Vitamines

[vanebcn79]

Hola a totes!!

ja torno a ser per aqui perque us volia demanar opinions, a vere que en penseu de una cosa que ja fa temps que passa i no se com solucionar-ho.

Quan vaig anar al gine de la IA el mes de Desembre ens van donar (receptar) al meu marit i a mi unes vitamines: Profertil per ell i Femasvit per mi. Jo soc una noia mooolt responsable, faig tot el que he de fer per tal de, algun dia, aconseguir el meu desitjat embaràs, pero el meu marit va dir que ell no es prenia aquestes pastilles i no las pren.

Penso que tenir un fill es cosa de dos, que hi hem de col-laborar tots dos, no s´hi val que només jo estigui carregant amb tot: analtiques, proves, medicacions....i ell que nomes es una pastilleta que no fa mal perque son vitamines i son bones, no hi col-labori. M´estic cansant d´aquesta actitut i no se com dir-li perque sempre m´esta dient que si no fa el que jo li dic ja tenim "morros", i aixó no es aixi...

Ell es va fer una analitica i seminograma i aqui s´acabat la seva feina (aqui no compten els pinxitos).
Realment, entre unes coses i les altres estic MOLT MOLT desanimada, la veritat. M´estic pensant en deixar-ho correr lo de tenir un fill perque ho veig un impossible, encara que sigui la ilusio de la meva vida, pero jo no puc amb tot. Se´m van les ganes de fer res

Bé, ja perdonareu el rotllet que us he posat pero aixi puc desfogar-me una mica perque aqui a casa..

Petonets per totes, i merci!!! Muakkk

[marianchu]

Hola!
Sento molt que estiguis tan desanimada, fins el punt de deixar-ho correr, a vegades aquest cami es mes llarg del que ens agradaria i si a mes ho has de fer tu sola...

No fa falta que digui que l'actitud del teu marit no en fa cap gracia, i si vols que sigui del tot sincera, crec que li hauries de poder dir a ell exactament el que ens estad diguent aqui a nosaltres, no?

Si es la teva il.lusio mes gran, i l'unic que li demanes a ell es que es prengui una pastilleta de no res, ell ho hauria d'entendre i no ser un nen petit, i mira si et posses de morres pues t'hi posses que punyetes, que tens tot el dret a enfadar-te quan les coses no t'agraden o no?

Jo crec que t'has relaxar i explicar-li, sense enfadar-te el que ens has dit a nosaltres, ell ha de saber lo important que es per tu i sobre tot com et sents. Li dius i punt i si s'enfada pues ja te dues feines, enfadar-se i desenfadar-se.

Sento la meva actitud una mica contra ell, pero es que aquestes coses em pujen els fums.

Espero que et serveix de alguna cosa, ja veus que lo meu no es la diplomacia.

Molts anims! Lluita!

[vanebcn79]

Moltes gràcies Marianchu!!!

No pateixis que ja m´agrada la gent aixi com tu, directa, amb empenta i decidida..jejeje

Miraré de parlar amb ell i si no vol, cap problema, jo tampoc les pendre i aixi s´adonara que jo tbe se dir NO.

Entre proves, metges i demés estic cansadisima i super baixa de moral pq ens donen per tot arreu, quan no es una cosa es altra i bueno...ja gurem per on acaba sortint el sol.

Un petonás maca!! i novament moltes mercis!! Muassss

[marianchu]

Vanebcn79 potser necessiteu un 'descansito', no? Per agafar empeta!! Aquestes coses de proves i metges cansen molt, pero no tiris la tovallola, ja voras com ho aconseguiras!!

Un petonas a tu tambe!

[cuski]

ÀNIMS VANE!!!! Et vull enviar totes les meves forces, tenir un fill a vegades és un procés llarg i difícil, però saps que en aquesta vida no hi ha camins fàcils! Si tens un somni on vols arribar lluita, lluita amb totes les teves forces per aconseguir-lo!! Fes el que sigui per fer entendre a la teva parella lo important que és per tu i que necessites de la seva ajuda. parla-hi, explica-li, fes-lo reflexionar, entendre... però sobretot no tiris la tovallola, TENIR UN FILL ÉS LA COSA MÉS MAREVELLOSA QUE ET POT PASSAR MAI!!!!!

[SOLEX76]

Vanebcn79, quan he vist el teu nick he pensat... "ostres, com em sona" i si, del post del viatge a Mallorca, clar... Saps quina sensació m'ha fet aquesta pataleta del teu home?, que és una forma "poc comunicativa", està clar, de dir que no pot més, que està saturat, que no és per fer-te la punyeta o que no vulgui ser pare. Aquest camí de RA deu ser esgotador i crec que potser necessita tornar a il.lusionar-se, perquè la frustració acumulada el té bloquejat. El que passa és que nosaltres, les dones, acostumam a detectar millor aquestes coses (i tu ja mires de fer qualque escapadeta o kit-kat) i també les expresem/treiem de dins millor.
Segur que és això i no que no se les vulgui prendre en plan "jo estic fet un torete i no necessit res de tot això", que també podria ser, perque els homes són molt seus per aquestes qüestions!! jejej. Parla amb ell. Agafa tu de nou les riendes i porta'l si ell està KO (pensa que ell no té el SP per desfogar-se!!! ). I molts ànims i força per aconseguir-ho!!

.

[PetitPrincep79]

VANE79BCN la veritat és que hauries de parlar amb ell. Nosaltres el tema de RA ho parlem més, com per exemple aquí a l'SP, en canvi ells no es desfoguen. I és bo que ells també ho puguin viure com ho vivim noasaltres.
Així que parla amb ell, perqué es nega, que en pensa...
Sort!!!!