No em sento preparada per anar a treballar!! :(

[Nineta22]

Doncs això... quina agonia quan penso en anar a treballar i separar-me de la petita!! Sé que sonarà a tòpic i en el fons, tots/es heu passat per aquí en algun moment, però se'm fa una muntanya!! Avegades penso si és normal aquesta pena interior o estic passant al nivell de malaltís!! Segur que és el procés de "dol" que em toca i em tocarà viure, que és el mateix que heu passat vosaltres... però sento que no puc. Avui m'he separat d'ella durant 3 hores, i al principi m'han dit que ha estat bé, però la última miltja hora ha plorat com una desesperada pobreta!! Quan he arribat, l'he trobat somicant mentre dormia!!! Quina pena pobreta!!! Amb els ulls inflats i amb aquell plor de tristesa però adormida de cansament!!!
En fi, sé que no em podreu dir res de nou... però necessitava desafogar-me... Encara em queden tres setmanes però... què faré jo sense la meva petita durant casi 12 hores al dia????

[Cabana]

Buf, nena, no et cnsolarà, però t'entenc!! I no fotem : es el més normal del món que tinguis aquests sentiments, el que es anormal es aquesta merda de societat tal i com està muntada. Hauríem de lluitar per reclamar els nostres drets com a mares : poder anar a la feina amb els petits, o que a la feina hi haguéssin llars d'infants subvencionades i poguéssim anar-los a veure i donar-los el pit o el bibi, o permisos de maternitat DE DEBÒ...

No paro de dir-ho, amb tantes mares i disposant d'internet..., perquè no fem alguna cosa?

Només puc donar-te ànims. El meu té 2 anys i encara pateixo quan surto a fer consulta o a educar gossos fora, i això que es queda amb son pare o amb la meva mare...aix! Es dur!

[Sumsi]

Totalment d’acord Cabana, s’hauria de fer alguna cosa ja que d’ajudes ben poques hi ha, si ets mare treballadora tens els 100 € però com deixis de treballar per atur, excedència, etc., te’ls treuen encara que hagis estat tota la teva vida treballant

Jo només de pensar a tornar a la feina i tenir que deixar el petitó un munt d’hores m’entra la plorera. De moment he demanat una excedència de 3 mesos per poder estar més temps amb el pitufo, sinó era deixar-ho amb 4 mesos, ja que amb l’economia que hi ha ara amb un sol sou per desgràcia vas massa apretat i amb un nen petit pel mig costa més jooo.

Però en fi, hem de donar gràcies que tenim feina!!

[AnnaGP]

Ains nineta22....el pròxim 17 de febrer em toca a mi incorporarme a la feina, i deixar al petit. Ja em sento com tu, i aixo que encara no l'he deixat!!!!!! Es horrorós!!!!!

Només penso que totes pasen per aixo, que tots els petits ho pasen, que tots s'hi acostumen, pero mira, potser perquè jo encara no ho he fet, pero no ho veig clar aixo.

Ja ho dic jo aixo de portarlo a la feina, amb una ganduleta allà al meu costat, jejejejejeje, ojala!!!!!!

En fi, que encara em queda una setmaneta per aprofitar fins l'Últim minut, i mentalitzar-me.

Ànims que ho superarem!!!!!!

[ishtar]

Uffff encara no entenc com poden ser tan cruels a Espanya i només donar 4 mesos de baixa per maternitat. Jo visc a Suècia i em van deixar molt clar que el nen (tinc un petit de 13 mesos) havia d'estar com a mínim un any amb la mare. Després tens les Open Dagis, on pots anar amb el nen i conèixer altres mares i que els bebés ineractuin...cantem, ballem etc, sempre implicant els pares. De fet aquí la escolaritat no és obligatoria fins els 6 anys. Jo vaig alucinar al veure nens de 4, 5 i 6 anys jugant i participant amb els pares en les activitat amb altres nadons, vaig pensar i aquests nens no van a escola? i després vaig enrecordar-me'n que no van a escola fins els 6 anys.
Em sap tan greu i és tan injust les lleis que tenim a Espanya...em fa vergonya i de fet és una crueltat separar al nadó de la mare amb 4 mesos, aqui quan ho expliques es tiren dels cabells.
Només et puc dir que molts ánims i mira que a canvi teniu millor clima i els nens poden estar jugant als parc a l'hivern i tenen més hores de Sol, jo haig de donar al meu fill vitamina D fins els 2 anys.
Molts ànims.

[ishtar]

Uii ara veig que hauria de canviar el ticker, segons sembla tinc un embaràs d'elefant!!

[Nineta22]

Moltes gràcies a totes!!! Si que serà dur... aix...

Cabana quanta raó que tens!! Seria fantàstic poder-nos emportar els peques a la feina, o que hi haguéssin aquestes llars d'infants a les empreses!! No sé, però crec que amb tanta dona i mare al païs, seria fàcil posar-nos d'acord en aquest tema i mobilitzar-nos no?? És vergonyós com està la situació!!!
Sumsi!! Jo també he allargat tot el que he pogut però fins aquí ha arribat!! I les excedències són bona opció si et paguéssin encara que fos per bolquers, però com que no ho fan, hauré de descartar-la... :(
AnnaGP moooooolts ànims amb aquesta setmana que et queda!! Disfruta-la a tope!! No vull pensar en quan em quedarà a mi una setmana... Ja ens explicaràs què tal!!
ishtar que guai això a Suècia!!! És que això que tenim aquí és una vergonya c---llons!!! Un any és el mínim que hauriem de tenir TOTES i a tot arreu!! Com m'agradaria que tinguéssim aquest tipus d'avantatges aquí!!! En fi... suposo que sempre es pot estar pitjor... Disfruta-ho!!

De nou, moltes gràcies a totes!! Seran moments molt durs, ara mateix com us he dit se'm fa una muntanya!! Però d'alguna manera ho d'una altra, ho podrem fer!! No ens queda més remei... Ains!!!!

[sandrajuli]

Ishtar, aquí a espanya tampoc és obligatòria fins als 6 anys l'escolarització... Ho dic pq moltes vegades la gent pensa que hi han d'anar als 3 anys i no!

[Nicoleta]

Hola mamis,

després de molts mesos de llegir-vos en silenci avui m'he decidit a registrar-me i escriure. El meu nino ja té 4 mesos!!! M'he animat a escriure al fòrum després de llegir aquest post de la rateta. I és que m'he sentit molt identificada!! Se'm fa una muntanya tornar a la feina! Vaig estar treballant fins a la setmana 37 d'embaràs ja que vaig tenir molta sort i em vaig trobar bé, més cansada, molt acalorada tot el dia... i molt més encara a la nit jeje però molt bé. I pensava que potser tornaria abans a la feina després de tenir el nen.

Ara que el tinc i he estat amb ell aquest temps, hem passat junts el part, les primeres setmanes caòtiques de qualsevol mare amb el seu primer fill, pobret meu! , els mals de panxa, la primera rialla, que s'adormi al pit, que quan menja aixequi el cap per mirar-me i somriure'm, que m'agafi el dit ben fort... mil coses que no tenia ni idea que viuria... Ara em sembla una animalada pensar que volia tornar a la feina el més aviat possible!! hi he d'anar el dia 24 d'aquest mes i estem fent el procés d'adaptació a la llar d'infants, una estona cada dia... i és duríssim!!!! quan surto per la porta em poso a plorar com una boja. No sé com ho faré quan hagi de deixar-hi el petitó durant sis hores :(

En fi, això, que segur que mica en mica ho superarem i que a totes les que us trobeu en una situació semblant, us entenc perfectament!!!! és una gran injustícia haver-nos de separar tan aviat dels peques, i a ells de nosaltres!!

Perdoneu la parrafada!! prometo ser més breu d'ara endavant. I gràcies per totes les coses interessants que heu publicat al socpetit, aquesta web és un tresor!

[puski]

Hola a totes!
Jo vull explicar-vos la meva experiencia.
Vaig tornar a la feina la setmana passda.
Doncs un mes abans ja estava tova...però a mesura que s'acostava el nus a la gola era cada cop mes gran. El que deieu, una tristor incontrolable. Pensava que no podria...el cap de setmana anterior vam decidir no veure a ningu i estar els 3 empapant-nos els uns dels altres. Va ser fantàstic. Però la plorera no parava...
El mateix dia al mati ho vaig passar molt malament, i el nen tambe pq li vaig passar la meva tensió. Només volia despedir-me d'ell, i m'ho havia imaginat com un conte: jo l'abraçaria, ell em miraria i em somriuria...blablabla...
Doncs com era d'esperar no va ser aixi. Estant fent obres a la façana i al moment de dir-li adeu només se sentia al taladro...
Al meu fill el cuida la meva sogre. Doncs quan va arribar...vaig esclatar en un plor que de veritat em feia mal...i al final vaig marxar pq encara l'estava marejant mes. el viatge en metro doncs imagineu...
Però us asseguro que al entra per la porta de la feina se'm va passar tot. Veure als companys, als pares i alumnes 8estic en una escola de musica) tothom amb ganes de veure'm...
parlant parlant van passar casi dos hores que no vai pensar-hi. i a partir d'aqui cada dia em va de conya aquestes horetes.
Pensava q no necessitava separar-me una mica i si q ho necessito...
només us volia dir que anims, q és molr dur, pero jo em pensava que no seria capaç i ara ho agraeixo. Quan estic amb ell es molt millor pq es mes intens, i quan tornes a casa t'esperen amb els braços oberts.
Ja veureu com va molt millor del q us penseu!!!

[ELE]

Us entenc perfectament. Quan vaig deixar la meva filla gran als 5mesos no vaig gosar deixarla a la guarde i vaig tirar d avis. Tot i aixi jo plorava cada dia conduint cami a la feina durant tot el primer mes i nomes feia q anar rapid i intentar enllestirho tot x sortir puntual. I ho vaig passar fatal...tenia sensacio d haverabandonat la nena tot i saber q amb les iaies estaria estupenda. M va costar uns 6mesos pair ho...x miva ser com un dol...po mira. ..no hi ha alternativa x motius economics. Aixi q palante!

Minim un any i mig amb la mare hauriend estar...jo fa tempsvaig signar una peticio online de solicitud ampliacio baixa maternal. ..no he rebut mes info...aixi q no se en q ha quedat la iniciativa. ..en res imagino

Podriem organitzar algo mitjançant change.org algu sap com va aixo? Jo ni idea....

[Petitprincep2013]

Uff molts ànims a totes!! Jo tinc un nen de 5 mesos i mig i tot just ara he agafat una excedència fins que tingui l'any i j estic patint....