Por als paraigües i altres

[inger_0]

Hola,

El meu fill de 18 mesos té por dels paraigües/para-sols. Li fa por quan veu que s'obren o si ja estan oberts. D'entrada quan estan tancats, no.
I de fet li ha passat sempre amb els objectes que de cop es fan grans, com ara un vano (quan era petit, es posava a tremolar quan jo obria un vano i ara fa que no amb el cap i ho aparta amb les mans, no en vol saber res!), també li passa amb els globus, en inflar-los i veure que creixen.
No em preocupava, però quan plou no hi ha manera de fer servir paraigües o quan fa sol, no puc posar-li el para-sol al cotxet.
Algú s'hi ha trobat?
Vaig intentar "fer teràpia" de diverses maneres, per exemple quan tinc el paraigües obert a la dutxa per a que s'assequi. O fins i tot amb paraigüets d'aquests petits que es posen en els còctels, però també li fan por!!!

Ja no sé què fer...

Gràcies

[catalanna]

jajaja els nens són increïbles! El meu va tenir una època que tenia pànic a les sabates noves i a les sabateries!!! jajaja Paciència, és l'única cosa que pots fer!

[Anna Maria]

Hola!
A veure, jo et puc parlar des de l'experiència professional (tècnica en educació infantil). És complicat aconsellar, ja que no hi ha una solució eficient per tots els casos. L'únic que et puc dir és que hi posis molta paciència, i sobretot que no noti que esteu tensos en el moment d'agafar i utilitzar allò que li fa por. També és important no reaccionar davant la seva por. És a dir, no estic dient que passeu, però que ell no ho noti i intenteu no dir-li res, perquè ell pot acabar relacionant que si es posa nerviós pel paraigües vosaltres esteu per ell. Sí, molt fàcil de dir i molt difícil de fer, claríssim.
Una abraçada,
Anna Maria

[marta9]

És ben divertit! La meva filla gran tenia por als guants! Només treure els guants de rentar, o els de llana del calaix es posava a plorar com una boja.

Si de debò trobes que cal "fer teràpia" es tractaria d,anar-lo exposant als paraigües de forma progressiva estones llargues i freqüents. Vull dir que al principi potser tolera bé jugar en una habitació on hi ha un paraigua tancat lluny. Quan això ja no li fa por, passem a tenir el paraigua lluny obert, després potser tolera anar a passeig i que algú altre dugui el paraigua tancat... Etc Cada sessió d,exposició ha de ser prou llarga perquè el nen arribi a tranquil.litzar-se ( la por primer puja i després va baixant...)

Però, sincerament, jo no ho faria. Faràs passar un mal rato al pobre noi, de forma bastant gratuita. Aquestes pors infantils passen soles (la meva té una pila de guants i li encanten)... I ben mirat es pot tenir una vida molt plena sense paraigües. Compra-li un impermeable ben bonic, i una gorreta pel sol. Ja veuràs com d,aquí no gaire et demana ell tot sol que li compris un paraigua perquè a la classe tothom en té i ell no!

[inger_0]

Gràcies pels consells!
No hi havia pensat que s'ha d'anar en compte amb les nostres reaccions davant la seva por...

Voldria trobar la manera d'ajudar-lo i que ho superés, sobretot perquè si algun dia haig de sortir amb ell amb el cotxet, almenys que no li toqui el sol als braços i cames, encara que li poso protecció molt alta, té la pell molt blanqueta.
I també hi ha el tema de si anem a la platja, el para-sol no el vol ni veure!

No li vull fer passar cap mal rato, a la mínima que veig que no li agrada el tema, deixem l'intent.
Ara ja juga amb els paraigües petits dels còctels. I si veu un paraigües per la tele o en un dibuix ja no s'esvera.
Com dieu, amb paciència i de mica en mica... però si al final ho aconseguim, a aquest pas, ja s'haurà acabat l'estiu