Mama 43 anys.

[boira75]

Aquí una infiltrada, que tenia ganes de participar...jo tinc 39 anys, però la mare es va quedar embarassada de mi amb 40 annys i em va tenir just quan en va fer 41. El meu pare en tenia ja 42. Sempre els vaig veure abans però l'únic problema és que ara ma mare ja no hi és però el meu pare, tot i que gran, està gaudint a tope de la seva neta. Jo soc mare d'una nena de tres anys, amb un embaràs perfecte i un part genial. Ara fa un any que ens vam començar a plantejar tenir el segon. La meva parella en te 44. Al gener m'hi vaig quedar, de seguida, primer intent, però el vaig perdre. Van fer raaspat. I a partir d'aquell moment no hi ha hagut msnera. Ho estem intentant i no m'hi quedo. Estem començant a plantejar-nos la RA però són tants diners...i com que les proves no han evidenciat cap problema físic començo a pensar en deixar-ho còrrer, pot ser aleshores m'hi quedaré!

[moni3]

Hola noies!!

Tinc 44 anys i estic embarassada de 14+3 del meu 5è fill

He tingut varis avortaments, un d'espontani, un de retingut i tres de bioquímics. Per mi aquestes pèrdues, sobretot els tres últims bioquímics van molt lligats a la meva edat, suposo que entre els meus òvuls no tots estàn en bones condicions. En els 3 primers embarassos, no vaig trigar gens ni mica en quedar-m'hi. El quart ja va costar una mica i per a aquest cinquè ben bé hem estat un any sense protecció, però sense fer res especial per a aconseguir-lo (control d'ovulació etc).

La setmana passada em van donar el resultat del TS (1/246) i l'endemà arribava el resultat de l'Harmony on em deia baix risc per a les trisomíes i que tindría un altre nen !!!

De moment em sento força bé, he patit moltes nàusees les primeres 11 setmanes, però ara ja estic millor.

Espero que us animeu les que esteu dubtant. Hem de ser conscients que ens costarà més i que el temps corre en contra nostre, però la recompensa val la pena!

[araeshora]

bones la meva companya es a punt de fer 43 i jo tinc 46 i si tot va be al juliol del 2015 serem papis aun no es ta clar portem 9 anys buscan-lo i sembla que arribat per fi lo que despres de tantas decepcions fins que no estiguin fora ,si estiguin per que podem ser bessons no u creurem,estem una mica cagadets pero amb molta força per que tot vagi be de aqui a 9 dies le fan la primera eco ,la beta a sigut positiva i anem cap a dalt a tocar el cel ,a totes les mames quarentones o no os desitjo molte feliciotat

Endavant!!!! tots creuarem els dits perquè el juliol es faci realitat el vostre desig

[araeshora]

Aquí una infiltrada, que tenia ganes de participar...jo tinc 39 anys, però la mare es va quedar embarassada de mi amb 40 annys i em va tenir just quan en va fer 41. El meu pare en tenia ja 42. Sempre els vaig veure abans però l'únic problema és que ara ma mare ja no hi és però el meu pare, tot i que gran, està gaudint a tope de la seva neta. Jo soc mare d'una nena de tres anys, amb un embaràs perfecte i un part genial. Ara fa un any que ens vam començar a plantejar tenir el segon. La meva parella en te 44. Al gener m'hi vaig quedar, de seguida, primer intent, però el vaig perdre. Van fer raaspat. I a partir d'aquell moment no hi ha hagut msnera. Ho estem intentant i no m'hi quedo. Estem començant a plantejar-nos la RA però són tants diners...i com que les proves no han evidenciat cap problema físic començo a pensar en deixar-ho còrrer, pot ser aleshores m'hi quedaré!

jo tinc 43 anys i estic de 22s del meu primer embaràs. fa 1 any i mig vaig tenir un avortament espontani i em van haver de fer un legrad, però he tardat més d'un any a tornar-m'hi a quedar. vam decidir que no fariem cap tractament de fertilització ni res, només vam mirar que jo i ell fòssim fèrtils... i al final ho hem aconseguit. Molta força i endavant, el què decidiu estarà ben fet.

[Catilina]

Hola noies!!

Tinc 44 anys i estic embarassada de 14+3 del meu 5è fill

He tingut varis avortaments, un d'espontani, un de retingut i tres de bioquímics. Per mi aquestes pèrdues, sobretot els tres últims bioquímics van molt lligats a la meva edat, suposo que entre els meus òvuls no tots estàn en bones condicions. En els 3 primers embarassos, no vaig trigar gens ni mica en quedar-m'hi. El quart ja va costar una mica i per a aquest cinquè ben bé hem estat un any sense protecció, però sense fer res especial per a aconseguir-lo (control d'ovulació etc).

La setmana passada em van donar el resultat del TS (1/246) i l'endemà arribava el resultat de l'Harmony on em deia baix risc per a les trisomíes i que tindría un altre nen !!!

De moment em sento força bé, he patit moltes nàusees les primeres 11 setmanes, però ara ja estic millor.

Espero que us animeu les que esteu dubtant. Hem de ser conscients que ens costarà més i que el temps corre en contra nostre, però la recompensa val la pena!

Moltes felicitats Moni3!! ets una dona valenta! Jo m´hi he quedat amb 46 i seràn bessons,ha sigut un llarg camí però amb il.lusió!!

[boira75]

Ostres Moni, un any? Jo aviat, comptant que he tingut un avort i un bioquímic pel mig, aviat el faré, i m’estic començant a desesperar, fins el punt de plantnejar-me seriosament la FIV, però casos com el teu m’animen a seguir en mode natural, de moment.

[aliganiu]

Enhorabona Catilina! T'ho mereixes!

Potser si que es dur, del que n'estic segura es que les 'lleis socials' ens ho pinten mes dur encara. Jo estic convençuda que si no fos tant dependent del que diran ho portaria infinitament millor. Em fan mal els comentaris de la gent, encara que no siguin de mala fe, pero em senten malament i llavors em ficaria en un cau i no sortiria durant un bon temps. El millor consell es passar del que diguin, pero es facil dir aixo i mes dificil posar-ho en pràctica.

[moni3]

Catilina quin debut a la maternitat, amb bessonada!!! ENHORABONA!!!

boira nosaltres una mica vem voler "deixar fer" a la natura. Després de l'últim avortament bioquímic em vaig començar a plantejar si realment valia la pena amb 4 nens a casa, tornar-me a exposar a quedar-me embarassada i tot el que això comporta: setmanes de patiment fins la primera eco, fins la setmana 12...i tot potser per acabar-lo perdent!! Però cada cop que el meu marit veia un bebé li queia la baba...Jo vaig decidir centrar-me en altres coses, en cuidar-me més, tornar a córrer, estudiar...la veritat és que pensava que em rondava la pre-menopausa perquè tot i que les meves regles eren molt regulars, cada cop duraven menys dies...així que estava preparant-me per una nova etapa de la meva vida jajajaja!! Amb tot això nosaltres seguíem sense fer servir protecció, vem deixar fer a la natura i el dia que m'havia de venir la regla, vaig tacar marró només una tarda. Vaig pensar, caram, ara si que estic en la menopausa!!!....els díes següents em trobava molt marejada, els pits em feien mal...i a les 6 setmanes de la última regla vaig decidir fer-me la prova...i fins aqui!!!
Amb tot aquest rotllo et volia transmetre que jo havia arribat a un punt en que acceptava no tenir més fills. Si no hagués estat així, hauria anat a fer-me algun estudi i m'hauria posat en tractament. Espero que tinguis molta sort!!!!

aliganiu mira, jo tindré aquest bebé amb 45 anys. I és el 5è. I és un altre nen, 5 nens. Pots imaginar tot el que em diu la gent, de vegades sembla un concurs a veure qui la diu més grossa. A mi tot em fa riure, la veritat, penso que la gent parla per parlar i així m'ho prenc jo. També imagino que a les meves esquenes hi haurà qui em critica, a qui li sembla malament o que se jo, però penso que moltes vegades això només és pura enveja, així que estigues ben orgullosa del teu embaràs, de la teva bessonada, i no pensis en res més!!

Vinga noies, que tingueu un bon diumenge!!!

[araeshora]

Moni, jo el què penso és que ets valenta per haver escollit tenir 5 fills . Pel què fa el què diu la gent, és això paraules que es diuen per no estar calladets, es clar que hi ha vegades que calladets estan més monos, però què vols que et digui jo em plantejo fer un recull de bestieses, en aquest forum hi ha un post, ara no recordo com és diu, que ho és un recull de perles. Ara a mi com que porto una nena em diuen, que bé que contenta i jo me'ls miro i dic si clar... però jo estaria igual de contenta amb un vailetot. i els que et diuen ara la parelleta... però son paraules, només paraules

Aguilaniu, jo t'ho he dit altres vegades, no hem cansaré de dir-t'ho perquè sé que ho passes malament, no pateixis per la gent i pensa que hi ha gent que et diuen coses molt maques, però si fas panxa, si tens més de 40, menys de 25, si t'estàs engreixant, si estas massa prima, si tens bessonada, si ensenyes la panxa, si la tapes, etc...Ànims i pit i picarols. el més maco és el què em passa ara, aquí escrivint i notant com l'Àngels va movent-se i fent ves a saber què.... Una abraçada

[aliganiu]

Gracies Moni, gracies Araeshora .... M'ajudeu molt. Guapes!

[Irúa]

Jo diria que va ser en llibre que vaig llegir que sobre les embarassades tothom es creu amb el dret d'opinar i el que és pitjor, jutjar. Jo no se si tornaré a ser mare, perquè el meu petit de tres mesos dona molta guerra i ja tinc 43 anys. Però si al final m'animés espero poder passar de tots aquells comentaris que em tractin de bitxo raro o d'inconscient.

[Delfina]

Caramb! Som unes quantes mares quarentones eh!

Jo sóc mare d’un petit que al febrer farà 4 anyets, i el vaig tenir amb 39. El millor que m’ha passat a la vida!. Vaig tenir un embaràs collonut i un bon part. Aquest març passat em vaig quedar embarassada i a les 9 setmanes es va aturar i em van fer un legrat. Ara en tinc 43(ole!) i estic embarassada de 12+4, no cal que us digui que estic cagadeta, però més per la mala experiència que per la edat. Només vull que tot vagi bé i endavant i aviat pugui tenir el meu petit/a en braços feliç i sa. Les opinions negatives de la gent me les passo per l’arc de triomf, al cap i a la fi tampoc m’ajudaran a criar-lo/a, oi?, doncs no m’interessa la seva opinió, si fos així, ja els hi demanaria. Ànims noies!

[montsekit]

Hola noies, faig toc toc. Jo en tinc 39 "només" però em sento molt identificada.

Tinc un nen de 2 anyets després d´un embaràs perfecte sense símptomes importants. Vaig tenir un abortament amb legrat al gener, de 8 setmanes.
Ara n´espero un altre... de moment pinta bé. Eco de les 12s molt bé i esperant els resultats del Panorama.

Llegeixo mares moooolt valentes, moni em trec el barret!! No només pels 5 fills (em sembles una heroina) sino també per la perseverància.
Ole per tu i per totes.

I tal i com em va dir el metge que em va atendre ahir pel panorama, en una clinica de RA: "ara una dona amb 40 anys ja no és gran, no deixis que ningú t´ho digui".

[aliganiu]

Hola

He escrit això al post de "mares de 50 anys" ... també ho vull compartir aquí.

"La meva mare tenia 27 anys quan em va tenir, el meu pare 39. van tenir el meu germà dos anys més tard, amb 29 i 41. No semblava que es portessin 12 anys. El meu pare va tenir unes circumstàncies personals que van fer que decidís formar una família "més tard" de lo habitual. Miro enrera i no recordo cap moment de pensar que mon pare era massa gran, al contrari, estava orgullosa d'ell perquè es conservava genial. Fins als 80 anys (que va morir per una malaltia) no vaig ser jo qui va estar per ell, sinó que va ser ell que em va ajudar, em va aconsellar, tenia un cap clarivident. És veritat que no corria amb mi, però no crec que ho hagués fet amb 10 anys menys, no li agradava córrer; això sí, no es cansava mai de caminar i fer excursions.

La meva àvia va tenir ma mare amb 44 (després d'haver parit 9 cops prèviament!!!); un dia li vaig preguntar a ma mare si la veia gran: em va dir que era el primer cop a la vida que es plantejava aquesta pregunta. Em va dir: "no ho vaig pensar mai, era la meva mare i ja està!"; la meva àvia també va estar bé fins el seu darrer dia, i va morir amb 78 anys.

Ara jo, seré mare amb 43 anys. Les meves circumstàncies vitals i personals no m'han permès sentir-me amb la capacitat de ser mare fins fa 3 anys. He tingut dos avortaments, he fet tràmits d'adopció, però res havia sortit bé. I ara per fi puc dir que segurament seré mare, ja són 19 setmanes d'embaràs. Diuen que som una generació egoïsta i hedonista, llegeixo fòrums i em fan sentir malament, com si fos una frívola per posar-m'hi ara. I per tot el que llegeixo i el que el meu cap em diu em sento trista, i no puc gaudir de l'embaràs. Jo mateixa em dic que sóc injusta amb mi mateixa, però no hi puc fer res. I tinc por de sentir-me així per la resta de la meva vida. Estic tancada com un cargol.

M'agradaria tant sentir que el món viu i deixa viure .... I que em diguessin algo així com "però si ets jove i estàs fantàstica! fas molt ben fet". Hi ha algunes persones que m'ho diuen, sort en tinc d'elles. Vosaltres, les d'aquest post, esteu entre aquestes persones.

Gràcies per ser-hi

[montsekit]

aliganiu, un petó molt fort.
intenta que et rellisqui, no facis ni cas (se que és fàcil de dir).
Quan llegeixo/sento aquestes coses... a mi em fan riure. El meu home té 49 anys i des del primer dia fa la guàrdia de nit amb el Jan perque diu que a ell no l´afecta aixecar-se mil cops i que amb poquetes hores de son en té prou. Va fer 7 mesos de baixa amb el Jan quan vaig tornar a la feina, per disfrutar del seu fill.
El Jan juga i riu amb ell d´una manera que jo em moro d´amor.
Això no ho fa l´edat, ho fa la persona.
Conec molts pares de 30 anys que literalment es toquen els nassos... cosa que em sorprén i de vegades penso que anem enrera en comptes d´endavant...

Com a mare propera tinc una coneguda que va tenir al seu nen als 42 anys, per part natural de només 3h, que ha donat el pit a demanda i continua, que ha portejat el seu fill cada dia, és incansable... Repeteixo, no ho fa l´edat!

Seràs una mare fantàstica, i no deixis que ningú et faci sentir el contrari
La meva enhorabona pel teu embaràs!

[moni3]

aliganiu em sap greu que et sentis així, però penso que no és que estiguis tancada com un cargol, sinó massa oberta, massa a expenses del que et digui la gent. No necessites (no hauriem de necessitar) l'aprovació de ningú, ens hauria de ser suficient amb la nostra il.lusió i les nostres ganes de ser mares, de viure aquesta experiència i gaudir-la al màxim.
És clar que la nostra edat és un factor que ens condiciona, però bàsicament durant la concepció i la gestació. Un cop haguem parit, ja tot depèn de nosaltres, de la nostra actitud vital, de les nostres ganes de ser feliços.

Jo també hi he pensat, és clar, en quants anys tindré quan el meu bebé tingui 10 anys, o 15...o quan em jubili, i és cert que en algún moment això m'ha agobiat, però penso que faré tot el possible per a cuidar-me i estar el millor possible per ell i per la resta. No deixaré que això condicioni la meva felicitat o la seva, de cap manera.

Anima't guapa, fes el que et diu la Montse i deixa que et rellisquin les opinions dels demés. Concentra't en com et sents, visualitza't abraçant el teu bebé, pensa per a ell seràs la mare més preciosa i perfecte del món. Jo ara mateix no em sento gaire guapa, molts díes no dormo bé i faig cara de cansada, però els meus fills petits em diuen que sóc molt guapa i de veritat que aconsegueixen que m'hi senti, serà que veuen més enllà, no???

Una abraçada molt forta.

[aliganiu]

Gracies noies, sembla que estic un pèl més animada, a veure quant dura ;)

Al desembre en principi em donen baixa per risc laboral (soc afortunada en aquest sentit) i potser si vaig mes descansada estaré millor.

Petons

[albufereta]

Hola a totes!
Ja torno a ser aquí! Us escric avui perquè ja em trobo més tranquil.la i millor.
Mireu, mentre pensava si era una bogeria intentar-ho o no, com que el cos anava fent...i jo no prenia precaucions...Doncs al mes següent, diana!!! Però cagadeta de por i més quan vaig començar a tenir pèrdues.Ja em pensava que era un altre avortament...

Vaig anar a la ginecòloga i em va dir que si nosagnavamés, no passava res;que podia ser per la implantació o per restes que quedaven a 'úter.Em va donar Progesterona ( perquè tenia moltes molèsties) i la baixa laboral, per precaució. Em va fer una ECO,però era massa aviat per dir si anava bé o no.He de tornar d¡aquí en 7dies, que estaré +- de 7 setmanes.

Però ara em trobo bé, tinc ganes defer coses i nohe tornat a tacar!!! No vull fer-me il.lus, peròcomqueestic millor cada dia i amb símptomes d'embarassada, doncs ja sabeu elque passa...

Sí que volia preguntar-vos per la prova alternativa a l'amniocentesi, l'analítica nova. Jo, en els altres dos embarassos em vaig fer l'amnio, però ara, n'he sentit a parlar d'aquesta, que no té cap risc físic i,després de l'avortament.... no voldria arriscar( si és que tot va bé!!!)
Ja em direu, val?

Un besot a totes!!!

[araeshora]

Bon dia i Moltes felicitats per aquest embaràs... ja veuràs les coses van fent endavant a poc a poc ànims i calma per anar fent els passos, que com he vist no és el primer embaràs. Jo em vaig fer el test Panorama, que és un dels nous anàlisis que fan amb sang de la mare, també agafen mostra de la saliba del pare, ho vam fer a la dexeus i ens van assegurar que els resultats són fiables, que fan un estudi amb les cel·lules de sang del nadó que hi ha a la sang de la mare, la sang de la mare i ho creuen tot amb la informació de les mostres del pare; i amb tot això et donen uns resultats porcentuals adaptats a tu. I si per qualsevol cosa els resultats et surten alterats com a proba diagnòstica et fan l'amnio perquè de moment és l'única que s'admet per si has de pendre solucions dràstiques. Espero haver-te ajudat, i si tens preguntes i jo te les puc respondre no dubtis a posar-les.

Una abraçada

[albufereta]

Gràcies per contestar!

Tinc dos fills:un de 4 anys i l'altre de quasi 3.Els vaig tenir amb 38 i 40 anys.
Ara, amb 43, vaig patir un avortament al setembre i avui,estem com estem: a l'espera de saber com anirà aquest.

Pel que fa a la prova que em comentaves, jo n'havia sentit a parlar d'una analítica de sang a la mare i prou,que val quasi 900 euros i que és prou fiable(diuen). Alguna l'ha provat?
Gràcies de nou!