Mama molt sovint

[gusiluz]

Hola,

La meva petita te 3 mesos i 3 setmanes (pero es com si tingues 3 mesos justos perque va neixer a la 36+5) i tinc un problema, si es pot dir aixi, amb la lactancia.
Desde sempre ha menjat molt sovint, a les primeres setmanes mamava durant molta estona i moltes vegades, ara no ho fa tanta estona, pero segueix fent-ho cada hora i mitja,.maxim due hores. Pensava que al creixer espaiaria les menjades, pero no ha estat aixi.
Hem passat tbe les famoses crisis, per aixo ho descarto, ja que no es que ara mengi mes sovint, sino que ho ha fet.sempre (durant les crisis mes).
No se si pot tenir algun problema, ella s engreixa be i de salut perfecta. Pero vaig llegir que a mesura que es van fentvgrans, van espaiant les preses.
Sabeu que pot ser?

[Albercoca]

A mi em sembla que és totalment normal amb tres mesos. Si s'engreixa bé és el més important.
Amb els mesos (setmanes!) fan molts canvis, i tindrà èpoques que menjarà més perquè està creixent i d'altres que menjarà menys. Tranquil.la! Dolent seria que no volgués menjar!
És cansat! Molts ànims i disfruta cada canvi!

[ariun]

Hola!!

Tranquila que esta dins de la normalitat. El llibre del Carlos Gonzalez "Un regal per tota la vida" et seria molt util. Esta estructurat per capitols i es de facil lectura . Veuras com no li passa res, Disfruta de la lactancia :)

[gusiluz]

Hola!!

Tranquila que esta dins de la normalitat. El llibre del Carlos Gonzalez "Un regal per tota la vida" et seria molt util. Esta estructurat per capitols i es de facil lectura . Veuras com no li passa res, Disfruta de la lactancia :)

Gracies, ja el vaig llegir, pero no recordo si deia res sobre la frequencia de les preses, nomes que es a demanda que ja ho faig.

[Rossinyola]

La meva filla també mamava molt sovint fins més endavant, mica en mica va anar espaiant les preses però va ser un canvi molt lent i progressiu.

[gusiluz]

Gracies noies,

A veure si arriba el dia que espaia una mica les preses, la veritat es que no pots anar enlloc ni fer res. ..

[la_rodri]

Precisament una bona lactancia es així, a demanda: si la nena demana cada 2 hores, pues així està bé i si un dia ho fa cada 4, pues també, i si despres torna a demanar cada 2 hores...
No crec que sigui res extrany, suposo que perquè el meu fins els 7 mesos, q es quan vam començar la AC, també mamava molt seguit...

No et preocupis si la nena creix bé i gaudeix de la lactancia!!

[barrufa!]

El meu fill sempre ha mamat molt sovint.De fet al començar amb AC també, és bon menjador i prefereix menjar sovint. Paciència, relax i gaudeix de la lactància i de la petita. Al principi tens la sensació que no pots fer res però després t'acostumes i ho disfrutes. Nosaltres portem un any.
Jo et recomanaria un portanadons i així podràs fer coses i donar pit alhora i a tot arreu.

[gusiluz]

El meu fill sempre ha mamat molt sovint.De fet al començar amb AC també, és bon menjador i prefereix menjar sovint. Paciència, relax i gaudeix de la lactància i de la petita. Al principi tens la sensació que no pots fer res però després t'acostumes i ho disfrutes. Nosaltres portem un any.
Jo et recomanaria un portanadons i així podràs fer coses i donar pit alhora i a tot arreu.

Gracies barrufa, de portanadons ja en tenim, pero no veig com ha de menjar alla dins, ho veig bastant dificil (tenim la Manduca)

[Rossinyola]

Gracies noies,

A veure si arriba el dia que espaia una mica les preses, la veritat es que no pots anar enlloc ni fer res. ..

Gusiluz, t'entenc perquè jo vaig tenir la mateixa sensació. Recordo perfectament que vaig llegir un munt sobre LM abans de parir i que tenia claríssim que era a demanda, però mai vaig imaginar que la demanda fos tan intensa. Fins i tot, cap als dos mesos de la meva filla vaig trucar a una amiga mig plorant per l'estrés que duia, perquè com tu tenia la sensació de no poder fer absolutament rès i tampoc sortia massa de casa perquè no em trobava còmoda alletant en públic (també cal dir que en aquell moment havia de fer servir mugroneres i no era fàcil, a part que tothom em demanava explicacions ). Tot va canviar quan, en primer lloc, vaig canviar de xip completament, vaig pensar que allò no duraria per sempre i que la casa ja la tindria neta i ordenada en un altre moment (a mi la casa se'm queia a sobre) total, a la meva filla li era igual si estava tot net i polit perquè només volia teta, braços, mama i prou . Així que em vaig relaxar i tot va començar a fluir millor, i aprofitava les estones d'alletar per llegir, mirar alguna sèrie o fins i tot fer una becaineta. També, com t'han comentat, vaig començar a fer servir portanadons, i em va anar molt bé per casa i per sortir al carrer. La manduca no te la recomano ni per alletar ni per l'edat de la teva filla. Si ets apanyada fent nusos, el millor és un fular, i si no ho ets, com és el meu cas, una bandolera amb anelles. A mi em va anar de fàbula perquè en la posició "cuna" podia alletar molt fàcilment i si era fora de casa, amb la cua que cau de la bandolera podia tapar una miqueta el pit. Jo t'ho recomano 100%, si no n'estàs segura pots buscar-ne de segona mà per provar-la. Aquí et deixo més informació
https://www.youtube.com/watch?v=0LwXV3JKfQg
http://www.kangura.com/la-bandolera.html

I molts ànims!

[barrufa!]

A mi el fulard em va anar de conya els primers mesos...i ara a la manduca hi menja com si res! És qüestió d'acostumar-se a la posició vertical per alletar. Ànims!!!

[Aly84]

Hola gusiluz!!

Quan t'he llegit he reviscut les sensacions que vaig experimentar jo també amb l'inici de la lactància!! La meva filla també era molt demandant i la tenia al pit molt sovint, i també llargues estones....i sí!! estic completament d'acord amb TOT el que t'ha escrit molt bé la Rossinyola!!m'hi sento totalment identificada!!

Jo també vaig llegir molt sobre lactància marterna mentre estava embarassada i ho tenia claríssim però mai havia imaginat que era tant intens! i també vaig passar per moments d'atabalament, perquè veia que no feia altra cosa que donar pit.... ni posar ordre a casa, ni sortir, a vegades ni tant sols fer el dinar.... i a més a més, tenia a la sogra com un corcó ananr-me repetint que no era normal que posés tant sovint la nena al pit, que això volia dir que la llet no l'alimentava (bla, bla...) total que a mi en un punt també em va agafar un "baixón" (en algún moment em convencia que als quatre mesos deslletaria i deixaria el pit); i també vaig trucar mig plorant a una cosina meva buscant consell explicant-li que estava estressada amb el pit i que alguna cosa no feia bé.... però després de parlar amb ella, com la Rossinyola vaig entendre que havia de fer un canvi de xip, que aquesta situació no era per sempre què l'havia de gaudir, què més ràpid del que ens esperem els nens van adquirint autonomia... i que ara encara que es vegi una cosa llunyana i llarga quan no t'anadones ja els tens corrents pel parc!

I sí!! així va ser... a partir de llavors em vaig deixar de preocupar per fer coses de la casa, i em dedicava a tenir la meva filla en braços i al pit de mentre llegia bones novel·les!! I sí, a poc a poc i progressivament les tomes es van anar espaiant... i coincidint amb el bon temps vaig perdre la vergonya d'alletar en públic i això també em va anar molt bé per a canviar d'aires i no estar tot sovint al sofà.
I per a comprovar que donant el pit també es pot anar a llocs...

I a mi em semblava que no! però ara tinc molts bons records d'aquells primers mesos de tant de pit! Ara la meva filla té 25 mesos i seguim en el pit, i d'admetre que ara hi ha moments que m'agradaria que agafés el pit més sovint!! jejejeje! creixen molt depressa!! Gaudeix d'aquest moment, jo pensava què no, però després es troba a faltar!!