Avortament diferit

[1Juny2015]

Hola noies! Dilluns em van diagnosticar un avortament diferit i ahir ja em van fer el legrat. Avui em trobo bé tot i que em sap molt de greu. He obert aquest tema pq voldria saber si algú s'hi ha trobat i dp no ha tingut mes problemes. Vaja, per animar-me una mica... Tinc moltes ganes de ser mama xo tinc por q em torni a passar.

Una abraçada!

[tuijoserem4]

1juny2015, en primer lloc ho lamento molt molt molt.Ningú hauria de passar per això, és molt dur patir un avortament. No obstant, això no vol dir ni molt menys que a la propera no vagi bé, de fet, un de cada 4 embarassos no tira endavant, per tant, es mes freqüent del que ens pensem , però degut al silenci que se' n fa al respecte sembla que tots hagin d anar bé....
Jo tinc un filla preciosa, després vaig patir dos avortament, un dels quals diferits, els dos amb legrats i ara torno a estar embarassada de 34 setmanes. Ja veus, no he tingut problemes després dels legrats, aixi que tranquila...

Ara intenta reposar cos i ment, treu tot el que tinguis dins per tal de poder afrontar amb més serenor el proper embras, fes el dol, plora tot el que necessitis, parla'n....i poc a poc et tornaràs a ilusionar....

Una súper abraçada!!

[Flordeneu]

Ho sento molt, bonica. T'animo q passis pel post de "Quan les coses no van bé" < "Les q hem patit un avortament i ho volem tornar a intentar", allà hi ha un munt de testimonis q et poden ajudar.

Jo et diria q el més freqüent és q l'avortament sigui causat x un defecte cromosòmic, x mala sort, i q no té per què tornar-se a repetir. Jo mateixa en vaig patir un fa temps q em va deixar molt tocada, també amb raspat a les 8 setmanes, després vaig tenir un bioquímic i al cicle següent ja l'embaràs actual, q de moment va bé.

Sé q són moments molt durs, passa't per l'altre post i et sentiràs més acompanyada. Una abraçada ben forta!

[1Juny2015]

De veritat moltes gracies Tuijoserem4 i Flordeneu. Son moments durs xò tirarem endavant. La il·lusio de poder ser un mes pot amb tot! Molts petonets!

[natagani]

Hola 1juny2015,

t'explico el meu cas per que sé pel que estàs passant i vull que sàpigues que que hagi passa't un cop no vol dir que s'hagi de repetir!!

El 25 d'abril d'aquest any a la ECO del 1er T em van dir que el cor havia deixat de bategar feia tres setmanes, avortament diferit a la setmana 9... Se'm va caure el món, dilluns segúent em va fer el raspat que va ser molt ràpid i que no em vaig enterar de res, després d'això vaig estar uns dies amb pèrdues i malestar però poc més físicament. Em van recomenar esperar a la 2a regla post raspat per tornar-ho a intentar... El dia del raspat (28 d'abril) em van dir per tranquilitzar-me que moltes dones a l'any del raspat estan de part... i ja veus, ara estic embarassada i la meva dpp és el 29 d'abril del 2015!!!

Així que molt ànims bonica i molta força en aquests moments, que ja veuràs com tornaràs a estar embarassada d'aqui no res i anirà bé!!!

I com t'ha dit la Flordeneu si vols passar pel post de "Quan les coses no van bé" < "Les q hem patit un avortament i ho volem tornar a intentar" seràs molt benvinguda!!!

[1Juny2015]

Moltes gracies x les teves paraules Natagani. En moments així, conèixer èxits és recomfortant. Felicitats pel teu embaràs! Disfruta'l moltissim! Molts petonets!!

[litusina]

Hola 1dejuny!
Jo tambe he passatper dos avortaments diferits mentre buscavem el germanet per al Pau, el nostre primer fill. Es una experiència molt trista, i et dic el mateix que les altres companyes, passa pel post de "les que hem tingut un avort i ho volem tornar a intentar" apart de nosaltres hi trobaras tot de valentes que hem passat pel mateix, unes acaben d'arribar, d'altres estem en el camí d'una nova il.lusio...i ens donem suport les unes a les altres. Et rebrem amb els braços oberts i estic segura que et trobaràs molt ben acollida i compresa. Ara passes moments molt tristos però te'n sortiràs! Jo fa un any que estava com tu, molt trista i enfrontant un segon avortament que no m'esperava. Llavors em semblava que no hi havia res a fer que no ho podria aconseguir, estava enfonsada, i ara , un any despres torno a estar ilusionada, estic de 14 setmanes i tot va be. I tu tambe ho aconseguiràs, n'estic segura! Molts ànims bonica i endavant!
Una abraçada ben forta!