Critiques de la gent

[gusiluz]

Hola,

La nostra filla té dos mesos i ja estic saturada pels comentaris de la gent.
Criem la nostra filla amb amor, dorm amb nosaltres, la portem amb la manduca etc, o sigui que no seguim aquests metodes de deixarlos plorar etc.
Doncs bé, estic molt cremada d‘haver d‘aguantar opinions de la gent, que si l‘acostumem, la malcriem etc. Jo crec que fer el contrari frega el maltractament i no els hi dic pas.
No se que fer perque no em toquin els...
Per que es creuen amb dret a jutjar? Que he de contestar? No tinc perque justificar-me i ho estic fent, no puc mes...No voldria acabar malament amb la gent pero no se com dir-Los que no hem demanat la seva opinio.
Suposo que moltes us hi heu trobat, com us ho heu manegat?
:(

[montsejoel]

I tant que ens hem trobat!!

Al principi m'emprenyava com una mona... la meva parella no tant, que té moooolta paciència, però jo m'ho prenia fatal... sempre contestava, donava explicacion, m'emprenyava i m'angoixava...
Amb el temps aprens a passar de tot, sigui qui sigui qui et dóna consells o opinions no demanades, ja sigui un conegut o algú de la familia... ara passo, faig cara de circumstàncies i no contesto

La gent no pensa abans de parlar

[shyla]

Jo et diria que t'ho agafis amb calma, després de dos anys els hi acabo donant la raó, que em diuen ai que s'acostumarà als braços i jo: sí ja hi està acostumat, ai que s'acostumarà a dormir amb vosaltres, i jo: sí doncs ja ho deu haver fet dormint amb nosaltres des del primer dia, que sí ja li hauries de treure la teta que ja és molt gran, i jo, si si ja li hauria d'anar treient... en fi, que els hi dono la raó, jo faig el que em ve de gust i tots contents, jejeje

[Inda]

Es fa dur quan no spas com.contestar amb una "fresca" i quedar-te tant ample, que és el que hauríem de fer!!
I més amb dos mesos que encara tenim les hormones revolucionades!! Jo dono gràcies que, malgrat la pluja d'opinions i crítiques, vaig tenis l'empenta de fer la meva, bé la nostra que amb el pare anem a l'hora!!
Costa, no tinc cap remei! Però sí és vertat que arriba un dia que aprens(no sé com) a contestar amablament i a passar.
El meu farà els dos anys aviat, doncs l'altre dia ma avia li va preguntar si ja dormia a la seva habitació (ell dorm amb nosaltres) i ell va dir que sí. Ah sí??? Em va pregunta ma avia i jo li vaig di que sí, i taaant!!!
Lo típic, li va dir a ell "molt bé, ets molt gran, etc". Quan el meu petit va marxar a jugar m'ho va tornar a preguntar. I amb una calma sorprenent li vaig dir que sí, que dorm a la SEVA habitació que també és la meva. Que el meu petit no ha de sentir que dorm fora de lloc, si ell dorm amb mi, compartim habitació, és tant seva com dels seus pares...fins que ell vulgui.

Però ja veus...a mi m'ha costat gairabé dos anys arribar a respondre així, amb calma i sense sentir-me jutjada.
I amb pit...más de lo mismo.
Ànims!!!

[shyla]

Es fa dur quan no spas com.contestar amb una "fresca" i quedar-te tant ample, que és el que hauríem de fer!!
I més amb dos mesos que encara tenim les hormones revolucionades!! Jo dono gràcies que, malgrat la pluja d'opinions i crítiques, vaig tenis l'empenta de fer la meva, bé la nostra que amb el pare anem a l'hora!!
Costa, no tinc cap remei! Però sí és vertat que arriba un dia que aprens(no sé com) a contestar amablament i a passar.
El meu farà els dos anys aviat, doncs l'altre dia ma avia li va preguntar si ja dormia a la seva habitació (ell dorm amb nosaltres) i ell va dir que sí. Ah sí??? Em va pregunta ma avia i jo li vaig di que sí, i taaant!!!
Lo típic, li va dir a ell "molt bé, ets molt gran, etc". Quan el meu petit va marxar a jugar m'ho va tornar a preguntar. I amb una calma sorprenent li vaig dir que sí, que dorm a la SEVA habitació que també és la meva. Que el meu petit no ha de sentir que dorm fora de lloc, si ell dorm amb mi, compartim habitació, és tant seva com dels seus pares...fins que ell vulgui.

Però ja veus...a mi m'ha costat gairabé dos anys arribar a respondre així, amb calma i sense sentir-me jutjada.
I amb pit...más de lo mismo.
Ànims!!!

Jo també he contestat alguna cosa així referent a l'habitació

[neuetes]

Dona't temps i veuràs les coses amb perspectiva. Necessites més seguretat en tu mateixa i en la maternitat per apendre que el que digui la gent no importa, el que importa és el que pensis tu i el teu home, que no necessites consells gratuïts ni tampoc explicar la teva vida a ningú si tu no vols (ni al pediatra!) i tampoc cal que es perdi el temps en justificar-te en perquè fas les coses així o aixà (tinc una amiga que es va fer un tip de treure l'argument de la OMS per justificar la seva lactància... la gent l'importa una meeee la OMS!! ells només veuen una teta i un nen enganxat!!).

I per tenir seguretat necessites temps. Totes les mares hi hem passat per aquesta fase, és com una iniciació a la maternitat.

Si vols un recurs que jo faig servir molt, que quedes com una reina i funciona el 99,9% de les vegades és la contrapregunta: "que ja menja a trossos aquest nen?, resposta "per cert, que fa la tieta pepita?" automàticament responen i quan acaben ja no recorden el que t'han preguntat i tu pots aprofitar per despedir-te educadament i seguir amb la teva vida.

[gusiluz]

Gracies a totes, la veritat es que estic molt cremada i em costa molt que no m‘afecti, ja que jo no em fico mai a casa dels altres i m‘indigna que els altres es creguin amb dret de fer-ho.

[shyla]

Gracies a totes, la veritat es que estic molt cremada i em costa molt que no m‘afecti, ja que jo no em fico mai a casa dels altres i m‘indigna que els altres es creguin amb dret de fer-ho.

A mi em passa igual, suposo que és una etapa que has de passar, pensa també que estàs en ple postpart, dóna't temps i fes el que et digui el cor, encara que fessis el que l'altra gent vol sempre hi haurà una excusa per ficar cullerada a la teva vida, molta paciència, aprendràs a gestionar-ho!!

[Aly84]

Ui! Sí! la gent és així.... Sempre han de parlar i dir-te el que pensen com si tinguéssin la veritat absoluta... hi ha molta gent que t'aconsella com si fossin doctorats en la matèria i tu una estúpida... sembla que totes hem passat per aquí... i sí! crema moltíssim!!!

Però com t'han dit es veu què és una fase que hem de patir les patir les mares o pares.... Què pesada la gent amb el tema que molt contacte amb els nens i que han de plorar perquè sinó es malcrien i prenen el pèl... I sí! t'ho diuen des de què el bebè té un mes.... és fortíssim!!!

Sí, Jo el principi com a moltes de vosaltres també m'enprenyava com una mona i m'ofenia de mala manera... ... Després amb els mesos he après a no fer-me mala sang i a seguir amb total convenciment el meu mètode de criança i educatiu basat en l'amor! i faig oïdes sordes als comentaris, i si provenen de gent propera què els considero importants i me'ls estimo, els hi dic sense possibilitat de rèplica la meva manera de fer i els hi poso exemples de coses que he llegit i m'he informat, i els hi qüestiono la seva visió del "malcriar"

Si els comentaris provenen de gent que ni em va ni em ve, faig exactament com diu la shyla, els hi donc la raó.... Aquestes converses són un clàssic: " 23 mesos!!!! Però! Encara pren pit!!!??? és molt gran, no? ja l'hauries de deslletar perquè té vici després serà més difícil!!!" --- "Sí, sí ja anirem deslletant..." (per la gent ja l'hagués hagut de deslletar als 6 mesos....) // "Tant gran i als braços de la Mama? la deus tenir sempre enganxada si sempre ..." ---- " Ah sí! però jo encantada, ja es desenganxarà dels meus braços quan sigui més gran"

I la que em treu de polleguera. "Fas molt bé de dur-la a la llar d'infants, s'han de separar de la Mama ha d'entendre que no pot tenir sempre a la seva Mama a disposició, I allà els ensenyen moltes coses, els hi és molt positiu" i jo em quedo "Perdona?? que vol dir que és bo separar-se de la Mama, si tot just té 2 anys??? (i ja m'ho deien quan va començar amb 9 mesos) Què la porto a la llar per obligació, perquè he de treballar no per gust!!! d'acord que la llar m'agrada el seu sistema educatiu i té moltes coses positives, però amb la Mama el costat també ho podria tenir i amb més riquesa i tot!!.....

En fi... la gent...........

..... Molta paciència Montse77!!!

[PepitaGrilla]

:) el pa de cada dia!! T'has d'acostumar a passar olimpicament doncs tu fas les coses d'aquesta manera perque aixi ho has decidit i els demes que ho facin com vulguin.
Una noia escribia a algun lloc que quan li preguntaven si donava pit ella contestava: voste li xupa al seu marit? Jajaja per aixo hi ha que tenirlos ben posats pero la noia tenia tota la rao.
Jo mi trobo constantment al carrer i amb la familia del meu marit i agobia moltissim. Al final he deixat d donar explicacions i faig q si amb el cap o dic: aixo no ho haviem parlat ja? I al carrer si tens un mal dia doncs sempre pots fotre un moc, total ells han començat!
Jo ara estic en fase: "ui... hauras de deixar de portar a la nena a la manduca que ja es molt gran" resposta: la manduca aguanta 20kg i la nena en pesa 9. I l'altre estrella:"ui.. encara no camina sola?" (I l'estan veient caminar agafada de la meva ma pel carrer)
Calma i relax que son etapes.

Hi ha una molt bona tambe que he vist amb bessons: "son iguals o diferents?" M... que no te ulls a cara per miraro senyora??

[gusiluz]

L‘altre comentari estrella es: Es un nen no? Ah, com que no porta arrecades? grggrgrg
Ara el sexe es determina depenent si t‘han fet.forats a les.orelles?
Tambe pregunten molt si li dono el pit (perdo, si me la crio jo.) Si els digues que no tambe em tractarien de mala mare?

[petipe]

A mi no m'ha afectat excessivament mai, potser perquè al principi semblava que la majoria respectaven el que feia. Però com més gran es fa gran la criatura tot està més malvist: encara dorm amb vosaltres? Encara pren pit? etc...

Jo el que responia o responc encara és: "tranquil/la que, en tot cas, la que ho patirà seré jo, no tu". O bé "si ho saps és perquè tu hi has passat, oi? Doncs ara em toca passar-ho a mi" (això en el cas d'agafar-lo en braços o dormir amb el nen).

No és que jo ho consideri un "patiment" però de vegades la gent no ho diu amb mala intenció i sembla que és perquè "es preocupen" per tu i per la criatura, per tant jo els dic que no pateixin tant, que si de cas les conseqüències ja les viurem els seus pares i no ells.

Una altra resposta habitual és "és que jo tots aquests temes els veig diferent, cadascú té la seva opinió i com que és la meva filla prefereixo fer-ho així". I normalment la gent afluixa. I sinó puc seguir amb "de fet, hi ha estudis i professionals que consideren que de cara a l'estabilitat emocional present i futura del nen és molt millor fer-ho d'aquesta manera".

[Aly84]

D'aquestes respostes mítiques per a la gent que critica, per aquí al Socpetit, vaig llegir-ne una que em va fer molta i molta gràcia! però la veritat que quan jo m'hi he trobat en la situació, no he estat semblant de contestar ni de bon tros de manera semblant, em limito a fer què sí, i donar llargues...

La resposta que vaig llegir va ser: " A mi qui em diu que la meva filla, quan està al pit, m'utilitza de xumet, jo li responc: que potser el seu marit la fa servir de consolador quan fan sexe!!"

No recordo les paraules exactes però la idea era aquesta i realment ho vaig trobar molt ocurrent...

Aix!! Sí gusiluz! Jo amb això també m'hi he trobat.... sobretot, quan la nena era més bebè i no tenia el cabell tant llarg... "Ah! és una nena! com que no li he vist arracades...." (i potser la duia vestida amb vestidet, o roba rosa clarament de nena.....) i encara, hi ha qui t'afageix... Ui! doncs, poseu-li arracades perquè sinó sempre la confondran, perquè a més amb el nom que li heu posat no queda clar si és de nen o de nena... s'ha de respirar a FONS davant dels comentaris de la gent!!

Jo cada cop més me'ls prenc a riure els comentaris de la gent!! i els depenent de qui li responc seguint la beta... "Et costarà molt deslletar-la!" "...Bé, doncs ja la desllatarem amb més paciència.." "Et costarà molt que dormi sola a la seva habitació" ... No tenim cap pressa, quan estigui preparada ja hi dormirà.... etc...

[Inda]

Jo això de confondre nens i nenes...després no saben com.excusar-se. Al meu petit li diuem moooolt que és una nena. Quan diem que és un nen acostumen a dir: " oh! Com és tan rosset i té el cabella llarg (llarg no el té, però no el té curt curt) i és taaant bonic...doncs sembla una nena). I quan sempre el meu company em diu "i què vol dir? Que per ser nen has de ser un trol o què?" XD XD XD ...a veure si algun dia li diu a algú, es quedaran ben parats XD XD.

[Mara17]

Hahahaha! N'hi ha de molt bones, de respostes. Jo, la veritat és que no em trobo gaire que la gent es fiqui amb mi, o jo no me n'adono perquè m'importa un rave, sincerament, però en general tot el que faig jo amb els nens, és "perquè m'ho ha dit el pediatra". I avall que fa baixada. Sobretot, com més inversemblant sigui el tema, més m'agrada dir-ho.

Ah, però quan surt la paraula "acostumar" (anar a coll, dormir plegats, etc.), aquí dic: Els nens s'acostumen a tot; a les coses bones i a les dolentes, i jo prefereixo que ho facin a les bones.

Que hi ha gustos per tot, però no veritats absolutes!

[FloR]

Jo això de confondre nens i nenes...després no saben com.excusar-se. Al meu petit li diuem moooolt que és una nena. Quan diem que és un nen acostumen a dir: " oh! Com és tan rosset i té el cabella llarg (llarg no el té, però no el té curt curt) i és taaant bonic...doncs sembla una nena). I quan sempre el meu company em diu "i què vol dir? Que per ser nen has de ser un trol o què?" XD XD XD ...a veure si algun dia li diu a algú, es quedaran ben parats XD XD.

Això m'ho deien a mi és molt guapo per ser un nen!!! Perdoonaaa? Que els nens són lletjos?? En fin.. També tot el que dieu, que s'acostumaria als brasos, que no el deslletaria mai, que no el treuriem del llit mai..ara a tota aquesta gent (familiars quasi tots) els hi recordo aquestes paraules, va deixar el pit tot sol als 11 mesos, va anar al seu llit per voluntat pròpia als 21 mesos i ja fa temps que no vol brasos ni que el sobin massa, tot el pilota, bici, i còrrer!!

[Rossinyola]

Gusiluz, molta calma i paciència. A mi també em crispaven tots aquests comentaris, però al final aprens a que et rellisquin completament. A nosaltres ens han dit de tot, que si un altre cop pit, que si massa braços, que si encara dorm amb nosaltres, que si no va a la llar, que si encara da pit (això estan jo embarassada de nou no ho veuen amb bons ulls)... En fi, ara la nena ja té 22 mesos i ja han vist que el que diuen ens és ben igual i que fem la nostra, el que nosaltres creiem que és el millor per ella i per nosaltres, al cap i a la fi som una família i ens hem d'adaptar tots a el que ens vagi millor. Per cert, nosaltres tampoc li vam posar arracades a la nostra filla, i ja podia anar amb vestidet de topos o floretes, que sempre preguntaven si era un nen...
Mira, et passo aquesta entrada que vaig rebre fa poc, a mi em va fer molt riure http://www.mamisybebes.com/2012/09/eres ... o-imbecil/
Ja veus que totes estem igual! Molts ànims i paciència, i sobretot passa olímpicament i segueix el teu instint

[Rossinyola]

Gusiluz, molta calma i paciència. A mi també em crispaven tots aquests comentaris, però al final aprens a que et rellisquin completament. A nosaltres ens han dit de tot, que si un altre cop pit, que si massa braços, que si encara dorm amb nosaltres, que si no va a la llar, que si encara da pit (això estan jo embarassada de nou no ho veuen amb bons ulls)... En fi, ara la nena ja té 22 mesos i ja han vist que el que diuen ens és ben igual i que fem la nostra, el que nosaltres creiem que és el millor per ella i per nosaltres, al cap i a la fi som una família i ens hem d'adaptar tots a el que ens vagi millor. Per cert, nosaltres tampoc li vam posar arracades a la nostra filla, i ja podia anar amb vestidet de topos o floretes, que sempre preguntaven si era un nen...
Mira, et passo aquesta entrada que vaig rebre fa poc, a mi em va fer molt riure http://www.mamisybebes.com/2012/09/eres ... -simpatic/
Ja veus que totes estem igual! Molts ànims i paciència, i sobretot passa olímpicament i segueix el teu instint

ooh llàstima que el SP no em deixa fer bé l'enllaç perquè el títol és "eres primeriza, no imbec*il".... Llàstima perquè és per enviar-ho a tota la família

[soleilua]

Doncs com t'han dit totes les noies... és el més normal del món que tothom sàpiga més que tu, i que tothom opini del que fas...
Per sort també, tot i que al principi a totes ens molesta bastant, amb el temps vas aprenent a passar i a fer el que et dona la gana sense donar explicacions.
Ànims! És dur, però en uns mesos ho veuràs tot més clar!

[gusiluz]

Gusiluz, molta calma i paciència. A mi també em crispaven tots aquests comentaris, però al final aprens a que et rellisquin completament. A nosaltres ens han dit de tot, que si un altre cop pit, que si massa braços, que si encara dorm amb nosaltres, que si no va a la llar, que si encara da pit (això estan jo embarassada de nou no ho veuen amb bons ulls)... En fi, ara la nena ja té 22 mesos i ja han vist que el que diuen ens és ben igual i que fem la nostra, el que nosaltres creiem que és el millor per ella i per nosaltres, al cap i a la fi som una família i ens hem d'adaptar tots a el que ens vagi millor. Per cert, nosaltres tampoc li vam posar arracades a la nostra filla, i ja podia anar amb vestidet de topos o floretes, que sempre preguntaven si era un nen...
Mira, et passo aquesta entrada que vaig rebre fa poc, a mi em va fer molt riure http://www.mamisybebes.com/2012/09/eres ... -simpatic/
Ja veus que totes estem igual! Molts ànims i paciència, i sobretot passa olímpicament i segueix el teu instint

ooh llàstima que el SP no em deixa fer bé l'enllaç perquè el títol és "eres primeriza, no imbec*il".... Llàstima perquè és per enviar-ho a tota la família

Ja ho he vist, quanta raó!

Gràcies a totes, la veritat és que començo a ignorar la gent...