Què opineu?

[Blan13]

Hola!

Han passat uns dies des de que vaig ser mare, ja vaig comentar en un altre tema, que m'agobiava molt que tothom que vingués a casa, volgués agafar el baby, pensava que amb els dies m'aniria passan, però no, depèn de com, cada vegada em fa més ràbia, potser és que cada dia vaig més canssada i em molesta més, però ja no sé com fer-ho per evitar que tothom que vingui a casa hagi d'agafar al bebé ... no sé com dir que no si m'ho pregunten i després, hi ha les típiques que sense preguntar, l'agafen directament, us passa?
Ja sé que a la gent els fa il.lusió agafar una personeta tant petita, però carai! no veuen que no cal agafar constantment a una criatura i anar-la passan d'un a l'altre?
Quan dic a la meva mare i a la meva germana qe no m'agrada em diuen que estic carregada de manies, que no sigui tant sobreprotectora, que potser no s'hauria de fer però que no tingui tantes manies, que tothom ho fa i que molts cops és inevitable ... potser si, però em fa ràbia, i molta!!
A vosaltres us passa? ho porteu bé? expliqueu-me si us plau, és que ho passo fatal!

gràcies a totes!

[Tutty29]

Blan13, felicitats!!jo soc mare d'un nen de 20 mesos i tampoc entenc aquesta mania d'aagafar a un recen nascut. Jo nomes els hi deixava agafar als meus pares, germans i sogres i ja esta. Tu ets la que decideixes qui la agafa i qui no, carai ets la seva mare.

[Djuna]

Hola Blan, moltes felicitats.
Estic totalment d'acord amb tu. És normal que tinguis aquest sentiment tan protector. I per altra banda als bebés no els aporta res passar de braços en braços... Més aviat els intranquilitza: a la meva li costava més agafar la son després d'un dia de visites.
Et comento el que jo feia: intentava respectar el desig dels parents propers d'agafar la nena (també els cosinets, encara que aixó em costava una mica més...) però amb visites de més compromís la tenia jo tota la estona. I si me la demanaven i no em sentia còmode deixant-la, doncs posava una excusa: ara just ha de menjar, l'he de canviar...
Ja veuràs com de mica en mica et va passant... i en uns mesos fins i tot agrairàs que te l'entretinguin una miqueta!
Petons

[Blan13]

Bon dia noies!

Gràcies per contestar! Ho necessitava!

Tutty29, estic d'acord amb tu, que si per mi fós, només deixaria agafar a la criatura als de casa, pares, germans, tiets i parents més íntims i algún amic íntim clar, però quan vénen a casa, els amics i coneguts, no sé com dir que no, penso que s'enfadaran si els dic que no, ... és un sentiment contradictori, ja que no vull que l'agafin però no tinc valor a dir-los que no ... us semblarà una tonteria però ho passo fatal, a vegades penso que potser és fòra del normal el que m'ha agafat pq sé que a moltes mares no els agrada que els hi agafin els bebés, però d'aqui a que ho passin tant tant malament potser tampoc ... i ja no diguem quan hi ha la típica que l'agafa sense demanar permís!!! m'agafa de tot i a més, sempre s'escau que la qui t'ho fa és amb la que menys confiança hi ha ... no entenc de què van a vegades la gent!

Djuna, gràcies pels consells, intentaré fer el mateix, sense que s'em nóti massa ... jo per aquestes coses sóc molt dolenta i si ho faig per dir una excusa crec que encara s'em nóta més, jajajajajaja ... i tant de bó que s'em passi pq és que realment ho porto molt molt malament, quan ho vaig escriure a un altre tema, pensava que era normal els primers dies, però ara ja té un mes i estic igual ó pitjor! tal com em diu la meva germana, sempre trobo una excusa per portar-ho fatal, quan va néixer pq era recent nascuda, als 15 dies pq era masa petita encara, ara que ja té el mes pq ... i aixi vaig fent ... i és veritat però no puc fer-hi res, penso que als dos o tres mesets ja serà diferent, però no sé pq, crec que la meva germana tindrà raó i llavors també tindré alguna excusa per passar-ho igual de malament ... aix és que no sé ... carai que malament que ho passo noies!

Avui que és diumenge i que tinc tarda de visites ja estic dels nervis ... penso tot el dia en que no l'agafin ... crec que tampoc és normal ...

[neuetes]

Jo una cosa q sempre deia era q acabava de menjar i podia treure glopades. Era infalibe, a ningu li agrada cap bebe q es faci kk o tregui llet o plori als seus brasos.
I siguis valenta en dir el q vols, val mes ser borde de tant en tant q tragar amb tot.

[Dafneta27]

Blan jo seré mare al març, només volia dir-te que la mare ets tu i tu decideixes el que vols, i si no vols que l'agafin doncs no se l'agafa i si no els agrada és el seu problema.

De totes maneres et diré que a mi m'agrada agafar al bebito quan neix, és una sensació molt maca, i crec que a quasi tothom li passa (sempre demanant permís o esperant que s'ofereixin es clar...) i jo ho veig com un acte d'amor cap al fill, no sé...

Encara que ja et dic que parlo des de la inexperiència! ara mateix estic en la fase que no m'agrada que em toquin la panxa... o sigui que ja veus..

Petonets maca!!

[turuleta]

Jo tb ho vaig passar fatal i no em sabia negar com tu.crecque es normalisssim,i es una sensació que al final marxa pq ja no és tan fràgil...crec que a partir dels 3 o 4 mesos. Jo amb el segon,tinc claríssim q em negaré. I si les hormones em fan fallar, el meu home està informat que no vull que ningú toqui el bebé.que tajudi ell,explicacions com etnsent i que es negui ell que no està hormonat

[Rossinyola]

Blan, jo trobo que amb un meset és massa petita, i és completament normal que no vulguis que l'agafin. Probablement se t'anirà passant però d'aquí alguns mesos. A mi em va costar moltíssim , però vaig passar de tot i que penséssin el que vulguéssin. La gent té molta pressa per agafar els nadons, i perquè els hi deixis i te'n vagis de casa. A mi no paraven de dir-me que anés a fer un tomb... Doncs no. No volia i no ho vaig fer. Ara que és més gran, té 16 mesos, ja no m'importa tant, però és que ara ja pots jugar amb ella i sap entendre qui és qui, i si no vol alguna cosa ho manifesta, encara que no parla. Jo els hi diria obertament, que és massa petitia i que més endavant no et farà rès, però ara com ara no li fa cap bé anar de braç en braç, sobretot pq tu et poses nerviosa i ella ho perceb, i si t'has d'inventar qualsevol excusa doncs ho fas: sap greu arribar al límit de mentir però trobo que és més greu que no respectin els sentiments d'una mare novella. I sobre la "sobreprotecció"... Evidentment! Ets sa mare i és tan petita que tu saps per instint que només amb tu estarà bé. Si no fós així, els humans s'haguéssin extingit ja fa temps ;)

[rundi]

Hola,
A mi em va passar amb la gran. Amb el petit també, però menys heavy.
Sempre ho descric com que em vaig posar mamífer total. Només em sentia a gust si l'agafaven el pare, els meus pares, la meva germana o amics íntims.
La resta em posava molt tensa. Era una reacció fins i tot física. Era incapaç de prestar atenció al que em dèien fins que no me la "tornaven".
Desconec el motiu. Però a mi em sembla normal. No sé què aconsellar- te perquè jo tampoc sabia gaire com negar-me.
Jo no agafo mai cap nen si la mare no m'ho demana. Per tant no entenc la falera agafa-nens.
Ànims, i fes el que a tu et faci sentir bé. Només tu ets la mare.

[helljedi]

Hola,

jo estic d'acord amb el que diuen totes, tu ets la mare, i tu i el pare decidiu. Si no t'hi sents còmoda, doncs s'ha de fer el que et senti cómoda. La maternitat s'ha de viure amb alegria i tranquilitat, la màxima que et permeti la teva vida. Si el teu home tampoc ho veu clar, doncs o bé sou clars (no és un porro que s'hagi d'anar passant) o bé mentiu (que si ara acaba de menjar i fa glopades, q si ara dorm i es desperta amb qualsevol moviment... el que calgui). I també afegiria que sou vosaltres els pares, els consells estan bé, però els pares són els pares, i si feu o deixeu de fer malament, si jo faria, si ho hauríeu de fer així o aixans... gràcies pel consell, ja veurem què fem.

A mi m'atabalava també el mateix que tu, i vaig tenir la sort que al meu home encara li feia més ràbia que a mi. I als no directes (parents i amics propers) els dèiem que dormia, o l'agafava jo a coll, i si algú a qui no volia m'ho demanava, doncs em feia la sueca i deia alguna cosa similar a m'encanta tenir-lo amb mi, no me'n separo... i aviam si ho volen entendre. El meu marit sempre deia que no era un porro. I de fet, els que t'estimen o entenen, i sinó, ho haurien de respectar.

No deixis que t'intimidin, aquesta època passa de pressa i n'has de ser directora i espectadora, no deixar-te dirigir si tu no vols.

I enhorabona per ser mare, és de lo millor del món!!!

[sandrajuli]

Som mamífers, no hi ha més explicació. Qui no ho entengui, té un problema...

[shyla]

Bona nit Blan, primer que tot ànims i felicitats! Jo també ho passava malament, de fet, avui ha fet 18 mesos i encara tinc una mica aquesta sensació de protecció i que ha d'estar amb mi jeje, al cap i a la fi som les seves mares, el nostre instint ens els fa protegir, és el més normal del món. El problema ve quan t'has d'escoltar tonteries del tipus que tens massa manies, penso que has de deixar d'escoltar una mica a la gent, encara que siguin la teva mare, germana o qui sigui, t'has d'escoltar el que et digui el cor i si a tu no et surt deixar que el nen vaig voltant doncs no ho facis.

Mira, jo ho vaig passar molt malament els 2 primers mesos, la meitat del dia la passava plorant, no volia veure a ningú a casa, tenia el mòbil apagat o en silenci i al meu home quan algú el trucava a ell perquè jo no contestava li deia que no volia que vingués ningú, ni tan sols els meus pares ni els seus, uf és que és un trasbals molt gran, i cadascú necessita el seu temps d'adaptació. Vull dir que si tu no estas preparada per tenir tot el dia gent a casa que t'atabala doncs que no vinguin i punt, i si s'enfaden dues feines.

Ah una altra cosa que jo feia és posar-me'l al fular, ningú me'l demanava llavors, jeje

Molts ànims, és del tot normal que tinguis aquest sentiment, no permetis que et facin sentir malament, intenta gaudir al màxim d'aquests moments que passen tan ràpid! Una abraçada!

[sipamasil]

Jo sòc "la ovella negra" d'aquest post . A mi m'encanta tenir els nadons en braços, si és el moment adequat, i la meva famíla és igual.
Quan va néixer la Mar i algú venia a casa si jo veia que era un "bon moment" ( no dormia ni tenia son, no acabava de menjar, no estava nerviosa, etc ), els deia que la podien agafar. Crec que si es fa des del carinyo amb la intenció de compartir aquell moment màgic, és bó tant pel bebé com per qui l'agafa. Per mi és un moment de transmetre amor i tendresa.

D'altra banda, crec que anar-lo passant "de mà en mà", agafar-lo "perquè sí", tenir-lo en braços si el bebé no es sent agust o si la mare necessita un temps per a no engoixar-se quan algú altre l'agafa, ha de ser totalment respectable i, com a mare, no t'has de sentir malament si has de dir que és millor que no l'agafin. Primer perquè has de valorar el que consideres millor pel teu fill i respectar-te a tú mateixa i els teus sentiments i segon perquè l'angoixa que això et crea et perjudica a tú, al teu estat d'ànim i d'esgotament físic i/o mental, i, com a conseqüència, s'acava transmeten a la petita.

Demanes consell sobre com dir que no. Bé, no sé si et serviran els meus però crec que el primer de tot és que tinguis clar què és el que vols i que pensis que estàs fent el que consideres millor. Si no vols que les visites et atabalin, dintre del possible, intenta enderrerir o espaiar les visites, digues que necessites temps per tú, per compartir amb el bebé a soles, per organitzar-te a casa, per descansar... si reps alguna resposta que "no t'agrada" simplement digues que ara és el que necessites. Si saps que has de rebre una visista o ja la tens a casa, pots intentar organitzar-te, dintre del possible i adeqüat, amb les tomes o les dormides del bebé o simplement dir-los que prefereixes que estigui allà on tú el posis ( moisés, bressol, braços teus... ) o que la teva creença és que el bebé no té aquesta necessitat, que quan sigui més gran ja hi haurà temps d'agafar-lo si a ella li ve de gust.
Crec que dit amb seguretat en tú mateixa, de manera tranquila i com la cosa més natural del món tothom pensarà que és una actitud comprensible i respectable i no tenen perquè "molestar-se".

De veritat, pensa en tú i en el bebé; si tú estàs bé ella també i això és el més important.

Buf, m'he deixat anar .

[Blan13]

Bon dia a totes!!!

Moltíssimes gràcies a totes per contestar, donar-me consells i la vostra opinió, sento no haver pogut entrar abans, però aquests dies he estat bastant liada, de totes maneres he anat llegint tots els vostres comentaris.
Veig que a moltes us ha passat el mateix, he intentat aquests dies fer el que em dieu, quan ha vingut visites que jo crec que no tenien pq agafar la nena, m'ho he fet venir bé, per tenir-la jo als braços i dir-los que li acabava de donar pit i que la necessitava una mica tranquileta, però vaja, no sempre ho he aconseguit amb èxit, i quina ràaaabia!!!!!
Com que s'hi queden tanta estona, arriba un moment que si la nena no dorm ( mai ho fa quan em fa falta ) doncs al final insisteixen tant que l'acabo deixan, encara que poca estoneta!!
El que no entenc és pq carai la gent insisteixen tant en agafar-la !!!
En fi noies, espero que s'acabin tantes visites i poguem estar tots una mica més tranquilets!

pd: tot i aixi he de reconèixer que a la nena veig que no li fa res anar de mans en mans, deu ser que li va la marxa, pq encara riu i tant contenta! no puc posar ni l'excusa de que plora!!! aiiiiiiiiiiiiiiiiiiix!