Instint

[ratoli5]

Hola noies!!

Primer de tot dir que m'ha costat un ou decidir-me a registrar peeerò mira, al final ...

A veure si ho puc resumir i no us explico aquí mitja historia interminable jejeje! Tinc 35 anys i el meu instint maternal sempre ha sigut sota zero (i em quedo curta). Fa dos anys que estic feliçment casada i per sort el meu marit és com jo; ell potser no tant i al principi potser si que hagués estat més motivat però s'ha anat adaptant.
Jo pensava que quan les meves amigues es comencessin a quedar embarassades s'em despertaria l'instint; s'hi va quedar la primera i em vaig quedar igual ... s'hi va quedar la segona i la tercera i ja és allò que dius ... uhmmm son macos no? ... Crec que se m'ha despertat l'instint de cop i estic al·lucinant. A veure, no es que vagi desesperadissima volent un fill però totes les pegues que li veia abans, les hi segueixo veient però "menys" i em passo els dies pensant "i si .. i si .... i si ....". I m'agobio, m'agobio una burrada perquè quan li comenti al meu marit (que aquesta és una altra, no sé pas com fer-ho) potser m'envia a pastar, o potser ja sóc massa gran o potser m'equivoco ... Em podeu dir idiota eh? no us talleu ....

Alguna s'ha vist en una situació semblant?

[shyla]

i si ell està igual i no ho comenteu i aneu deixant passar el temps? Jo sempre havia tingut clar que volia tenir fills i el meu home sempre anava dient que ell no s'hi veia, un bon dia sense parlar-ne gaire va ser ell qui ho va proposar, i acabava de néixer el primer i ja parlava de tenir mes fills, ara en tenim 2 i a vegades encara parla d'un tercer,

Parleu-ne! no penso que siguis massa gran tot es posar-s'hi!

[Blan13]

Bon dia,

Crec que té raó la Shyla, n'has de poder parlar amb el teu marit, pot ser que ell pensi igual o que encara que no s'ho hagi plantejat li pugui acabar fent molta il.lusió.
De totes maneres jo el que penso, és que heu de tenir fills pq realment en tingueu ganes, no pq les amigues en tinguin totes ... plantejat si en voldries tenir si les teves amigues no en tinguéssin ... i si en vols tenir doncs enhorabona, realment és una experiència preciosa ser mare i pels anys, no pateixis!!! avui en dia mares a partir dels 35 tantes com vulguis! NO és cap impediment l'edat en el teu cas.

[ratoli5]

Gràcies maques!!

Si si, tinc molt clar que si finalment volem és perquè volem, no perquè les amigues en tinguin; quan he dit lo de les amigues em referia a que tens babys més pròxims i als veure'ls més, t'agraden més

[Blan13]

Doncs llavors, només et queda parlar-ho amb el teu marit, ja ens diràs però ja veuràs com també li pot fer més il.lusió del que et sembla.
Potser d'entrada si no ho tens plantejat t'agafa per sorpresa però després segurament et sorprèn.
I ja t'he dit que 35 anys avui en dia és una bona edat per ser mare ... no pateixis per això.
ànims i enhorabona.

[Vannion]

Bon dia!

Penso com la resta de companyes, aquestes coses s'han de parlar i negociar, potser cap dels dos diu res i esteu igual! I encara ets jove!

Jo en el meu cas, sempre havia dit que volia ser mare jove. Als 25 anys la meva millor amiga va tenir el seu primer fill, i quan vaig ser allà a l'habitació de l'hospital, em vaig quedar ''desquadrada'', no, allo NO era el que volia.
Als 27 anys, de cop i volta, no sabria com ni perquè, de cop i volta NECESSITAVA ser mare (que suposo que es la manera com s'engega el rellotge biològic) i aqui estem, intentan-ho!

Aixi doncs, molts ànims! Cal que sigui una decisió conjunta i reflexionada (nomès una mica, perque jo crec que si ens ho pensessim molt, ningú ho faria!)

[petit_somni]

Hola Ratoli5!
Aixo del instint es ben curios! Tinc una amiga que per res del mon volia un fill i quan m'explicava els arguments els tenia molt clars, la seva parella tambe sabia el seu pensament i el respectava/compartia. Un bon dia ens va dir que estaba embarasada i despres parlant em va explicar que no sap explicar-ho pero un bon dia li van entrar les ganes ho van parlar i es van posar amb aquest projecte, ara esta encantada amb el seu fill (pero no ha deixat de pensar tot el que pensaba). Jo crec que ets jove i que si ho parleu es molt possible que estigui com tu ja que has dit que ell abans si que tenia mes intencio no? Doncs aixo com t'han dit les companyes teniu temps per parlar, pensar i decidir!

[dolly]

Hola Ratoli5

No et preocupis, no estas sola! vull dir, no ets l'unica que mai ha tingut aquest desig innat de ser mare.
A mi tambe m'ha passat.

Jo sempre he pensat que seria l'eterna tieta dels meus nebots, es genial poder-los mimar i consentir sense renyar-los i a mes que no es una feina full-time. Ser la tieta es ideal!!

Desde fa uns anys que hi ha hagut un baby-boom al meu voltant (similar al que tu expliques) al principi ni fu ni fa, pero ara ja m'hi vaig veient mes com a mare.
De totes maneres, encara que la meva opinio ha canviat i ara si voldria ser mare (no com fa uns anys) no he sentit aquest "instint" com altres amigues meves, que realment sembla q senten el crit de la selva i tenen una necessitat vital de quedar-se embarassades.

Entenc que potser et costa parlar-ho amb el teu marit, ja que si sempre has dit que no en volies i de sobte es que si, reconeixer que has canviat d'opinio pot ser estrany, i dir-ho en veu alta impresiona mes :P
Jo treuria el tema de manera natural, no en faria un moment en plan "carinyu, hem de parlar" ; si per tu canviar de perspectiva i de pensament ha estat una cosa gradual i natural, la conversa tambe hauria d'anar aixi.

Bona sort, ja ens explicaras com va la conversa amb el teu marit, qui sap, potser et veiem a cercadores aviat! ;)

[ratoli5]

Oi que si dolly? Jo també tinc nebots i és ideal perqué els mimes, els malcries, ... però ells a casa seva i nosaltres a la nostra jejeje

Moltes gràcies per explicar-te! Que n'és de complicat això tu!

[Ari_RG]

Hola Ratoli5 i companyes!!

En realitat crec que tot el que t'han dit es molt encertat, també penso una altra cosa, jo sempre he tingut molt molt instint maternal, des de petita era la tipica que cuidava els bebitos i ara igual, m'encanten! Estic esperant la meva primera nena, mas felz que una perdiz, pero aixo no treu que es poguin veure els contres, el que vull dir es que potser se t'han despertat les ganes de cop pero no per això canviara el teu pensament perque tenir fills es un canvi brutal i drastic carregat de sacrificis que estic 100% convençuda que valen la pena, pero hi son.

Entenc que un babyboom al voltant pot desencadenar el teu instin, tens una bona edat (jo en tinc 33, em vaig quedar amb 32, i la meva gine em va dir ui si ets una mare super joveeeee ajjaajjaa), aixi que parla amb la teva parella i a segur que trobeu un punt de ben entesa!!

Una abraçada!

[19m2]

Hola ratolí!!!
Benvinguda al foro
M'ha fet molta gràcia el teu missatge perquè jo també Soc de les que fa mil voltes a les coses.. I més en temes tan trascendentals!!! A mi em va passar algo similar.. Sí que he tingut epoques de més jove de tenir més instint i altres 0 i també em debatia entre el projecte familia, que sempre he volgut pero que egoistament mai acabes de trobar el moment.. Vida de parella, sortir, viatjar, fer la teva... A vegades poden semblar (i son) arguments de pes peeerooo quan et comences a imaginar com sería fer vida de 3, i això i allò doncs també fa gracieta... La conclusión a la que jo he arribat es que el moment perfecte i la llum que t ilumina mai arriben, simplement es deixar el cap i les pors una mica de banda i deixarse portar pels instints quan els dos ho sentiu...
Per l edat no et rallis, tens temps de sobres, i pel marit menys... Qui sap si en el fons s en mor de ganes i no gosa dirtho.. tanteja el tema a veure que no??

Ja ens diras!!!!

[Náyade]

Hola guapa!!! Benvinguda!!!

Hola ratolí!!!
Benvinguda al foro
M'ha fet molta gràcia el teu missatge perquè jo també Soc de les que fa mil voltes a les coses.. I més en temes tan trascendentals!!! A mi em va passar algo similar.. Sí que he tingut epoques de més jove de tenir més instint i altres 0 i també em debatia entre el projecte familia, que sempre he volgut pero que egoistament mai acabes de trobar el moment.. Vida de parella, sortir, viatjar, fer la teva... A vegades poden semblar (i son) arguments de pes peeerooo quan et comences a imaginar com sería fer vida de 3, i això i allò doncs també fa gracieta... La conclusión a la que jo he arribat es que el moment perfecte i la llum que t ilumina mai arriben, simplement es deixar el cap i les pors una mica de banda i deixarse portar pels instints quan els dos ho sentiu...
Per l edat no et rallis, tens temps de sobres, i pel marit menys... Qui sap si en el fons s en mor de ganes i no gosa dirtho.. tanteja el tema a veure que no??

Ja ens diras!!!!

19m2 em sento bastant identificada amb tu, jo sempre he cregut que tenia un instint bestial, des de ben joveneta que somiava amb tenir un fill, en concret m'imaginava sempre amb un bebè als braços... però conforme passen els anys tens altres coses, t'adones que la vida no és de color de rosa, cal treballar, estalviar, i gaudir d'altres projectes com els estudis, la parella, els amics, etc... i és el que dius, arriba un dia en que els arguments en contra de tenir fills en aquest moment se't cauen a sobre, ja no trobes que tot sigui tan difícil ni que estigui tan lluny... no sempre s'ha de sentir "la llamada de la naturaleza", sino simplement veus que vols intentar-ho i que cap argument t'ho pot treure del cap!!!

Aviam què et diu el teu marit!! Tot és adaptar-se en aquesta vida!!

[irisolda]

Hola ratoli5

jo entro per dir-te que ets jove per pensar-t'ho el temps que et calgui, conec noies que s'els ha despertat "l'instint" maternal als 42 anys, o sigui que encara en podries tenir dos o tres jejejej

totes les decisions son bones i respectables si les has pres per voluntad pròpia i contenta

Parleu, parleu i parleu molt amb el teu home, de pros, contres, imagineu-vos amb un miniratoli als braços, imagineu-vos que fareu d'aquí 20 anys sense fills i amb fills

[tossuda]

Hola noies i ratoli5,

Espero que no us enfadeu pel que ara diré, però estic totalment en desacord amb les que dieu que amb 35 anys, ets jove. Ets jove, sí, molt, en termes vitals, però biològicament comences a ser vella. Als 35 anys la qualitat dels òvuls baixa en picat. Per tant, un primer embaràs espontani i exitós als 35 és més probable que no als 40. Tan de bo a mi algú m’hagués obert els ulls. Jo als 35 anava confiada que era jove per tenir fills i em vaig relaxar, en el sentit que primer em vaig casar i després vam anar a buscar la criatura. I els embarassos van venir, només que tenia avortaments a les poques setmanes per fallades cromosòmiques. Només tenia dues opcions: anar-ho provant i assumint el risc dels avortaments (us asseguro que has de ser mooolt fort psicològicament per anar avortant indefinidament) o bé posar-me en mans de la ciència, cosa que vaig fer i el primer que em van dir va ser que el factor edat era la meva primera causa d’avortament. Tenia 35 anys recent fets. Fins als 40 no em vaig quedar embarassada (3a. FIV) i vaig passar mil “peripècies” mèdiques que ara no venen al cas. Que vam patir molt, vaja. Em vaig recordar de la maleïda hora que em vaig confiar!!!!! El meu cas evidentment és un entre milions, cada cas és un món, però si feu una mica d’investigació pel google o pregunteu a un expert en reproducció, la resposta sempre serà que quan abans us hi poseu o quan abans congeleu els òvuls, millor. Més probabilitats d’èxit.

Penseu que la possibilitat d’un embaràs espontani i exitós a partir dels 35 va disminuint cada dia que passa (i estic parlant d’una dona en la teva suposada situació, ratoli5: primer fill i que no has congelat prèviament els teus òvuls). A partir dels 40, el risc d’avortament és molt alt. I a partir dels 42... un primer embaràs, amb òvuls propis i exitós ja és com un bitllet de 500€, que “haberlos, haylos”, però... són l’excepció. Lo normal és que o bé siguin amb òvuls propis congelats o amb els òvuls d’una donant.

Avui dia et bombardegen amb notícies de que tal artista i tal altra han sigut mares als 45 o als 49 o als 51! Cert és que la ciència ens ajuda a arribar on naturalment no arribem. VISCA LA CIÈNCIA!!! Però de debò, si us podeu quedar embarassades de forma natural, no arrisqueu. Que sembla bufar i fer ampolles i no ho és, almenys no tant. Passeu pels posts de “Reproducció assistida” i veureu per les dificultats que hem passat algunes. I en el meu cas, per culpa del “factor edat”, per què aquesta era la meva causa d’avortament. El “factor edat” i tenia 35 anys. I el meu marit, 30.

O sigui que el meu primer consell és que tu i el teu marit en parleu. I si hi ha “fumata blanca”, el que t’aconsello de tot cor, per experiència pròpia i per consell mèdic, és que us hi poseu “sin prisa, pero sin pausa”, allò, amb alegria, il.lusió i passió 

[myca]

Hola noies, fa dies que està obert el tema però avui m'he animat a escriure, com molt bé dius tu Tossuda, jo quan tenia 35 anys vam posar-nos a buscar, i he de ser sincera, jo no tenia cap pressa, perquè em semblava que era jove. El meu company feia ja bastant temps que 'm'apretava', però jo no li trobava el moment.
Ara estic a punt de fer-ne 39, porto 3 IA i una Fiv, i no us imagineu com em penedeixo d'haver deixat passar el temps i no fer cas al meu home... tot i no tenir l' instint maternal despert, crec que és la mateixa societat que ens fa creure que som joves fins passats els 40. Segurament som joves per moltes coses, però per tenir fills sense problemes, no.

[tossuda]

Mayca molts ànims!!! jo ja veus, m'hi vaig quedar als 40, amb un sol embrió i amb uns quants problemes afegits. El metge encara flipa! tan de bo aconsegueixis aquest embaràs ben aviat. No llanceu la tovallola que un bon dia, sona la campana. Ai et puc ajudar, ja ho saps! Una abraçada XXXL

[crunchi]

Jo sempre he sapigut que volia tenir fills però em feia mandra i tampoc he sigut mai molt de criatures.... allò que no em dóna per agafar bebés aliens a mi, ni sé mai què dir-li's... no sé. El meu marit és tot el contrari, té instint de pare, és molt de crios, li encanten i si fos per ell ja els hauriem tingut fa anys!!! Però jo sempre ho he posposat pq mai veia el moment, em feia mandra, li donava moltes voltes, necessitava mentalitzarme a aquest gran canvi que será tenir un fill, etc. Quan vaig fer els 30, em va entrar la crisis dels 30, en plan què he fet aquest temps en la meva vida.... i aqui ja m'ho vaig nar plantejant.... ho vam parlar entre els dos i ens vam voler casar primer, i ja després de la boda vaig deixar les pastilles antibaby. No sé, és curiós, potser incoherent, però tot i saber que a la llarga en voldria tenir, no sempre he tingut l'instint activat....
Hi ha gent que ho té super clar, que si o que no en vol, i d'altrea dubtem més, o no dubtem però necessitem temps per mentalitzar-nos....
A mi personalment m'ha fet reaccionar 2 o 3 noies del meu voltant que s'han quedat embarassades.... que em van entrar ganes i que vaig pensar "posem-nos-hi ja que no sé el que ens costarà". Ara en tinc 31. No sé, sempre havia pensat tenir nens als 25, com la meva mare, però quan en tenia 25 no m'hi veia, encara estava sortint de festa, no tenia la feina que volia, ni la casa que volia... La feina que tinc ara no és la que volia, però hi estic be i es estable.... es com que ho volia tenir tot controlat, a la meva manera. Mentalment crec que ara si es el moment, pero ja us dic, m'ha costat temps fer-m'hi q la idea i dir "vinga, ara".

[RedBerry]

Hola boniques
Agafo aquest trocet de el que ha dit la crunchi perque em descriu perfectament!
"Jo sempre he sapigut que volia tenir fills però em feia mandra i tampoc he sigut mai molt de criatures.... allò que no em dóna per agafar bebés aliens a mi, ni sé mai què dir-li's... no sé."
Al meu cas es que el meu marit tambe es igual que jo. Hem estat posponent durant anys per motius varis, aquest any vem dir que a a principis de l'any vinent iniciariem la cerca, a buscar tranquilament sense presses, o ja veuriem, pero ja s'apropava el moment. Cal a dir que a mi m'agrada tenir sempre controlat aquestes etapes de la vida.
L'any pasat va ser molt fotut per nosoltres, no com a parella sino per la vida mateixa que es molt dura.
Aquest estiu ha sigut tot un canvi, perfi hem vist la llum al final del tunel, he pogut disdrutar les vacances amb el meu marit, ja veiem les cosas amb altres ulls.
Pero alguna cosa al cap m'ha fet click, ja hem dona igual, els contras que puguin tenir quedarme embarassada, o afrontar els problemas que puguin venir per tenir un fill. El nostre moment ha arribat, si ens mirem molt els moments, sempre les que som aixi trobarem alguna cosa per posposarlo. Tinc moltes pors, pero el meu marit i jo estem descidits, a començar ampliar la nostra propia familia, i esta clar, per fer una panxu numes calen dos, la resta d'opinions sobren.
PetonetS

[crunchi]

Redberry a mi tb m'agrada controlar la meva vida jejejje coincidim en tot, jo tb vaig fer click un dia com dius. ANims amb la cerca i molta sort!!!! ENs veiem pel forum!!!!!