Rodejada de dones que s'embarassrn i ho porto fatal

[Lanana]

Hola,
Doncs això, tant a nivell de familia com amics i coneguts, estan apareixent molts embarassos i cada cop és com una galleda d'aigua freda. Sento entre ràbia i tristesa i em.quedo esgotada.
També us passa? Com ho gestioneu?

Gràcies!

[laaiee]

Hola guapa!

Ja som dos... A sobre, gent que ha pres anticonceptives aaaaaaaaanys i anys, i es queden a la de ja! I jo que n'he pres, però amb descansos, i no més de 3 anys... ens està costant la vida!

Seidivid, Yodocefol, TO, TE... i ell ara s'ha agafat unes pastis per ajudar (GestaDHA), però res. Fem pinxitos quasi cada dia (tot s'ha de dir, som molt actius sexualment parlant), i res de res...

És desesperant.. i t'alegres per elles, però penses jolin macho.. i jo perquè no?... Jo tinc 24 anys i ell en té 33, i no sé, fot ràbia i et sents malament perquè és algo que no acabes de controlar al 100%...

Ens haurem de fer costat i anar totes a una!!!

[Lanana]

Laaie,
Porteu molt temps intentant?
Sou molt joves, d'una manera o altre arribarà! A mi em ralla molt l'edat, més que res pq els metges m'ho han dit i estic cagada. Nosaltres ens vam quedar a la primera xò vaig tenir un avort bioquímic i ara portem dos mesos intentant i si al desembre no m'hi he quedat he de fer in vitro x edat, ens van dir. Estic cansada de pensar-hi xò tampoc no ho puc evitar pq tinc por i, si cal fer in vitro, tenim els diners xò els estalvis volaran....

Sí, ens hem de donar suport!

[laaiee]

Doncs portem 3 cicles; els dos primers ja comptavem amb que seria negatiu pel tema de les antibaby i demés, però aquest el meu cos està regulat i vulguis que no comptaria com primer mes "serio" ara.

El que passa que aquest cop m'han sortit granets a mansalva, i tinc deria per les croquetes (no ho entenc tu, per esmorçar me n'he cascat 5).

No et diré que no et preocupis perquè suposo que és lo típic, però mira la banda positiva; no teniu problemes en si, simplement que els bitxets i l'òvul no es porten bé, i hi ha una solució. Ha ser super pesat el tractament, però val la pena.

Quant temps porteu valtros?

[capseta]

Hola noies!!

Al meu voltant no he tingut cap notícia d'embaràs des que estic vuscant (porto 6 cicles), però he hagut de veure com per aquí moooooltes m'han anat "passant al davant".
I malgrat me n'alegro molt, fa mal el pensar: què he fet malament? Perquè jo no? Tindrem algun problema?

I sempre ha sigut dura l'arribada de la W, vas resignant-te i intentant no "obsessionar-te" tant, pensar més en altres coses, buscar entreteniments.... Però evidentment és dur i complicat.

No sé quin consell donar-te! Només intentar ser positiva i pensar que tard o d'hora arribarà el teu moment.

[mercesf30]

Ostres Laaiee, 3 cicles no és res de res!!! Tranquilitat!!!

Lanana, imagino que vosaltres porteu més temps i em sap greu. Dit això, també per les que ens embarassem a vegades és difícil anunciar el nostre embaràs a algú que sabem que fa temps que ho intenta... Al final cadascú ha de seguir el seu camí i no val la pena comparar. Molts ànims!

[Lanana]

Eo!
Nono, portem poquíssim buscant xò molt accidentat!
A l'octubre d l'any passat jo vaig deixar els anticonceptius. La meva gine em va dir que no ho provessim fins passats 3 mesos x regular-me hormonalment. Poassats 3mesos jo no tenia regles normals, només pêrdues un cop al mes, em va fer una analítica i em va dir que creia k no ovulava i k anés a una clínica de fertilitat. Vaig anar a Gravida i allà em van fer proves i un seguiment de cicle pq em van dir que amb una analítica no es podia dir que no ovulés i pam! Quan van veure que ovulava ena van dir que fessim deures, ho vam fer i em vaig quedar embarassada xò quan feia la 6ena setmana vaig tenir avort bioquímic (a l'abril). Ensvandir que esperessim dos mesos xò fins l'agost no ens hi hem posat i ara ens han dit que busquem fins desembre i que si no ens quedem embarassats que fem in vitro. Vam demanar una segona opinió i coincideixen i tot és x l'edat...opinenque millor no esperar pq ara tinc una reserva ovàrica normal xò amb 38 diuen que la qualitat disminuieix molt ràpidament i que per tant, si ho tenim clar que no esperem si no surt d forma natural.
A mi em pressiona tenir una data tope, el fet d'estar fent TO, que en tinguem o.no ganes cal fer pintu (a ell tb l'agovia) i finalment tema diners pq tenir els estalvis que tenim ens ha costat molt i anaven destinats a una altra cosa, tot i que, està clar que si s'ha d destinar al tractament es farà.xò no deixa de ser una mala passada (jo treballo x projectes i és durillo amb èpoques sense feina).
Perdoneu el rotllo!!!

[JAD]

LAnana, es el teu primer ?

A mi tb totes les amigues ja van pel segon o el tercer...i aquesta setmana mentres a mi el TE em donava negatiu, dos amics em van anunciar que esperven.. i em vaig posar a plorar! per més que m'alegri per ells, en aquests moments estem molt sensibles i és normal sentir rabia, tristesa, etc..

uns només porten 4 mesos junts, decideixen provar-ho i a la primera! em va semblar tan injust! totes ens preguntem, perquè ells i no jo?

i fa por.. perquè, en tot cas si e el primer, no saps si tenim un problema.. a mi em sembla que al meu voltant o es queden a la primera o necessiten ajuda.. entre mitg q hagin tardat 6-7 mesos pocs..

Pero Lanana, tu ja t'hi has quedat un cop, doncs això ja és bona noticia! a vegades costa l'implantació o hi han aborts per problemes de coagulacio.. o altres..
Tens dret a probar-ho encara de forma natural, si tens bona reserva tens marge! a la limit jo et diria congela't ovuls per si de cas pero segueix intenant!

[JAD]

LAnana, es el teu primer ?

A mi tb totes les amigues ja van pel segon o el tercer...i aquesta setmana mentres a mi el TE em donava negatiu, dos amics em van anunciar que esperven.. i em vaig posar a plorar! per més que m'alegri per ells, en aquests moments estem molt sensibles i és normal sentir rabia, tristesa, etc..

uns només porten 4 mesos junts, decideixen provar-ho i a la primera! em va semblar tan injust! totes ens preguntem, perquè ells i no jo?

i fa por.. perquè, en tot cas si e el primer, no saps si tenim un problema.. a mi em sembla que al meu voltant o es queden a la primera o necessiten ajuda.. entre mitg q hagin tardat 6-7 mesos pocs..

Pero Lanana, tu ja t'hi has quedat un cop, doncs això ja és bona noticia! a vegades costa l'implantació o hi han aborts per problemes de coagulacio.. o altres..
Tens dret a probar-ho encara de forma natural, si tens bona reserva tens marge! a la limit jo et diria congela't ovuls per si de cas pero segueix intenant!

[Lanana]

Sisi, és el primer.
A mi em passa el mateix: s'hi posen i van ràpid i sense complicacions i això em fa sentir diferent.
Per les proves que ens van fer tot està b però, diuen que x edat, si tenim clar que volem tenir un fill que no esperem pq és corre un risc inecessari i la veritat és que arriba un moment que, malgrat en recerca portem molt poc, al començar al revés o sigui, anant a una clínica de fertilitat pq al deixar anticonceptius em van dir que no ovulava que, ara només volem anar ràpids i passar a una altra fase. Estic segura que, si la meva gine no ens hagués fet anar a fertilitat x error (pq sí que ovulava i només calia fer fer unes analítiques i ecos) ara ho portaríem millor. Tenim la sensació d'haver començat al revés i l'avort, tot i comprovar que m'hi puc quedar i que era un bioquímic (és força habitual aquest tipus d'avort i en ppi no hi ha cap problema, dic en ppi pq fins que no en tens tres es considera nomal, atzar) va ser un shock que encara fa que et preocupis més. No sé, m'he de relaxar xò no.sé com fer-ho i no donar-li tanta importància.
Com que des del principi hem tingut relacions programades també n'estem farts i x sortt en parlem i no ens està distanciant com a parella xô estem cansats i saturats. El pont de l'1 de novembre marxem 3 dies i espero que desconnectem, en especial jo.
Lo de la congelació d'òvuls no me n'han parlat, suposo pq sabent que estem en recerca veuen millor ja fer in vitro que havet d congelar, no?

Mil gràcies, maques!!

JAD, vosaltres tb aneu xl primer?
Està clar que amb aquest tema no controlrm el què pot passar i que no és una qüestió d'esforç-recompensa com ens ensenyen que hem de fer per aconseguir les coses. Potser tot plegat ens serveix per aprendre moltes coses...veient la part positiva

[garota]

Aix noies jo us entenc. Dir-vos que és normal perque quan un embaràs costa o el camí és dur, costa molt de gestionar, i les emocions van que volen.
Però mireu, poc a poc, en general, amb ajuda o sense tot va sortint.
Nosaltres vam decidir ser pares i el primer embaràs va trigar 8 mesos. Teniem 25 anys el meu marit i jo 27... Súper joves vaja. I va resultar un ou buit, i a la setmana 9 em van fer un raspat. Va ser durillo perque tothom s'embarassava menys nosaltres i a sobre no evolucionava. 6 mesos després, vaig patir un avortament bioquímic. Altre cop la galleda d'aigua freda...i més amics, companys de feina que a la primera pam i tot anava bé... Vam relaxat-nos, o estressar-nos jeje perque ens casavem al novembre i pam, quan menys ho pensavem, un any just després del primer embaràs, arribava un altre positiu. Vam marxar de viatge de noces embarassats i al tornar eco i vam escoltar el cor. Tot l'embaràs va anar genial i ara ja té 3 anys. I just aquest estiu decidim provar un 2n fill pensant que aniria x llarg... I encara no sé com, bé el com si xo no el quan casi jajaaj, a la primera patapam. No hi estavem gens capficats, i ahir vam escoltar el cor i espero i desitjo que segueixi així de bé.
Amb tot aquest rotllo que us he fotut, no vull crear--vos més neguit ni mal cos, tot el contrari. Em va ajudar molt a mi aquest fòrum i veure noies que se'n sortien i que a quasi tothom ens arriba el moment. Tothom aconsella que no ens estressem xo és impossible no fer-ho. És un procés feixuc. Xo el cert és que amb nosaltres el no pensar-hi, ens ha funcionat.
Molts ànims a tots i totes, us desitjo el millor i unes bones panxus ben aviat!
Una abraçada!

[lila]

Us entenc perfectament...

A mi, la primera filla em va costar 16 cicles de cerca!!! Estava desesperada... i al meu voltant tothom ja amb panxota o havent parit i tot...

La segona i la tercera també van costar força, una 7 cicles (amb un abort espontani previ) i l'altra 12 cicles...

Amb la primera tenia 29 anys, amb la segona 31 i amb la tercera 35...

Santa Paciència, penseu que gairebé sempre tot acaba arribant...

Jo ara miro enrera i al·luciono que patís tant, per no quedar-m'hi, ... convençuda que no en podria tenir i mira...

Ànims!

[myca]

Hola noies,
jo només dir-vos que ja devem anar per els cinc anys de cerca, i em sembla que entre les amistats ja només quedem les que tenim problemes o ens hi hem encantat massa.
Tinc 39 anys, però quan ho vam començar a buscar en tenia 35 i no em semblava pas que fos tant gran... ara si que veig que passa el temps més ràpid que mai...
Si comptés les peles que portem gastades podriem haver donat la volta al món... i potser ens hauria valgut més la pena que tots els nervis i mal rotllos que porta tot el tema de RA.
Estem en stand by esperant resultat d'unes proves, espero que tot arribi, però a vegades se m'acaba l'optimisme i ho veig tot negre.

[Jomateixa82]

Hola noies!

Jo em vaig quedar a la primera quan pensàvem que ens costaria un temps, però a les 7 setmanes va ser un avortament espontani, em van fer raspat. Vam esperar 3 mesos i vam tornar a buscar. Jo aquells tres mesos vaig estar fatal, i al començar a buscar de nou més i tot... Em vaig obsessionar, TO i TE a dojo M'en feia a tota hora i cada dia durant una setmana post regla i tot negatiu sempre (recomano comprar tires simples a internet, surten molt més econòmiques!!). I quan les noies del meu entorn parien o m'anunciaven embarassos em feia un fart de plorar, amb el sentiment d'egoisme afegit per "no alegrar-me'n" per elles.

Finalment, rebuscant per foros d'internet (no en aquest) vaig trobar que recomanaven prendre una sèrie de coses, suplements alimentaris (hi havia infusions i altres) però jo vaig optar per provar una combinació de suplements que ara us explicaré perquè vaig pensar que no hi perdia res si ho provava un temps "curt" (esperava no obsessionar-m'hi). La combinació era Perles d'onagra, maca andina i vitamina E. La veritat no recordo les dosis, alguna s'havia de prendre matí i nit, ho hauré de tornar a buscar perquè m'agradaria anar pel segon però estic amb amenorrea encara i com s'allargui gaire m'entrarà pressa altre cop... La onagra regula la regla, la maca augmenta la mobilitat de bitxitos en homes i no recordo què en dones i la vitamina E augmenta la fertilitat també perquè crec recordar que tenia una funció en la implantació o algu així.

Prenent això vam tardar dos cicles a aconseguir el positiu. Va coincidir també que per un tema personal vaig aconseguir deixar en segon plà (en part, no totalment) la cerca. De manera que no sé si van ser els suplements, el tenir una preocupació afegida, o la combinació de les dues coses que aquell mes m'hi vaig quedar. Us diré que va ser el primer que precisament no vaig fer servir TO perquè se m'havien acabat i amb els altres malsdecap no en vaig comprar més...

Sobre els suplements, en vaig prendre jo i prou. La meva parella va prendre maca andina un parell de dies però li feia molt mal de cap (és efecte secundari que no té perquè passar però pot ser) i un parell de dies vitamina E. Segons ell eren xorrades i passava de fer-ho. La vitamina E es troba a les sardines i altres aliments que típicament diuen que ajuden a la fertilitat, i a més vaig llegir en un article científic que havia demostrat una millora en la fertilitat de rates (no s'ha provat en humans). Total, vaig pensar que al ser suplements alimentaris que es troben fàcilment a una parafarmàcia, i que almenys la Vitamina havia demostrat efectivitat en les rates no perdia res en provar-ho.

Total, ja us he dit que no sé si va ser això o el fet d'aconseguir desconnectar una mica el que va facilitar l'ansiat positiu, però si alguna ho vol provar crec que no s'hi perd res.

Ah! Llavors també costa molt no preocupar-se pensant en sí tot anirà bé, etc, sobretot després d'un avortament. Quan s'acosta la data on n'has perdut un es passa fatal, però mica en mica et vas relaxant.

Ànims i molta sort a totes, desitjo que aviat ens pogueu donar la gran notícia!

[JAD]

gràcies per les vostres histories!!

LAnnah, si és el primer tb.. aixi que estem més o menys igual..

Lo de congelar ovuls é per si no vulguessis anar en seguida in vitro i deixar-te uns mesos per veure si arriba de forma natural, i treien pressió perquè saps que els ovuls els tens.. i tb per si voleu un segon.
Però si no us fa res anar a invitro, no té gaire sentit.

Jomateixa, jo fa molt que prenc onagra, avans de voler tenir nens, a mi m'ha ajudat per tenir regles menys doloroses.... però de moment no m'han ajudat a la fertilitat.
Tb prenem Maca i Zinc, que és important pels bitxitos.

Tb he sentit que és important que la zona intima estigui ben hidratada, doncs hi han alguns olis indicats per això

EStà bé que estigueu units amb els vostres companys..a mi a vegades tot això em fa venir dubtes.. sobretot cada cop que em diuen que és questiõ de compatibilitat i tinc alguns amics que no odien, i canviant de parella si que han pogut..

[Gustineta]

Hola noies,

Llegint-vos penso que tot i que és ben normal que us preocupeu, en termes de fertilitat fa poc que esteu buscant i no teniu per què tenir cap problema. I ja sé què és moooolt fàcil de dir, que fins que no ho vius no saps què suposen 3, 4 o 5 mesos de cerca. Van pesant cada cop més. Ja sé que és dur, però no queda cap altre remei que tenir paciència i esperança. Potser sí, potser per desgracia us tocarà tenir problemes de fertilitat (sigui en forma d’esterilitat o de pèrdues gestacionals) i fa mal, molt mal, però és una cosa que no podeu controlar i que, malauradament, no podeu saber ara, en aquest temps de cerca “inicial”.

Jo també porto molt malament els tema dels embarassos d’altra gent i ho dic molt a desgrat meu, no me’n solo alegrar (tret que siguin de parelles que hagin tingut problemes), només sento dolor i que em vaig quedant enrere (sí, no me’n sento especialment orgullosa). És normal tenir enveja, però portar-ho fatal amb tres mesos de cerca… personalment, em costa d’entendre. A més, a mesura que passa el temps i l’embaràs no arriba o arriba però acabava malament, encara costen més de pair. Amb això vull dir que cal paciència, i molta. Ho volem tenir tot ja, no tenim espera i de seguida ens ofusquem (jo la primera). Ens sembla que tothom ho aconsegueix sense problema… I sí, aquest és el cas de molta gent (i per moltes serà el vostre). Però a menys que ens ho diguin directament o ho puguem comprovar amb certesa, no sabreu realment si la parella que us anuncia un embaràs ha tingut problemes o no.

Tema edat: en la meva opinió, el “ets molt jove” ha fet estralls. En termes de fertilitat, l’edat afecta i cal tenir-ho en compte. però no és una sentència! Tanta gent hi ha que amb més de 35 i de 38 s’hi queda i té la criatura sense problemes i en canvi gent que no arriba ni als 30 i no pot! Com en moltes coses, cada cas és un món.

Sobre el “no pensar-hi”. Ho sento, em rebel·la. Volem tenir un fill, hem pres aquesta decisió que ens canviarà la vida i resulta que per fer-la realitat el que hem de fer “és no pensar-hi”? Quin sentit té? He estat embarassada dues vegades, i vaig ser molt conscient de la cerca. Tot dos embarassos van arribar molt de pressa. I van acabar tan de pressa com havien començat. En el segon embaràs, vam arribar a veure batec. Aquell dia em vaig tranquil·litzar, vaig deixar de patir, em vaig “relaxar", vaja el que et diuen que has de fer perquè tot rutlli. L’endemà el vaig perdre i després no he tornat a quedar-me embarassada. Amb això us vull dir que el fet de relaxar-se o no pensar-hi no farà que les coses vagin bé. Un altre cas: les parelles que han de passar per RA. La noia s’ha de punxar cada dia per estimular els fol·licles, ha de fer molts controls, passar per la inseminació o la punció, la transfer… i la betaespera, durant la qual s’ha de prendre progesterona cada dia. Creieu que li és possible “no pensar-hi”? Doncs jo penso que el mateix per a la cerca “natural”. Pots estar-ne més o menys pendent, però oblidar-te'n quan busques... El fet de pensar-hi no altera el resultat d’aquell cicle de cerca. Dit això, sí que poden haver-hi problemes derivats de l’estrès, però ha de ser un estrès molt i molt bèstia perquè arribi a desajustar les hormones i impedeixi l’embaràs. El meu consell: no us martiritzeu per pensar-hi, és ben normal, és un projecte vital que porta molts canvis. En la meva opinió, pensant que no hi heu de pensar i que us heu de relaxar només farà que us angoixeu per no poder no pensar-hi. Paraules com “obsessió”, “estrès”, l’únic que fan és culpabilitzar-nos de coses sobre les quals no tenim control. Potser ho hauríem d’enfocar d’una altra manera: cerqueu, però no condicioneu la vostra vida a la cerca.

JAD, potser seré una mica hardcore... però això de la compatibilitat em sembla una bestiesa (per quin motiu t'ho han dit?). Tal com jo ho veig, la parella ha d'anar a l'una i tenir clar que és un projecte comú. Això ja els fa compatibles, per dir-ho d'alguna manera. Un problema de fertilitat no és d'un o de l'altre, és cosa de tots dos. Si un culpa a l'altre, malament...

Molta sort en aquesta aventura

[Lanana]

Holaaaaa!!!
Crec que aquest tema ens està anant bé x desfogar-nos una mica a totes, no?
Gustineta, no puc estar més d'acord amb tú! Jo sóc molt conscient que tot iniciar el procés fa un any, portem poquíssim buscant (un embaràs a la primera i avortament bioquímic i ara dos mesos de cerca) per això porto malament que em diguin que si el desembre no estic embarassada fem una in vitro. Hi ha gent que m'ha dit que m'ho diuen pq és una clínica privada xò, entenc el raomanent que en fan des de la clínica també. Em xoca que sense problemes de fertilitat ja et dirigeixin a una in vitro però, està clar que l'edat pesa en fertilitat i molt i mira, si això m'evita avortaments ho prefereixo.
Jo penso que el què ens passa amb aquest tema és que no ho controlem, no depèn de nosaltres, és biologia, natura i poc podem fer pq vagi bé. Penso que el tema de relaxar-se més que perquè ens quedem embarassades és per viure millor. Jo ahir estava fatal però, també he de dir que jo tendeixo a l'ansietat així que, en aquest tema no serà una excepció. Més que intentar coses per quedar-me embarassada, inento lluitar per no tenir anietat o no tenir al cap això tot el dia. Quan vaig tenir l'avort em sentia molt culpable per si va se per culpa meva però, tots els metges em van dir que em treiés això del cap, que és una cosa molt habitual i que la natura fa aquestes coses i ara ho crec així realment.
Ahir un amic em deia que què passaria si no poguessim tenir un fill i la meva resposta va ser que seria una patacada xò no la fi del món amb la qual cosa vull dir que, ens ho posem com a objectiu xò, a la vida tenim moltes altres coses com a persones per fer i com a parella igual! Crec que hem de relativitzar i pensar que tenir un fill és un desitg inmens però, aquí estem de pas per tant, hem d'intentar valorar tot el què tenim i no centrar les nostres vides amb això perquè la vida passa. Ara dic això i sóc la que he començat el post així que sóc la primera que em costa molt portar-ho a la pràctica però una cosa tinc segura amb o sense embaràs vull viure el millor possible i això passa per accetar les meves pors, sentiments i pensaments. I sí, com no pensar-hi si s'ha pres una decisió? Jo veig a la meva parella que tb ho desitja xò ell no hi pensa tot el dia en canvi, jo sí. Estic a la feina i tinc el cap a un altre lloc i els dies em passen lents i això és el què no vull!

Continuem compartint?

[tossuda]

Hola Lanana, noies!

Lanana, només et volia dir que sobre el que comentes dels estalvis, hi ha clíniques que et financien el tractament. Nosaltres ho vam poder fer així. La primera FIV la vam poder pagar amb els nostres estalvis (FIV amb DGP, que fet i comptat són 10.000 euros, medicació a banda). Les dues restants les vam finançar i vam anar amb el cinturó estret durant uns anys, però com a mínim vam poder fer les FIV que era l'única manera d'aconseguir un embaràs viable.

Nosaltres vam estar a punt, a punt d'anar a viure a un altre país. El tossut té una feina que li obre les portes a treballar a l'estranger i va ser una posible solució a la pressió INSOPORTABLE que sentiem tots dos amb tanta panxa d'amistats i coneguts al voltant i tanta nena que només ensumant els calçotets del seu maromo s'hi quedava. Es passa realment molt malament. Nosaltres en dèiem "la llosa" i viviem amb ella. Fèiem la vida amb ella. En el meu cas (tot és mooolt personal) em va ajudar MOLT un video del que us copiaré el link aquí sota. Em va fer obrir els ulls de lo MOLT agraïda que puc estar de petites coses a les que no donava importància. I va ser aleshores quan vaig fer un reset i em vaig dir: jo vull ser feliç! només hi passem un cop per aquesta vida! per tant, em vaig centrar en les coses bones de la meva vida. I no van ser pas flors i violes, eh!! nononono! però això i visualitzar un embaràs al final dels meus esforços, doncs bueno, la vida va millorar. A mi és el que em va ajudar.

el link és aquest:

Us vull animar i dir-vos que sí que us quedareu embarassades, encara que ara sembli que estic fent un brindis al sol. Pinteu-vos les pintures de guerra a la cara i a por él!!! sobretot crec que és crucial estar en una bona clínica i en bones mans i que confieu amb el vostre metge. Disfruteu de les coses bones que us passen, que segur que en són moltes però "la llosa" no deixa que les veieu. Un atxutxón immens a totes, valentes!!!!!

[tossuda]

ah! i també em prenia maca andina, vitamina E i L-Arginina, aquestes dues últimes per ajudar al meu endometri que no hi havia manera que s'engruixudís. I vaig fer acupuntura, si a algú li interessa li passo les dades de la metgessa amb la que anava!

[tossuda]

He trobat la transcripció de la xerrada al castellà (en català no ho he trobat :( )

Us animo efusivament a veure el video / llegir la transcripció!!