Jocs amb armes

[crissie]

Hola! El meu fill Xavi li encanta jugar amb espases i destrals... I esta obsessionat amb la lluita...si no es un cavaller , és un lluitador i sinó un ninja...va tot el dia carregat amb les seves armes i nomes parla d això...absolutament de res mes....vol estar fort i saber lluitar... Nosaltres intentem ferli veure que hi ha més coses en el món i que la violencia no és bona, pero no hi ha manrea.... Per wltre banda crec molt en la llibertat dels nens i em fa un no sé què treure-li , però tb em fa por tot plegat... No sé si apuntar-lo a arts marcials a veure si canalitza o intentar treure- li la obsedsió...què en penseu de tot plegat?m( té 4 anys)

[turuleta]

Em sembla super bona idea!si li agrada aprendra arts marcials,diaciplina i respeonsabilitat vers la violencia.si no li agrada,canviara daficio....

[Mara17]

No sé si apuntar-lo a arts marcials a veure si canalitza o intentar treure- li la obsedsió...què en penseu de tot plegat?m( té 4 anys)

Jo també miraria de canalitzar aquesta necessitat que té. No hi perds res. Bé, diners...

[Albercoca]

El meu fill de 3,5 anys també comença a interessar-se en aquests temes de lluita, i el que havia pensat era que fes arts marcials també. Però se'm fa que encara és petit.
Ara són petits per entendre la magnitud de les guerres, armes, lluites... Amb el temps ho entendran, i suposo que no els agradarà tant. Però també t'he de dir que el meu marit des de petit, i encara ara amb 30 anys, li encanta tot aquest món de wargames, jocs de lluita, etc...

[charito]

He arribat a la conclusio que es l'edat... es alucinant com malgrat no veure res d'aixo a casa treuen aquesta vessant "guerrera"

[ginko biloba]

D'acord amb la Charito! és la edat. és com si volguessis apuntar a una nena a costura perquè tot el dia corre amb nines. No se, el meu fill té 5 anys, i tot el dia parla de lluites. Però té la seva part positiva: menja espinacs perquè així serà fort com el Popeye! Menja pastanaga perquè així tindrà la vista d'una aliga....

Això no vol dir que no sigui bona idea lo de les arts marcials. Simplement que no cal amoïnar-se. Als 15 anys segurament anirà darrera de totes les noies, je, je.. que hi farem!

[Takita]

Totalment d'acord amb la charito i la ginko biloba. L'Arnau ja fa que està en aquesta fase, però ell mateix diu que és un joc i que np s'ha de fer mal a ningú. La veritat, no li dono més importància; d'aquí a res, segur que canviaran de registre i passarem a una altra cosa.

[artemis]

Hola!!!

En Nil comença també a jugar molt a lluites i a pistoles, espases, matar el drac....

El que jo intento amb ell, és fer-li entendre que pot jugar a cavallers, a "matar" només a dracs i monstres, no al seu germà ni dir-li a ningú que el matarà. Que això no és maco, i que no agrada "matar" perquè sinó ja no el veuria més.

I sobretot, sobretot, evitar dibuixos violents a casa. Tenim prohibit el "bola de drac", quan s'acaba el Tom i Jerry, escoltem la cançó del Goku i al llit.

No ho sé, és difícil però intento dirigir el tema cap a contes amb cavallers, cavalls, espases i demés i no tant cap a la vessant més bèl-lica.

Potser us funciona!!

[soclamarga]

Hola!!!

En Nil comença també a jugar molt a lluites i a pistoles, espases, matar el drac....

El que jo intento amb ell, és fer-li entendre que pot jugar a cavallers, a "matar" només a dracs i monstres, no al seu germà ni dir-li a ningú que el matarà. Que això no és maco, i que no agrada "matar" perquè sinó ja no el veuria més.

I sobretot, sobretot, evitar dibuixos violents a casa. Tenim prohibit el "bola de drac", quan s'acaba el Tom i Jerry, escoltem la cançó del Goku i al llit.

No ho sé, és difícil però intento dirigir el tema cap a contes amb cavallers, cavalls, espases i demés i no tant cap a la vessant més bèl-lica.

Potser us funciona!!

Quina gràcia!! Nosaltres fem exactament el mateix! Sobretot amb això dels dibuixos violents! Tot i que el Tom i Jerri també ho són molt, de violents, però és com molt difícils no veure'ls.... Jo tampoc li deixo veure el Doraemon (tot ho arreglen a base de cops, el pare és un borratxo, la mare ho ha de fer tot i només crida, ufff, és taaaant criticable Doraemon!), ni Shin shan (quin exemple de mal comportament!!!!!! El primer cop que el meu fill va veure l'ANUNCI d'aquests dibuixos, em va venir a tocar el cul per enriure-se'n i fer la "brometa" com el shin shan!!!!), tot que els ha vist algun cop (sobretot si hi ha el seu pare, que no li dóna tanta importància).

I també li he intentat restringir molt les joguines bèl·liques. De pistoles en forma de pistola no en té cap (ell ara té 4 anys), en té d'aigua, i té espases d'aquelles d'espuma amb què fa veure que és un cavaller, però li insistim molt en què ha de vigilar i no ha de fer mal amb aquestes joguines.

Lo d'apuntar-lo a arts marcials, és una decisió vostra, però crec que jo amb el meu no ho faria (de fet és que a mi no m'han agradat mai, jeje). Potser intentaria que fes un altre tipus d'esport, amb el que alliberés l'energia però potser que fos més aviat de "treballar" en equip, no? On l'objectiu del "joc" no sigui "derrotar" a l'altre. Ho dic més que res perquè veiés altres alternatives a la lluita cos a cos, no sé si m'explico.

[artemis]

jajaja soclamarga!! quina gràcia! A casa ens funciona!!!! En Nil tampoc veu el Shinshan , el Doraemon si però tampoc en excés.... Tirem més de dibuixos més "neutrals" encara...

En quant a joguines tampoc té res, excepte una espasa de fusta, però és de cavaller Sant Jordi i només hi pot matar el drac. Així ho hem pactat. La resta, com tu, pistoles d'aigua i ruixadors i prou.

[ginko biloba]

Hola!!!

En Nil comença també a jugar molt a lluites i a pistoles, espases, matar el drac....

El que jo intento amb ell, és fer-li entendre que pot jugar a cavallers, a "matar" només a dracs i monstres, no al seu germà ni dir-li a ningú que el matarà. Que això no és maco, i que no agrada "matar" perquè sinó ja no el veuria més.

I sobretot, sobretot, evitar dibuixos violents a casa. Tenim prohibit el "bola de drac", quan s'acaba el Tom i Jerry, escoltem la cançó del Goku i al llit.

No ho sé, és difícil però intento dirigir el tema cap a contes amb cavallers, cavalls, espases i demés i no tant cap a la vessant més bèl-lica.

Potser us funciona!!

Que bo!! Nosaltres, també ens quedem fins la cançço de Bola de drac i al llit!!! je, je... totalment d'acord en l'importància que distingeixin entre un joc i la realitat, però això demostra que la fixació dels nens per les lluites, etc.. és perfectament normal i universal.

ànims a totes!!!! (""Llum, foc, d'excursió!!!!!)

[jllt]

Hola,

Algunes comenteu que és tema de l'edat i jo també vull creure-ho. A casa nostra ens passa el contrari: tenim un nen de 5 anys que no té cap interès en "jugar" a lluites, a baralles, a fer veure que mata amb espases o pistoles... Però he de dir que tota la seva colleta ara passen per aquesta fase, i quan sortim del cole i anem al parc el nostre és l'únic que es desmarca del joc més "bruto", per dir-ho d'alguna manera, i això fa que algun dia arribi trist a casa perquè diu que no té cap amic que vulgui jugar amb ell a autobusos, a la sorra, a pilota, a fer barbacoes (imaginàries), o a apuntalar parets dels marges dels camps que tenim a la vora (al nostre, més que apuntar-lo a arts marcials, crec que l'hauríem d'apuntar a alguna extraescolar de bricolatge o d'enginyeria... però no en fan cap per aquí, per això anem sovint a l'hort del padrí i es passa moltes estones dissenyant rutes per on ha de passar l'aigua del reg ). Però el cert és que hi ha nens que a P3 eren súper pacífics i tranquils, i ara a P5 no paren d'esbatussar-se, com si no sabessin jugar a res més. La seva mestra m'ho ha comentat algun cop.

Jo em miro un pèl estranyada aquesta tendència de molts nens de 4-5 anys a donar-se empentes, a barallar-se, donar-se cops de peu, i a fer servir a la mínima tot aquest llenguatge tan guerrer. El nostre nen i la seva germana, que té quatre anys, a vegades a casa també salten amb la història: "ara et mataré", però no els dura gaire estona més. Com si no hi trobessin cap gràcia, ho diuen perquè ho senten dir als altres. I per cert, us he de dir que a casa miren sovint el Shin Xan i segons quines etapes també de Bola de Drac, i són fans incondicionals del Doraemon. Ho dic perquè en el nostre cas com a mínim, veure segons quins dibuixos no ha tingut gaire a veure en desenvolupar segons quines actituds.

Això sí, el meu nen és l'amic preferit de les nenes de la seva clica, i sempre li dic que això també està bé, i que de més grans ell serà l'enveja de la seva colla d'amics Però en fi, que tot són etapes i que penso que encara tan petits no cal amoinar-se en excés.

[jambina]

Jo també aposto per l'argument de l'edat. Al pati de l'escola bona part dels nens de 4-5 anys juguen a lluites. Per mi que es mesuren les forces, la capacitat d'aguantar el dolor, fins on puc arribar perquè l'altre no plori... Em recorden els reportatges de cadells de tigre, lleó... Fan el mateix!!!! Passen de bebè a nen???

[nius]

He arribat a la conclusio que es l'edat... es alucinant com malgrat no veure res d'aixo a casa treuen aquesta vessant "guerrera"

Completament d'acord!!!

[crissie]

Hola!!!

Lo d'apuntar-lo a arts marcials, és una decisió vostra, però crec que jo amb el meu no ho faria (de fet és que a mi no m'han agradat mai, jeje). Potser intentaria que fes un altre tipus d'esport, amb el que alliberés l'energia però potser que fos més aviat de "treballar" en equip, no? On l'objectiu del "joc" no sigui "derrotar" a l'altre. Ho dic més que res perquè veiés altres alternatives a la lluita cos a cos, no sé si m'explico.

Ostres! No, l'objectiu de les arts marcials no és pas derrotar a l'altre!!!! tot el contrari!!! L' objectiu és el respecte mutu, l'exercici físic i mental, l'ajuda al dèbil etc. Evidentment no parlo de Boxe, sinó de Kung fu, o alguna art milenaria

Gracies a totes, em quedo molt més tranquila.

[soclamarga]

Sí, perdona crissie, mentre ho escribia ja sabia que les arts marcials no són això que deia jo de "derrotar" a l'altre, el meu home m'ho ha dit cincuantamil vegades... De fet li vaig comentar el tema i el primer que em va dir era que no tenia raó jeje que el primer que t'ensenyen és a no utilitzar les "tècniques" per fer mal, i el respecte als altres i tot això.

Ho vaig posar així per abreviar (que sempre m'enrotllo massa en els escrits), però ho deia en el sentit de buscar alternatives que fossin diferents a la lluita, que és el que et preocupava. No ho sé, per posar un exemple tonto i no sé si massa ben trobat, però... jo ho veig com si per exemple el nen estigués tot el dia enganxat a les consoles o a la tele, i l'apuntéssis a informàtica.... home... doncs tot i que la informàtica és molt interessant, necessària, i "positiva", potser millor apuntar-lo a escacs/música/esports/idiomes... i almenys no estarà davant una pantalla tot el dia, no? ... (dic sent tan petits eh, que quan són més grandets entenc que és un altre món i millor que faci informàtica/robòtica/programació que almenys serà algo que farà amb interès perquè li agrdarà el tema i a la llarga es podrà fer els seus jocs en comptes de només jugar-hi... jeje)

No sé si ho he emptijorat...