EMBARAS TOT DE DONANTS

[Aliennvic]

hola m'agradaria obrir un tema nou, us explico la meva situació estic molt contenta després de 3 inv fallides, al final estic embarassada. El que passa es que en el nostre cas ha hagut de ser de donant ovul i esperma. Apart de la por que tot vagi bé també tens la por de com serà, si serà un nen sà, algu hem pot explicar una mica la seva experiencia

[Arya82]

Aliennvic, nosaltres estem en el mateix cas, vam fer adopció d’embrions i ara estic embarassada i a vegades em fa una mica de por com serà. El tema aspecte físic m’és bastant igual (tot i que també hi penso eh, això no ho nego), però és el tema salut i antecedents familiars el que realment em preocupa.

A la meva família, en aquest aspecte, som uns grans afortunats. Tots els meus besavis van passar dels 90 anys, els meus avis encara estan vius (al meu avi de 97 anys tot just l’any passat li van prohibir conduir). Mai hem tingut problemes de salut greus (toco fusta!) i en general sé que tot això no és gens habitual. I penso en el meu bebè i em fa por no conèixer la seva genètica. Em fa por que ell no sigui tan “afortunat”. I sé que això de la genètica sovint no vol dir res, que a vegades és una loteria. De fet, a la meva família tothom es super fèrtil, així que ves a saber què he heredat jo! hehehe I ves a saber si amb els gens del meu marit i meus haguéssim aconseguit un bebè sa!
Així que intento no pensar-hi gaire. El primer és aconseguir un bebè sa i viu entre els meus braços i després ja em preocuparé dels seus antecedents. No sé, actualment la ciència ha avançat molt i penso que si em ratlla molt, doncs sempre puc demanar que li facin una analítica per mirar a quines malalties està predisposat... Però com dic, intento no donar-hi massa voltes pq sé que poc puc controlar.

A veure si hi ha algú per aquí que ja l’hagi tingut a veure si ens pot explicar com es viu un cop ja el tens. A mi també m’ajudaria.

[nin15]

Noies,
nosaltres tenim unaf filla biològica de 4 anys i el segon ens va costar el que no ens podiem imaginar, total que al final cansats de tants desenganys i veient que el temps passava vem decidir provar amb el màxim percentatge d'èxit, donació doble.
No us enganyaré que tenia els meus dubtes i no era fàcil d'acceptar, i la por que sentís coses diferents sense voler pels meus fills em paralitzava una mica. Finalment vem decidir tirar endavant tot i que sempre et queda un punt de por.
I us he de dir que un cop el vaig veure i el vaig tenir amb mi, totes les pors van desapareixer, és el nen més preciós del món i me l'estimo des del segon 1.Em vaig enamorar només veure'l...
El part va ser més fàcil i el vaig tenir a sobre meu molta estona i va ser genial, l'estic disfrutant molt, a més
és un nen simpàtic i bo i molt espavilat, no crec que els meus gens i els del meu marit ho haguessin fet millor.
i ara no el canviaria per res del món i sense cap dubte.
O sigui que no tingueu por, el món és dels valents i val molt la pena.
Ara me'l miro i no sé com podia tenir el mínim dubte, és el nostre fill

[Eva1978]

Hola! Sóc nova per aquí i vec que hi han pocs fils de conversa sobre la donació/adopció d'embrions. Nosaltres després de 3 FIV fallides, la nostra última carta és la donació d'embrions. Fer un cicle amb donant d'esperma i ovo és caríssim i a part penso que és una ruqueria havent un munt d'embrions congelats... Però bé, potser estic equivocada. Jo ho tinc força madurat, però la meva parella no gaire; té la sensació que no hi participarà en res... El pobre ha de fer el seu camí del dol genètic. Els tractaments els hem fet a Inst. Marqués i BcnIVF i ja tenim preus -similars- i ens hem d'acabar de decidir. Bé ja m'explicareu la vostra experiència. Una abraçada i gràcies per llegir-me!

[Arya82]

Nin15, gràcies per explicar-nos la teva historia! Jo no tinc cap dubte que serà el meu fill i que me l’estimaré amb bogeria, però el tema antecedents mèdics és el que em ratlla una mica. Però mira, si una cosa he après en aquests anys d’infertilitat és que nosaltres no controlem res i que el que sigui serà i ja em preocuparé més endavant si em fa falta.

Eva, doncs la meva experiència amb adopció d’embrions és bona. Ens va donar esperança quan ja l’havíem perdut. Nosaltres sí que vam fer un cicle de doble donació (tenia la impressió que el tema aspecte físic el podien quadrar més i creia que amb 2 donants aconseguiríem un munt d’embrions), i tot i aconseguir quedar-me embarassada de les meves nenes (que després vam perdre) va ser un desastre de cicle. Així que després vam passar a adopció d’embrions i molt bé. Vam fer 3 cicles i en els 3 em vaig quedar embarassada (els dos primers van ser avortaments) i ara estic de 15+4. Segurament pensaràs que estic boja per pensar que va anar molt bé quan he tingut un munt de pèrdues... però mira, nosaltres amb els nostres gens no vam veure ni un positiu, ni un simple retard, i jo estava convençuda que el meu úter estava malament i que no podria quedar-me mai. Doncs amb els gens dels altres es veu que sóc super fèrtil pq m’he quedat embarassada sempre i de tots els embrions. I a mi això em va donar taaaantes esperances! A més amb l’adopció d’embrions ja saps quina qualitat té l’embrió i pots fer fins i tot cicle natural (sense medicació), que per mi després de tants tractaments era important.

I sobre el tema marit, dóna-li temps pq faci el dol. Per ells també pot ser un cop dur haver de renunciar a la genètica. Però creu-me que se l’estimarà igual.

I sobre el centre, si tenen preus similars, quedeu-vos on us hi sentiu millor. Nosaltres ho vam fer a l’Institut Marqués i n’estic contenta, sobretot de la doctora Andrade.

Moltíssima sort! I una abraçada.

[Eva1978]

Moltes gràcies Arya per contestar :) A mi també m'agradaria fer cicles naturals. Després de tanta medicació voldria descansar una mica! Moltes felicitats pel teu embaràs, això és una carrera de fons.... ! A mi el que hem preocupa de la donació d'embrions és el tema de les malalties o antecedents, que vec que just ho comentaves en altres missatge. M'imagino la situació que el meu "futur fill" va al metge i li pregunten "Familiars amb malalties a destacar?" Uff això és un problema i més si es necessari saber-ho.... Jo m'he plantejat en anar algun professional/terapeuta expert amb adopcions, ja que en certa manera és semblant. Crec que ens podria donar eines per poder enfrontar el fufur i la criança.

Una abraçada!

[Arya82]

Exacte Eva! A mi em preocupa exactament el mateix, el tema antecedents. No sé, per exemple, jo tendeixo a tenir la pressió baixa i tinc la pell atòpica, però com que això és típic a la meva família, doncs no em preocupa si un dia em marejo o em surt un eccema. Però clar, amb el futur bebè, és com que vas a cegues!

Però bé, primer ha de néixer, així que ja em preocuparé més endavant. A més, avui en dia hi ha tants tipus de família que suposo que els pediatres també deuen assessorar, no?

D’altra banda, jo també m’ho havia plantejat a anar a algun expert, psicòleg per afrontar la criança, però també és una cosa que deixo per més endavant. De totes maneres, si tu al final hi vas, explica-ho, que segur a més d’una ens aniria bé!

Una abraçada i molta sort!