Si, dormim junts

[foseta]

Hola
Fa dies que volia escriure perquè em sento la rara i molts cops em fan sentir com la imprudent. I volia saber si a vosaltres també us passa.

Llegint per aqui, veig que moltes feu collit. Però en el dia a dia, només conec dues persones que en fagin i són criticades (imagino que com a mi).

Quan em pregunten si dorm bé, sempre dic que si, fa la primera dormida al moises (ja se'ns esta quedant petit...) i fa una dormida de mitjana d'unes 7-8 horetes i que quan es desperta (aquests dies sobre les 5) la passem al llit i dorm amb nosaltres. La gent no ho entén... Et miren amb cara de sorpresa i sempre acaben dietn i no tens por de xafar-la? Abans quan va neixer que es despertava cada hora i mitja i es passava tota la nit amb nosaltres al llit patia una mica però ara no, vigilo i no dormo igual, però ja no pateixo tant.

Res, que la gent sembla que els estigui dient una animalada i volia saber si a vosaltres també us passa. Tan poca gent fem collit? Ni amigues, ni conegudes, ni noies que fa poc han tingut criatures, ni gent de l'entorn de la feina,... M'agradaria poder-ne parlar, explicar la meva experiència sense por i sense que em jutgin i em mirin malament... Tan dolent és dormir-te veient la carona de la teva filla?

Res, només necessitava dir-ho

[elir]

Mira guapi el meu nen te dos anys i mig i encara fem collit, hi ha dies q dorm al seu llit però a mitja nit és desperta pasa al nostre llit. I aquests dies em senti rara al meu propi llit sense ell. Ara porta uns dies q ha tornat a dormir des de primer moment al nostre llit i tant el papi com jo tem encantats d dormir els 3 junts. Marxarà al seu llit quan ell vulgui. M'encanta veure la seva cara dormidet, m'encanta sentir-lo resporar profundament, m'encanta donar-li petonets dormit.. En definitiva M'ENCANTA DORMIR AMB EL MEU FILL i ningúnha d fer res d com vull viure la vida amb ell. Acaso jo els jutjo a ells? Aprofita que aquests primers anys pasen volant i ja arribara el moment q no voldran dormir amb nosaltres , mentrestant a dormir tots plegats!

[jllt]

Hola Foseta,

Mira, a mi no em cauen els anells per dir que era molt reticent a dormir amb els meus fills. Cadascú té el seu llit, i aquesta era un màxima a casa fins que l'estiu passat, amb dos anys fets, la nena va començar a desvetllar-se a les matinades i tardàvem un parell d'hores de mitjana perquè es tornés a adormir. Com que això et deixa feta pols en pocs dies, ben aviat vam arribar a una conclusió, que la posem en pràctica des de l'estiu perquè encara seguim així, i ara ja té els dos anys i mig llargs: cada nit es desvetlla, sense horari fix, i jo surto del meu llit i me'n vaig a dormir amb ella. Ella es torna a adormir de seguida i jo, doncs depèn de les nits. Hi ha nits que em quedo fregida igual que ella, i n'hi ha d'altres que em costa més. Vaig cansada, perquè no poder dormir la nit seguida per mi és matador, però sé que faig el millor per mi i per ella. I tinc l'esperança que tard o d'hora tornarà a agafar el ritme de dormir la nit d'una tirada i jo podré descansar... una mica més. I francament, pensava que això del collit era una pràctica força més estesa, com a mínim aquí al SP crec que hi ha moltes mares que el practiquen i en parlen obertament. Ja sé que tu parles d'un nadó i jo d'una neneta ja una mica gran, però al cap i a la fi no deixa de ser el mateix. Si tu ets feliç així i la teva nena també, a gaudir-ho, perquè són etapes que passen ràpid.

[Belisa]

a mi em pasa igual.....tant el meu home com jo deiem que posariem la nena a dormir a la seva haitacio desde el primer dia.....ohhhhhhh......i ara ens em menjat les paraules!!!!la nena tenia i te igasos i clar nomes es calmava dormin panxa amb panxa de la mama i clar em acabat fent collit ara fa cinc mesos i mig. Quan he explicat lo del collit fora del SP tambe he trobat rebuig.....curiosament..Ningu ho fa!!!!! I sincerament no m.ho crec penso que la gent s.avergoneix i menteix.
La societat encara no esta preparada per asumir segons quin tipus de criança. Penso que encara queda molt per fer. La proba.....el pensament del meu home i jo avanç de tenir la nostra nenaB-:-)

[cuski]

El meu nen te 20 mesos i des del primer dia dormim tots 3 junts, no em fa cap vergonya dir-ho aqui, pq se que n´hi ha moltes que ho feu, però si que és veritat que poca gent de l'entorn ho fa, potser si que la gent s'avergoneix i no ho diu, jo mentres pugui seguire així, fins que ell em demani d'anar al seu llit... que espero que tardi en fer-ho...

[Churrito]

Jo he fet collit amb les meves dues filles des que van néixer, i és el més còmode del món mundial sobretot per donar el pit. Quan sons nadons i es desperten cada 2 o 3 hores (amb sort) per mamar, sols has de treure la teta i seguir dormint.
I igual que a tu, sempre em miraren amb cara rara, i em dèiem la mateixa frase: i no tens por a aixafar.la?
Doncs no, mai he tingut por a aixafar-la perquè les mares sabem que tenim allà al costat al nostre cadell, tenim un xip encès que abans de tenir fills no teniem, qualsevol sorollet que faci el teu fill, oi que el sents? Oi que estas alerta?
Impossible aixafar-lo. Ja pots dormir ben tranquil.la i gaudir del collit amb el teu bebè, que podràs dormir com un estaquirot durant 8 hores si cal per no moure't.

[neuetes]

Solució senzilla: no expliqueu que feu collit. De fet, ningú n'ha de fer res i si a vosaltres us funciona i us agrada, doncs endavant!! Si veieu que socialment no està acceptat, doncs res, quan sorgeixi el tema, els hi doneu la raó com els bojos i després a casa vostra feu el que volgueu.

Molts pares han arribat al collit després de veure que funciona, que tots a casa descanseu i us agrada... a la maternitat/paternitat hi ha moltes situacions en que es diu allò de "donde dije digo..."

[Tutty29]

Si sempre que explico que fqig collit, sobretot als sogres, ja et miren malament, i em ddiuen "estas mal acostumbrando al niño, a la larga ya lo veras", pero ells que els importa el que faig jo, de veritat. Estic encantada de dormir tots 4 inclos el gat, sentir el meu petit ( te 13 mesos) com respira, fer-li petons, olorar-lo,...

[carbasseta]

Hola noies!

La nius va obrir un post similar ja fa un temps: viewtopic.php?f=17&t=14640&start=0&hilit=fem+collit+i+qu%C3%A8

I nosaltres també dormim junts, i què! A mi també em preguntaven si no em feia por aixafar-la. La resposta: no. I cap problema. Rescordo una vegada una noia que em va preguntar que què tal les nits i li vaig dir que fantàstic, que dormíem tots tres molt bé, que al nostre llit s'hi estava molt bé. I llavors va dir: home, així qualsevol! No sabia que hi hagués cap llei que digués que no es pot dormir així, almenys en aquest país!

Tutty, tela amb la teva sogra!! Vaig sentir una vegada una resposta que em va encantar. A la frase: se va a malacostumbrar, la resposta va ser: doncs serà culpa dels gens de la vostra família perquè el teu fill un dia es va ficar al llit amb mi i ja no l'he pogut treure mai més!

Així que foseta, que et diguin missa! Que cadsacú a casa seva fa el que vol!

Una abraçada i feliços somnis!

[Violeta]

M'encanta!
L'any passat el Jan va començar a dormir amb nosaltres, sol plorava i vam optar per la solució menys perjudicial per tots, a l'escola bressol l'educadora em deia que l'havia d'acostumar a dormir a la seva habitació perquè aviat naixeria la Bruna, i un dia ho vaig dir a uns pares i mares de l'escola i...tots em van dir que era normal i que també ho feien! em vaig quedar parada. Ara el Jan comença la nit al seu llit, però a mitjanit vé corrents al nostre llit, i a mi m'encanta notar-lo, olorar-lo, sentir-lo, i sobretot els petons de bon matí que em fa amb un somriure els caps de setmana...mmm...

Però està clar que no està ben vist, i la gent no ho diu! un dia, una mare de l'escola del Jan va dir que el seu fill dormia al seu llit, però va afegir: bé, si, a mitja nit vé a dormir amb nosaltres, però dorm al seu llit. ?????com?? segur que molts pares i mares pensen el mateix, si dorm una estona al seu llit dic que si que hi dorm i m'estalvio comentaris...

Per altra banda, quan vam haver d'omplir el qüestionari de l'escola (començava P3) entre altres coses importants, ens demanaven on dormia el Jan, directament no la vaig respondre, em va semblar que no n'havien de fer res...però em va mosquejar la pregunta.

Ah, i estic estudiant Educació Infantil i acabo d'examinar-me fa uns dos mesos de la son, i no sabeu què recomanaven, el "bestseller" de l'Estivill...per contra ens van donar un article del collit, tot i que en l'article posava mil avantatges per a pares/mares i fills/es, però clar, com està mal vist...us dic això perquè veieu que la gent que està estudiant avui en dia per ser educador d'escola bressol no reb la informació actualitzada...

I dit això, que cadascú s'informi i fagi el que millor li vagi i li deixi la consciència més tranquil·la!

[Penny]

Jo conec unes quantes noies que fem collit! no som tan estranyes! El que passa és que la gent no ho explica... ni falta que fa!

Per cert, a mi sí que em criticarien.. el meu nen i jo dormim al llit de matrimoni i el meu home en un llit petit a una altra habitació! Ell matina molt i té molta estona de cotxe, necessita descansar bé. I a mi també em va bé aquesta fórmula!!

Penso que mentre TOTS els que viuen en una casa hi estiguin d'acord, totes les opcions són bones

[jpc]

Jo sempre he defensat que mentre tots els membres de la casa estiguin contents ningú hi ha de fer res en si dormen junts o separats. Però he sentit de tot amb aquests temes: que si s'acostumarà, que si no te'l treuràs de sobre, etc...
El meu fill dormia al seu bressol al meu costat i quan es desperataba a l'hora que fos de matinada el ficàvem amb nosaltres al llit i tant contents. Així vam estar un any però ell és molt grandullón i no para quiet així que tots tres al llit ja no descansàvem. Ni ell ni nosaltres. Ara amb 16 mesos dorm en un llit de 90 (ja a la seva habitació per qüestions d'espai), el bressol ens ha durat ben poc. Quan es desperta a les nits m'en vaig amb ell al seu llit i dormim tots dos allà, com el llit és de 90 hi cabem molt bé.
La gent té moltes tonteries al cap que no sé d'on han sortit. Tota la vida s'ha dormit amb els bebés i ara sembla ser que és molt dolent.

[àngelsms]

Hola, jo penso també que a la gent li agrada ficar-se allà on no toca: no els importa gens si fas bibi o pit o si fas collit o bressol. Cada nen és un món i cadascú ho fa com millor pot!

[Raqueleta]

És que la gent no n'ha de fer res! Entra dins de la intimitat de la família i punt. Vaja, que no et pregunten en quines postures practiques sexe, oi?, doncs tampoc els ha de fer res això, el que importa és que vosaltres estigueu a gust i descanseu.
Sobre si s'acostumen o no... home, jo sempre dic el mateix, amb 15 anys cap es prendrà encara el bibe a la nit, ni portarà xumet, voldrà braços ni dormirà amb els pares...
Som molts que per convicció o necessitat fem collit i tan feliços. El nostre cas té tela, de petita la nena dormia com una marmota i nosaltres som de moure'ns força al llit, així que no ens ho vam plantejar. De l'estiu a ara dorm pitjor, es desperta algunes nits i demana de venir, doncs ve i llestos, a les tantes de la matinada no em posaré a discutir i a intentar convéncer-la de que dormi al seu llit... i a qui no li agradi, que no ho faci a casa seva!

[piarja]

Quan no era mare deia que els nens tenien que dormir a la seva cuna i els pares al llit, i pensava que era un rotllo i no podia ser bo.
Ara que sóc mare, penso que es el millor que puc fer tant pel nen com per mi. Cada persona pensa diferent, i fins i tot nosaltres canviem de parer, així que el que tu consideris que fas bé i es pràctic i funciona endavant!!
Els altres segur que tenen prou feina a casa seva, passa d'ells.

[gemma08]

Nosaltres tambe fem collit des del primer dia que va neixer el Gerard i despres el Guim.Som criticats Si i moltes vegades pels mateixos amics familiars pero ara ja me la bufa.Els meus fills son feliços i nosaltres també!!passa del que diguin i fes el que et dicti el cor!!

[nb_30]

Nosaltres tambe fem collit des del primer dia que va neixer el Gerard i despres el Guim.Som criticats Si i moltes vegades pels mateixos amics familiars pero ara ja me la bufa.Els meus fills son feliços i nosaltres també!!passa del que diguin i fes el que et dicti el cor!!

Totalment d'acord!

[entrerius]

la pregunta estrella: dorm bé???

el collit diria que és el que sempre s'ha practicat en la història de la humanitat, però darrerament sembla que hi ha una tendència a voler fer als fills més independents més aviat i als pares més ximples amb la finalitat que ens sigui impossible entendre les nostres criatures. M'explico: avui he escoltat una noticia a la TV, es veu que una universitat valenciana està treballant en un aparell per traduir el plor dels nadons.... si la mare, l'aparell més perfecte que mai s'ha creat (ejemm.... ) no es capaç d'esbrinar molts cops perquè plora el petit, ara resulta que ho volem deixar a un aparell electrònic, i en comptes de mirar al nostre fill per saber que li passa mirarem l'aparell que marca aiiiiii noies!!!! estem com una cabra....

que té que veure això amb el tema... doncs no massa la veritat (me'n vaig de l'olla amb una facilitat ...) però en el fons és el mateix.... ho hem de tenir sempre tot controlat i estudiat i deixem a la natura i l'instint tancat a pany i clau...
Sí, dormim junts perquè és qüestió de supervivència!,
sí, dormim junts perquè passo de llevar-me 15 cops a donar-li el pit per molt que un il.luminat digui que és el millor.... el millor per a quí???
sí, dormim junts perquè l'instint em demana tenir-lo controlat i prop meu i així estic molt més tranquil.la......
en fi.....mil motius pels quals cadascú decideix fer o no collit.
Segurament hauria volgut que el meu fill dormís d'una tirada i nosaltres ho haguéssim fet també. Segurament en aquest cas el meu fill hauria dormit en la seva habitació i tota la família hauria estat tranquil.la i contenta... però no, no ha estat el nostre cas i hem fet el millor per tots. Ni me’n penedeixo ni me n'amago.... si ho entenen, bé, i si no igual de bé.... per això no em discutiré amb ningú..... cadascú que faci el que sigui millor per la seva família, per tots.

[Julyet]

Entrerius, ja no saben què inventar... El proper serà un traductor "homes-dones" o alguna història similar...

A mi al principi quan sortia el tema pensava "au, va, a veurè què hem de sentir...". Ara no puc evitar pensar "quin greu em sap el que us esteu perdent/us heu perdut". Per a mi la felicitat en estat màxim, la sensació més gratificant que he tingut mai (i que per sort repeteixo cada nit!!!) és quan som tots al llit i veig com dormen... És que no canviaria ni un sol detall!

[foseta]

No sabeu el bé que van les vostres paraules i veure que no sóc tant rara...
Com alguna de vosaltres, abans de tenir la meva petita tenia molt clar que dormiria al seu llit ben aviat... I com veieu, ara gaudeixo de tenir-la amb mi al llit i no voldria separar-me'n mai.
No entenc les mares que no entenen la meva postura i que a més la critiquen.
Sé d'amigues que no entenen aquest enamorament des del minut 0, només veure la seva carona. Algunes em comenten que no l'han sentit quan va nèixer el seu petit/a i quei s'han anat "enamorant" amb el temps. Per mi va ser amor a primera vista! Potser sóc rara de debò jajaaja

Fa més de 10 anys vaig estudiar magisteri, i l'Estivill era un exemple a seguir. Veig que això encara avui dia perdura... quina llàstima, veig que els temaris no evolucionen.

Gràcies de nou per compartir amb mi les vostres experiències.