Mares en repòs absolut

[Ir26]

Bona tarda a totes!

Des de fa una setmana i escaig que estic en repòs absolut. La veritat es que esta sent una situació força traumàtica (si, traumàtica) doncs em considero una persona molt activa i això de no poder aixecar-me més que per anar al bany i del sofà al llit... ho porto fatal.

Desprès de la visita de ma germana aquesta tarda, se m'ha ocorregut obrir aquest post per a que totes les que estem en repòs absolut puguem compartir emocions i truquis per poder passar el repòs millor.

En el meu cas tinc molts sentiments enfrontats. D'una banda sé que haig de fer repòs per a que el meu petit aguanti el màxim possible dintre de mi, que el estar-me al llit o al sofà farà que el creixi sa i fort i que tot compensarà quan el tingui en braços, que segurament ni me'n recordi del que estic passant ara mateix. D'altre banda sento que estic perdent la il·lusió per estar embarassada. Cada cop penso més en que vull que passin les setmanes ràpid, que no estic gaudint gens de l'embaràs i que vull que sigui el desembre-gener ja i el petit neixi. A més, cada cop que ve algú a casa, a veurem, i em regala alguna coseta pel petit o em pregunta com portem els preparatius... intento canviar de tema, sento que estic deixant de banda al meu fill, la preparació i la il·lusió de la seva arribada, per aquesta situació... vaja, em veig una mica desbordada i superada.

Aquesta tarda mateix... ha vingut la meva germana que també esta embarassada (de 12 setmanes) i m'ha començat a explicar que han anat a la eco morfològica, que els hi han dit que sembla una nena, que han sortit i han comprat uns peucs... i jo només podia pensar en el meu petit i la poca il·lusió que em resta durant el dia.

Als meus familiars i amics propers els hi he explicat com em sento i diuen que en faig un gra massa... però jo em sento així i no puc fer res! Alguna comparteix sentiment?

[Marga33]

Hola bonica,
Quin greu llegir-te així.., no em puc imaginar com deus estar. Pero vull que sàpigues que ara mateix, no estas pas deixant de banda el teu petit, tot al contrari, el sacrifici que estas fent de tenir molta cura de tu, de no fer esforços, etc.. sent tan activa com ets, és el millor que pots fer per ell. Ja sé que voldries estar despreocupada i fent preparatius, intenta prendre-t'ho de la millor manera, perque no podem escollir aquestes coses..
El que comentes sobre la familia i amics, que diuen que fas un gra massa, suposo que t'ho deuen dir per treure-li ferro al assumpte i que t'ho miris des d'un altre punt de vista, estic segura que és aquesta la seva intenció.
T'han dit que has de fer repos fins que neixi? com ho porta el teu company?
Molts ànims guapa, ja ens aniras explicant!

[aire]

Hola guapa,
Jo vaig estar 3 mesos en repos amb l'embaraç de la Mariona, ara fa casi 2 anys i mig...
Al principi em va passar com a tu... S em feia un mon estar a casa... Sense poder fer ni disfrutar del meu embaraç... Pero de seguida vaig cambiar l autocompasio, per la gratitud, la gratitud per tenir una oportunitat per poder tirar l'embaraç endavant, hi han tantes mares que desitjarien estar a la teva pell.
Pero amb aixo, tampoc vull dir que no et puguis sentir malament eh!!! Si no que t'aconsello per el teu be mental, q canviis el xip, que intentis mirar el canto positiu... Que disfrutis el que puguis del teu repos, i facis plans per quan tinguis al teu petit amb tu.
Pensa, que ho fas per ell... I anims! Anims i força! Despres, quan hagi passat, no t enrecordaras del que senties, en aquest moment!
Un peto!

[Mara17]

Jo vaig estar tot l'embaràs de repòs absolut (al principi amb cunya i tot), primer per despreniment de placenta i després, com tu, per contraccions. La veritat és que es gaudeix molt poc. Si sabessis del cert que tot acabarà bé... però no ho saps i és molt angoixant, i tendeixes com a "desvincular-te", que suposo que és el que vols dir que et passa. Però malgrat tot t'animo a lluitar, i perquè al final t'oblides de tot. Queda la recança de "hauria d'haver gaudit més", però, noi, en el meu cas, mentre hi era, no em va ser possible. Jo no podia ni seure, per tant, ni fer manualitats i ni res. Tot el dia, de costat. I gairebé que ni mirar la tele, perquè segons què em provocava contraccions. En fi, un bon panorama. Però paga la pena. Del tot. I al final tot queda diluït.

Ànims i força!

[Zaphy]

Vaig tenir que fer 3 mesos de repòs també però vaig estar fent punt de creu per cosetes per la petita. Era el que em tenia controlada per no començar a xisclar. Desprès acabes pensant que així el bebè està segur i vas pensant...falta menys, falta menys!
No es fàcil però jo t'aconsellaria que busquessis quelcom per fer...pots aprendre a fer ganxet, punt de creu, etc, amb els tutorial que hi han per internet (jo he après així). Com ho porta el teu xicot? Per ells també és difícil.

[Mara17]

Per poc que puguis és bona idea, jo és que físicament no podia, qualsevol cosa m'activava les contraccions, i l'ordinador ja ni t'ho explico. Jo treballo des de casa i pensava treballar fins l'últim dia, perquè evidentment desgast físic zero, doncs al primer trimestre ja tenia la baixa, tu.

[Ir26]

Gràcies x les respostes boniques...

El meu marit ho portamassa bé, això de que no em pugui moure li encanta... És l'amo i senyor de la casa, neteja, cuina, s'encarrega de la compra... Tot un marujo je,je,je. Ell diu que no em preocupi, que descansi i que no miri internet (estic obsesionada mirant histories de parts prematurs, colls irritables , incubadores, maduracions de pulmons...). Intento no oensar gaire i distreure'm mirant series (manualitats descartat, sóc una negada total, no tinc gens de traça!!!). Només miro series, llegeixo, dormo, entro a l'sp, i penso, moltissim... I no pas sempre coses bones.

Però teniu raó, haig de canviar el xip! Per sort, com a minim, les contraccions han anat a menys i cada cop en tinc menys i puc seure al sofà més estona, com a minim allà em dóna el sol i no em sento com si estigues aïllada del món!!!

[altranoia]

Bones guapa!
T'envio molts i molts anims, quan he llegit tot el que has escrit m'has fet pensar amb mi i com m'he sentit jo durant tot aquest embaràs.
Hi ha vegades que tinc unes ganes terribles que s'acabi tot i els pugui tenir amb mi.
La meva germana només em diu que tinc de disfrutar-lo i no pensar tant, a vegades li donc la rao però hi ha vegades que m'enfado amb ella, perquè crec que només ser jo com em sento.

Molts i molts d'ànims molts petons i lluitar.

[Martina32]

Ir26 jo he tingut una amiga que els dos embarassos ha hagut de fer repòs absolut 3 mesos i ara te dos fills guspíssim i saníssims. Se que costa però has de pensar en positiu. I respecte a les manualitats...pot ser et sorprens a tu mateixa!

Altranoia quina alegria llegir-te! Passa't per gener que ens ens enrecordem de tu bonica.

[Ir26]

Gràcies per les vostres paraules!

He pensat en que tot el que tinc és psicològic i que he de començar a canviar-ho, potser posant-me en mans d'un especialista el repòs se'm faria més lleuger... però es clar, no em puc moure, no crec que pogués anar al psicòleg no? Aquí no ho vaig explicar perquè em fa certa vergonya però tinc mals pensaments i inclús tinc malsons relacionats amb l'embaràs...

[tuijoserem4]

Ir bonica,

Ja saps que entenc perfectament com ets sents.. en primer lloc dir-te el que em van dir a i les companyes del post, que era important intentar estar tranquila, això és molt dificil però hi han petitts trucs, fer coses que et distreguin: veure unes pelis, veure aquests vídeos que t'agraden..mirar cosetes per internet… si en tens ganes fes trucades, etc…jo en el meu cas, m'he aïllat molt i això m'ha anat bé per trobar la calma…

Jo vaig començar a les 10 setmanes amb un hematoma; repòs de 2 setmanes, després migranyes, ingrés 1 setmana..després amnio, repòs moooolts dies i després contraccions i enduriments desde les 16…és a dir que porto un embaràs….en canvi ara em bellugo una mica més que fa 3 setmanes i penso que no té perquè anar malament fins al final! encara podré passejar la meva panxu i tot! per tant amb tu passaà també, això no ha de durar sempre eh???

El que és nés important és que aconseguim passar les setmanes més crítiques, suposo que fins les 30 estarem nervioses. És molt bona idea buscar ajuda, pots anar pensant en qui i quan passis a repòs relatiu fas una sessió.

El nés important és pensar que tot anirà bé, que l'embaràs està molt avnçat, que ja has fet molta feeeina i que ara es tracta d'anar passant setmanes i confiar en el teu cos. Aquestes lectures que comentes jo també me les vaig irar, parts prematurs, escurçaments del coll..fins que vag veure que m'angoixaven molt!! és millor mirar cosetes " superficials" i " de distracció".

Anem sumant juntes??

Una abraçada!

[Alexia77]

Hola marones, com porteu el repòs?
Jo he passat dos embarassos amb repòs per amenaça de part prematur: el primer va ser repòs absolut, esmorzava, dinava i sopava al llit, nomes podia anar al lavabo i prou. Van ser sis setmanes perquè el meu petit va decidir sortir a les 33 setmanes malgrat el repòs. Llegia molt i xerrava molt amb la meva mare. Per desgràcia, no podia rebre visites ni trucades perque qualsevol cosa em feia tenir contraccions. Va ser molt dur però vaig decidir buscar un segon embaras.
En aquest cas, com ja sabíem el que havia passat en el primer, em va tocar fer repòs abans pero al menys podia estar al sofà a estones i dinava a taula: per mi aquesta situació era una meravella en comparació a l'anterior embaràs! I a més, podia rebre visites. Aquest embaràs sí va acabar a terme.
Sempre m'ha fet enveja veure dones embarassades passejant la seva panxa tranquil·lament. És pesat i difícil fer repòs, però és una situació que passa i despres teniu la vostra recompensa. Podeu aprofitar per llegir, pintar, cosir, ... En fi, penseu en les mil coses que mai teniu temps de fer i aprofiteu!
Anims!!

[Ir26]

Boniques, moltes gràcies pels ànims! Entro a dir-vos que m'han llevat el repòs absolut i he passat a relatiu!!!
Ara faig vida de "jubilada", surto al matí a esmorzar i comprar el pa i el diari, desprès m'assec durant una horeta a un banc a vora el parc i desprès cap a casa a fer panxing!!!

No he tornat a tindre contraccions, menys diumenge o dissabte (no recordo) que llavors si vaig estar de repòs al llit, sense fer el burro per si un cas.

Tuijo com vas tu bonica?

Alexia gràcies per explicar la teva experiència! no et van fer un cerclatge? Jo vull tindre tres fills com a mínim... no m'imagino estar dos embarassos més al llit!!!

[Mara17]

Molt bé, Ir! Jo, com diu l'Alexia, també envejo molt el poder passejar panxa i fer vida normal... però mira, és el que hi ha, pitjor seria no haver-los tingut... però m'agradaria tant que, si arriba el proper, no fos igual (tot i que ja veig que molta sort hauré de tenir )

Ànims que ho esteu fent molt bé! Com vas, Tuijo?

[Ir26]

Molt bé, Ir! Jo, com diu l'Alexia, també envejo molt el poder passejar panxa i fer vida normal... però mira, és el que hi ha, pitjor seria no haver-los tingut... però m'agradaria tant que, si arriba el proper, no fos igual (tot i que ja veig que molta sort hauré de tenir )

Ànims que ho esteu fent molt bé! Com vas, Tuijo?

Gràcies Mara! Tan de bo tinguem sort i el proper embaràs el puguem passar una mica millor que l'anterior.

[Alexia77]

Ir26, havíem parlat de la possibilitat d'un cerclatge amb el gine quan em vaig quedar embarassada del segon, però finalment no el van fer perquè era un problema d'uter irritable.

Què bé que tinguis repòs relatiu i puguis sortir una mica de casa? Jo no sortia mai, nomes un parell de cops, una a acompanyar al meu fill a l'escola bressol i un altre dia un dinar familiar. Però veient con ho havia passat en el primer embaras sense moure'm del llit, per mi ja era una meravella!

Ah el nom de Gael és preciós!

[tuijoserem4]

Hola!

Fa dies que tinc el fòrum una mica abandonat, és que he desconnecat una mica perquè el cap em funcionava massa…

Ara ja estic de 28 setmanes, estic fent repòs relatiu perquè m'han dit que vigili amb l'absolut, en el meu cas no estaria indicat..del tema contraccions millor tot i que el coll se'm ha tornat a escurçar.Ara el tinc a 25, penseu que jo partia de 40 i he passat per totes les mides, perquè s'ha escurçat i allargat en diferents ocasions, de fet l'alarma va saltar quan abans de les 20 me'l van trobar a 25!!! després vaig recuperar mida i ara ja veieu….

Ara em trobo amb un dilema, a veure si a alguna us va passar, en un dels cultius em van trobar estreptococo, de fet ja ho sabia de l'altre embaràs, de cara el part hauré de posar-me antibiòtic e-v, la qüestio´és que una gine de la quirón, m'ha dit que en casos d'escurçament del coll m'hauria de tractar la infecció ja…amb antibiotic oral, ara. A la maternitat creuen que no hi té res a veure…. i no sé que fer…a alguna us ha passat?

bé! molts ànims Ir!!!!