Cercadores... fumadores

[between]

Hola a tothom,

sóc nova per aquí, fa uns dies que us llegeixo i finalment m'he decidit a fer-me visible amb un nou tema que no he trobat ni en posts antics.

El cas és que sóc fumadora i fa 9 o 10 mesos que vam deixar de prendre precaucions. He de dir que no em considero oficialment cercadora, més aviat assumeixo el risc sabent que cada mes pot ser el mes... i no tinc gens clar que si veig un positiu em torni boja d'alegria :S Però bé, això és un altre tema que potser m'animo a escriure en algun tema on hi encaixi.

El cas és que busco opinions, comentaris, etc de cercadores fumadores. Si, com jo teniu la desgràcia de fumar (he de dir que per desgràcia, m'agrada), com plantegeu el tema de deixar-ho en vistes a un futur embaràs?

Òbviament tothom recomana deixar-ho abans de buscar, per netejar l'organisme etc. Però qui fuma sabrà que no és tan fàcil. En el meu cas no he intentat mai deixar-ho pel fet que per desgràcia no ho vull realment, i aquest ha de ser el primer pas per aconseguir deixar el tabac. Si em quedés, òbviament seria una causa major per deixar-ho, però es fa taaaan difícil pensar-hi!

Com us va a vosaltres? Hi ha alguna fumadora o ex-fumadora que s'animi a contestar?
Si fumeu i esteu buscant baby, quan us plantegeu deixar-ho? Si ja ho heu deixat, com ho heu aconseguit?
Per cert, tinc 32 anys, fumo uns 10-12 al dia des de fa 15 anys.

Gràcies i una abraçada

[Lannah83]

En el meu cas, fumava un paquet o més desde feia 10 anys.
A l'estiu 2012 vaig reduir molt, la meitat i al setembre ja estava amb 5 com a molt.
Vam començar la cerca aquell mes i em vaig quedar prenyi.
Ho vaig deixar del tot ajudada pels vòmits jeje i fins ara ex-fumadora..la millor decisió que vaig prendre. Molta sort!

[boleta-BCN]

Hola noies!

Lannah! Moltissimes felicitats per haver-ho deixat. Realment és una cosa per celebrar.

Between, està molt bé que t'hagis animat a obrir aquest post, sembla que és un tema bastant tabú i estic convençuda que hi ha moltes de nosaltres que tenim aquest problema. T'explico el meu cas per si pot ajudar-te:

Sóc cercadora des del juliol de 2015 (fa 15 mesos) i fa 3 mesos que he deixat de fumar. Jo era fumadora desde feia 20 anys, d’un paquet diari. Molt adicta, d’aquelles d’agafar el cotxe a les 3 de la matinada per anar a comprar tabac, de les de fumar amb febre i angines. El boletu és fumador (encara que ja no fuma davant meu).

Quan vam decidir començar a cercar, realment era un tema que em preocupava molt, però no em veia capaç de deixar-ho. Era superior a mi, i a mes sempre trobava excuses per aplaçar-ho. Finalment vaig decidir reduir una mica, i vam quedar amb el meu gine que ho deixaria quan em quedés.

Fa uns mesos vaig tenir una bronquitis que se’m va allargar i allargar (fumant, és molt difícil curar-la del tot; et queda aquella tos de moc tan sexy, jajaja). El meu metge em va fer una espirometria i em va dir que ja estava una mica fotuda per ser tan jove, que la capacitat pulmonar ja no era la que tocava. Per més inri, la meva àvia va morir al cap d’uns dies per una embolia pulmonar.

Paral•lelament, el Boletu i jo ens haviem fet les proves de fertilitat. Va coincidir que just ens van donar els resultats i estava tot bé. El gine aleshores em va dir que el fumar obviament no ajudava, i va ser quan vaig tot plegat se’m va fer bola i vaig prendre la decisió de deixar-ho.

Vaig a ser molt sincera amb tu: no sé quin grau de depèndencia tens del tabac. Jo ho era molt, i ha sigut MOLT I MOLT DUR. He passat 3 mesos horrorosos, amb una petita depressió i amb molta ansietat. I ara pensó: MENYS MAL QUE HO VAIG DEIXAR ABANS DE QUEDAR-M’HI, perquè el mono que he passat (el dels primers dies era molt fort) no l'hagués volgut amb un bebé a dins meu.

Ara no estic perfecte, però em començo a trobar millor. Començo a veure la llum al final del túnel, jajaja. I fisicament el canvi és impressionant: he recuperat l’olfacte, el gust, he millorat a saco la forma física, no tossu mai, i un llarg etcétera. I el millor: la fi de l’esclavitud, em sento molt lliure! I molt orgullosa de mi mateixa, i amb la consciència tranquila (ara si) de que el meu futur cigronet es farà en un cos molt més sa.

Espero haver-te ajudat!

Si et decidissis i volguessis més consells, te’n puc donar un munt (medicacions, aplicació per a móvil, canvi d’habits…). Ja em diras!

T’animo moltissim a que ho facis, és dur però realment val la pena! I si, al cap i a la fi, en algún moment de la vida s’ha de fer… doncs quin moment hi pot haver millor que aquest!

Petons!

[neuetes]

Aquí una ex fumadora. Fumava 1 paquet diari i a les ultimes setmanes mes i tot, ja veus, el doble que tu. I vaig decidir deixar-ho perque era una de les condicions indispensables del meu home per tenir canalla i tambe per la meva salut (que estava forsa resentida).

I aviat fara 10 anys. Com ho vaig fer? Doncs a mi em va anar be decidir un dia que seria el primer dia sense tabac a una setmana vista, llensar tot el tabac, cendrers i encenedors que tenir per casa o al bolso, canviar d'habits que associava a fumar (cafe,cotxe,...) i molta forsa de voluntat. Si es vol es pot, no hi ha mes. Ara em sento molt millor, respiro millor, han desaparegut les bronquitis, la tos, el mal ale i la pudor de fum a la meva roba.

T'animo a deixar de fumar, per la teva salut i per la del teu futur fill.

[Amanda2016]

Bon post!

T'explico... jo ja no fumo, farà al gener 6 anys del meu positiu i que vaig deixar de fumar.

Jo vaig deixar de fumar al començar a buscar... com que va ser una busqueda llarga hi vaig tornar pero en menys quantitat.
Total... quan em va pujar la mosca al nas de que podia estar prenyi, vaig fer-me un test. Mentre sortia o no el resultat vaig anar a encendrem un cigarret. Total quan vaig veure el positiu vaig apagar-lo i fins ara!

Vull dir que no t'agobiis! si pots deixar-ho guay i sino crec que és més important deixar-ho quan ja estas prenyi i quan tens el bebe en braços que no pas en la busqueda (que no saps que pot trigar)

Per mi van ser 18 mesos de molts nervis i no recordo ben be a quin mes hi vaig tornar pero hi vaig tornar.

[between]

Hola noies, gràcies per les respostes fins ara!

La meva addicció és una mica peculiar, però hi és. A casa no fumo ni ho necessito i sóc capaç de no fumar en ambients de no fumadors (família del poble, a casa els sogres, al cine) En hores de feina, però, a les pauses me'n fumo 3, un darrere l'altre. I hi ha situacions que a dia d'avui em veig incapaç de passar sense fumar: la pausa del cafè, sortir a sopar o a fer una birra etc.

El betweenu fa molt de temps que m'ho demana, que ho deixi ja. Òbviament també és la seva condició sine qua non per tenir fills. És més, si després d'un possible embaràs+lactància tornés a fumar, estic segura que em costaria el divorci.

Ara com ara em trobo en una situació de peix que es mossega la cua: no ho deixo encara perquè m'agrada fumar i perquè no estic prenyi (Espero!) I espero no estar prenyi encara per poder seguir fumant i poder postposar el fet d'enfrontar-me al mono.

Mica en mica ho ha anat deixant tothom al meu voltant. Dues amigues ho han aconseguit només amb força de voluntat i perquè totes dues tenien els seus motius de pes (una, l'esport; i l'altra, una mort de càncer al seu entorn).
Altres ho han deixat amb el medicament Xampics.

El meu motiu de pes sempre he cregut que seria un embaràs. Trist oi? Que no sigui capaç ni de intentar-ho pel meu marit ni per la meva pròpia salut? Em sento molt egoista de vegades, també amb el tema de buscar o no buscar un fill perquè encara ho estic veient com una renúncia a la meva llibertat i a fer el que vull quan vull.

En fi, noies, animeu-vos a comentar les vostres experiències i consells. Si que pot semblar un tema una mica tabú i, sobretot, molt estúpid per a qui no fuma, que segurament sigueu la gran majoria.

[RedBerry]

Hola bonica!
La veritat es que si que es un tema super interesant. Jo et puc parlar desde l'experiencia de ser fumadora, molt fumadora. Vaig dexar-ho per uns altres motius, no va ser per la cerca.
Jo fumaba quasi be 2 paquets diaris y el caps de setamana era un desfase. Tot per culpa dels costums com tu ben dius. Si et prenies un cafe, despres dels pinxitos, quan sortiem del cotxe, si el teniem que agafar, despres del apats, si sortiem d'un lloc tancat. Qualsevol excusa era bona, a mi m'agrada fumar, m'agradava moltisim el sabor tostadet del tabac, i se que si fes el que fa molta gent, de per un no pasa res, tornaria a fumar, segur.
Pero, vaig decidir que teniem que parar, que no podiem seguir aixi, la salut, els diners. Vam posar una data i aquell dia amb força del voluntat va ser l'ultim i ja fa 4 anys.
El pitjor despres del mono inicial de la primera setmana, les costums, van ser les mes dificils de passar.
Jo t'animo a que ho intentis, sempre es dificil, ho tens que decidir tu mateixa, i ja sigui amb ajuda d'un metge o per foça de voluntat. Ets tu la que te quete pendre la iniciativa.

Molta sort! Anims!

[Arigalma]

Hola
Jo lo primer que et diría és que per deixar de fumar has de tenir ganes de deixar de fumar i estar convençuda que és el que vols fer, sino costa molt perque hi ha moments de fuixesa en els que has de tirar de la voluntat i de les ganes de deicar-ho.
Evidentement quedar-te embarassada sería un bon motiu per deixar-ho però insisteixo, hi has de voler deixar i mentalizar-te.
Jo el día que em vaig fer el TE i va sortir positiu era el meu aniversari i teniem previst anar a sopar, aixi que aquell día em vaig prendre una copa de vi i em vaig fumar un cigarro de despedida. No em va costar gens deixar-ho, també és veritat que per aquella época fumava molt poc i vaig tenir la sort que no em va costar.
Ànims si et decideixes a deixar-ho. Segur k el día que t'ho proposis ho aconseguiras pk ho tindras claríssim!

[capseta]

Hola guapa!!

Mira, jo des que tnc 18 anys que he anat fumant "a troços". Primer una mica durant un any (de liar uns 3-5 al dia), llavors vaig passar a fumar molt tipus potser uns 10 al dia o algo més i amb molta ansietat.
Allà vaig decidir deixar-ho. Em semblava molt trist estar així.
I va ser d'un dia per l'altre i bé però als mesos (quasi un any) vam anar a viure amb el capseto (ara fa cap a 6 anys) i vam anar fumant però només esporàdicament (festes, de tant en tant a casa... però no era cada dia), fins que vaig estar quasi dos anys fumant 3 al dia. Eren 3, sempre.
Era com la nostra estona de relax i de parlar, anavem a la terrassa i au.
Doncs va arribar el dia en que jo en necessitava un a les 7 dem matí abans d'esmorzar.
L'estiu passat (2015) vaig decidir que prou. A més comptant amb que l'any seguent volia cercar.
Va ser "fàcil" perquè només eren 3, però sovint pensava... ai... vull un cigarro.... i se'm passava quan em deia: ja no fumes, punt.


Ara, en un cas més extrem que conec (ma mare, vaia), fumava tabac del fort (ducados), mes d'un paquet al dia. Persona mooooolt nerviosa. No va deixar de fumar ni embarassada ni amb mi de bebé.
Doncs el que li va servir va ser la perseverancia, llegir el llibre "dejar de fumar es facil si sabes cómo" (i això que se'n reia dels llibres d'autoajuda! Jajaajajja) i va comprar uns cigarrets raros de rosa de noseque al santiveri.
En va comprar uns dos paquets. Deia que eren fastigosos, però quan de tant en tant li donava moooolt de mono doncs en fumaba mig i parava del fàstig.
però el més més més important és voler-ho.

Vaja, és fonamental penso jo: prendre la decisió i buscar ajuda si cal (al CAP et podran ajudar).

Sort!

[kabbisa]

Nosaltres vam fer com vosaltres: vam deixar de prendre precaucions.
De fet, no consideràvem quedar-nos embarassats massa ràpid: tots dos fumadors, sortíem cada cap de setmana amb colla, el kabbiso ha tractat amb químics sempre, tots dos amb més de 35 anys,.. No se, vam decidir que si ens quedàvem ens quedàvem, però que com que el més probable era que no, dons tampoc passava res.

A mí, com a tu, m'agradava fumar i com que la sensació era la de que no ens quedariem, tampoc tenia ganes (ni intenció) de deixar-ho.
jo fumava uns 15 cigarrets al dia. I encantada. Hi havia dos que eren "necessaris": el de després del nesquik del mati i abans del cafè, i el de just abans d'anar-me'n a dormir.

Total que mesos després, al desembre, vaig estar mig mes amb la sensació de baixar la regla però no acabava de fer-ho. Com que era el primer nadal sense el meu pare, vaig pensar que era un desajust per nervis, i vam seguir igual: fumant, sortint fins les tantes,..
Dos borratxeres (inexplicables perquè van ser per una copa o dos), un parell de dies portant tampax per si de cas, i havent passat nadal, cap d'any i reis, i havent anat un cap de setmana a esquiar, vaig decidir que em faria un T.e. i positiu.

Em vaig donar 1 setmana més amb el tabac: aquella setmana només em fumaria els dos cigarrets "necessaris" i prou. No era plan deixar-ho de cop, ja que fins el dia abans havia estat fumant la mar de tranquila i be.
Però ja aquell dia no els vaig gaudir. L'endemà em van fer fàstic, i el tercer dia em vaig marejar i tot. (sí, jajajjaja, jo tossuda, que semblava que hagués de fumar aquells cigarrets!!). Total que el de la nit del 3r dia ja no el vaig fumar, i el del matí del 4rt el vaig llençar a mitges...

Vaig ser de les embarassades que no suportaven l'olor a tabac ni tan sols el de la roba de la gent. Però a alguna amiga meva l'embaras no li va treure les ganes, així que no hi comptis.

A mí no em van tornar les ganes fins després de la lactància, i eren ganes més pel fet de fumar que no pas ganes de fumar. Des de llavors, he tingut ganes algun que altre cop, i no hi he tornat mai per una raó: Sé, estic segura, que de fumar-me un cigarret, tornaria a ser fumadora activa.
I ara no ho voldria ser: pel nen, perquè és un lio haver d'explicar que no ho faci però tu fer-ho, per la roba, el cabell, els cendrers, que tot fa pudor, el cost, el estar pendent del paquet de tabac, i perquè ara porto cotxets al bolso i no em cabria el vici.

Tinc un mantra que em va servir des del 1r día que vaig tenir ganes. Llavors portava 18mesos de lactància + 9mesos d'embaras (be, 8) = 26 mesos.
Cada cop que penso que em fumaria un cigarro, penso en el temps que fa que no fumo, i en lo fàcil que vaig poder deixar-ho i que seria una tonteria i una llàstima.
La veritat és que fa molt de temps que no el necessito.

[between]

Gràcies a totes pels vostres comentaris!

Veig que la majoria sou mamis que ja ho heu deixat, quina enveja em feu! La veritat és que m'agradaria deixar-ho, com a mínim m'ho estic començant a plantejar seriosament, buscant informació, tractaments, etc. La putada és el procés de deshabituació :( I a sobre també estic en mans de la nutricionista pel maleït sobrepès! Potser serà massa afrontar-ho tot alhora...
Per cert, les que ho veig deixar perquè us vau quedar embarassades, l'augment de pes va ser superior pel fet d'haver deixat el tabac?