MARES A L'ESTRANGER

[Neboda]

Hola a totes!

Quan vaig tenir el primer fill vaig mirar una mica per aquí però no em vaig decidir a apuntar-me, però ara que estic a punt de tenir el segon (surto de comptes el 27 de novembre) em voldria presentar, que sé que no sóc l’única que viu a Alemanya.

Doncs res, ja tinc un fill de 2 anys i ara tindré el segon, que també serà nen. Visc a Stuttgart des de fa uns quants anys ja, encara que les festes de Nadal sempre les he passat a casa dels meus pares. Aquest any, però, ho veig una miqueta més complicat…

En fi, si hi ha alguna altra mare aquí a la vora que estigui de baixa per maternitat o que vulgui quedar algun dia, aquí em teniu. I si algú necessita informació sobre Alemanya o la zona, demaneu, demaneu .

[gegette]

Hola noies,
El meu marit és francès, per això estic en aquest post, però ara us voldria fer una pregunta, de part d'una amiga meva.
Ella és catalana, i ell d'Estats Units, porten molts anys vivint a distància, i ara per fi ell s'ha decidit venir a viure a Tarragona.
Havia començat a fer papers pel visat d'estudiant, però al final han decidit que vindrà amb visat de turista i es casaran aquí.

PREGUNTA: Algú ha viscut la mateixa situació? És més complicat casar-se per lo Cívil o per l'Esglèsia? Ella ja ha anat al Registre Cívil i és super complicat, per exemple, demanen l'empadronament, i diu que a EUA no existeix això (etc, etc...).

Agraïria que si algú de vosaltres s'ha casat amb un americà (encara que no sigui d'EUA) m'expliqui una miqueta les passes a seguir, gràcies!

[dolly]

Hola!

Encara no soc mare.. pero si tot va be cap a l'Octubre començarem la cerca.
Fa gairebe 5 anys que visc a Holanda, i m'agradaria saber si hi ha algu per aqui que visqui a Holanda o Belgica (ja que son bastant similars) per poder saber com es la vostra experiencia com a mares per aqui...

Pero veig que aquest fil esta una mica abandonat :(
Espero que revifi una micona, tinc molta curiositat per saber com son les vostres experiencies a l'estranger!

Petons a totes!

[Alesta]

Hola mares a l'estranger! Perdoneu la infiltració... jo no estic vivint a l'estranger però me'n vaig tres mesos a França i estic embarassada. Passaré allà de la setmana 16 en endavant i aquí he preguntat quines proves m'haig de fer i quines m'entren amb la targeta sanitària europea però no m'ho han sabut dir... diuen que el mateix que a les embarassades de França, però no sé quines proves es fan allà, si són amb copagament, o com funciona...
Hi ha alguna mama que em pugui ajudar?
Gràcies!!!!

[Marona78]

Bones, mares valentes!

Us explico una mica la meva situació, a veure si em podeu aconsellar!

El meu marit i jo fa 11 anys que som casats i tenim una nena de 10 i un nen de 6. Ell és colombià i jo catalana, i sempre hem viscut aquí. Ara fa cosa de 4 anys vam començar a teni problemes amb les feines i finalment, ja fa 2 anys i mig que ens vam traslladar a viure amb mos pares perquè estàvem tots dos a l'atur i no podíem pagar un lloguer. Ens pensàvem que en un parell d'anys (ell estava acabant la carrera) ja tindríem la cosa encarrilada i podríem tornar a viure els 4 solets, com una família normal en el nostre piset de lloguer, sense donar explicacions de com eduquem els nostres fills ni haver-nos de mossegar cada dia la llengua...
Però ja farà 3 anys que aguantem aquesta situació i no ha millorat res, ans el contrari! Ara tots dos vivim de l'ajuda de 426€, sense esperança de futur i cada dia més deprimits perquè no podem desenvolupar el projecte de família que volem.

Així que hem pres la decisió (dura ) de marxar de Catalunya. El meu marit té uns cosins que viuen a Suècia des de fa molts anys (exiliats polítics) i dimecres agafa l'avió per provar sort i a veure si es desencalla la situació laboral. Si en uns mesos la cosa tira, jo i els nens hi farem cap, i això em porta de cap...
Algú a marxat a viure a l'estranger amb els nens ja grandets? Com us ha anat l'adaptació a l'escola i al nou idioma? Són coses que em preocupen i m'agradaria llegir experiències vostres. Sé que si la cosa surt bé, podrem tenir el futur que volem per a nosaltres i els nostres fills, però encara no he marxat i ja m'enyoro... Com ho porteu vosaltres, el no viure aquí???

Aix... Moltes gràcies per llegir-me!!!!!!!!

[capseta]

Hola!!

No tinc experiència pròpia al respecte però sí que m'he trobat a l'escola (soc mestra) casos de nens ja grandets que han vingut a viure aquí.
En general tot i que sigui un xoc, un canvi gran, els nens s'adapten molt ràpid als canvis. I pel tema idioma/escola si no tenen dificultats d'aprenentatge prèvies, normalment avancen força ràpid (a nosaltres sí que ens costa!!!).

Sé d'algun nen d'europa de l'est que al saber que vindria aquí a viure, els pares li anaven posant dibuixos i cançons infantils (a youtube n'hi ha), així quan va venir aquí evidentment que now l'entenia ni el parlava però estava acostumat a la sonoritat, havia après algunes paraules... Era en castellà però crec que li va ajudar molt.
Així que no sé, potser és una idea que arribat el moment podeu i voleu aplicar.

Molts anims amb aquesta relació a distància que haureu de viure, ojalà tot tingui molts bons resultats i aconseguiu el que deies, poder desenvolupar el projecte de família que voleu, sigui on sigui.