Buscar-lo ara o esperar?

[Cris-Park]

Hola noies!

Sóc Cris, tinc 25 anys i el meu marit i jo tenim mooooltes ganes de ser pares! Però el dubte ronda els nostres caps; Jo acabo de inciar un projecte laboral propi, i a part el mes que ve començo una feina nova. Ell ara mateix li fan contractes cada 15 dies, ja porta molt de temps, però sempre tens la por al cos…

Quan comencem a parlar d'aquests temes, ens sentim malament per condiconar la nostra desitjada cerca a la famosa "crisis", som els únics? És normal tenir aquesta por? Doneu-me la vostre opinió siusplau!

Ens tirem a la piscina?

Per vosaltres va ser tan complicat donar el pas?

Espero que podeu entendre el meu punt de vista, moooooltes gracies d'avant mà!!!

[garota]

Hola Cris!!!!!

Uiiii aquesta és la gran pregunta i és molt personal la decisió, molt!!!! És una cosa que heu de tenir clara vosaltres i no deixar-vos influenciar pel que us digui la gent! Però vaja, nosaltres teniem molt clar que voliem ser pares joves. El meu marit, tenia una feina que cada setembre estava pendent de si el renovaven. Jo tinc feina estable desde fa anys, però el sou no és cap meravella,.....però saps què? Que quan no és una cosa n'és una altra,.....sempre hi hauria algun motiu que et fés anar "enrere". I vam dir, economicament podiem tirar endavant, el que és bàsic quedava ben cobert i vam tirar endavant. L'embaràs va trigar un any en arribar, dos avortaments pel mig, i en un any les coses canvien, sempre! Jejeje pot ser cap a bo o no però això no ho sabem ,....en el nostre cas va ser cap a millor i el meu marit va canviar de feina, cap a una molt bona feina, i ara jo he pogut reduïr jornada, allargar la baixa de maternitat,....amb tot aquest rotllo vull dir-te que mai saps què pot passar. Tot et pot semblar molt estable i de cop i volta ja no ho és tant,...!
Així que si el que és bàsic i necessitareu com a familia de 3, o 4! Jajajajaajaj queda cobert, i el desig que teniu es ferm, jo et diria que ho tiréssiu endavant. Es el que vam fer nosaltres i és el millor que ens ha passat mai!!!
Bé sigui quan sigui la cerca, molta sort, ànims i gaudiu de l'aventura, de la cerca i del futur embaràs que val moooolt mooolt i mooolt la pena!!!

[Gemma82]

La pregunta del millon!
A mi lo primer que em surt és dir-te que endavant, que sempre poden aparèixer dificultats i lo important és tenir-ne ganes com vosaltres. però això és molt fàcil de dir de de fora...
Jo crec que tal com estan les coses és difícil prendre la decisió però pensa què és el pitjor que pot passar? Potser no li podreu comprar quatre mil joguines diferents però tampoc li fan falta! Segur que moltes coses us les poden deixar i d'aquí uns anys quan comencen a sortir més cars ves a saber quina situació tindreu...Lo més important segur que ho té que és uns pares que l'estimin ( que c¡romàntica estic avui jejeje)
Ets molt jove i tens temps d'esperar si dubtes...o sigui que facs el que facis no t'equivocaràs.
Un petó guapa

[Cris-Park]

Hola noies! Jolin q fort em sembla! Sou uns SOLs! Per lo que m'escriviu crec que enteneu perfectament el meu punt de vista, això ho parlem amb molta gent del nostre entorn però no saben veure en primera persona, per això valoro moltíssim la vostra opinió!.

Garota: Moltes gràcies per compartir la teva experiència, jo tinc 25 anys i el meu marit en te 30, jo entenc que ell no vulgui esperar més i la por que tinc és aquesta, esperar i després empanadir-nos per ho haver fet!

Gemma82: Moltes gràcies per posar-te a la meva pell!! Portem temps quasi decidits, però sempre tenim aquesta malaïda POR, però la veritat que sentir-ho de gent amb la meva situació o que fa poc que l'ha viscut és de gran ajuda!

MOOOOOOLTES gracies! Sou molt boniques!

[neuetes]

Tenir un fill és un projecte de vida i durant la vida es passaran per moments magnífics, dolents, bons, nefastos,... per tant, tant és com estigueu ara econòmicament parlant, perquè ara podeu estar bé com d'aquí a deu anys no o a l'inrevés, l'important és que vosaltres estigueu convençuts, amb il.lusió i que la parella sigui ben sòlida per acollir amb amor un fill/a. La resta és secundari.

Molta sort!

[ginko biloba]

No estàs sola. Passa't per aquest link del socpetit i veuràs que n'hi ha moltes families com vosaltres.
Ànims amb la vostra decisió.

viewtopic.php?f=5&t=38178

[Eiwa]

Hola Cris!

Bé aquest tema que plantejes està a un post ja obert (que es diu: "No és el millor moment, però...") on veuràs que hi ha moltes opinions d'altres noies que en algun moment ens hem plantejat aquesta pregunta.

Bé jo en sóc una d'elles... entrava sense estar enregistrada aquí al SP i deia és que no és el moment, però amb el pas dels mesos, anys (jo també deia que volia tenir-lo ben jove als 26, 27) i m'he adonat que el temps passa que vola (ja no hi soc a temps dels 27), i que poder esperem al millor moment econòmic i quan el tenim surten entrebancs inesperats!

Jo vaig canviar de xip quan vaig anar al ginecòleg perquè tenia cicles molt irregulars des de feia 6 mesos i em va dir que els ovaris no funcionaven del tot bé! Així que vaig dir... doncs comencem que no tinc ganes d'esperar! A que? A que després trigui un munt (poder, mai es sap), a que un cop tingui una feina estable jo, facin fora al meu marit....

En fi com deia per aquí una altre companya a la vida hi ha moments de tot i bé que els hem de passar perquè ja no podem donar una passa enrere.

Ho heu de tenir molt clar tots dos, però arriba un moment que les ganes poden i recoi! Que altres persones no decidiran quan haig de ser mare perquè a mi com a mestra m'estiguin fent la vida impossible! Així que hem agafat amb moltes ganes aquest primer cicle de cerca i a per totes que la vida és dura, però tirarem endavant segur!

Sé que ara mateix deus tenir un embolic... jo també tenia moments de auuuu vinga tirem endavant i després aiiii nono! jajajaja. Tant si decidiu buscar com esperar-vos un temps, aquí estarem acompanyant-te!

Petons!

[Eiwa]

Ups... no m'havia adonat que la Ginko Biloba habia posat el mateix link del post que et parlava! Així ja vas directa Cris!