RELACIÓ AMB LA PARELLA DESPRES D'UN FILL

[Visitant]

Hola noies,
doncs us volia preguntar com ha canviat, o no, la relació amb la vostra parella arrel del naixement del primer fill.

tot continua igual? esteu encara més enamorades? o hi ha mes bronques que mai?

es que nosaltres em sembla que estem pitjor que mai. a veure que mai hem sigut una parelleta de romantics, i cada un sempre ha fet la seva vida,no se si te a veure que ens hem conegut cap als 30 i cadascu ha seguit fent la seva, o que es que som aixi. pero clar jo ara m'he trobat que no m'ajuda gaire amb la nena i aixo que era ell que volia un fill, i clar doncs em passo el dia emprenyada amb ell.
el que us eia abans tb m'emprenyava, no tant sovint, pero clar, doncs quedava amb algu i feiem unes cerveses reiem una mica i ja sem passava, pero ara ja no puc.

[cocosong]

Ai nena... Que estem força igual! Nosaltres no ens barallavem mai i ara semblem gat i gos!!! Estem força malament i jo a les nits no puc més, per un costat l'home i per l'altre la nena que tots dos necessiten de mi i jo que vull estar una mica tranquila i no hi ha maneres.

El meu home està encantat amb la nena i fa tot el que li dic però sempre tinc que manar-lo jo i això m'enprenya molt!!! L'altre dia li vaig dir que ja estava bé, que ell havia de saber quan s'ha de banyar la nena i no tenir que manar-li jo i avui l'ha banyada sense dir-li res. És un exemple...

Crec que el millor es dir-li clarament i tot i que sempre serà més feina per la mare, està clar,ells s'han d'implicar al màxim tu...

[mamarnau_tgn]

mas de lo mismo
el repartiment de les tasques domèstiques i lacura del nen son el tema estrella per tirar-nos els plats pel cap
i normalment la cosa peta el cap de setmana i és una merda pq et passes es dos unics dies lliures de morros
pensa que jo tinc ganes de tenir-ne un altre l'any que ve i em va dir que no estava preparat (jo vaig pensar que no hi estava per la feina que se li venia a sobre, ja que amb un altre bb, el gran l'hauria de tenir més ell) i quan li vaig preguntar pq deia q noe stava preparat si ja en tneia un, de fill, em va dir això, que no ho estava per la feinada que li vinf¡dria a sobreeeeeeeee
espero que vagi recapacitatnt

[Visitant]

mamarnau_tgn,
nosaltres tb estem emprenyats principalment els caps de setmana, fot una rabia!!

[Marta_fp]

Amb catorze anys d'estar amb el meu marit n'hem passat de tots colors. Normalment és ell el que està de mal humor perquè treballa molt. Quan va néixer la Mariona vaig ser jo la que va passar una època de mol mala llet, pel cansament i la falta de son, suposo. Ara hem tornat a estar com sempre: ell ve tard a casa i s'empipa de tenir molta feina i no poder ser més bon pare i més bon marit, però no canvia. Quan està a casa és molt treballador i per això no ens barallem.

Jo trobo a faltar sentir-me estimada, no com a mare, sinó com a dona. Des que em vaig quedar embarassada, que quan li estirava el coll i li posava llavis petoners per demanar-li un petó i me'l feia a la panxa, que ja vaig veure que res seria com abans.

En fi, si no fos pel tema afectiu, tot seria com abans.

[sol]

JULIETA YA TE LO DIJE EL OTRO DIA, ES UN TEMA QUE A MI TAMBIEN ME TIENE UN POCO PREOCUPADA:
MI MARIDO Y YO TENIAMOS UN MATRIMONIO PERFECTO DONDE CADA UNO HACIA LO QUE QUERIA CON LA TOTAL COMPLICIDAD DEL OTRO, A VECES NOS ENFADABAMOS, BASICAMENTE POR TONTERIAS DE LA CONVIVENCIA ,PERO ES LO QUE TU DICES ME IBA ACASA DE MI HERMANA CENABA ALLI DESPOTRICABA UN RATITO ME REIA, FUMABA UN PAR DE PITIS Y PARA CASA NUEVA!!!!!!!!!!
DESDE QUE LA NIÑA HA NACIDO ME SIENTO COMO PRIVADA DE ESA LIBERTAD QUE ME HACIA FELIZ Y NECESITABA PARA FUNCIONAR, YA QUE LA NIÑA REQUIERE DE ATENCION CONSTANTE, SISCU NO AYUDA MUCHO, EL SI EN CIERTA MEDIDA SIGUE CON SU VIDA ANTERIOR, Y YO ME SIENTO FRUSTRADA, ENFADADA,CANSADA Y MUY MUY DIGAMOS ESTAFADA CON LA SITUACION!!!!!!!!!!!!
CONSECUENCIA: ACABO SALTANDO A LA MINIMA CASI SIEMPRE CON RAZON PERO EXCEDIENDOME EN LAS FORMAS..........

HE PASADO DE SER SOL, LA ESPOSA ENROLLADA, COMPRENSIVA, DIVERTIDA, OPTIMISTA Y MUY LOCA.................... A UNA VIEJA BRUJA!!!!!!!!!!!!!!! Y NO CREAS QUE AUNQUE NO ES MI CULPA, A MI TAMBIEN ME FASTIDIA QUE NO VEAS!!!!!!!!!!!

[Trastu]

juasjuasjuuuuuuuuuuaaaaaaaaas!!!
perdoneu ue rigui però... és que em sembla que estem totes + o - igual...
El meu home sí que ajuda, i molt, però he de dirigir-lo tota l'estona i això és esgotador... L'altre dia ja li vaig dir que com podia ser que ell no veiés les coses que s'han de fer... banyem a la nena? (la banyem cada dia a la mateixa hora!!!) on és això o allò? (que no viu a la mateixa casa que jo ell o ké???) Què compro? (però si la nevera té teranyineeeeeeeeees!!! Compra de tot, home!!!)
És un canvi de vida total... i clar, com que acabo els dies rebentada, de sexe res de res! Pobret... i això que en tinc ganes eh??? Però no puc amb la meva ànima...
A més, sempre intenta que coli alguna escapadeta: et sap greu si vaig a esquiar??? Puc anar a fer un kinto? (un rera l'altre, és clar??) I això em fot molta ràbia per que en aquests moments sembla que la nena sigui només meva i jo m'hagi de quedar "castigada" a casa mentre ell se'n va de catxondeyu... no et fot??? Pos no! Aquí amb mi i la nena que et necessita, coll...ns!!! Hombre ya! Kagüentó! M'encenc sols de pensar-hi... I lo pitjor, és quan ens enfadem al vespre i ell ho fa servir com excusa: "a sí? t'enfades? pos m'en vaig al bar a veure si quan torno estàs més trankila..." NO ET FOOOOOOOOOOT!!! Sort que al final no hi va... sinó sí que li monto un pollo ketekaks!!!

[D.J.]

En mi caso ha sido al reves,no se porque,desde que nos casamos con todos los animales en una casa,esto era una jungla,el no me ayudaba y cada dos por tres pelea,pero desde que ha nacido la niña,y no se el porque y eso que el esta mas horas fuera trabajando,pero la casa esta bastante bien,hablando con el un dia me dijo que el no veia lo que tenia que hacer que le mandase y vamos dicho y hecho,la niña es exclusividad mia, el no se atreve a nada(la excusa)pero a mi me da igual y lo hago encantada mientras me ayude en otras cosas.
Tambien ayuda el hecho que ahora voy mas a mi bola,toooooodooos los dias voy a casa de mis padres a comer y me paso la tarde con ellos bueno con mi madre y mi hermana que mi padre trabaja y antes estando aqui al lado solo los veia una o dos veces a la semana y esto ami me ayuda muchisimo,no tengo prisas y siempre estoy preparada para fiestas y no me da pereza nada.
Tambien ayuda y quizas sea el motivo que deje de trabajar,vamos que soy una maruja en toda regla y aunque en septiembre quiero buscar algo de media jornada o asi,hemos llegado a la conclusion que este era el problema y que el afortunadamente piensa como yo primero la niña y luego nosotros.

[mireiafor]

Hola noies,

nosaltres vam tenir la nostra primera filla quan ja portàvem onze anys visquent junts, i fins aleshores estava com totes vosaltres: feliç com una perdiz, amb algunes petites bronques sense importància de tant en tant.

Però vet aquí que neix la nena i de sobte comencem a xocar per tot. Mirant cap enrera crec que els nostres problemes venien de la forma diferent d'enfocar l'educació dels fills, heredada del que cadascú havia viscut a casa seva. La seva mare era capaç d'estar dues hores tirada per terra jugant amb camions mentre intentava que mengés alguna cosa, i la meva et feia menjar la sopa sense aixecar de la taula, tant si se t'havia caigut la gasosa sense voler com si hi havies vomitat. Ens vam haver de reajustar. Jo vaig acceptar que m'equivocava amb l'excés de disciplina, però ell va haver d'acceptar que les nostres diferències les arreglàvem en privat. Un cop passat això: OLI EN UN LLUM!!! Però que consti que no va ser cosa d'un dia eh?? mesos i mesos d'identificar el problema, atrevir-nos a parlar amb claredat i tenir els nassos d'arribar a un acord incòmode per tots dos (perquè ningú es va sortir del tot amb la seva i tots dos vam cedir una mica). La nostra millor fita ha estat complir-lo i respectar-lo!!

S'ha de tenir en compte que la nostra filla ja és més grandeta, que no depén tant de nosaltres, o sigui que tornem a tenir el nostre espai i una mica de llibertat, vaja que HI HA ESPERANÇA!!!! Nosaltres d'aquí res tornarem a estar liats amb nits sense dormir, bolquers i mil coses més. ENS HAURÀ SERVIT L'EXPERIÈNCIA D'ALGUNA COSA, O TORNAREM A CAURE EN BATALLES QUE NO FAN RES MÉS QUE DESGASTAR LA RELACIÓ???? La resposta la tindré en unes 10 setmanes!!!!

[helfa]

Pues en mi caso el echo de haber tenido el niño nos ha unido mas aun si cabe. No se si tiene que ver que llevamos muchos años juntos y a lo mejor nuestras vidas necesitaban un cambio o no se, pero la verdad es que estamos muy bien. Tambien es verdad que yo soy una persona que cede bastante pero vamos, no me puedo quejar, el ayuda bastante con el niño y tambien esta mucho por mi.

[dacar]

Hola noies, us entenc perfectament, durant un parell de mesos arribava cada dilluns al matí a la feina amb els ulls inflats de plorar, o bé molt trista perquè, per variar, m’havia enganxat amb en David, i sempre pel mateix tema.......... les coses de casa i l’atenció a la nena, no sé si us servirà però us explicaré com ho hem arribat a solucionar en gran part.

Durant els mesos de baixa maternal, me’n vaig fer càrrec de tot, nena, casa, logística, etc. Per ell la vida continuava igual, s’estimava a la nena (no ho dubto) però com ella era un bebe i no feia cap gràcia, ell carinyosament li deia hàmster, jo li insistia en que estigués més per ella, que li parlés, li fes carantonyes, i ell que total perquè si no se n’entera. Havia dies que arribava a casa i em deia, tinc unes ganes de que vagis a treballar i et treguis aquest xandall.......... aquesta frase l’odiava.

Això si des del primer dia vaig obligar-lo a banyar a la nena, a l’arribar ell de la feina, fos l’hora que fos. Ja fèiem la conya quan passava per la porta de casa, perquè jo li deia a la Laia: mira qui ha arribat ...l’home de la banyera!!!!!!!! i així li va quedar el nom, però era ben bé l’home de la banyera, perquè posar-li la crema hidratant ja feia falta que vingués la senyora de les cremes, o sigui jo, perquè a ell li fa molta angúnia el tacte de crema. Hi així van passar les setmanes de baixa per maternitat.

Al incorporar-me a la feina, vaig exigir l’hora de lactància, no vaig donar opció, vaig anar a parlar amb el jefe i li vaig dir, per llei i fins els nou mesos puc treballar només 7 hores i així ho faré (des d’aquell moment m’he sentit molt apartada i despreciada a nivell professional, però això és una altre tema). Jo abans treballava 10 i 11 hores diàries, més les 3 de viatges fins a casa i dinar. Tot i així, amb la hora de lactància la peque havia de passar 10 hores a la llar. Però era jo qui la deixava al matí i qui la recollia a la tarda. Amb el peu enganxat a l’accelerador............la vida d’ell continuava igual......i jo ja m’havia incorporat, em llevava a les 6 del matí per atendre a la nena (llevar-la, donar-li la papilla, vestir-la i dur-la a la llar), a ell i fer-me el dinar, al vespre la banyava ell, i jo li posava la crema, la vestia, li feia el bibe i l’adormia, després el sopar i arreglar la casa, i quan ja no podia més i necessitava ajuda li demanava i la majoria de les vegades sentia la frase: és que estàs pels meus ossos a veure que faig i deixo de fer, estic cansat que m’ordenis que haig de fer, i coses semblants....... que passava el cap de setmana, doncs més del mateix però accentuat i amb més mala llet, perquè ell necessitava el cap de setmana per descansar perquè treballa molt entre setmana...........i jo? no, pas, gens........... per tant cada cap de setmana bronca

Un dia em vaig plantar i vaig decidir fer un planing en un full d’EXCEL i penjar-lo a la cuina a la vista de tothom, de tasques diàries (casa i nena). del tipus:
dilluns....................divendres dissabte diumenge
6:30: llevar a la nena
7:00: fer papilla i donar-li
7:30: vestir-la
8:00 portar-la a la llar
12:00 papilla de verdures
17:00 papilla de fruites
20:00 banyar-la
20:15 vestir-la
20:30 fer bibe
20:40 donar-li bibe
tot el dia: recollir cuina

i anar omplint amb color diferents (un per ell, un per mi i un per la llar) a qui li corresponia fer cada cosa. Repartint-ho a parts iguals. Amb un paper adjunt que explicava com fer cada papilla, quantitats, minuts de microones, com fer un bibi, etc....

d’altre banda al quartet de rentar vaig penjar un altre planning, que repartia les rentadores a fer casa els caps de setmana, blanc, color, nena i llençols. de manera que ens toqués a cadascú fer-ne dues, amb les següents assecadores i plegar roba. I evidentment les instruccions de programes i detergents a posar-hi a cadascuna.

Podeu riure, era com tornar al cole amb horaris i assignatures,............fa gràcia, el resultat va ser:

la primera setmana feia tot el que li tocava amb morros i jo m’obligava a seure al sofà i tancar la boca per no criticar la seva manera de fer a desgana (va ser durillu, no anar darrera seu i ordenar i criticar-li res) i veure coses que no les feia del tot bé, però com a mínim les feia

la segona setmana es va donar compte, que la feina existia i que era durilla, i jo duia fent allò molts mesos, sufriendo en silencio com les almorranes, i la tercera setmana ja no vam haver de fer servir el planing a rajatabla, les tasques de la casa es van repartir de manera sistemàtica.......


per mi el que va ser més genial, va ser el primer dissabte a les 7 del matí quan es va despertar la peque i estar al llit, donar-li un copet i dir-li, cariiiinyuuuuuuuuuuuu et toca a tu fer-li la papilla!!!!!!!!!!!!! aixeca’t que jo em quedo al llit


avantatges: s’han acabat els mals rotllos els caps de setmana

“inconvenients”: ara la meva filla té una papitis que no se l’acaba, com ara el seu papa està més per ella.........doncs ni us ho explico i a ell li cau la baba perquè la seva nena ja fa gracietes i li en fa a ell, per tant i totes les hores que jo li he dedicat, que, eh? son celitos de mama.......ji,ji,ji

al gener ja m’ha acabat l’hora de lactància, i no ha hagut més remei que ell entri dos dies més tard a la feina............com ho vaig fer després de moltes discussions?: FENT UN NOU PLANNING d’horaris de portar i recollir a la nena al cole..................ji,ji,ji.......i ara tot funciona, bé gairebé tot, perquè evidentment sempre va sortint la frase...............és que estic cansat, avui a la feina............i jo pues oidos sordos,......uyssssss quin vent que fa i la teva nena va cagada ah! i possa-li cremeta després de banyar-la...........juas, juas, juas........

[mamaarnau]

Doncs nosaltres tenim moltes més bronques que mai, portem 5 anys visquent junts. Els primers mesos de néixer l'Arnau molt bé, el maromo s'encarregava de la casa, s'oferia a quedar-se amb el nen una estona per a què jo sortís a fer un volt o em relaxés. Pero todo lo bueno se acaba... Desde que estic d'excedència tot és cosa meva: el nen, la casa, la compra, les nits... I a sobre si li dic que es quedi un moment amb el nen perquè haig de fer alguna cosa, com estendre una rentadora, o anar a cagar!, sempre de morros, a part que per ell ocupar-se del nen vol dir posar la tele o la Playstation i si l'Arnau vol mirar bé, que plora, també bé.. Per suposat tampoc sap ni on és la roba de l'Arnau, si ha s'ha cagat, si li toca menjar...
Els warriors s'han reduit molt.. jo sincerament estic esgotada, i quan ens posem per feina el detecta-kikis com diria la MontseMu es posa a plorar... Estic encantada amb el meu fill i no el canviaria per res, però també és veritat que trobo a faltar la vida de parella, sortir a les nits, la feina...

[cabreta]

AH PERO HI HA UNA RELACIO????
JO NO LA VEIG!!!!!!!

ostres em pixo perque estem totes igual!
DJ jo quan estic a casa (a catalunya) tambe disfruto molt perque tinc a ma mare i tot aixo... pero aqui ho haig de fer jo tooooooooot i es un xic pal

nena on es aixo? nena, que te gana? s'ha fet caca?
Aquestes preguntes em treuen de polleguera

i durant el cap de setmana doncs morros... perque ell no va a la feina i clar necessita relx (esquiar, estar a fora, anar a pendre algo...)
i jo???????????

jo soc una anti-maruja i es un pal perque se'm cau la casa a sobre...
uf no se perque ser mare ho entenen com ser maruja NO HI HA DRET!!!!!!!!

[brisca]

[Visitant]

SOL,
el que expliques es exactament el que em passa. jo tinc raó pero com que gasto tan mala llet m'excedeixo molt amb les bronques.

l'altre dia diumenge teniem calçotada, doncs jo havia pensat abans de la calçotada anar jo SOLA a fer un cafe i llegir el diari. doncs m'estava dutxant i tal i en lluis diu marxo un moment que he de fer unes coses, em vaig posar com una boja, que de què nava, que nomes pensava en ell, que jo mai tenia ni un moment.... i em vaig emprenyar i no vaig anar a la calçotada, de que em va servir? de res, a casa amb la nena mentre ell tan tranquil menjant calçots amb els amics, que quan van preguntar per mi els diu que no tinc un bon dia.
en canvi si li hagues dit no, que jo men vaig a fer un cafe quedat amb la joana estic segura que hagues dit que val.
dacar, molt be el teu planing potser ho haure de fer, jo ja li faig veure que es molt dur i de vegades sembla que ho vegi pero se li oblida rapid rapid.

mireiafor, jo estaria contenta si lo nostra fos un problema de maneres de fer, almenys voldria dir que ell algun ccriteri segueix, pero aquest no es el nostre cas.

ahir a les 8 va anar un moment al super. ell estava fent unes llenties, a la cuina ho fa tot ell, i li faltava no se que, dons jo esperant, pq el super esta al costat de casa, arriba quasi a les 9 i jo on eres? e fer un recado. quin recardo? un quinto.
toma recado!!
i la thao encara sense sopar ni dutxar.

[Monfran]

Hola noies!! Doncs nosaltres ens barallem ara per un tema que aqui encara no se n'ha parlat: els diners.
Sobre les feina de casa i el cuidado de la nena, doncs mira no em queixo. El cuidado de la nena és el 99% meu, abans em feia molta rabia fer-ho tot jo o haver-li de manar, pero mira ara ja m'hi he acostumat i m'agrada banyar-la, donar-li el pit, canviar-li els bolquers, etc.
De les feines de casa m'ajuda bastant: em fa el dinar i el sopar, neteja el lavabo, que és el que no m'agrada fer...
Per el tema diners si que ens porta pel cami de l'amargura, sobretot ara que han augmentat els gastos (i augmentaran) i jo cobraré menys per la reducció de jornada.
Ell voldria que continués fent 8 hores i la nena la cuidés sa mare. Jo li dic que no he tingut una filla perque la cuidi sa mare i veure-la només a partir de les 6 de la tarda. Llavors em diu: doncs fes de 8 a 15 hores i jo: si clar com que la meva empresa obrirà per la meva conveniencia (comencen a les 9 i tanquen a les 14).
Ell està capficat en canviar-nos de pis i ara està preocupadissim perquè jo cobraré menys. Ahir em deia:
- Haurem de renunciar a moltes coses
- i jo: Ha que hem de renunciar més si no anem mai a sopar, no em compro roba, no anem al cine
- I me diu: no haurem d'anar tant a lleida..
Tindrà morro el tio, a sobre hauré de renunciar a veure la meva familia i que els meus pares no vegin la seva neta perque ell no vol renunciar al gasto més gran que tenim: la caça, el seu hobbi.

Es que n'estic farta, jo crec que podrem passar perfectament (ell cobra un bon sou + beneficis), pero ell està obsessionat amb el tema (jo no vui ser una mantinguda, pero el que veig és que ell tampoc em vol mantidre). Quan li vai dir que volia fer reducció de jornada em solta: si que tens poques ganes de treballar... Vaig estar amb morros dos dies, em va ofendre moltissim, perque jo vui treballar pero també vui cuidar de la meva nena.
M'acaba de trucar ara mateix per dir-me que està molt preocupat i que busca una altra alternativa. Si home, es pensa que treballaré tot el dia tenint una nena de mesos!!! i menos que la cuidi tot el dia la sogra.

[Visitant]

monfran t'entenc perfectament i crec que tens tota la raó,
jo si fos tu no cediria. tot el que dius es molt coherent, vols anar a treballar pero no tot el dia pq si has tingut una filla es per veure-la, jo no baixaria del burru.
i que deixi ell la caça que es pot viure perfectament sense anar a caçar, trobo mes important anar a lleida a veure la teva familia i que ells vegin a la nena, osti que tampoc deu ser tan de gasto anar a lleida no?

[Guita]

nosaltres també estem cada dia millor... la nostra relació és al revés de la majoria... al començament... unes bronques i uns merders... i ara a la que s'ha posat tot a lloc vivim super tranquils i no tenim ni bronques i clar el nen ha vingut en el moment més esplendoros (jeje)

[nuscka]

a mi em van dir que a partir de l'any la cosa millora... i de fet, és veritat.
a partir de l'any ja estic tant farta de dir fes aixó , fes allò, t'en recordes de que tens un fill? que acabes pàssant de tot. A mi ja em rellisca el que fa o deixa de fer.

El meu fill i jo som una unitat i ell una altre.
Que un dia vol fer algo amb nosaltres? doncs benvingut! pero jo ja passo de programar la meva vida dependent del que ell vulgui. FAig el que em dona la gana, i el meu nen ve amb mi. i Ja s'ho farà. home! si es vol perdre la infància del seu fill, és el seu problema.

L'altre dia em deia... quedem a les 14 per fer un vermuth? doncs no, no quedem. A les 14h el bitxo estarà fent la migdiada i no el penso depertar per que tu mengis olives... resposta... ai, es veritat, no m'en recordo mai dels horaris... buf! que són casi 16 mesos!

ai senyor... quanta roba i tan poc sabó... i tan neta que la volen!

[Monfran]

No no, si no penso pas cedir. Anar a lleida només suposa la gasolina i algun sopar amb la meva colla. La caça suposa el manteniment de 2 cotos, el menjar de 9 gossos i la compra d'un gos per any!!!
Jo crec que renunciar a un coto i a la compra de tants gossos no és demanar-li tant.
I a sobre me diu: doncs haurem de treure l'ADSL. Si home!! per 20 euros que ens costa em deixarà sense SOC PETIT, ho té clar!!!