escola bressol amb 8 mesos.punts a favor i en contra.

[nutella]

Bones,
De ben segur que ja se n'ha parlat d'aquest tema, el torno a recuperar ja que m'agradaria saber les vostres opinions.
Tinc un nen que l'any vinent ja comença p3 i no ha anat a la guarde fins aquest últim any...i tinc un bebito que al setembre tindrà vuit mesos i no sabem què fer quan comenci a treballar.
Els meus pares i sogres hi estan disposats a cuidar-lo, però tinc un parell de handicaps.els meus pares comencen a ser grans i a sobre cuiden dels meus nebots ja que tinc una germana separada...i els meus sogres venen a casa a cuidar-lo i de vegades sembla que nomès el cuidin ells i no sé, tots els dies uns i altres a les 8 del matí plantats a casa...em fa una mica de mandra tornar-hi.
Com a aspectes positius sé que estan ben cuidats i mhi estalvio les peles i de negatius l'adaptació amb 8 mesos pobret , ni es deu enterar...aix quin lio!
Vinga, que heu fet vosaltres?
Gràcies per les vostres aportacions!

[charito]

La veritat que fan peneta tot i que ells de seguida s'adapten

Depen de les alternatives si es molt follon el tema avis potser pots aguantar uns mesos i al setembre q tindra l'any el portes a la guarde.

Quan caminen la cosa canvia bastant perque poden campar mes a gust i els avis es cansen mes

[la_rodri]

Jo vaig tenir la sort que per sata de naixement, al setembre va començar guarderia amb l'anyet acabat de fer. Tot i així jo el veia petit. Desde els sis mesos fins a l'any es van fer càrrec els meus pares i de tant en tant se'l quedava la meva sogra.
Igualment tenia molt clar que volia portar-lo a la llar, així que vam començar a mitja jornada, per dinar i fins que jo sortia de treballar es quedava amb els avis, i axí no carregava tant a la familia.... A partir del gener (amb l'adaptació feta) va començar a fer jornada comleta amb menjador.
Els avis els cuiden mooooolt i moooolt bé, però ja et dic, jo sóc partidaria de que comparteixin el temps amb altres nens, en un espai adaptat a ells, amb activitats d'experimentació que a casa amb els avis no fan (i amb nosaltres poques vegades...). A la llar del meu fill entre pintar amb xocolata, enmarranar-se de pintura de colors, les oaneres dels ttesors que feien, les disfresses.... El nen a P1 s'ho pasava super bé (tenim reportatges gràfics de tot).
Amb els avis, jugaven a pilota, baixaven una estoneta al parc, després jugaven a casa amb cotxes, nines i contes.... Però poc més. El nen estava també encantat però per mi, partidaria de l'estimulació primerenca, no era suficient.
Quina parrafada, per dir-te, que com bé dius hi ha pros i contres, així que son decisions molt personals, perquè jo penso així però hi haurà qui pensi que la llar tant petits és una salvatjada.... Gustos per a tot!
Jo estic esperant la meva filla pel mes de Juny i tinc molt clar que repetiré l'experiència a la mateixa llar i amb la mateixa edat que vaig portar al meu fill.

[Anna Maria]

bones!
soc profe d'escola bressol, hi ara mare. a veure, es complicat, l'adaptacio pot ser ràpida depen del nen i les circumstàncies. jo he vist periodes d'adaptació de nens de 2 anys molt heavys... en el meu cas, l'isaac tindrà vuit mesos a l setembre i tot i que encara no caminarà a aquesta edat s'arrosseguen, o repten, i es desenvolupen be a l'espai classe. jo de totes maneres, si no canvia la cosa, de moment nom´es l'hi portaré als matins. els principis són durs sigui quina sigui l'edat del nen, crec jo, tant per ell com pels pares, molts ànims guapa.
abraçades,
anna maria

[garota]

Doncs jo seré la nota discordant, i això que també sóc mestra i he treballat en escola bressol.... Però sóc partidària de que un nen de 8 mesos, on millor està és a casa amb la familia. Cert que jo he tingut la sort de muntar-m'ho per estar amb el meu fill que ara té 21 mesos...però si s'hagués quedat amb els avis, també estaria ben tranquila. El dia a dia per a un nen si se'l deixa fer, investigar, provar... Etc ja és "estimulant" per si sol. No calen gaires coses perque un nen "aprengui", el dia a dia és la millor escola. Clar que hi ha casos i casos, hi ha nens que els va millor anar a l'escola que estar a casa per diversos motius, però ja dic, que si un nen se sent estimat, se li dóna autonomia i llibertat per fer, per moure's al seu ritme, se l'acompanya... Etc, estarà igual d'espavilat d'un que hagi anat a l'escola bressol. El tema de l'estimulació primerenca és un altre tema... Molts estudis estàn sortint ara que no avalen aquesta metodologia... Cada nen té el seu ritme i no tots els cervells estàn preparats per la mateixa estimulació...
En fi, opinió súper personal eh?! Jo és el que he fet, quedar-me a casa amb ell i gaudir-lo.

[arlet78]

Nutella,
Jo penso q és molt petit, sí tens l opció dels avis jo no dubtaria gens! Són només uns mesos fins l any q vé.
Les adaptacions són molt dures, hi ha nens q ho porten millor q d altres o es resignen abans però per tots és un trauma!
Les cuidadores intenten fer tot el q poden i ho fan molt bé però no fotem, no li pots donar la mateixa atenció a un nen que a 8!
i lo de necessitar que estigui amb altres nens, fins ben bé als dos anys no interaccionen amb els altres nens. No els necessiten per res, tan petits necessiten dels seus pares o avis!

[nb_30]

La meva filla va anar a la llar amb 8 mesos i els primers dies van ser durs pero es va anar adaptant. Els meus pares son grans, 72 i 75 anys i jo no els veia amb forces d'estar per la meva filla. Crec q vaig fer be i si tingues un altra fill faria el mateix.
he de dir que la meva filla nomes ha anat als matins a la llar, de 9 a 13:00 i dina sempre a casa.

[lavidaesbonica]

M'uneixo a la conversa tot i que ja vaig obrir un post referent a l'ansietat per separació, ja que ara la meva filla amb 10 mesos s'ho està passant fatal (mare inclosa..) perquè ha d'estar amb una cangur 4 tardes.. Jo també sóc partidaria que, si es pot, com més temps passin amb els pares, millor. A casa, si hi poses ganes i intenció, els pots estimular igual que a la llar d'infants! el que no hi ha és interacció amb nens, però jo penso que tan petits amb qui han d'interactuar més és amb els pares, ja tindran temps per tractar amb els iguals...

Aprofito per preguntar a les mestres de llar d'infants garota i Anna Maria, els nens que us entren amb aquesta edat, del 7/8 als 12/15 mesos, noteu que tenen més ansietat per separació que els més petitons? pot ser que els hi duri molt l'adaptació...? Jo es que estic passant un calvari perquè la meva nena plora cada tarda que la deixo amb la cangur, i mira que està a casa, en un ambient conegut, ella sola, ... però res, no hi ha manera. Ella és una nena molt alegre, viva, espavilada, ..però els no coneguts mai li han agradat, a la distància sí, els hi somriu, però en braços de la mama/papa. Avui ha estat el 6è dia que s'hi queda sola amb la cangur, però se'ns està fent etern! la cangur va estar venint durant el mes de març 2 hores a la setmana per anar-se coneixent, mentre jo també era a casa. Estic preocupada perquè la noto que dorm més, va més cansada dels farts de plorar que es fa a les tardes, i tinc por que no li crei un trauma! El setembre tindrà 15 mesos i l'haurem de deixar a la llar d'infants.... també plorara tant?!?!

[charito]

Lavdaesbonicadel que preguntes jo et contesto el q m'ha passat i es q la nena que va començar amb 6 mesos van ser 3 dies d'estar rareta i prou. A partir dels 9 mesos ansietat per la separacio bastant heavy pero com la seva persona de referencia era la mestra al cole nomes plorava quan ella marxava del aula (pobres tambe van al lavabo jaja) i quan es quedava 5 min a permanencia amb la monitora fins que arribo d'agafar el nen el drama total. O sigui q potser si que si no hagues fet el vincle primer amb la mestra potser ho hagues passat malament. El nen en canvi va començar als 9 mesos al mati i tan content.

[Mara17]

Doncs jo seré la nota discordant, i això que també sóc mestra i he treballat en escola bressol.... Però sóc partidària de que un nen de 8 mesos, on millor està és a casa amb la familia. Cert que jo he tingut la sort de muntar-m'ho per estar amb el meu fill que ara té 21 mesos...però si s'hagués quedat amb els avis, també estaria ben tranquila. El dia a dia per a un nen si se'l deixa fer, investigar, provar... Etc ja és "estimulant" per si sol. No calen gaires coses perque un nen "aprengui", el dia a dia és la millor escola. Clar que hi ha casos i casos, hi ha nens que els va millor anar a l'escola que estar a casa per diversos motius, però ja dic, que si un nen se sent estimat, se li dóna autonomia i llibertat per fer, per moure's al seu ritme, se l'acompanya... Etc, estarà igual d'espavilat d'un que hagi anat a l'escola bressol. El tema de l'estimulació primerenca és un altre tema... Molts estudis estàn sortint ara que no avalen aquesta metodologia... Cada nen té el seu ritme i no tots els cervells estàn preparats per la mateixa estimulació...
En fi, opinió súper personal eh?! Jo és el que he fet, quedar-me a casa amb ell i gaudir-lo.

Molt d'acord, Garota. Afegeixo que la sensació que te'l cuida algú altre la tindràs, siguin els avis o el mestre de la llar, segons els teus horaris de feina.

Els meus fills no han anat a llar i justament no crec que això els hagi endarrerit en res. En alguns aspectes, crec que fins i tot és al contrari, crec que parlen com parlen (tothom se sorprèn) perquè es passen el dia amb el lloro de sa mare, que no calla ; si se'l passessin entre nens de la seva edat, ben pocs estímuls lingüístics tindrien. És un exemple ximple, però ja m'enteneu.

[charito]

Mara el meu amb dos anys parlava com un lloro amb frases complertes i ben clar i jo ho atribuia a la guarde perque tots els seus companys anaven per l'estil.... al final em sembla que els nens fan la seva i treiem conclusions poc cientifiques per dir-ho d'alguna manera jejeje :-p jo cada cop estic mes convençuda que fan el cami que els toca i punt.

[nutella]

Guau! Quantes respostes i opinions!
Moltes gràcies a totes per les vostres opinions i aportacions!
Amb el meu primer fill m'ho vaig poder muntar per estar amb ell fins als 11 mesos i després es van encarregar els avins paterns i materns i ja ha sigut als dos anys quan vam decidir que anés a escola bressol ja que vèiem que necessitava "cremar" energia jejeje, val a dir que només va al matí i sempre dinem junts...amb aquest petit també agafo reducció i només el portaria al matí.
Moltes gràcies, en serio.diferents punts de vista t'ajuden a veure coses que de vegades una per sí sola no veu!

[Mireia80]

Hola noies! Els meus dos fills van començar la guarde als 8 mesos i la veritat és que 0 traumes! Fins aleshores havien estat els primers 4 mesos amb mi a casa, i després entre que jo ho tinc bé per dur-los a la feina i els avis m'ho vaig muntar fins al setembre la gran i el gener el petit, per a que comencessin amb 8 mesos. La gran no va plorar cap dia, i això que a l'octubre ja feia de 9 a 17. Al peque a p0 cap problema, només al principi de p1, que vam haver de canviar de guarde, vam tenir una setmaneta de mamamamamamaaaa, però la profe l'agafava i l'abraçava i el duia amb els altres nens i als 3min ja ni es recordava de mi.
El tema guarde és com tot, són opinions i experiències. Si jo hagués vist la meva filla plorar i quedar-se a disgust doncs hagués patit més, però com que es quedava tan ample jo estava super tranquil.la. Mai em vaig plantejar ni avis ni cangur perquè com heu dit per aquí jo crec que s'ho passen millor a la guarde i que també estan ben atesos, i se senten estimats per les mestres, que acostumen a ser noies encantadores (almenys jo he tingut molta sort amb totes!!). Com deia, són opinions, i al final totes fem el que creiem millor pels nostres enanos!!!

[Mara17]

Potser sí, Charito, però veus jo totes les estructures que fan servir, amb pronoms febles des d'abans dels dos, el vocabulari... Mira, sempre havia pensat que era de sentir-me tot el dia. Buàaaaaa!!!! Hahaha! Quin desengany!

[melibea80]

La meva va començar als 6 mesos perquè no teniem més opcions i amb 22 mesos fa frases amb diferents temps verbals i canta algunes cançons i coses així. No sé si és pel temps que passa amb mi o pel temps que passa a l'escola o si no té res a veure. No ho veig tan i tan relacionat, penso que depén més d'altres coses.

El cas és que li va costar més adaptar-se quan va passar a la classe de P1 (perquè veia als nens nous plorar) que no pas a la de P0, que eren molt pocs (sol ser així) i estaven molt més "mimadets"... Potser també tenia a veure amb tenir que "compartir" més el temps que la seva estimada mestra passava amb ella... De ser 3-5 nens a ser-ne 12-13... doncs és un shock. Però bueno, es pateixen els primers dies, les primeres setmanes si vols, però després passa a ser part de la rutina i ja està. Com més petits més pateix la mare però penso que menys sensació de canvis tenen els nens, són menys conscients.

No són ben bé punts a favor, però volia dir que no tinc realment punts en contra.... Fes el que consideris que us farà més feliços, dins de les teves alternatives possibles.

[Anna Maria]

Em sembla que ho preguntaves tu, lavidaesbonica, sobre l'ansietat per separació? Doncs torno a respondre que cada infant és un món. Veureu nens que els deixes al braç de qualsevol altre i es posen a plorar, i n'hi ha que no. És cert que pot ser que un nen als 2 mesos no ho faci i als 8 sí, perquè diferencien més, però ja dic, són un cúmul de coses. Em sap greu el que estàs passant, no hi ha una recepta infalible perquè passi, com tot en la maternitat, molta paciència. Intenta que no et noti a tu trista ni nerviosa, intenta transmetre-li tranquil·litat. Fàcil de dir i molt complicat de fer, però ja saps que la canalla ho noten tot, ja quan popen els primers mesos, si nosaltres estem nervioses ells també, és el fil invisible que ens uneix. Plorarà igual quan vagi a l'escola? no té perquè. Molts ànims!
Pel que fa als aprenentatges i estimulacions, és ben cert el que dieu de l'estimulació correcta a casa, en general els infants avui en dia tenen molts estímuls ja siguin a l'eb o a casa amb els pares/avis/cangurs, si els comparem amb les generacions anteriors es veu clarament que creixen més espavilats, tot i que està clar que això també comporta una part negativa, com tot.
evidentment, tambe hi ha escoles i escoles, n'hi ha que només els fan jugar, hi ha les que fan massa coses pel meu punt de vista, i n'hi ha que son un equilibri entre una cosa i l'altra. pel que fa a interactuar, jo diria que depen dels infants cap a l'any i mig mes o menys, abans juguen més "al costat de", no "amb".
abraçades,

[Mara17]

jo diria que depen dels infants cap a l'any i mig mes o menys, abans juguen més "al costat de", no "amb".

Jo tinc bessons tot el dia a casa i crec que aquesta etapa és més llarga. Comencen a jugar junts a estones entenent estricament jugar junts més endavant. Fins llavors és joc paral·lel. Bé, les mestres de llar ho deuen veure ben bé, això.

[Penny]

Aportaré un punt en contra que crec que no ha sortit: la salut. El meu fill va començar la llar a P2 i ho ha agafat TOT. En canvi, en el temps que va poder estar amb els avis (des dels 6 mesos que em vaig reincorporar fins els 2 anys), no va passar mai d'un trist encostipadet de dos dies.

[charito]

Jajajaaj Mara m'he rigut a veure jo tambe soc un lloro i com estic sempre sola amb ell es l'unic amb qui puc xerrar i li explico coses o sigui que les mares parlem segur que influeix!!!!

I si jugar junts a partir dels dos una mica mes als tres anys i a partir dels cuatre ja es el que els agrada

[melibea80]

Estic d'acord, pel que vaig veient jo amb la meva filla, fins ara que tenen tots al voltant dels dos anys, entràves a la classe i cadascun jugava al costat d'un altre però ni es miràven (només per furtar-se els joguets), però ara s'agafen per ballar, o s'imiten, riuen de les coses que fa l'altre... Estic enamorada d'aquesta etapa i sé que els 3, 4, 5 anys seran encara més divertits...

Sobre malalties, sí que és cert que el primer curs empalmen un virus amb un altre, pràcticament són cicles de quinze dies sense descans. I aquest segon any he vist que els que entràven de nou seguien el mateix patró i la meva ja va espaiant una mica més, potser un virus al mes o cada mes i mig (tenint en compte que el procés dura uns 10 dies o així). Al final el cicle és el mateix, però evidentment si es pogués evitar que agafessin res abans dels 3 anys seria molt millor, perquè fa moooolta pena...

Al final la decisió depen de tants factors que cada cas és únic.