstica. Però que tindrà a veure la panxa amb els punts de dintre???

[nyiguinyogui]

Hola noies,

Crec que idealitzeu massa el part vaginal, però no es culpa vostra, es culpa de la cultura, que tothom et diu que un part es el mes meravellós del mon i de fet és cru, es cru com la vida mateixa.
Les que heu parit per cesària heu tingut un part tant bo com les altres, no us penseu que us heu perdut res meravellós ja que no és així.
les que diuen que han tingut un part superfantastic i megaxulu, simplement ... no m'ho crec. Pot ser amb la perspectiva del temps ho idealitzen.

I us puc dir que el naixement d'un fill emociona, però jo em vaig emocionar molt mes quan me'l van portar a l'habitació i se'm va enganxar al pit per primera vegada que en el moment del part que ja tens prou feina a empenyer, i un cop te'l posen a sobre et falta l'alè i plores més d'esgotament que d'emoció.

Lo fantàstic que parir no es el moment del part, és el producte, és la suma de moments que us regalarà el vostre fill cada dia. El seu primer Mama, el seu primer somriure de veritat, i el segón, i el tercer, i ... això si que emociona i res no es pot comparar.

No, no us heu perdut el millor del part !

[Martona]

Hola a totes!

Una altra amb cesària posiblement innecesària
Jo amb el temps ho he anat païnt, però hi han hagut èpoques en que he estat bastant obesessionada amb aquest tema. Bàsicament perquè ara estic més informada i m'he arribat a sentir culpable de no haver-me posat farruca i seguir amb la meva dinàmica de part, tot i que fós lenta a rabiar (petit incís per dir-vos q era dia 8 de desembre, festiu i en plè pont de la puríssima...amb tot elque això comporta
A mi se'm va fisurar la bossa, amb lo que vaig trencar aigures, peò d'una manera molt poc espectacular (tant que no vaig anar a la clínica fins al matí següent) i no tenia ni una punyetera contracció... allà et diuen que hi ha un gran risc d'infecció (en aquest cas em pregunto perquè em van fer TANTS tactes ) i que el part ha de començar ja: oxitocina a sac, ara anem massa ràpid, ara ralentitzem, ara va molt lent, ara et posem una mica d'epidural xq la nena no baixa (hi ha nens que no baixen fins a l'expulsiu, ara ho sé), hores i hores, a mi que em vé vomitera, no em deixen moure...etc. I clar, després de tot això i amb la comadrona talandrant-me psicològicament amb el rotllo de que "no anem bé, això no avança...", vam acabar com vam acabar, amb cesària perquè suposadament l'Emma tenia el cap mal posat, no baixava i seria un part molt complicat. A mi em feia més por un part amb fórceps (x la nena) q la cesària, però ara tinc aquest sentiment de pèrdua que comenteu.
Per sort si la vaig poder tenir amb mi rapidament.
En fi, per la propera ho mirarem de fer millor

Ànims a totes i una abraçada!!

[Visitant]

Ràbia!
quin problema tenien els teus fills perque s'els haguéssin d'endur corrents???? Qué injust! quan deixaran de tractar-nos d'aquesta manera?
Jo ho tinc clar quan hi hagi moguda, merder, denuncies... si et diuen que t'els donaran que t'els donguin i si no que no t'ho diguin!
cony! que no és cap joc!

jo t'entenc perfectament. El meu cas va ser una mica diferent perque es va avançar el part dos mesos. Em van proposar esperar a que la nena fos més madura i intentar un part natural tot i venir de natges però l'endemà van haver de córrer. Quan veus que és necesàri tu ets la primera que vols que tallin i que t'el treguin. Però tot i axí va ser tan estrany!
Crec que ho posava a la crònica. Em vaig sentir com si m'haguéssin abduit.
Un llum enorme, el fum que sortia del làser que tallava la meva carn... i la petita Cloe que semblava volar pels aires quan se l'enduien. Ah! i les llàgrimes que no paravan d'entrar-me a les orelles.
Per sort el seu pare la va poder agafar un cop el neonatòleg va comprovar que respirava i estava bé.
Però jo no.
Suposo que us feu càrrec del buit que et queda quan ja no tens el bebé a la panxa però tampoc és amb tu.
D'una banda entenc perfectament que era necesàri i justificat.
Però de l'altra... recordeu les lluites que tenia per trobar algu que m'assegurés el part natural? no em sento frustrada però sento com si em faltés alguna cosa.
Heu vist una peli que es diu princesas?
la Caye diu que sent anyorança d'un novio que no ha tingut, que la va a buscar a la sortida de la feina...
És curíós com pots anyorar coses que no has viscut.
Jo anyoro el meu part natural, animal, instintiu...

potser algun dia.

[Visitant]

us entenc, a mi si m'haeguessin fet cessaria que jo hagues considerat innecessaria també m'hagues fet molta rabia. per aixo crec que es molt important informar-se bé dels hospitals, quina filosofia tenen.

nyiguinyogui, jo tinc moooolt bon record del meu part. i no tinc cap necessitat de mentir. clar que fa mal, pero la intensitat del moment i l'emocio poden molt mes.
i quan tu mateixa t'acabes de treure el nen i ja l'agafes i te l'acostes, l'olores, el mires, l'abraces i tel poses a la teta aixo no te preu. per mi no te ni comparacio amb que en 10 mn tel treguin i adeu. ho trobo tan fred i tan poc emocionant. a veure clar que tb es un moment unic pq neix el teu fill, pero no es el mateix.

a veure jo no vaiog viure com aixo que dieu d'estar parint donant-li la maneta al meu home, sino mes aviat regirant-li i destroçant-li el braç, pero la imatge de quan tens la nena sobra meu, enganxada encara a mi pel cordo i amb en lluis abraçant-nos plorant de l'emocio no te preu i no crec que pufuis aconseguir-ho amb una cesaria, basicament tb pq als hospitals no col·laboren gens a que puguis viure de la millor manera aquest moment.

nyiguinyogui si que estic d'acord amb tu, que tb es molt emocionant el primer somriure i tots els que et fan cada mati, i la seva cara quan ens veuen. jo no vaig plorar al part, pero despres molts cops he plorat d'emocio.

[lereika76]

Totalment d'acord amb tu Julieta!!!

[lala24]

Jo també he tingut una cesàrea i sí, no és el que jo havia somniat... estava sola a quiròfan, sense el meu marit i privant-li d'aquell moment màgic del primer contacte del seu fill amb el món i amb els pares, això és el que em va saber greu. Jo volia (i vull) el millor pel meu nen i si el millor va ser un part quirúrgic, doncs ho accepto. He de dir que va ser més fàcil perquè tant el ginecòleg com la infermera que em porten em parlaven constantment, em feien part activa de la intervenció i van ser més que carinyosos abans, durant i després de la intervenció. Estava mig atontada i no vaig veure bé al nen, se'l van endur ràpid i el pare el va veure uns segons només... Jo tot ho dono per bo, l'important és que està amb nosaltres i que ens ha omplert de vida i d'estimació profunda, la seva arribada al món ha estat meravellosa sigui com sigui. Jo no visc amb pena el record de la seva arribada perquè hi ha moltes coses que em compensen minut a minut de la anècdota d'haver passat 20 minuts sola a quiròfan.

[Ítaca]

Jo us explico el cas d'una amiga meva q va parir el febrer passat... Ella abans de parir tenia claríssim q volia un part vaginal, però q tampoc es faria mala sang si li tocava cessàrea (jo tinc pànic al dolor, i sempre he dit, q si mai m'hi quedo, q preferiria cessàrea, encara q sigui una cosa molt freda.... ja veurem què passa si mai m'hi trobo...).
Total, q aquest cap de setmana vem estar amb ells i ens va explicar el seu part... diu q les va passar piiiiiiiii, i q si mai en torna a tenir un altre (abans tenia claríssim q en tindria 2 i ara, doncs no ho té gaire clar....), ja en parlaríem. Ens va dir q el seu part hauria d'haver acabat en cessàrea, pq el nen venia creuat... El seu ginecòleg, quan la va veure (ja portava la epidural i tot), li va dir q l'única forma de treure el nen era deixant passar l'efecte de l'epidural i q ella anés empenyent per veure si el nen s'encaixava... diu q va tenir molt, molt dolor, q va ser una estona interminable, i q ho va passar FATAL! Finalment el nen es va encaixar, li van tornar a posar l'epidural i va poder parir..... però quan ens ho explicava, pobra... em deia, noia, em sembla q si m'hi torno a trobar directament cessàrea, pq va ser horrorós (dins de lo maco i màgic q ha de ser el moment de parir, clar).

[nuvia]

Jo no he passat cap part ni cessaria (de moment, doncs no falta gaire), però us he d'explicar aixo, ho necessito.

Resulta que fa com 7 setmanes que no em fan cap eco, i ja estic de 33. I tinc la sensació que tinc la nena posada de natxes, pq noto un bulto molt gran a sota de les costelles de la dreta, crec que el bulto és massa gran pq sigui el cul o les cames.
Penso que si ja no està en posició cefàlica, dubto que s'hi posi, les llevadores em diuen que estigui tranquila que en qualsevol moment es pot girar, però soc infermera i conec la realitat, i aquesta és una possibilitat molt i molt petita.
Si no es gira m'hauran de fer cesària i estic molt espantada, molt espantada, i al llegir-vos (sobretot a l'angaleta), les pors s'han fet molt més groses............

El meu home em diu que em tranquilitzi que segur que estic equivocada......... i jo em sento impotent, mala mare, de no saber com tinc a la meva filla posada dins meu............

Només toca esperar al 11 d'abril que m'han de fer la ultima morfologica, i a resar pq estigui ben posada.
Vaig intentar canviar l'hora i em van dir que tot estava plé (clar, amb la semana santa pel mig). Es tant injust. L'altre opció seria presentar-me a urgencies amb alguna excusa i sortir amb la Eco sota el braç, però tampoc ho vull aixo, pq ja hi vaig haver d'anar prou a urgencies al principi de l'embaraç.........

Perdoneu pel rollo.

[Martona]

Nuvia, abans de res tranquila que el més important és que la nena estigui bé! Sé que això és fàcil de dir però realment el teu estat d'ànim és fonamental..
Fa un temps hi va haver algú q va preguntar sobre la possibilitat de fer una versió externa (girar a un bebé de natges a la panxa), et poso el post xq allà hi havia consells de postures que pots fer per a ajudar a la nena a donar la volta. Això sí, tenint en compte que encara no sabem segur si està de cul!!! Però com que són inoques potser et puguin servir...
Una abraçada

http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php ... t=versi%F3

(extret de respostes a preguntes del fòrum apoyocesareas.org, en el seu dia li vaig enviar en un privat a la txurumbelis):

Por al menos 15 minutos, varias veces al día, ponerse en el suelo en cuatro patas y arquear la espalada hacia arriba (como un gato) y luego soltar. Y luego quedarse en esa posición, pero con los brazos cruzados en el suelo, y con la cabeza apoyada sobre ellos, manteniendo la espalda "recta" (o sea que no forme una U). PAra levantarse que gire sobre su lado izquierdo y se quede allí unos minutos. La gravedad hace que la espalda del bebé (más pesada) se ponga en la parte de adelante de la madre y da más espacio para que el bebé gire.

Hacer visualizaciones de que el bebé se mueve y hablarle y explicarle por qué es importante que se mueva, incluso tocarse la barriga y girar las manos como si lo moviera (OJO: sin hacer ninguna presión, NO va a moverlo ella, esto sólo lo puede hacer un experto. La idea es "mover" la energía.)

Nadar repetidamente en una piscina boca abajo facilita que el bebé rote, pues no tiene que ir contra la gravedad.

Poner una bolsa de guisantes sacada del freezer en la cabeza del
bebé a ratos y un paño tibio en la zona del culo, como no les gusta el frío en la cabeza algunos se mueven.

También ponerles alguna música suave primero donde tiene la cabeza y bajarla poco a poco para que se interese en rotar. Igualmente, varias veces al día.

(Algunos enlaces sobre bebés de nalgas: http://www1.ttcn.ne.jp/~ramona/breech_of_trust_1.html
http://www.breechbabies.com/
http://www.aims.org.uk/jnlaut98b.htm)


Esto es para todas las embarazadas durante el último mes y medio (primipara)o el último mes (multíparas):

Sentarse siembre con las rodillas más abajo que la pelvis (con el tronco un poco hacia adelante). O sea, no usar silla para reclinarse ni una mecedora, por ejemplo. Si es necesario usar un cojín para subir la pelvis.


Mantener las piernas abiertas al sentarse (nunca cruzarlas) para
permitir más espacio en la parte baja del útero y que la cabeza esté más cómoda.

Dormir o descansar de lado (preferiblemente el izquierdo) y no de espaldas.

Adoptar la posición de cuatro patas (o gato) para fomentar que la espalda del bebé se ponga en la parte de adelante de la barriga de la madre y la cara mire hacia la espalda(posición anterior).

[Aqualata]

Una altra amb cesària, i amb les il.lusions trencades.......
Quan em va n dir que la nena encara no estava encaixada amb 35 setmanes, ja em vaig fer el càrrec que em farien cesària programada, però gràcies a exercicis i consells de la llevadora, es va col.locar a la setmana seguent, estaba encaixada cap avall, tot perfecte...........
Ja em van assegurar que de cesària programada res.......
Total, que l'última setmana d'embaràs em detecten preeclampsia i al dia seguent de cumplir les 40 setmanes m'ingressen per provocar part, desprès de 20 hores, dilatada de 3'5 cm, amb febre de més de 38'5º la nena amb taquicardies i jo que estaba fins els ovaris d'estar allà lligada, que nomès em volia aixecar, però no em deixaven perque havien de controlar la nena...... em diuen que em fan cesària pel nostre bè...... jo vaig acceptar perquè la vida de la meva filla corria perill.........
Però em va quedar un regust molt amarg........... a sobre em vaig adormir mentres me la feien i l'anestessista em va donar copets a la cara, per despertar-me quan me la van ensenyar, la vaig veure de passada, no me la van posar a sobre i em va saber tan de greu!!!!!!
Tinc moltes ganes de que el pròxim part sigui tan natural com pugui, encara que m'hauré de vigilar molt l'embaràs per la preeclampsia, perque diuen que em podria tornar a passar.............

[nuvia]

Nuvia, abans de res tranquila que el més important és que la nena estigui bé! Sé que això és fàcil de dir però realment el teu estat d'ànim és fonamental..
Fa un temps hi va haver algú q va preguntar sobre la possibilitat de fer una versió externa (girar a un bebé de natges a la panxa), et poso el post xq allà hi havia consells de postures que pots fer per a ajudar a la nena a donar la volta. Això sí, tenint en compte que encara no sabem segur si està de cul!!! Però com que són inoques potser et puguin servir...
Una abraçada

http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php ... t=versi%F3

Gracies Martona, conec la maniobra, però crec que a l'hospital on pariré no la fan.

Els exercicis, merci, també els conec, però de moment no els he practicat, doncs encara no és segur.

Jo ja li parlo i li vaig dient, oi que aixo és el culete'??? Ui que culona la meva nena, però no sé, no les tinc totes, jo li vaig dient que s'ha d'anar preparant per sortir.

Va a dies, hi ha dies que penso que no, que es el cul, que ha de ser el cul i d'altres (com ahir al vespre) que era un bulto tant gran i tant dur, que li vaig dir al meu home, que es aixo??' i ell directament contesta: el cap!!! i jo: ja, però ja hauria d'estar en posició!!!!!!!!!!

Gracies pels anims!!!!!!!!!!!

[nyiguinyogui]

Hola Nuvia,

El metge t'ha dit que està de natxes? T'ho dic per que jo també notava el bulto gros abaix i em pensava que era el culet, n'estava segura, però a la revisió de les 35 setmanes el metge em va dir que el que notava era el cap que feia pressió, i que estava ben col·locat!