Què porta a una mare a donar biberó?

[shyla]

Bon dia noies, com ja he comentat en algun altre post m'estic formant com a doula i m'interessa molt saber els motius pels quals una dona embarassada decideix no donar el pit al seu nadó. Jo des de sempre he pensat que la opció més natural era donar el pit al meu fill i que ell s'alimentés de la llet que produïa la seva mare, així que necessito el punt de vista de qui no ho veu així.

Amb això no pretenc crea debat ni polémica sobre què és millor, si el pit o la llet artificial, així que si us plau abstingueu-vos de fer-ho, només vull poder entendre a les altres mares i en cas que es doni el cas no jutjar a una mare que decideix lliurement fer-ho així i poder entendre la seva decisió.

Si no voleu posar-ho aquí em podeu enviar privat, em fareu un gran favor!

Gracies marones!

[TEIXIDORA]

Bones, en el meu cas va ser per obligació.

Vaig estar tot l'embaràs preparant-me per donar pit , cremes naturals als mugrons per no fer clivelles, sol.... Etc...
Quan va arribar el moment , el nen s'agafava al pit pero res de res durant 4 dies i no surtia ni calostre i només feia que plorar i perdre pes( ja havia nascut molt petit amb 2.850) i li vaig dir a la pediatra que li donessin alguna cosa i li donàvem lleteta amb una xeringa pq es pogués alimentar. Tot i aixo el nen abans de cada toma me'l posava al pit i res de res. I amb la pediatra vem decidir donar bibi i així no hi havia perill de res el nen menjava. Me'l vaig posar al pit fins el mes i mig i mai em va sortir res. I em van dir que passaba amb molt poques dones , pero que alguna no tenia llet.
No se si hauré ajuda't gaire, pero aquesta es la meva experiència.gracies i endavant.

[shyla]

Bones, en el meu cas va ser per obligació.

Vaig estar tot l'embaràs preparant-me per donar pit , cremes naturals als mugrons per no fer clivelles, sol.... Etc...
Quan va arribar el moment , el nen s'agafava al pit pero res de res durant 4 dies i no surtia ni calostre i només feia que plorar i perdre pes( ja havia nascut molt petit amb 2.850) i li vaig dir a la pediatra que li donessin alguna cosa i li donàvem lleteta amb una xeringa pq es pogués alimentar. Tot i aixo el nen abans de cada toma me'l posava al pit i res de res. I amb la pediatra vem decidir donar bibi i així no hi havia perill de res el nen menjava. Me'l vaig posar al pit fins el mes i mig i mai em va sortir res. I em van dir que passaba amb molt poques dones , pero que alguna no tenia llet.
No se si hauré ajuda't gaire, pero aquesta es la meva experiència.gracies i endavant.

Moltes gràcies per la teva experiència! Tot i que no és ben bé el mateix ja que tú si tenies la idea de fer pit com a primera opció. Igualment gràcies!

[garota]

Hola!

Jo tampoc sóc l'experiència que busques, perquè he tingut la sort de que el pit m'ha funcionat a la perfecció i m'encanta donar-li el pit al meu petit. De sempre havia pensat que jo volia donar pit i durant tot l'embaràs la idea evidentment va continuar siguent la mateixa, sóc de la lliga pro-teta jo jajajajajaja!!!
Sé que molts casos de biberó són perquè no hi ha més remei, o complicacions,...etc, però tinc força companyes de feina, que van decidir tirar cap el biberó durant l'embaràs, ja es van retirar la llet al néixer els petits. I el que em deien és que jo seria una esclava de la teta ( no m'hi sento gens, tot el contràri,faig pit a demanda i faig el que vull amunt i avall tot el dia), que no volia sentir-se vaques "lecheras" m'havien arribat a dir,...., que volien fer dieta just quan parissin i amb el pit no podien,....això és el que he viscut jo de molt a prop, evidentement tothom és lliure de fer el que vulgui i cregui millor per a ella i el nadó! I ho respecto completament! Però en el meu cas, vaig ser jo la que "menyspreaven" per donar pit. Fins i tot encara alguna, que dono pit al meu petit a demanda i té 5 mesos, s'estranyava que volgués fer lactància exclusiva fins els 6 mesos,.......
Segur que donar biberó és tan bonic com la lactància, però per mi, donar el pit, és un moment màgic!!!
A veure si et respon alguna mami més!!!

[ginko biloba]

Jo en conec alguns casos. El meu fills i jo hem crescut amb una colla de mares, totes més o menys alhora, algunes amb pit i altres amb bibi. Cap hem jutjat el que ha fet l’altra, i ni tan sols ens hem molestat a explicar-nos els motius que cadascuna portava a fer allò. Era assumpte de cadascuna i ho hem respectat plenament.
El que si que conec a fons és el cas de la meva germana i la meva cosina. Les dues han donat bibis als seus fills, i les dues han tingut el mateix motiu: Son autònomes. I per tant, no han pogut gaudir d’una baixa mínima de setze setmanes. La primera és administrativa, i tot que treballant per ella mateixa té certes avantatges i flexibilitat d’horari, va intentar donar-li el pit a la primera filla, però al cap de aproximadament dos mesos, i després de desesperar-se bastant, intentant compaginar horaris de feina i pit, va desistir. La segona, és peluquera, i òbviament, ni s’ho va plantejar, ja que en menys d’un mes, tornava a estar al davant de la seva peluqueria.

Espero que aquesta informació t’ajudi en la teva recerca.

[Hadda]

Doncs potser jo sòc de les poques que desde sempre, molt abans de volguer ser mare he tingut clar que no volia donar el pit, i ho seguia pensant al quedar-me en estat. Al final, una mica per pressió de la parella, de la comadrona, etc... Ho vaig intentar i vaig estar un dia i mig, un dia i mig incòmode, amb mal, plorant, tothom em volia ajudar a fer aquell moment mes plasenter, però no vaig començar a gaudir de la meva maternitat fins que finalment em vaig plantar i amb el recolçament de la meva parella vaig demanar les pastilles per no pujar la llet i un biberó per la nena.... No m' arrepenteixo gens i si tingues un altre fill començaria desde el principi amb LA.
El perque de per que sempre he pensat aixi?? No ho se, potser perque la meva mare tampoc me'l va donar?? Perquè crec q el pare també poc gaudir d'aquest moment d'alimentar a la seva filla??? Doncs ves a saber, però el que se segur es que igual wue les que tenen clar que si també hi som led que tenim clar que no, i tots els camins son bons si es fan amb il.lusió i a gust!

[shyla]

Moltes gràcies noies! he llegit una mica ràpid que tinc pressa, m'ho miro amb més calma després, mil gràcies!

[Ganga]

bones!
jo tinc dos fills..amb el primer aferrissadament volia donar pit i va anar malament.....al cap d'un mes i poc ja feia més biberó que pit.
El nen tenia el frenillo enganxat i no ho vam saber fins més tard i no s'engreixava...mal als mugrons pq no s'enganxava bé i hores de patiment...un horror amb totes les lletres.

Pel segon vaig pensar en donar pit però faltaven dos mesets i vaig canviar radicalment d'idea per: no volia tornar a patir més, més autonomia,compartir l'alimentacio amb el pare, no volia estar amb el petit hores al pit tenint-ne un altre voltant per casa....no m'agrada que la gent em miri quan dono pit, i tampoc volia ser un xumet amb potes....és a dir que vaig decidir prendre les pastilles i que no em pujes la llet.
Sens dubte si tingues un tercer donaria altra cop biberó...donar pit o no no es condició sinequanom per ser una MARASA en majúscules i jo em considero un bon exemple...(encara que no soc gens perfecte... evidentment!)

Això que dius que t'agradaria no jutjar a una mare si decideix donar biberó crec que és més una actitud que t'ha de sortir de dins i no pas "ENTENDRE" raons i motius perquè sinó potser no t'en surtiras...és acceptar les coses com jo accepto qui vulgui donar pit al seu fill fins als 10 anys o accepto que el meu veí sigui d'unes o altres crences o que hi hagi dos homes casats...no entenc com som tant oberts i progres en algunes coses i en altres sempre hem d'estar a punt de jutjar.....

[Tutty29]

En el meu cas vaig estar durant tot l'embaras amb la idea de fer LM, el nen va neixer amb 3650, el primer mes vaig donar pit pero tenia poca quantitat fins el punt que el nen perdia perdia pes i plorava de gana.
Al final vaig haver de recorrer a la LA.

[kabbisa]

Jo vaig canviar d'opinió durant l'embaràs.
Sempre he estat pro-bibe (q NO vol dir anti-teta!). En el meu cercle físic, la gran majoria de mares han donat bibe des del primer dia per raons molt diverses (una te la pell del pit cremada des de petita, l'altre no va voler passar per l'horror q ella li va fer passar a sa mare ambel pit, altres pq estàn fermament convençudes q és la manera d'implicar i crear el vincle amb els pares,...).
La veritat és que el motiu NO ha de ser lo important. Com a doula et trobaràs en casos en que, tot i recomenar "A", les teves clientes decideixin per fer "B", i no per això hauras de jutjar-les o marxar d'allà...

El meu cas, no tenia "motius" per decidir una cosa sobre l'altre. Si, sé q la Lm és millor, però jo he estat criada amb La i estic ben sana. Per tant, ok, però x mí no va ser el motiu.
vaig decidir provar la lactància materna pq, ja q m'hi posava (en l'aventura de ser mare), m'hi volia posar fins al final (de fet, vaig intentar un part natural i tot, q a ultima hora vaig decidir no seguir i passar-me a l'epidural, i ben contenta que estic ;) )

[shyla]

Gràcies noies!

Ostres Ganga, ja he dit que no pretenia crear polèmica, en cap cas he dit que es sigui més bona mare o menys. Home jo penso que saber les raons que porten a una mare és posar-me a l'altra banda i entendre-les millor. És com si tens un conflicte amb algú i de sobte t'intentes posar al seu lloc i entendre perquè està actuant així, això pot ajudar-te a tu en aquell conflicte, potser no a resoldre'l però potser a acceptar-ho, no sé si m'explico. En qualsevol cas si he d'acompanyar a una mare que vol donar biberó al seu fill he de respectar això i mostrar-li el meu suport, igual que si decideix donar el pit, però no ho sé tenia necessitat de saber els motius o raons que porten a aquesta decisió ja que no és la meva.

Bé potser costa una mica d'entendre però és que la formació de doula et fa pensar molt, jejeje

Petons a totes!

[shyla]

Jo vaig canviar d'opinió durant l'embaràs.
Sempre he estat pro-bibe (q NO vol dir anti-teta!). En el meu cercle físic, la gran majoria de mares han donat bibe des del primer dia per raons molt diverses (una te la pell del pit cremada des de petita, l'altre no va voler passar per l'horror q ella li va fer passar a sa mare ambel pit, altres pq estàn fermament convençudes q és la manera d'implicar i crear el vincle amb els pares,...).
La veritat és que el motiu NO ha de ser lo important. Com a doula et trobaràs en casos en que, tot i recomenar "A", les teves clientes decideixin per fer "B", i no per això hauras de jutjar-les o marxar d'allà...

El meu cas, no tenia "motius" per decidir una cosa sobre l'altre. Si, sé q la Lm és millor, però jo he estat criada amb La i estic ben sana. Per tant, ok, però x mí no va ser el motiu.
vaig decidir provar la lactància materna pq, ja q m'hi posava (en l'aventura de ser mare), m'hi volia posar fins al final (de fet, vaig intentar un part natural i tot, q a ultima hora vaig decidir no seguir i passar-me a l'epidural, i ben contenta que estic ;) )

Gràcies per la teva experiència, comentar un detall, com a doules la nostra feina no és recomanar res, la nostra feina és acompanyar en les decisions que pren una mare o una parella, durant l'embaràs, el part o el postpart, en cap cas s'hauria de convèncer a ningú de res ni molt menys, tot és respectable. El que sí és feina de la doula si se li demana és donar informació, i que els pares amb tota la informació a la ma siguin capaços d'escollir lliurement.

Una abraçada

[feeling]

Hola
En el meu cas quan va neixer el meu petit em van preguntar al quirofan q volia fer. Com q el nen era molt petito (2,5kg y 45cm) volia intentar LM però amb ajuda d bibi. Quan van pujar-lo a l'habitacio ja van portar un bibi. Vaig intentar fer pit però el nen tenia gana, era petit i no tenia molta força i no em pujaba la llet pq va ser cesàrea.
Total q al arribar a casa vaig continuar provant però tenia molt poca quantitat així q vaig decidir fer LA.
Ni tan sols vaig haver d prendre les pastilles x tallar la llet, va deixar d sortir sola la poca q tenia.

[mordor]

Jo quan va neixer vaig fer LM, convençuda que era el millor pel nen, Però al cap de 1 mes i mig, vaig passar a mixta.

Tot i que el meu fill es va enganxar bé de seguida, sense cap problema ni mal, no n'he gaudit mai de la lactància, em sentia lligada, tot el dia amb el nen al pit, a més no podia fer res perquè no donaria mai el pit en un lloc públic. Tot i així vaig fer mixta fins als 5 mesos que vaig tornar a treballar. Deixar la lactància va ser un alliberament.

Amb el 2n he fet el mateix, perquè crec que es el millor per ell, però el sentiment era el mateix, de fet encara pitjor perque tenia el fill gran reclamant-me i jo tot el dia amb el petit al pit...

[shyla]

Gràcies!

[Nubuis]

Nosaltres vam fer LME exclusiva fins als 3 mesos i poc... quan faltava poc pq la nena fes els 2 mesos va enganxar el rotavirus, i, de resultes, finalment li van diagnosticar intolerància a la proteïna de vaca... li van oferir llet hidrolitzada i va fer un canvi espectacular: va guanyar pes, va deixar de fer mil caques verdes i bilioses al dia i fins i tot dormia més bé... com q m feia il·lusió seguir amb el pit (quan vaig donar els primers bibis m vaig fer un tip de plorar!),vaig començar a fer una dieta exempta de proteïna de llet de vaca i vam fer LME, tot i q la nena només em volia el pit a la nit... q curiós, no?? durant el dia, nanai, per més q li acostés el pit, i, en canvi, a les nits, sí... quan faltava poc pq fes 8 mesos m vaig adonar que em dormia tot seguit i ni de nit no volia fer pit... així q aquest ha estat el seu final...

[Karpa]

Jo tinc bessones i vaig donar pit exclusiu a demanda fins els 17 mesos. Va ser una lactància molt dificil i complicada, pero va pagar la pena. De fet en el entorn que he crescut tothom dona el bibe des de el moment 0 i jo embaraçada de bessones, ni em plantejaba fer LM. Pero vaig canviar d'opinio... i si tornes enrrera ho tornaria a fer, tot i que no em vaig poder separar d'elles en cap moment durant aquesta temporada i va ser moooooolt demandant. En la meva opinio, moltes vegades prenem decisions sense tenir tota l'informació i crec que, en el meu cas, si no hagues aprofundit en el tema durant l'embaras i casi bé per casualitat, segurament hagues optat pel bibe també. Es una experiència diferent a lo que demanaves al post, pero espero que et pugui servir.

Petons a totes.

[Vesnà]

Hola!

A mi m'hauria agradat fer pit, però no vaig poder.
En fi, si hagués de dir quina seria, per mi, l'actitud perfecta d'una doula amb relació a la lactància:
1) Respectar activament la decisió de la mare. Entenc que l'opció per la LA pot estar motivada per desconeixement, pors infundades, males experiències de conegudes... Per tant, penso que les mares han de tenir a priori tota la informació, i no s’ha de veure com un atac si està ben presentada. El problema és que sovint no és així. Si algú dubta i li dius que amb LM la criatura serà més sana, més llesta i més maca, la sensació d’estar cometent un crim amb el biberó és inevitable. I, sobretot, si la mare s’havia cregut que la LM era l’únic camí i resulta que després no és viable. Això també inclou no fer creure a la mare que TOTEs les dones poden donar el pit, que tot té solució.
Entenc que tu demanes per mares convençudes probiberó. Doncs el que cal és respecte, acompanyament i seguretat, perquè aquestes mares hauran de donar milions d'explicacions, justificar-se i gairebé demanar perdó.
2) “Ensenyar” a donar el biberó. A mi em va agradar que algú dediqués un temps a explicar-me com ho podia fer millor, encara que la majoria de coses siguin obvietats. Era el fet. Que si millor a demanda, o que els és bo per la lateralitat anar canviant d’orientació (de braç), com si fos el pit, tipus de biberons, etc.
Jo vaig contractar una doula durant el prepart i després de parir i no va complir els requisits. Va ser una assessora de lactància qui em va ajudar més: per coneixements, però sobretot per actitud.

[Airin]

Jo penso com tu, que el més natural és la LM. Per això també sempre he parat l'orella quan alguna dona del meu entorn em diu que no va voler donar el pit. Una de la feina em va comentar que així el pare també s'havia d'aixecar a la nit a donar-li menjar a la criatura (que, per cert, tampoc entenia perquè te la posen a sobre només de parir. Un pensament a anys llum del meu).

Una altra em va dir que era molt més còmode perquè així no has d'anar tot el dia amb la teta a fora, li feia mandra, vaja. I conec un tercer cas que feia LM però que no es veia donant el pit en públic i, quan sortia al carrer, portava bibi.

També penso que l'entorn llança missatges: donar el pit és sacrificat, la mare no té temps de res, no saps quina quantitat menja, els nens que prenen pit es desperten més a la nit, els pits et cauen etc.

Per cert, nosaltres ja anem gairebé pels tres anys de LM. Espero que tinguis molt sort en la teva carrera de doula

[Jurdi]

Tinc dos fills.
Sempre havia tingut molt clar que quan tingues un fill li donaria LLA el perque doncs la incomoditat de donar el pit amb llocs publics,la comoditat dels biberons i pq a mi me,n van donar.
El primer fill va neixer molt petito 2kg i vaig obtar per fer mixta,va anar a la incubadora.
Per mi va ser un calvari i pel nen tambe ens vem passar dos mesos fatal,plorava constantment tan de dia com de nit.
Al cap de dos mesos vaig dir prou,volia disfrutar del meu nen i ens vem passar a la LLA,aqui es van acabar els problemes,ja no va plorar mes.
Amb la segona ho tenia clar desde que vaig veure elTE tot i que la gent del meu voltant m'influenciava per donar pit.
Quan vaig acabar de parir em van donar la pastilla i perfecte,estic disfrutant de donar LLA a la meva peque.