No sap estar despert

[Bryckley]

Bon dia mares,

Sóc una mare novella i inexperta i tinc un dubte: el meu fill té un mes just (exactament, el fa demà) i he notat que no sap estar despert...

Quan no està dormint noto que es va posant nerviós, es mou molt i comença a plorar... Veig altres nadons que poden estar a la tumbona o al moises desperts i no hi ha problema però el meu només em deixa respirar quan dorm. És nomal?
M'haig de preocupar?

Gràcies!

[karla]

Doncs no, en absolut. Només té un mes!!!!! segur que si l'agafes i el tens amb tu està la mar de feliç! prova un portanadons i deixa la ganduleta per més endavant!
Només fa un meset era dins teu... poc a pooooc....

[cigronet!?!]

hola,
primer de tot felicitats per la teva maternitat!!!!
jo també sóc una mare primerenca, la Cora te només dos mesos...però jo crec que no t'has de preocupar, hi ha nens que es saben distreure més sols mirant i escoltant i d'altres que necessiten més atenció.... a més al ser tant petits necessiten més contacte amb els progenitors.... per tant jo crec que pots estar tranquil·la amb aquest tema......

[Rossinyola]

És completament normal. Et recomano un fular elàstic per poder fer coses i que ell estigui tranquil.

[Mara17]

Del tot normal. Fins als tres mesos, el nen no deia mai res, i la nena plorava molt. Quan hi van començar a veure i a poder distreure's una mica, la nena muda fent la seva i el nen força ploraner (li costava estar a la manta, el que sigui que impliqués estar-se sol una estona). Va canviant segons el que saben/poden fer. Jo tiro molt molt de portanadons, però esclar, un se'm queda penjat (bé, els he portat tots dos, amb Boba 3g davant i darrere, però no et permet fer gaire res), però a tu et pot ser molt molt útil. I quan te'l puguis posar a l'esquena, oli en un llum, ja ho veuràs.

Amb el temps, que hi veuen més, agafen, etc., se saben distreure més, però vaja, són petits i necessiten de tu!

[Menudeta]

Perdona pero el titol m'ha fet molta gracia! Com que no sap estar despert? I tant! Pero es un nado d'un mes i quan esta despert necessita atencio constant i aixo pot ser una mica "agobiant" per a nosaltres si hem de fer coses. Gaudeix de quan esta despert i agafa'l i deixa les coses per despres, el temps passa tant rapid...

[Bryckley]

Merci a totes pels consells..

És que tot és molt nou per mi. Mai ha estat envoltada de nadons, jo no sóc molt mainadera i no se, exactament, com es comporten els nadons tnat i tant petits...

Intentaré posar-lo en el fular a veure si puc fer alguna cosa durant el dia... m'agrada estar amb el meu fill però també necessito poder connectar una mica amb el meu espai...

Gracies a totes de nou! Una abraçada!

[Mara17]

Merci a totes pels consells..

És que tot és molt nou per mi. Mai ha estat envoltada de nadons, jo no sóc molt mainadera i no se, exactament, com es comporten els nadons tnat i tant petits...

Intentaré posar-lo en el fular a veure si puc fer alguna cosa durant el dia... m'agrada estar amb el meu fill però també necessito poder connectar una mica amb el meu espai...

Gracies a totes de nou! Una abraçada!

A mi em passava igual. Bé, em passa! Per mi tot és nou, i el fet de tenir-ne dos fa que encara m'adoni més que el que li passa a un, potser no li passa a l'altre. Jo sentint la gent parlar em pensava que amb sis mesos els nens ja eren grans (es veu que juguen, dormen a la seva habitació 12 hores després d'adormir-se sols i no sé quantes coses més). De fet m'ho deien "ja veuràs en tres mesos!, i sí que canvien, però a veure, continuen sent dependents al màxim. Els meus dormir dormen, i molt, però a la nostra habitació i rarament s'adormen espontàniament per dir-ho d'alguna manera; jugar... mmm, agafen coses i se les miren una estona, giren, tomben, repten, però vaja... són petits! Ni juguen ni es distreuen sols gaire estona. Per mi el millor és entendre que no tinc una altra cosa millor a fer que estar amb ells encara que sigui mirant-los. El primer mes, mes i mig, va ser una mica estressant, però un cop vaig entendre això, és anar fent.

[Rossinyola]

Totalment d'acord Mara17! A mi em va passar exactament el mateix i, com bé dius, fins que no vaig fer un canvi de xip, no vaig entendre la meva filla. Són petits i depenents durant moooolt de temps! La meva amb 14 mesos encara no "sap" jugar sola ni 5 minuts, i necessita que la bressolem per adormir-la, i no estem pas preocupats, entenem que és el que ella necessita. Cada cosa al seu temps!

[Essuca]

Mara que ven descrit. Subscric tot el que dius!

[nius]

Ostres, si és que és molt menut encara!
Com t'han dit fa res estava dins teu, i ara et necessita a fora. Proba amb el fular (personalment te l'aconsello MOLTÍSSIM: vaig descobrir els portanadons per necessitat, per tot aixo que expliques tu, quan el meu fill gran tenia 15 dies.... i no els hem deixat!!! El meu 2n fill hi ha anat des del 1r dia, i allà hi ha dormit moltíssim, jo he pogut fer coses, hem passejat, etc.) i també "viu" el teu fill: quan s'adormi, seu amb ell al sofà i relaxa't. Senta'l així, gaudeix de tenir-lo en braços i no fer res més. Està clar que no sempre serà possible, però realment el temps vola, i d'aquí uns mesos això serà més complicat, dormirà menys....
Et recomano un canvi de xip: adaptat tu a ell, i que no sigui ell qui hagi de seguir el teu ritme de vida. De moment, dedica-li aquest temps, i veuràs com prenent-ho diferent, estaràs més relaxada.

[misspegotty]

Realment el consell més bo és el del canvi de xip, els nens tant petits fan el que han de fer, i ens podem posar nerviosos i preocuparnos o ens relaxem i en gaudim (bé, sempre hi ha estones que ens posem nerviosos... no ens enganyem).

Els portanadons són una meravella la veritat. El meu tb té un meset, i la millor manera d'estar tots tranquils és portantlo penjat, la veritat. A ell i agrada, i tu pots passejar-lo i ajudarlo a relaxarse sense deixarhi els braços! I a més pots fer feina!

[annie1989]

Bon dia! He llegit la teva preocupació..i.. no t'has de preocupar en absolut.
El teu fill té tan sols un mes, i en aquesta edat els nadons només fan que dormir, menjar, plorar i fer les seves necesitats. Hi ha nens més desperts al món i d'altres que necesiten el seu temps per adaptar-se a la seva vida fora de la panxa de la mare.

En auqesta edat es recomenable que estigui sempre en braços ja que li recordarà la calor que sentia quan estava dins durant aquells nou mesos. Un consell és que no et neguitegis tu ja que el nen ho percep. Has d'estar tranquila, el moment en que està en els teus braços l'has de somriure i parlar-hi, la comunicació és molt important. Veuràs que a mesura que passen els dies,el nen estarà més despert i tindrà ganes d'explorar amb la mirada el món.

No et preocupis ;)

[akrina]

Merci a totes pels consells..

És que tot és molt nou per mi. Mai ha estat envoltada de nadons, jo no sóc molt mainadera i no se, exactament, com es comporten els nadons tnat i tant petits...

Intentaré posar-lo en el fular a veure si puc fer alguna cosa durant el dia... m'agrada estar amb el meu fill però també necessito poder connectar una mica amb el meu espai...

Gracies a totes de nou! Una abraçada!

A mi em passava igual. Bé, em passa! Per mi tot és nou, i el fet de tenir-ne dos fa que encara m'adoni més que el que li passa a un, potser no li passa a l'altre. Jo sentint la gent parlar em pensava que amb sis mesos els nens ja eren grans (es veu que juguen, dormen a la seva habitació 12 hores després d'adormir-se sols i no sé quantes coses més). De fet m'ho deien "ja veuràs en tres mesos!, i sí que canvien, però a veure, continuen sent dependents al màxim. Els meus dormir dormen, i molt, però a la nostra habitació i rarament s'adormen espontàniament per dir-ho d'alguna manera; jugar... mmm, agafen coses i se les miren una estona, giren, tomben, repten, però vaja... són petits! Ni juguen ni es distreuen sols gaire estona. Per mi el millor és entendre que no tinc una altra cosa millor a fer que estar amb ells encara que sigui mirant-los. El primer mes, mes i mig, va ser una mica estressant, però un cop vaig entendre això, és anar fent.

Molt bona conclusio, Mara! Son petits, et necessiten, i "no tens res mes a fer" que estar amb ells, jo tant l'embaras com ara q ha nascut (té 7 setmanes) INTENTO disfrutar-ho tot com si no ho tornés a passar mai més...són petits, necessiten la mama i el papa, i si estas al cas i els motives a fer coses, aviat veuras un somriure espontani o un balbuceig estrany que de ben segur que et fara deixar tot allo que estas fent per mirar-te'l bocabadada!! El meu petit tmb nevessita braços practicament tot el dia, pero l'altre dia vaig intentar esmorzar amb ell assentar a la trona, ben aprop meu, i ho vaig aconseguir! Amb una revolada, 10 minutets, pero va ser un pas mes!! :)

MOOOOOLTA PACIENCIA, ENERGIA i perd el cul per ell/a que mes endavant trobaras a faltar poder-lo tenir en braços una estona!!

Acabo de veure q el post es de Juliol...perque no expliques com ho portes?! Q tal vas amb mig anyet,ja??