Fiv o ovodonacio després de dos avortaments

[nit78]

Hola a totes. No havia escrit mai en aquesta banda del fòrum ni hagués pensat mai que ho hagués hagut de fer. De fet no sabia si fer-ho aquí o a "quan les coses no van bé "
Us explico la meva història: el gener del 2012 vaig ser mare d'una nena que gairebé te 5 anyets i es la meva vida. Llavors jo en tenia 32. Tot va anar rodat: em vaig quedar embarassada a la primera i vaig tenir un embaràs i part sense complicacions.
Vam esperar a que ella tingues 3 anys per buscar un altre fill (massa temps penso ara, però va ser el que vam decidir). A l'abril del 2015 vam tenir el primer avortament diferit a les 9 setmanes. Com que no tenia antecedents amb complicacions ho vam atribuir a la mala sort i al cap de poc ens hi vam tornar a posar. Al febrer passat el vam tornar a perdre, a la mateixa setmana i de la mateixa manera. Llavors ja tenia 37 anys i ara 38...Des de llavors emocionalment ho he passat fatal, ha estat durissim per mi, amb els problemes de parella que algunes ja deveu saber que això comporta....
Totes les proves que ens van fer van ser correctes: coagulació, antiparentals, genotips...
Jo no em sentia prou convençuda de tornar-ho a provar a cegues i al setembre vam anar a CIMAB. Amb les proves masculines, al meu home li van trobar la cadena de ADN trencada i això pot ser una possible causa dels avortaments, ja que ens van explicar que quan l'òvul es jove es capaç de regenerar aquesta ruptura però a partir dels 35 anys ja no. Ara per Nadal li han de repetir la prova després de fer una dieta i si sortia bé, ens recomanaven tornar-ho a provar de manera natural, deixant la fiv com a últim recurs. Em van recomanar també que jo em fes alguna prova ginecològica de més. Em van parlar del Dr Gris però hi havia una llista d'espera fins al gener... i com que són una impacient ahir me'n vaig anar al dr Roca de la Clínica Girexx. La sorpresa va ser meva quan em va afirmar que els avortaments segons ell eren deguts exclusivament a l'edat i que intentar-ho de manarà natural significava obtenir un percentatge molt baix de possibilitats de tenir un fill. Em va parlar de fiv però el percentatge no era molt més esperançador perquè la meva reserva ovàrica la va considerar justeta (només amb una eco). El que més possibilitats d'èxit te segons d'ell es l'ovodonació....
Em vaig quedar parada que se'm planteges l'opció més radical...m'han passat aquests anys volant i em fa molta ràbia no haver-ho intentat abans.. El primer avortament el vaig tenir amb 36 anys, estic rodejada de dones que tenen fills a aquesta edat i més grans i tot surt bé!! No considero que fos tant gran llavors...
Vaig sortir molt trista i preocupada peque mai ningú m'havia parlat de percentatges...
Volia preguntar què en penseu o si algú s'ha trobat en un cas similar... problemes per quedar-me embarassada no n'he tingut cap de les vegades...
Es dur passar per això...
Gràcies boniques!

[Arya82]

Hola Nit,

Primer de tot, dir-te que sento moltíssim les vostres pèrdues. És molt dur.

Mira, jo en el teu cas no em faria una FIV ni de conya. En una FIV l’única diferència és que la fecundació es fa en un laboratori, però el material genètic és el mateix o sigui que no reduiria pas les possibilitats d’un avortament. Potser us podríeu plantejar FIV+DGP per assegurar-vos que l’embrió està sa, però això vol dir més diners.

Sobre passar a ovodonació, ni cas. A vegades hi ha molt masclisme en el món de la RA i a la mínima que hi ha un problema, sempre diuen que és culpa dels òvuls, que són vells. I si fins ara a tu t’ho han trobat tot bé, i és al teu marit al que han trobat un problema... quin sentit té enviar-te a tu a ovo? A més, si no tens problemes per quedar-te embarassada, no crec jo que tinguis una reserva tan baixa.

I jo també m’oblidaria dels percentatges. Jo vaig començar a buscar amb 29 anys i segons tots els metges i tots els percentatges no havia de tenir problemes per quedar-me. I aquí estic, amb 34 anys i amb les mans buides. Si una cosa he après en el món de la fertilitat és que els percentatges no serveixen per res.

Així que mira, jo t’aconsello que espereu a veure com surt la prova del teu home i que continueu fent totes les proves que faci falta. Fa pal, però sempre és millor tenir totes les cartes sobre la taula. I llavors ja decidireu. No sé quines proves t’han fet fins ara, però si al Cimab t’han recomanat que te’n facis alguna més, jo me la faria. I si tens dubtes, també pots passar-te pel post de “Les proves són importants”. Allà trobaràs molta informació.

Una abraçada ben forta i ànims!

[nit78]

Gràcies per les teves paraules. Jo descartava la FIV. No sé que vols dir amb DGP...? Sóc nova amb el tema...
Molts ànims a tu també...!

[nit78]

Ara he vist que també has passat per pèrdues i molt avançades... Ho sento moltíssim... ningú es mereix això.
Gràcies un altre cop!

[Arya82]

Amb el DGP es fa una biòpsia a l’embrió i amb això detecten si l’embrió porta alteracions genètiques i cromosòmiques. És una bona opció per assegurar-se que l’embrió està sa.

De totes maneres és un procés agressiu pels embrions i penso que per que us surti a compte, s’haurien d’aconseguir bastants embrions durant la FIV. A més, és car. I si una FIV ja és cara, doncs si hi afegeixes DGP encara més... El que no entenc és pq el metge no us ho va proposar abans de recomanar-te ovo!

Gràcies pels ànims i les tevés paraules!