em sento incompresa...

[EMAMI]

Hola noies!
Bé ahir parlant amb ma cunyada, que té un nen d'un mes, em deia que m'aniria molt bé deixar la Júlia de tant en tant (ara té set mesos i mig).
Ma cunyada de tant en tant deixa al nen amb sa sogra i diu que hauria de fer el mateix.
Quan el meu home va arribar a casa em va dir que sa germana li havia dit el mateix que a mi. Que hauria de deixar la nena i fer la meva, quedar i fer coses.
El meu home te rao amb una cosa. Que a ma mare (va morir fa anys) si que li deixaria i a muns sogres em costa més...no ho puc evitar...
El fet és aquest. Que a muns sogres em costa deixar-la i tampoc em ve de gust. Vull anar a tot arreu amb ella. Tant difícil és d'entendre?
Gràcies!

[primerenca34]

Hola guapa,
Has de fer el que tu sentis. Si no et ve de gust, no tens cap obligació de deixar-la amb ningú, hi ha moltes mares que no ho fan.
En el meu cas, la meva mare ve els dimecres a la tarda i la meva sogra, els dijous. Moltes tardes estem les tres juntes (la mare/sogra, la peque i jo), però de vegades aprofito per quedar a dinar amb alguna amiga o anar-me a depilar. No ho sé, elles també, si es queden soles, creen vincle, i a mi això també m'agrada i em sembla bo. Però també el crearien si jo hi fos sempre. Amb això vull dir que les dues opcions (deixar-la o no deixar-la) són bones sempre que es facin d'acord amb un mateix i amb els teus sentiments. si l'has de deixar a contracor, crec que és millor que no ho facis.
És la meva opinió!
Que vagi molt bé.

[primerenca34]

De fet, ara estic pensant que aquestes rutines de visita les vam establir al setembre, que la nena ja tenia 9 mesos, abans jo tampoc la deixava si no estava adormida i jo havia de tornar abans que es despertés... Amb el temps també m'ha anat sent més fàcil, sobretot quan he vist que ella amb les àvies i avis s'ho passa molt bé!

[jllt]

Primerenca, tu mateixa admets que no et ve de gust deixar la nena amb els sogres i que vols anar amb ella a tot arreu. Doncs has de fer el que a tu més et convingui i et satisfaci. Tampoc es tracta d'apartar-la dels seus avis, que no entenc pas que et refereixis a això, però és encara petita i penso que és molt comprensible que et trobis amb aquest sentiment de no voler-la deixar llargues estones ni amb ells ni amb ningú. Crec també que a mesura que es farà grandeta veuràs que per ella també serà molt positiu passar estones amb els avis, això no ho dubtis. Mira, ara et parlo de la meva experiència de petita: la meva mare va perdre per desgràcia els pares molt joveneta, de manera que jo no vaig conèixer mai els meus avis materns; i la meva mare, estic segura que inconscientment, mai va fer gran cosa perquè amb els meus avis paterns hi tingués gaire relació malgrat que vivíem al mateix poble. I amb els anys, a mesura que em vaig fer gran i sobretot arrel de la seva mort, em va doldre i encara em dol, no haver viscut estones i experiències amb els meus avis paterns. Ara que sóc mare, valoro més que mai la bonica relació que hi ha entre avis i néts. Vull dir, doncs, que si bé ara no et surti de portar la teva nena a passar estones amb els sogres, no deixis que més endavant ella se senti estranya al seu costat, perquè crec que per als petits, la figura dels avis és molt valuosa.

[jpc]

A mi també m'insistien molt per a que deixès el nen i jo no el vaig deixar fins que no vaig voler o ho vaig necessitar. Sempre que em deien que deixès el nen els hi contestava frases com: "el meu fill no em molesta per res" o "si volguès anar als llocs sense fill no haguès tingut fill" i sembla que ho pillaven bastant bé.
El vaig començar a deixar estones petites i poc a poc estones més grans amb els avis mentre preparaba des de casa un projecte de negoci i després el deixar-lo estones més llargues o a l'escola bressol s'ens va fer més fàcil.
El tema de deixar el nen per "disfrutar" els pares, nosaltres el vam deixar una nit quan tenia un any i perquè ens vam casar i vam sortir a sopar que si no potser no l'haguèssim deixat-
El que vull dir és que cadascú fa el que vol´. És clar que és normal que vulguis estar amb la teva filla, per això l'has tingut no? No hi ha cap edat establerta en que s'hagin de començar a deixar els nens, no són joguines.

[mishka]

Les meves nenes tenen 4 mesos i tampoc m'agrada deixar-les amb la sogra, però és clar.... aquestes nenes tenen pare, que alhora té mare.... i el meu home diu que sa mare també té dret a estar amb les nenes. I és clar, tan important és la seva opinió com la meva....
Total, que les nenes van amb la sogra els dissabtes al matí (2-3 hores) i tots contents. Com us he dit només començar, a mi no m'agrada, però per 2-3 hores em puc aguantar. Ara, tan la sogra com el meu home ho tenen clar: som nosaltres els qui fem un favor a la sogra deixant-li les nenes, no és ella qui ens fa un favor a nosaltres.

[jllt]

Torno a escriure per dir que estic totalment d'acord amb la jpc. En aquest sentit també m'he sentit incompresa jo moltes vegades: he estat amb els meus nens des que van néixer i no han anat a llar d'infants, i per exemple fa pocs dies em vaig haver de sentir dir per una altra mare que molt malament ho feia de no deixar de tant en tant els nens a dinar a casa dels meus pares peqruè, segons ella, així estarien més quiets a taula i s'ho menjarien tot, ja que a mi com a mare és més fàcil que em prenguin el pèl (que ho fan ). El que ens hem d'arribar a sentir dir...

[Ganga]

Bones!
si no et ve de gust, ja tens la resposta!
El meu nen té 18 mesos i fins que no en va tenir 15-16 mesos no es va quedar tot un dia sense nosaltres i es va quedar amb muns pares abans tampoc volia jo.
Amb els sogres ens veiem cada 2-3 setmanes i tampoc em ve de gust deixal's-hi i tampoc m'ho han demanat i si al meu home no li semla bé doncs....

[EMAMI]

Gràcies a totes!
Ja la deixo quan vaig a treballar. Es queda amb una amiga meva. I aprofito quan estic amb ella.
Jo deixo que l'agafi qui vulgui però jo estic per allà. A més està emmarada. No s'adorm ni amb sun pare!
Quan em vingui de gust ja la deixaré!

[sol]

hola a todas!!!!!!!!!!!!!!sin animo de ofender a nadie, os leo y no doy credito a lo que leo!!!!!!!
yo entiendo perfectamente que los bebes cuando son muy peques no se pueden ir dejando tan facilmente el contacto con la mama es muy intimo y no estan ninguno de los dos preparados ademas si necesitan mamar, o simplemte brazos o lo que sea, la ideal es la madre.

pero cuando ya tienen mas de 7 -9 meses!!!!!!!! cualquier vinculo afectivo que pueda establecer con miembros de su familia es super enriquecedor, y a mi parecer no es un favor que le haceis al familiar o viceversa si no que el favor se lo haceis a vuestro propio hijo creerme!!!!
yo no se que tipo de suegros teneis deben ser raritos por que los mios son geniales y adoran a mis hijas no en vano son sus abuelos como lo son mis padres exactamente igual con los mismos derechos y responsabilidades.

y una ultima cosa yo solo tengo niñas pero muchas de vosotras teneis chicos y un dia os convertireis en suegras ......... quiera dios que vuestro hijo y sobre todo su mujercita no decida hacer lo mismo y diga que no le apetece dejaros a su bebe, por que os perdereis disfrutar de un hijo de ese niño que ahora adorais imaginaros el plan!!! yo creo que seria un feo bastante grande!!!!!!

bueno es solo una opinion si como minimo sirve para reflexionar ya es suficiente
un saludo a todas!!!!!!

[Aieris]

Doncs jo si que tentenc. Tinc una filla de casi 11 mesos i cada dia esta 8hores amb la noia que tinc a casa cuidantla. Lultim qye tinc ganes, despres de poder estar amb ella nomes 4 hores al dia perque sen va a dormir molt aviat, deixarla amb ningu el capdesetmana. Ni amb els meus pares lhe deixat. Algun dia em agafat la cangur de nit per anar a sopar, perque clar, els sogres venir a casa nostra a fer de cangur quan la nena dorm doncs casi que no ho volen fer, i em sembla molt be, tot sha dedir!

[EMAMI]

Sol entenc el que dius però no és que agafi als meus sogres i els digui que no els hi vull deixar. Una cosa és no voler-ho fer i l'altra és tragar i fer-ho i no té res a veure amb si els sogres són rarets o no.
Tot va segons experiències i en el meu cas ma mare va morir quan jo tenia deu anys. Després de set anys de malaltia. No vull sentir-me el dia de demà que no he aprofitat al màxim amb ma filla. No saps mai que pot passar.
Els avis això ja ho han viscut. Ara ens toca als parea viure-ho!

[Mamasbd]

Jo si que t'entenc, no estic preparada per "anar al cinema" com diu la meva sogra per que li deixem al nen... m'agrada estar amb al meu fill, ells ho veuen casi a diari, no crec que tinguin la necesitat de passar tot un dia amb la seva nit. Ella te no se que, per estar a soles amb el meu nen, no ho acabo de entendre però buenu... El que estar clar es que si li deixo alguna vegada sera per necesitat o per que nosaltres volem o si el nen vol.

[FloR]

A mi també em deien que deixès el nen per anar de compres o per fer feines.. Quan jo precisament vaig agafar excedència per estar amb el meu fill.. No em venia gens de gust i no he fet fins ara, un cop i perque voliem sortir a sopar solets!! I el nen amb 13 mesos!!
Sol em sembla que barrejes temes, a mi no em fa res que estigui amb el meu fill, que l'agafi, el petoneji.. Sé que l'estima i jo també l'estimo a ella però sincerament no veig la necessitat de deixar-li el nen..

[nienna]

Doncs els meus fills ja no son bebes i mai van dormir a casa del sogres, ni els he deixat per "gust". Al gran ara el
volem deixar a dormir una nit a casa dels sogres pero tampoc estem molt tranquils perque no son gens atents i a mes a mes pensen que fumar devant un nen "s'ha fet sempre i no esta malament". Crec que cadascú te la seva situació i que per crear un vincle els pares no han de desapareixer, es poden fer moltes coses tots junts i us puc ben assegurar que els meus fills estimen moltissim als seus avis i els avis als seus nets.

Jo tampoc he entés mai això de voler estar a soles amb els nens, la meva sogra insisteix molt amb això, i no entenc. Que molestem? No sé...

Bé, jo penso que has de fer el que et vagi de gust i no deixar-lo i buscar coses a fer per poder deixar-lo. També pots fer coses amb la teva sogra i el bebe, i aixi poc a poc potser et relaxaries més (o no, com ha sigut el
meu cas).

Gaudeix molt que es fan grans molt rapid i aquest temps mai el recuperes!

[Mare1980]

EMAMI t'entenc perfectament!!!!! I a vegades també em sento incompresa...

[carbasseta]

estic completament d'acord amb vosaltresM ja prou pena tinc en deixar-la perque he de treballar com per encara haver-la de deixar mes. crec que com tot son etapes i tambe va amb la persona. conec mares que han tingut aquesta necessitat de buscar temps per elles. doncs fantastic, cadascuna que faci el que senti i si a tu no et be de gust, doncs que s'hi posin fulles!
respecte als avis paterns, jo cre , sol, que estas barrejant coses. una cosa es que vingui o o vingui de gust i una altra es que es faci. a mes, crec que no ha dit queno deixa que els avis vegin la criatura!

[jllt]

Jo també crec que la Sol se n'ha anat a un extrem que no era ben bé el que s'estava parlant aquí. En cap moment havia entès jo que es parlés de no deixar veure MAI les criatures als sogres, sinó que es debatia sobre la sensació d'una mare a qui 'recomanen' deixar de tant en tant la seva criatura de pocs mesos amb els sogres per tindre temps per ella. I és en aquest sentit que gairebé totes veig que coincidim que això ha de ser a voluntat de la mare, i és clar, de les circumstàncies de cada família. Reitero un cop més que el vincle i la relació néts-avis és necessari, enriquidor i positiu, però crec que això no és el que s'havia posat en dubte en els escrits de bona part de mares.

[FloR]

Completament d'acord! I també crec que molts cops ho fan per fer-nos el favor, perque han criat i saben com és d'absorvent, però potser no són del tot conscients que la majoria volem aprofitar aquests pocs mesets que tenim full time amb el nostre bebé..

[Nenufar]

Emami, una que amb un nen de 3 anys i mig encara li fa mandra deixar-lo si no es per emergències o incompatiblitats d'on vagi. I m'ho sento sovint per part dels sogres que els hi hauria de deixar més els nens, però ells no ho diuen per mi, sinò per la sogra que està sola a casa tot el dia i s'aburreix... doncs que s'apunti a classes de ganxet o del que sigui!!
Em diuen pq duc els nens a comprar al super o on sigui que niria millor sense ells. Però m'agrada que ells també aprenguin el fet d'anar a comprar,... d'acord que a vegades en tens un tip, però són els meus fills i per alguna cosa els he tingut.
Tot s'ha de dir, la relació que tinc amb les sogres no és optima i els meus pares viuen lluny i no els veiem cada dia, per tant com que la relació ja abans de tenir els nens i del meu home amb ells ja no es la ideal, també estem una mica distanciats per això... però mira... paciència i anar afent, que són els avis, tot i que si puc triar me n'estalvio...