Criança, parella i sexualitat

[MamaMón]

Hola a totes,
ja en algún post ha sorgit el tema però m'ha semblat interessant obrir un tema nou on poguèssim compartir aspectes relacionats amb la parella i la sexualitat quan estàs criant.

Nosaltres tenim un nen de 11 mesos i, evidentment tot el nostre món gira al voltant del petit. Jo ho porto força bé però en ocasions em sento una mica "presionada" per la meva parella envers el fet de recuperar el nostre temps, el nostre espai i sobretot la nostra intimitat com a parella.

Ja vaig escriure un post a "Dilema: dues nits sense la mama" per que tenim pensat marxar un cap de setmana però el nen dorm amb nosaltres tota la nit enganxat al pit i no el vull deixar amb ningú ja que sé que ho passarà malament, així que de moment hem ajornat el cap de setmana.

Per una banda entenc a la meva parella, entenc que vulgui i necessiti també que em dediqui a ell i que tornem a activar la nostra vida sexual però per una altra banda em fa moooolta maaandrraaa després de tota la nit amb el petit a la teta i d'estar tot el dia amb ell la veritat és que quan ve el meu marit de treballar marxo una estona al gimnàs i quan torno només penso en dormir al nen, sopar i ficar-me jo al llit a descansar el que pugui!

Ell em diu que sembla que jo no tingui necessitats sexuals i no és cert simplement és que ara ha passat a un altre lloc menys prioritari i em costa trobar el moment i les forçes. No és fàcil conciliar-ho tot!! abans de ser mare em considerava una persona que podia amb tot i ara em dóna la sensació de que tot em desborda i se m'escapa de les mans....he deixat de treballar, de desenvolupar els meus projectes, de llegir, d'anar al teatre, de ballar... i estic encantadaaa d'estar amb el meu fill però el canvi és taant graan que no puc tornar a ser la d'abans!

Sé que ho puc parlar amb ell i que m'enten però també sé que per ell el sexe és molt important i em fa por que aixó pugui malmetre la nostra relació!

M'agradaria saber les vostres opinions!!

Mil gràcies!!

MamaMón

[Bryckley]

Bon MamaMón,

Tot i que a mi encara em queden uns mesos per estar en el punt on us trobeu ara tu i la teva parella, el tema que exposes a mi també em preocupa molt.
El meu cas és que fa setmanes que les ganes de relacions m'han baixat a negatiu i el meu home està passant per un moment diferent al meu; ell faria "vida normal".

Crec que els homes viuen la paternitat diferent a com nosaltres vivim la maternitat (i amb això no dic que sigui menys, eh?) però crec que, amb tot el que dius tu, el millor consell que et puc donar és que parlis molt amb ell de com et sents i com estàs vivint tota aquesta situació. Ell, a part de ser el pare de la criatura, és la teva parella, el teu company i has de tenir plena confiança amb ell. Qui millor que ell per escoltar com vius cada moment? PEr ajudar-te a superar cada etapa?
Crec que pots explicar-li que necessites anar al teu ritme i que per tu tot això està suposant un canvi molt gran i que t'has d'anar adaptant a la nova vida com a mare i, a poc a poc, has d'anar buscant l'espai per a cada cosa. I que t'agradaria poder comptar amb ell.

JA et dic que jo no estic en el mateix moment que tu però sí que l'embaràs ha suposat un canvi en la visió de les coses i parlar molt amb la meva parella i exposar-li com visc o com veig les coses i el que necessito en cada moment m'ha ajudat a sentir-lo més proper i a fer fora moltes pors.

Molts ànims MamaMón, una abraçada!

[cuqueta]

Hola MamaMón,

entenc perfectament el que expliques perquè també m'hi vaig trobar després del naixement del meu primer fill (amb el segon ha estat d'una altra manera). No et parlo de deixar-lo una nit perquè nosaltres encara no ho hem fet mai, per decisió dels dos, ja que el meu home tampoc es veu amb "ganes" de deixar-los tota una nit sols, però si que et puc dir el que em va anar bé a mi per recuperar la "normalitat" a la parella. La meva ginecòloga em va "obligar" a tenir relacions sexuals completes just després d'acavada la quarentena i abans dels 3 mesos del nen, dic obligar perquè esta clar que el que va fer va ser recomanar-m'ho d'una manera exagerada, al principi em va costar molt, però en tres o quatre mesos ja fèiem vida normal i ara, vist en perspectiva, crec que és el millor consell que em podia donar. És normal que no en tinguis tantes ganes o que et posis excuses per anar-ho aplaçant, però et recomano que t'hi posis en serio i veuras que com més ho intentes més ràpid torneu a la normalitat, potser haureu de canviar horaris, llocs...però tornaras a gaudir com abans de ser mare i sense la necessitat de deixar el teu petit tota una nit

[Aly84]

Hola MamaMón!

Doncs, principalment el que t'ha respost Bryckley: parlar obertament dels teus sentiments, del teu estat d'ànim, de les teves cabòries amb la teva parella.

Nosaltres el que ens va millor per unir-nos com a parella i com a pares de la nostra filla de 12 mesos és expressar en tot moment com ens sentim, com estem vivint els canvis cadascú i d'aquesta manera trobem el recolzament per afrontar els canvis i viure l'experiència amb la màxima intensitat.

Sí, és cert un fill canvia les teves costums i prioritats tant personals com de parella, moltes coses que feies abans doncs queden potser relegades a un segon pla, però a la vegada, sorgeixen un munt de vivències i sentiments màgics i nous que només es poden tenir en família

La meva opinió totalment personal, per tant, que és el meu punt de vista particular (i cadascú té les seves maneres d'enfocar i veure les coses i totes igualment de vàlides i boniques) és de viure el present valorant el màxim tot allò positiu i enriquidor del moment. Fins el dia 5 de maig vivia una realitat única i especial de parella, i a partir d'aquella data vaig començar a viure una nova realitat també única i super especial com a família que m'aporta coses noves de les que no podia experimentar quan erem parella sense família.

I res, paciència, el temps passa volant, els nostres fills no sempre seran uns bebès 100% dependents... s'han de gaudir al màxim aquests moments de teta i de tenir-los les 24h enganxats
ells creixen superràpid per tant ja retornaran epòques per recuperar el nostre espai i d'intimitat de parella.



Tot i que no vaig intervenir, vaig llegir el teu post-anterior: "dues nits sense la Mama", i jo penso, el que ja et van contestar, per tenir un moment intim i de sexualitat pròpicia no és necessari passar dues nits fora, potser en una tarda o matí ja és suficient (és la meva opinió, tots som diferents, i per tant, també els nostres punts de vista i necessitats) si tu saps que per exemple que el teu fill unes hores a casa dels avis sense vosaltres és super feliç, doncs, perquè no deixar-lo? El nen content d'estar amb els avis, els avis contents de tenir-lo i vosaltres contents perquè teniu unes hores d'imitat... tothom queda content ... però si tu penses que el teu fill a la nit a casa els avis et trobarà a faltar, jo crec que la velada íntima no funcionarà, perquè el nen descontent sense la teta, els avis potser engoixats perquè no el consolen, i tu patint en si el passara bona nit

Viu el present! i ja vindràn èpoques on es podrà gaudir de més temps d'intimitat! Els nostres nens no seran sempre bebès, ja veuràs que tot i que sembli que falta molt, aviat per ell mateix ni voldrà dormir en vosaltres, i fins i tot ho tindrem difícil per abraçar-los i donar-los petons sense que se'ns treguin de sobre

[MARUXA]

Hola Mamamón,
Doncs a mí m´ha passat això, tinc una companya de feina que sempre diu "quién te ha visto y quién te ve!", vull dir que jo abans era una fiestera, sortia molt, anava a concerts, Primavera Sound etc etc i des que he tingut al Roger, no faig absolutament res de tot això, però per que no em bé de gust, m´encanta estar amb ell, no em sento malament i fins ara no m´ha agradat deixar el petit amb els avis a la nit.

Només el vaig deixar per que tenia un casament a la nit i era petitó i per que ens van regalar una nit d´hotel i ho havia de fer sí o sí. Però varem estar pensant tota l´estona en el petit.

No sé, pot ser m´equivoco, segurament, però és que no em vé de gust!!. En quant al sexe, doncs bé, si no em quedo fregida amb el petit, el Maruxo no està fet caldo i estem animats i no preferim veure una peli o simplement xerrar, doncs la veritat és que no tenim una activitat gaire regular, però és que a mí no m´importa gens.
Pot ser sí que és cert que el Maruxo ho troba més a faltar, però si no tinc ganes no en tinc i punt. Crec, és la meva humild opinió, que no es pot tenir la mateixa "alegria" en quant a sexe que es té al principi de una relació i més quan s´es molt més jove, en la època "pre-pares" i quan s´és pare, evolucionem, canviem. Jo prefereixo qualitat a quantitat.
No sé si t´he ajudat gaire, pot ser no, en fí, només volia exposar-te el meu punt de vista.
Sort!!

[Albercoca]

Hola mamamón,
Jo com les demés companyes he passat pel que estàs passant tu. Ho vaig parlar amb la meva parella, i vam decidir que a la nit després de posar a dormir al nen, tindríem el moment d'estar junts, veure la tele, xerrar... A vegades estem una horeta junts, altres dies dos o tres...
Ha sigut tot progressiu, perquè el nen abans trigava en dormir, es despertava desseguida... Però ara que dorm més hores seguides, podem disfrutar més d'estar els dos junts i fer una mica de "vida de parella".
A mi em va passar com a tu, fins els 6 mesos o més no tenia ganes, i anava cansadíssima! Li vaig explicar al meu home, que necessitava temps, i que conforme el nen es fés gran podría estar més per ell. I poc a poc ell s'ha anat fent a la idea al mateix temps que jo he recuperat les ganes. Segueixo anant cansada i hi ha nits que em quedo clapada al portar al nen a dormir, però fem una mica d'esforç un i l'altre, hem aconseguit arribar a un bon punt en la relació.
Ànims i paciència.

[EMAMI]

Et llegeixo mamamón i és com si ho hsgués escrit jo!!
Sort que tinc un home molt comprensiu i en parlem sovint.
Suposo que són èpoques i que ja passarà. Però parleu-ne molt que sempre va bé!
Ànims!

[mdemare]

Doncs a mi em passa que jo també tinc ganes però entre el cansansi i que sembla que el nen tingui un radar... doncs les relacions minven molt. Ara, quan hi ha l'oportunitat s'aprofita al màxim. Els sis primers mesos són més durs per a la dona perquè sembla com si t'haguessin canviat les coses de lloc. Passat el temps es normalitza la cosa però hi ha una pèrdua enorme d'intimitat. Crec que s'ha de parlar obertament del tema amb la parella per a que no hi hagi malentessos. Hem d'entendre tots que la nostra vida ha canviat i els primers anys la intimitat de parella es veu afectada. Però crec que és important treballar aquest tema, ja que, al cap d'uns anys ens tornarem a "retrobar" amb la parella i ens podem trobar que ens hem distanciat d'ella.
Jo no l'he deixat encara cap nit sencera a dormir fora però si que l'he deixat a dormir a casa la meva mare i ens hem anat a sopar o el que sigui, després nosaltres també anem a dormir a casa dels meus pares. Crec que ho dec haver fet tres vegades en un any, així que no et pensis que surto gaire, però passat ja l'any del nen sento a vegades que jo també necessito una mica d'intimitat (a vegades necessitat d'estar sola una estona i tot).

[Tutty29]

Com diuen les companyes els primers mesos son durillos, i no pensem amb la parella, tenin altres coses al cap( donar elnpit, si el nen dorm, colics,...), a mesura que el nen creix ja s'estableixen unes rutines.
Personalment em passat mesos durillos amb discussions( els primers mesos), i clar al dormir poc i l'esgotament no ajuden gents. Actualment el nostre fill te 16 mesos i ja es "grandet", li dono el sopar i dormir i mentres ell dorm es quan tenim el nostre moment com a parella( sopar, parlar, i uns bons mimos,... je je!!)
Jo nomes l'he deixat a casa els pares a dormir quan vam anar de lluna de mel a Paris i algun altre cop pero despres hi anava jo a dormir a casa els meus pares.
Al ser pares primerencs tot ens be de nou i ens centrem amb el bebe i descuidem la relacio de parella.