dubte i confusio operacio amigdales

[pomaipera]

Hola mares, estic completament confusa i amoinada.
Ja fa temps que vaig fer una entrada perquè el meu nen que ara te 3 anys i 2 mesos li van diagnosticar amígdales atròfiques i després de batallar quasi 4 mesos per fi em van donar hora a un otorrino de l'Hospital de Figueres.
La primera vista va anar molt bé, em va tranquil·litzar molt, em va explicar que hauriem de fer visites de control cada 4 mesos fins els 4 anys a veure qui guanyava si les amígdales o el coll del nen, és a dir, haviem d'anar veient si les amígdales paraven de creixer i si el nen creixia força perqué l'espai entre amígdala es reduïs.
La segona visita va ser un cop passat l'estiu i haviem passat un mesos molt bons, sense roncs, sense otitis, sense mocs i en LLuís dormia molt bé. El otorrino em va dir que una de les amígdales s'havia reduït i l'altre havia crescut, però que esperàvem fins al març a veure com passàvem l'hivern. Doncs al cap de poc d'haver anat de vista en Lluís va començar a tenir mal de coll, dormia fatal i haviem de donar-li dalsy perquè poguès respirar bé a la nit. Cada cop ha anat respirant més malament i el que m'angoixa no és que ronqui, sinó que quan dorm te una respiració molt forçada, entretallada i durant uns 6-7 segons es queda sense respirar. Al final, he acabat adelantant l'hora a l'otorrino que ha sigut avui i ha anat fatal.
El metge m'ha tractat de mare histèrica, no m'ha volgut quasi escoltar i quan li he dit que havia gravat el nen quan dormia, m'ha respòs que ell savia cóm dormia i de cop de mala manera em pregunta si vol que l'operem i li dic que sí i a partir d'aquí la vista ha anat aganat un aire molt raro, el metge m'ha començat a dir que jo ja savia que el meu nen te una malatia però que si el volia operar era totalment la meva responsabilitat, que si el nen no es despertava de l'anestèsia general i l'havien d'ingressar a la UCI era cosa meva, etc, tot això sense encara mirar el nen! Ell em deia que era normal que ronquès quan estava refredat i jo li he respòs que no em preocupava que ronquès, que jo creia que el nen no descansava bé i ell tant pantxo em contestat: és clar que no descansa bé! però li arriba oxigen al cap i el nen es veu amb molta vitalitat, no s'adorm pels cantons
Al final quasi em poso a plorar, la meva sogra que m'ha acompanyat s'ha quedat de pedra. Un cop ha mirat les amígdales, li pregunto que com ho veu i m'ha fet callar, que havia de preparar l'informe. Quan ha acabat, m'ha dit que ell com a metge no tenia inconvenient a operar a en Lluís ja que el tamany de les amígdales eren operables, però que l'anestessista primer havia de valorar si podia operar un nen de 12 kg. (en Lluís va ser prematur de 30 setmanes i va per sota del pes que li toca). Jo li he preguntat si fos el seu fill si l'operaria i ha dit que això és molt personal i que els pares decidien i m'ha fet firmar el consentiment, m'ha dit que ara no calia que jo fes res i que ja em trucarien per la visita amb l'anestessista i que ell ja m'esplicaria els riscos.
Jo encara al·lucino, crec que diu que operarà a en lluís nomès per treure'm de sobre, segurament que el cas d'en Lluís és lleu, que ell deu veure casos més greus, però per mi veure com cada nit dorm amb la boca completament oberta i fent esforços perquè li arribi l'aire és molt angoixant, ara tampoc menja bé, s'escanya sovint i em diu que no en vol més.
No sé si alguna de vosaltres ha viscut algun cas similar i què farieu? Jo de mentres he demanat hora al CAP de l'Escala a veure si allà em poden dir si realment és aconsellable operar o no.

[Elidé]

Uf... Decididament, jo canviaria de metge!

[gisa]

Hola Pomaipera,
No sé si ja vam parlar a l'altre post que dius que vas obrir, però t'explico el meu cas a veure si et serveix. La meva filla des de sempre havia dormit fatal (es despertava una mitjana de 10-15 vegades a la nit), i sí, sovint agafava refredats i angines, però mai ningú no ens va fer anar a l'otorrino ni va relacionar les dues coses. Jo vaig llegir molt sobre el son i tothom ens deia que ja maduraria, blablabla... però es va anar fent gran i la cosa va anar a pitjor. Dormia a la nostra habitació i era un calvari: despertars, roncs, posicions impossibles... fins que un dia vam adonar-nos que deixava de respirar i vam sospitar que feina apnees. La vam grabar amb el mòbil i ho vam ensenyar al pediatre del CAP i ens va enviar a fer un estudi del son al Trueta. Resultats: apnees del son en grau sever predominants en la fase REM, o sigui que deixava de respirar un munt de cops i no tenia son reparador. D'aquí ens van enviar a l'otorrino (Dra. Vilaró), que de seguida ens va dir que se li havien d'extirpar les amígdales i els carnots, perquè quan dormia i es relaxava la musculatura li obstruien les vies respiratòries, i llavors hi havia risc d'asfíxia. En aquell moment, la meva filla tenia 2 anys i 8 mesos i pesava uns 13 Kg. i mig. La van posar a la llista d'espera com a cas urgent, però ja ens van dir que mínim 9 mesos, i davant la nostra angoixa per l'espera sabent el que podia passar, vam optar perquè la mateixa doctora l'operés a la privada al cap de 2 setmanes (la qual cosa ens va suposar un gran esforç econòmic, doncs no tenim mútua, i també un gran descans!). Crec que és el millor que hem fet: dorm súper bé des del segon dia (bé, es desperta per venir al nostre llit, per pipí... però no perquè s'ofegui), va guanyar tres quilos i va créixer no sé quants centímetres en els dos mesos següents, i sobretot va començar a estar molt millor durant el dia (la meva també tenia molta vitalitat, deien, però el que li passava és que vivia en un estat de nervis i hiperactivitat constant per la falta de descans!), i aquest hivern només s'ha posat malalta un cop.
Abans de decidir que l'operàvem també vam demanar altres opinions a professionals de confiança i tots van dir que els riscos-beneficis feien que la balança es decantés a operar ja. A mi l'anestèsia també em feia patir, però els metges em van tranquil.litzar dient que tot i que sempre hi ha riscos, està molt més controlat del que sembla.
La doctora també em va comentar que per la SS extirpen les amígdales, però que la privada es redueixen fins a la mida correcta, i així conserven la seva funció i el postoperatori és molt millor. Els carnots, sí que els extirpen igual.
En el teu cas, o demanaria un canvi d'otorrino, o començaria des de baix, amb la pediatra del CAP, demanant un estudi del son i a veure si per aquest cantó pots aclarir alguna cosa... Molts ànims i si necessites res, pregunta, per aquí o per privat, que entenc perfectament la teva angoixa...

[pomaipera]

Ostres, no saps el pes que em treus de sobre!!! sí ja he demant hora al CAP i vull que el pediatra vegi el video que vaig gravar a veure què em diu. Crec que demanaré hora a la Doctora Viladot, però si hem d'operar per la privada... no sé pas com ho farem. En fi, moltes i moltes gràcies!!!

[gisa]

A veure si tens sort!! Nosaltres estem molt contents amb la doctora Vilaró... I sí, econòmicament és un esforç... nosaltres no passàvem un bon moment (jo a l'atur...) i al família ens va deixar part dels diners... Ja ens explicaràs!

[CARPE_DIEM]

Jo també crec que et vaig contestar...

A mi em sembla que el Otorrino no ho ha fet del tot malament. Potser son en les formes, però si ell cregués que aquest nen NO ÉS OPERABLE ni de conya et faria signar un consentiment informat ni et derivaria a anestessia.

Crec que una segona o tercera opinió et pot ajudar molt però per el que expliques, les apnees, posicions extranyes, roncs, les amigdales grans ... són més que símptomes clars i evidents!!!
El meu nen també tenia les amigdales molt atrofiades i afortunadament el coll ha crescut més i ara ja té més permeable la via aèria.. però recordo que quan plorava feia apnees i fins i tot havia perdut el coneixement uns segons degut a la falta d'aire.

Saps allò que diuen... "sin prisa pero sin pausa"... doncs això, a trobar un bon pediatra i un bon otorrino per privat.

Moltissima sort!!!

[pomaipera]

Hola Carpe Diem,
Segurament que tens raò quan dius que l'otorrino no ho va fer tant malament. Jo sobretot em queixo del tracte, de que vaig sortir de la visita amb la sensació que m'havia engegat, en plan , apa, vols operació? doncs aqui la tens, aqui no cal que tornis. En fi, ja veurem què fem.

Vosaltres quan de temps vau esperar fins que li va creixer el coll? Nosaltres portem des del Febrer del 2013, ara farà un any i li han crescut més. A l'estiu una es va reduir però al cap de 2 mesos han crescut molt. Us vau plantejar operar?

Merci!!!!

[pomaipera]

Hola noies,
Al final vam anar a veure el otorrino marc pellicer de Girona i ens va dir que ell l'operaria ja! que estiguèssim tranquils que si ens deien que endavant, que no dubtèssim.
Al cap de poc ens van trucar de l'hospitalde Figueres i ja hem tinguut entrevista amb l'anestessita que va ser super amable. Finalment l'operem el dimcres (demà passat) quins nervis!
Ja us explicaré!

[gisa]

Sort!! Segur que anirà bé!!

[pomaipera]

Hola!
En Lluís ja està operat i recuperat . La veritat és que hem notat un canvi brutal, ara dorm la nit seguida, sense moure's, sense roncar. Està més alegre i menja molt millor. Estem molt contents i a més la recuperació ha estat molt ràpida.

[estrella81]

La mava filla gran te 3 anys i dimecres l'operen a l'hospital dels nens de carnots i reduccio amigdales.
Aina tbe fa apnees al dormir i les seves amigdales son enormes.
Stic ben nerviosa!!!!

[pomaipera]

Estrella81, acabo de veure avui que operaven a la teva nena de 3 anys. Espero que hago anat tot.molt.bé