Estic desesperada

[Anele]

El meu fill te 6 anys i últimament no hi ha qui l'aguanti. Al cole em diuen que es molt bo pero a casa... Esta respondón, violent, amenaça tota l'estona. No fa cas absolutament de res. El castiguem i tant se li en dona. Com a mare sento una gran impotencia perque fagi el que fagi la seva actitud no canvia. He pensat quines podien ser les causes he preguntat a les mestres i em diuen que encara que es un nen tímid esta molt integrat

[Anele]

No havia acabat continuo: doncs aixo em diuen q es tímid pero que esta molt integrat a la classe. Crec q el q mes te son gelos ja q te una germana q ara fara dos anys. Pero en serio el seu comportament es horrible

[magrana]

No sé si et servirà de consol però jo també em sento una mica desesperada, últimament. Tinc també una nena de 6 anys i una altra de 2 (igual que tu) i la gran m'està costant molt... No fa cas de res, absolutament de res. Li dic que "no" a alguna cosa i ho fa igualment... Jo penso que s'hi deu barrejar l'edat i els gelos, també. No tinc solució, ho sento. Però ja veus que no passa només a casa teva... Una abraçada i ànims!

[Anele]

Almenys saber q no soc l'unica q te aquest problema consola una mica. Perque no puc evitar el pensar en q m'haure equivocat i tinc por q aixo vagi a pitjor

[Reme]

La sol3lució no la tinc, però hi ha un llibre que està molt bé sobre el tema dels gelos entre germans. Es diu "Hermanos no rivales". És aquest: http://www.casadellibro.com/libro-hermanos-no-rivales/9788497990974/1812502

[marta9]

Has provat a treballar amb premis, amb comptes de càstigs? A la meva gran els càstigs no li fan gaire efecte, té un punt rebel (que a mi pot desesperar-me de vegades, però penso que li anirà molt bé a la vida), i en canvi em funciona molt bé el premi. No vull dir comprar res, vull dir felicitar-la per allò que fa bé, estar per ella una estona... Sense fer gaire cas del que fa malament. Els canvis potser són lents, però ho trobo millor per tots.

[Susana82]

Hola Angele
Són nens nerviosos o potser com diuen "D'ALTA DEMANDA", a MI TB M PASSA igual és fill únic, a casa no s'aguanta i a l'escola es molt tímid...
a mi m van dir q a casa se desfoguen ja q a l'escola se mostren tímids i no s'espressen com són a casa shan d desfogar hi ho han d fer, sinó seria pitjor això mho va dir l'any passat la tutora del meu fill, a lo millor t fa el canvi i sinó hem d'anar posant límits i normes pq sinó d mida q es fan grans serà pitjor i PÀCIENCIA.

[Anele]

Lo dels premis o recompenses ja ho he probat. L'he animat a que es porti be o sigui respectuos. He probat a dir-li q si es porta be el cap de setmana anirem al cine o al zoo q li encanta i quan veu q amb el seu comportament al final no ho fem i li faig reflexió em diu q li es igual

[mei]

Hola!
Crec que em sento identificada amb vosaltres.. La meva filla de 6 anys (P5), q té un germanet de 3 anys, també està molt contestona i una mica rebel, no sempre però. Sobretot aquest dies q no ha tingut escola.
És una nena molt tímida i a l'escola no tenen cap queixa, però a casa no para!
M'ha sobtat el que has dit Susana82!! La raó que et va donar la tutora no l'havia sentit encara, i té la seva lògica, no?

Jo també penso q la meva filla és una nena "d'alta demanda" com dius i intento donar-li molt del meu temps i atenció però alhora penso que tanta mare tampoc li ha d'anar bé.

Creieu que canviaran, si?

[Anele]

Jo espero que nomes sigui una etapa i que la cosa no hi vagi a mes, pero es fa dur perque de vegades sento una impotencia.... Intento estar tranquil.la pero la veritat es que la seva actitud em crispa.

[Maroa]

Noies , veig que no estic sola! La meva filla també és d'alta, altíssima demanda. A l'escola tot bé però tímida tampoc. A casa, contesta i plora a la més mínima. Però plora amb uns crits i una ràbia que fa por! I va dient: quina ràbia, quina ràbia! I el més fort és que els motius són autèntiques xorrades! Tal com diu eltítol del post, estic desesperada i nosé pas com actuar.

[evawin]

hola noies:

Jo estic igual que vosaltres, però en el meu cas és fill únic. O sigui, que no tinc l'"excusa" del germà. Jo he buscat información de l'alta demanda i veig que el nen quadra bastant amb aquestes característiques. Com vosaltres, a l'escola es porta super bé, però a casa treu tot el que porta a dins. No tinc cap sol.lució, però la meva mare em diu que jo era igual de petita. Molta paciènica i molts ànims a totes.

[MartaMorera]

Hola mamis, jo us proposo una activitat a veure si us va bé: feu una llista de les coses que voleu aconseguir dels vostres fills a nivell d´autonomia, ja que als 6 anys ja han de poder ser més autónoms.
El pare i la mare han de participar tots dos en aquesta activitat. Se li diu al nen les coses que esperem d´ell a nivell d´autonomia i a nivell emocional.
Se li explica les normes que vosaltres heu posat a casa com rentar-seles mans abans d´anar a dormir, vestir-se sols, hanar a dormir a la hora que establiu etc.
Feu una llista a la nevera ben gros i tot fent un calendari es donen gomets de colors segons si ho ha fet o no.El nen ha de saber si el què fa està bé o malament ( tot i que de vegades el comportament negatiu es senyal de reclam d´atençió).
Hi ha un gomet verd per quant ho fa bé, un gomet taronja si es regular o vermell si està malament.
Cada día es posa un gomet segons aconsegueixi o no les normes.devant un gomet vermell no premiar al nen, ni fer-li cas i que ell s´adoni que no aconsegueix el què vol.Per tant obviarem els mals comportaments encara que tingui una rabieta i ser innamovible en les vostres normes.
Quant hiha un gomet verd, aleshores sí que donaría més atençió i fins i tot un petit premi d´alguna cosa que li agradi
salutacions a totes i espero que us vagui bé
Marta Morera
Pedagoga i logopeda, www.edukatio.org
per qualsevol consulta, marta.morera.sauret@gmail.com

[mei]

Moltes gràcies Marta pels teus assessoraments.
Mei